Luigi Infantino
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 abril 1921  Racalmuto (Sicília) | ||
| Mort | 22 juny 1991 (70 anys) Roma | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
   | |||
Luigi Infantino (Racalmuto, 24 d'abril de 1921 - Roma, 22 de juny de 1991) va ser un tenor italià.
Biografia
De nen es va iniciar en l'estudi de la música i va aprendre a tocar la flauta, passant a formar part de la banda del poble. El 1937 va començar a estudiar cant, però aviat va interrompre després d'haver guanyat un concurs de flautista a la banda de la Regia Marina de La Spezia. Va reprendre els seus estudis durant la Segona Guerra Mundial al Conservatori de Parma amb Italo Brancucci[1] i el 1943 va debutar al Teatro Regio amb La bohème.
Amb el mateix paper va debutar el 1945 al Teatro San Carlo de Nàpols i de gira amb el teatre napolità va debutar l'any següent a la Royal Opera House de Londres amb Rigoletto, seguit de La bohème. Després d'actuacions regulars a Nàpols i Bolonya, el 1947 va ser contractat com a artista convidat a l'Òpera de Nova York, interpretant La traviata, Rigoletto, Madama Butterfly, La bohème, El barber de Sevilla, Don Giovanni...
El 1948, en la temporada de reobertura després dels danys soferts durant la guerra, es va produir l'important debut al Teatro alla Scala de Milà a Les Pêcheurs de perles, que va ser seguit per La Cenerentola, també representada el mateix any a l'Arena di Verona. El 1949 va donar una sèrie de concerts a Anglaterra i Austràlia. El 1953 va aparèixer a l'Òpera de Hèlsinki i el 1954 a la Fenice de Venècia a Lucia di Lammermoor, al costat de Maria Callas.
El 1961 i el 1962, al Teatro dell'Opera de Roma, va crear els papers principals a Hamlet de Mario Zafred i La stirpe di Davide de Franco Mannino. El 1964 va reprendre el paper d'Edgardo a l'Òpera de Bombai. També va cantar freqüentment en produccions de ràdio Rai, on va fer la seva última actuació a Il diavolo in giardino de Mannino el 1973.
Infantino es va casar dues vegades: amb Sarah Ferrati fins a la seva mort el 1982 i amb Raina Nikolova, una soprano lírica de Bulgària. Va tenir una filla de cada esposa.[2]
Discografia
- La Traviata, amb Adriana Guerrini, Paolo Silveri, dir. Vincenzo Bellezza - EMI 1946
- El barber de Sevilla amb Giuseppe Taddei, Giulietta Simionato, Carlo Badioli, Antonio Cassinelli, dir. Fernando Previtali - Cetra 1950
- Rigoletto (selecció), amb Paolo Silveri, Dolores Wilson, Giulio Neri, Fernanda Cadoni, dir. Mario Rossi - en directe Torí-RAI 1951 ed. Distribució lírica//OOA
- Gunther von Schwarzburg (en italià), amb Anna Moffo, Giacinto Prandelli, Orietta Moscucci, dir. Oliviero De Fabritiis - en directe RAI-Roma 1960, edició Myto
- The Mastersingers of Nuremberg (en italià), amb Boris Christoff, Renato Capecchi, Vito Susca, Bruna Rizzoli - en directe RAI-Torí 1962, edició Melodram/Datum
- Loreley, amb Gigliola Frazzoni, Dora Carral, Piero Guelfi, dir. Armando La Rosa Parodi - en directe RAI-Roma 1963, edició House of Opera
Referències
- ↑ Kutsch, K. J.; Riemens, Leo. «Infantino, Luigi». A: Großes Sängerlexikon (en alemany). 4th. De Gruyter, 2012, p. 2194. ISBN 978-3-59-844088-5.
- ↑ BG Voice (February 10, 2024) https://bgvoice.com/mariia-elena-infantino-edna-zvezda-rodena-ot-zvezdi-mejdu-london-el-ei-i-sofiia