Banc Popular de la Xina

No s'ha de confondre amb Banc de la Xina.
Infotaula d'organitzacióBanc Popular de la Xina
(zh-cn) 中国人民银行 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbanc central
ministeri de la República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaBanc Central de la República de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Creació1r desembre 1948
Activitat
Membre deNetwork for Greening the Financial System Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Governador Modifica el valor a WikidataPan Gongsheng Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Eni (2.1%). Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
中国人民银行
جۇڭگو خەلق بانكىسى
༄༅། །ཀྲུང་གོའི་མི་དམངས་དངུལ་ཁང་།
ᠳᠤᠮᠳᠠᠳᠤ ᠤᠯᠤᠰ ᠤᠨ ᠠᠷᠠᠳ ᠤᠨᠪᠠᠩᠬᠢ
Cunghgoz Yinzminz Yinzhangz Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpbc.gov.cn Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

El Banc Popular de la Xina (中国人民银行: Zhōngguó Rénmín Yínháng), també conegut per les seves sigles en anglès PBC[1] o PBOC,[2] és el banc central de la República Popular de la Xina.[3] És responsable de dur a terme la política monetària tal com es determina a la Llei del Banc Popular i a la Llei dels Bancs Comercials de la de la República Popular de la Xina.[4] | reserve_requirements = 6.6%[5]

El PBoC es va establir el 1948 com a banc al servei de les zones de la Xina continental sota control del Partit Comunista Xinès (PCX) i es va convertir en l'únic banc central de la Xina després de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949. De 1969 a 1978, el PBoC va ser degradat a una oficina del Ministeri de Finances. El PBC va ser reformat àmpliament durant la dècada de 1990, quan es van abolir les seves sucursals provincials i locals, obrint en canvi nou sucursals regionals. El 2023, aquestes reformes es van revertir, ja que les sucursals regionals van ser abolides i les sucursals provincials restaurades, i els nous arranjaments van posar fi essencialment al paper de llarga durada del PBC en la supervisió financera.[3][6]

El PBC ocupa el 25è lloc dels 26 departaments de nivell ministerial del Consell d'Estat. El PBC manca d'independència del banc central i està obligat a implementar les polítiques del Partit Comunista Xinès (PCX) sota la direcció de la Comissió Financera Central del partit. El PBC està dirigit per un governador assistit per diversos sotsgovernadors i un Secretari del Comitè del PCX. Des del 2023, els càrrecs de governador i Secretari del Comitè del PCX han estat ocupats conjuntament per Pan Gongsheng.

Característiques

El PBC és un departament executiu de nivell de gabinet del Consell d'Estat.[7](p203) L'alta direcció del PBC està composta pel governador i un cert nombre de sotsgovernadors. El governador és nominat pel primer ministre del Consell d'Estat, que després és aprovat per l'Assemblea Popular Nacional o el seu Comitè Permanent i nomenat pel president. Els sotsgovernadors del PBC són nomenats o destituïts pel primer ministre.[8]

El PBC adopta el sistema de responsabilitat del governador, segons el qual el governador supervisa el treball general del PBC, mentre que els sotsgovernadors assisteixen al governador per complir la seva responsabilitat. L'actual governador és Pan Gongsheng. Els sotsgovernadors de l'equip directiu inclouen: Zhu Hexin, Zhang Qingsong, Xuan Changneng, Lu Lei, i Tao Ling.[9] El PBC no té independència del banc central i està obligat a implementar les polítiques del Partit Comunista Xinès (PCX).[10] Opera sota la direcció de la Comissió Financera Central del PCX.[11] El secretari del comitè del PCX del PBC és la posició més poderosa del banc i pot tenir més influència que el governador. L'actual secretari del comitè del PCX és Pan Gongsheng.[12][7]

El Comitè de Política Monetària del PBC és un òrgan consultiu presidit pel governador del PBC. Normalment inclou els directors i sotsdirectors d'altres agències financeres, així com alguns economistes acadèmics influents.[13][11]

Departaments centrals

L'actual edifici de la seu central del PBC va ser inaugurat el 2021 a la Beijing Financial Street de Pequín. Va substituir un edifici anterior que limitava amb West Chang'an Avenue, construït entre 1987 i 1990 segons un disseny d'un equip d'arquitectes liderat per Zhou Ru.[6]:49 La forma d'aquest edifici feia referència a dos motius tradicionals xinesos, concretament lingots yuanbao i "vasos de riquesa" del folklore xinès.[6]:176 Es manté en ús pel PBC després de la reubicació del 2021.[14]

Sucursals i oficines

El PBC té sucursals a cadascuna de les 31 divisions administratives de nivell provincial de la Xina, sucursals a cinc ciutats (Shenzhen, Dalian, Ningbo, Tsingtao i Xiamen) i 317 sucursals a les divisions de nivell de prefectura.[14]

Té 6 oficines de representació a l'estranger: l'Oficina de Representació del PBC per a Amèrica, Oficina de Representació del PBC a Londres per a Europa, Oficina de Representació del PBC a Tòquio, Oficina de Representació del PBC a Frankfurt, Oficina de Representació del PBC per a Àfrica, Oficina d'Enllaç del PBC al Banc de Desenvolupament del Carib.

Institucions afiliades

Les següents empreses i institucions estaven directament sota el PBC a A 2012:[15]

  • Centre d'Anàlisi i Monitoratge Antriblanqueig de Capitals de la Xina
  • Escola de Postgrau del PBC
  • Casa Editorial Financera de la Xina
  • Notícies Financeres
  • Centre Nacional de Compensació de la Xina
  • Corporació de Fabricació i Impressió de Bitllets de la Xina
  • Incorporació de Monedes d'Or de la Xina
  • Corporació d'Informatització Financera de la Xina
  • Sistema de Comerç de Divises Estrangeres de la Xina

El PBC promou activament la política d'inclusió financera i és membre de l'Aliança per a la Inclusió Financera.[16]

Referències

  1. ↑ «Home > About PBC». People's Bank of China. Arxivat de l'original el February 23, 2016. [Consulta: 31 maig 2022].
  2. ↑ «China's PBOC pledges policy support to counter pandemic woes» (en anglès). Reuters, 04-05-2022.
  3. 1 2 Stephen Bell & Hui Feng. The Rise of the People's Bank of China: The Politics of Institutional Change. Harvard University Press, 2013.
  4. ↑ «Total reserves (includes gold, current US$) - China | Data». data.worldbank.org. Arxivat de l'original el December 17, 2021. [Consulta: 7 agost 2023].
  5. ↑ «China Unleashes Stimulus Package to Revive Economy, Markets». Bloomberg News, 24-09-2024.
  6. 1 2 3 Shuishan Yu. Chang'An Avenue and the Modernization of Chinese Architecture. Seattle and London: University of Washington Press, 2012.
  7. 1 2 Chiu, Becky; Lewis, Mervyn. Reforming China's State-owned Enterprises and Banks (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2006. ISBN 978-1-84542-988-1.
  8. ↑ «Constitution of the People's Republic of China». National People's Congress. Arxivat de l'original el July 2, 2023. [Consulta: 8 agost 2022].
  9. ↑ «Management Team». People's Bank of China. [Consulta: 12 juliol 2024].
  10. ↑ Wei, Lingling «Beijing Reins In China's Central Bank» (en anglès). The Wall Street Journal, 08-12-2021. «Beijing has little tolerance for any talk of central-bank independence; the monetary authority, just like any other part of the government, answers to the party.»
  11. 1 2 ; Sun, Yu «China sidelines its once venerated central bank». Financial Times, 25-12-2023.
  12. ↑ ; Leng, Cheng «Western-trained banker in line to lead China's central bank». Financial Times, 01-07-2023.
  13. ↑ «Decoding Chinese Politics». Asia Society. Arxivat de l'original el October 3, 2023. [Consulta: 2 octubre 2023].
  14. 1 2 «中国人民银行各省(自治区、直辖市)分行、计划单列市分行及地(市)分行今日挂牌». China News Service, 18-08-2023.
  15. ↑ The People's Bank of China. «Enterprises and Institutions directly under the PBC». Arxivat de l'original el March 26, 2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  16. ↑ «AFI members». AFI Global, 10-10-2011. Arxivat de l'original el February 20, 2012. [Consulta: 23 febrer 2012].

Enllaços externs

  • Banc Popular de la Xina web oficial (anglès)