Miquel Coll i Alentorn

Plantilla:Infotaula personaMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Miquel Coll i Alentorn
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
8è President del Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988
← Heribert Barrera i Costa – Joaquim Xicoy i Bassegoda →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller Adjunt a la Presidència
8 maig 1980 – 17 maig 1984
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Medalla 9)
24 octubre 1971 – 15 desembre 1990
← Ramon d'Alòs-Moner i de Dou – Antoni Pladevall i Font → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer industrial, professor universitari, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya (1932–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904[1] - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988. Se'l considera un referent de la democràcia cristiana catalana durant el franquisme.[2]

Biografia

Placa commemorativa a la casa del carrer Fontanella on va néixer

Miquel Coll i Alentorn nasqué a Barcelona, al número 13 del carrer Fontanella, el dia 12 de maig de 1904, fill de Josep Coll i Bofill i de Josepa Alentorn i Borés, ambdós de Barcelona.[1] El 30 d'abril de 1932 es casà amb Glòria d'Alemany a l'església de Sant Sever.[3]

Trajectòria política

L'any 1932 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual arribaria a ser secretari general, membre del comitè de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963[4]-1988[5]).

Durant el franquisme va ser membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.[6]

Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, fou nomenat Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat. La següent legislatura (1984-1988), tornà a ser elegit diputat al Parlament, i fou escollit President del Parlament de Catalunya. A la fi d'aquesta legislatura es retirà de la política, tant a nivell institucional com de partit. L'any 2000 fou guardonat, de forma pòstuma, amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[7]

L'any 1993, Unió Democràtica de Catalunya va crear la seva pròpia fundació d'estudis polítics i socials, a la qual va donar el nom d'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a un dels seus dirigents històrics més insignes.[8]

Trajectòria professional i cívica

Tot i la seva formació com a enginyer industrial, la major part de la seva activitat professional se centrà en l'estudi de la història de Catalunya, amb el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila.

Inicialment però, va ser professor de matemàtiques i director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis d'Olesa de Montserrat.

La seva activitat va estar estretament lligada a l'Institut d'Estudis Catalans, del qual fou elegit membre, de la Secció Històrico-Arqueològica, el 1961. Fou cofundador de dues de les societats filials de l'IEC: la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. També va ser President de la Secció Historico-Arqueològica i delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (filial de l'IEC).

Alhora, va esdevenir un dels restauradors dels Estudis Universitaris Catalans, del qual va ser professor d'història, activitat que també exercí a l'Escola de Bibliologia i a la Secció de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, fins a l'any 1977.

També formà part d'altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual va ser Acadèmic numerari des de 1971; també fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.

Principals publicacions

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i aplegada per Miquel Coll i Alentorn. Destaquen les sèries referides a la documentació familiar i personal (documents de la història de la família i autobiogràfics, agendes i documents patrimonials), la professional (documentació de l'Escola de Bibliotecàries, dels Estudis Universitaris Catalans i de la Universitat de Barcelona), l'obra original (treballs sobre historiografia, llegendes, història de la litúrgia i conferències), la documentació política (d'UDC, dels congressos de la Democràcia-Cristiana Europea, del Moviment Europeu, del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i del Parlament de Catalunya), d'entitats i associacions (Acadèmia de Bones Lletres, Real Academia de la Historia, IEC i Òmnium Cultural), la documentació sobre l'autor (reculls de premsa, homenatges i entrevistes), l'arxiu d'imatge i so i les monografies.[14]

Referències

  1. 1 2 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1904, número de registre 5073.
  2. ↑ Cullell i Farràs, 2001, p. 45.
  3. ↑ Cullell i Farràs, 2001, p. 47.
  4. ↑ Balado Ruiz-Gallegos, Manuel; Lerma Blasco, Joan; García-Escudero Márquez, Pío. La España de las autonomías: reflexiones 25 años después (en castellà). Bosch, 2005. ISBN 8497901851.
  5. ↑ «Miquel Coll i Alentorn». Presidents del Parlament. Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 2013-07-22. [Consulta: 17 octubre 2013].
  6. ↑ Acció de govern de la Generalitat de Catalunya. Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1988, p. 316.
  7. ↑ «Guardonats 1980». Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1980.
  8. ↑ Xifra Triadú, Jordi; Ponsa Herrera, Francesc. Guia de think tanks a Catalunya. Editorial UOC, 2010, p.88-89. ISBN 8493714372.
  9. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1921, Doc.98
  10. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.115
  11. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.116
  12. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.117
  13. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.118
  14. ↑ «Miquel Coll». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].

Bibliografia

  • Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001. 

Enllaços externs