Stepanovita
 Stepanovita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na[Mg(H₂O)₆]Fe³⁺(C₂O₄)₃·3H₂O |
| Localitat tipus | dipòsit de carbó Tyllakh, Conca del riu Lena, districte de Bulun, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.AB.20  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/A.01 |
| Dana | 50.1.7.1 |
| Heys | 31.1.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,28Å; c = 36,67Å; |
| Color | verd clar |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,515 nε = 1,417 |
| Birefringència | δ = 0,098 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1953 |
| Símbol | Stpn |
| Referències | [1] |
La stepanovita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Va ser descoberta l'any 1953 al dipòsit de carbó Tyllak, conca del riu Lena, Sakhà, a Rússia però no va ser acceptada com a espècie mineral vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional fins al 1967.[2] Rep el seu nom en honor de Pavel Ivanovich Stepanov (1880-1947), director de la divisió de geologia del carbó de l'Institut de Ciències Geològiques de Moscou.
Característiques
La stepanovita és un oxalat hidratat de ferro, magnesi i sodi de fórmula química Na[Mg(H₂O)₆]Fe³⁺(C₂O₄)₃·3H₂O.[3] És isostructural amb la zhemchuzhnikovita, de la qual és l'anàleg mineral amb Fe3+ enlloc d'alumini. Cristal·litza en el sistema trigonal. És de color verd clar i la seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stepanovita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, gluixinskita, moolooïta, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.
Formació i jaciments
La stepanovita ha estat trobada al lloc on va ser descoberta i també a un altre dipòsit de carbó molt proper, el dipòsit Chai-Tumus.[1] Ha estat trobada en filons en el carbó associada amb els següents minerals: calcita, dolomita, whewel·lita i weddel·lita.[4]
Referències
- 1 2 «Stepanovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 2 novembre 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ «Stepanovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 2 novembre 2016].