Moolooïta
![]() | |
| Fórmula química | Cu(C₂O₄)·0,4H₂O |
| Localitat tipus | Mooloo Downs Station, Shire of Upper Gascoyne, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.AB.15 |
| Dana | 50.1.6.1 |
| Heys | 31.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,4Å; b = 5,57Å; c = 2,54Å; |
| Propietats òptiques | biaxial* |
| Índex de refracció | nα = 1,570 nγ = 1,950 |
| Birefringència | δ = 0,380 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-082 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Moo |
| Referències | [1] |
La moolooïta és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, Mooloo Downs Station, a Austràlia.
Característiques
La moolooïta és una substància orgànica de fórmula química Cu(C₂O₄)·0,4H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Podria tractar-se d'un biomineral format per l'acció de líquens (Acarospora rugulosa, Lecidea inops, Lecidea lactea) que creixen a les roques cupríferes.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la moolooïta pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, gluixinskita, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Mooloo Downs Station, a Shire of Upper Gascoyne, Austràlia Occidental (Austràlia). També ha estat descrita a França, Alemanya, Itàlia, el Kazakhstan, Noruega, Turkmenistan i als Estats Units.
