Noye's Fludde

Noye's Fludde

Forma musical	òpera
Compositor	Benjamin Britten
Llengua	anglès
Creació	1957 1958
Parts	1
Opus	59
Durada	1 hora
País d'origen	Anglaterra
Personatges	Ham (en) , Jaffett (en) , Mrs Ham (en) , Mrs Noye (en) , Mrs Sem (en) , Mrs Jaffett (en) , Mrs Noye's Gossips (en) , Noye (en) , Sem (en) , The Dove (en) , The Raven (en) i The Voice of God (en)
Estrena
Estrena	18 juny 1958
Escenari	St Bartholomews Church (Anglaterra)
Director musical	Charles MacKerras

Noye's Fludde^[1] (en anglès, El diluvi de Noè), op. 59, és una òpera en un acte pel compositor britànic Benjamin Britten, destinada principalment a cantants aficionats, especialment els nens. Representada per primer cop el 18 de juny de 1958 al Festival d'Aldeburgh, es basa en el misteri de Chester del segle xv que narra la història de l'Antic Testament de l'Arca de Noè. Britten especifica que l'òpera ha de representar-se a les esglésies o grans sales, i no en un teatre d'òpera.

A mitjans de la dècada de 1950, Britten s'havia establert com un important compositor tant d'òperes com d'obres que combinaven cantants professionals amb aficionats, incloent la mini-òpera per a un públic jove en la què s'involucren nens artistes, The Little Sweep (1949). També havia utilitzat anteriorment el text del misteri de Chester en què s'explica la història d'Abraham i Isaac, per al Canticle II de 1952. Fludde de Noye va ser composta com un projecte per a la televisió; al text de Chester, Britten va afegir tres himnes de la congregació, l'oració grega Kyrie eleison com a cant per a nens, i el cor Al·leluia.

Un gran cor infantil representa les parelles d'animals que marxen cap a dins i fora de l'arca, i els procediments estan dirigits per la veu parlada de Déu. Dels papers cantats en solitari, només les parts de Noye (Noè) i la seva esposa van ser escrites per ser cantades per professionals; els papers restants són per a nens i adolescents. Un petit conjunt professional sustenta l'orquestra principalment d'aficionats que conté nombrosos instruments no convencionals per proporcionar particulars efectes musicals.

En la seva estrena Noye's Fludde va ser aclamada per crítica i públic, tant per la inspiració de la música com per la brillantor del disseny i la producció. L'òpera va rebre la seva estrena nord-americana a Nova York al març de 1959, i la seva primera actuació alemanya a Ettal al maig del mateix any. Des de llavors, ha estat posada en escena a tot el món; la representació a Beijing a l'octubre de 2012 va ser l'estrena a la Xina de qualsevol òpera de Britten. Amb motiu del centenari de Britten el 2013 van tenir lloc en nombroses produccions de festivals de música, tant al Regne Unit com a l'estranger.

A finals dels anys 50, Britten es trobava en el punt àlgid de la seva carrera després d’haver estrenat òperes cabdals com Peter Grimes (1945), Billy Budd (1951) i The Turn of the Screw (1954). Durant aquest període, les seves gires internacionals i l’exposició a cultures musicals com el Gamelan balinès van influir notablement en el seu llenguatge musical. El 1957 es va establir a primera línia de mar a Aldeburgh, a The Red House, prop del camp de golf, on va compondre Noye's Fludde.^[2]

Noye’s Fludde és una adaptació musical dels Miracles de Chester, un conjunt de representacions religioses del segle XIV creades per la comunitat local per ser interpretades per artesans, comerciants i les seves famílies. Cada gremi escollia una obra del cicle i la representava sobre una carrossa mòbil, combinant efectes improvisats i miracles amb dispositius escènics senzills però ben planejats. Britten conserva aquest esperit directe i proper al públic, adaptant-lo a la música sense necessitat de carrossa ni gran infraestructura escènica.^[2]

A Noye’s Fludde, Britten assigna als nens un paper polivalent dins de l'orquestra i el cor, incloent la representació del cor d’animals amb màscares. Amb la finalitat d’adaptar-se als diferents nivells tècnics dels intèrprets juvenils, va concebre múltiples versions de cada part instrumental. Les línies de violí varien des de nivells bàsics, amb cordes obertes, fins a nivells intermedis i avançats, que incorporen diverses posicions i ritmes complexos. Es mantenen criteris similars per a flauta i percussió, amb invents originals com les «tasses penjades» per evocar la pluja. Aquesta planificació assegura que intèrprets professionals i amateurs contribueixin de manera equitativa a la textura orquestral i vocal, sense jerarquies dins de l’orquestra.^[2]

Noye's Fludde conté uns pocs personatges principals i, en canvi, l'acció se centra en un gran conjunt de nens que interpreten els animals a l'arca. Les parts principals de Noye i la seva dona són realitzades per cantants professionals, però la resta pot ser interpretat per aficionats i nens. Britten va crear totes les parts de forma intel·ligent perquè totes tinguessin alguna cosa interessant a fer.

En el llibret es fa referència a 49 espècies d'animals. La congregació (audiència) també té un paper en l'acció. S'uneixen amb les melodies dels himnes al llarg de l'òpera, que ajuda a donar a la peça el seu sentiment de comunitat.

La primera representació es va dur a terme el 18 de juny de 1958 a l'església d'Orford, Suffolk, com a part de l'11a edició del Festival d'Aldeburgh.