Parasterryita

Parasterryita
Fórmula química	Ag₄Pb20Sb14As10S58
Epònim	para- i sterryita
Localitat tipus	mina Pollone, Valdicastello Carducci, Pietrasanta, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HC.40
Dana	3.5.12.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,3965(5) Å; b = 27,9540(7) Å; c = 43,8840(13) Å; β = 90,061(12)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	negre
Macles	comunes en (001)
Exfoliació	pobre
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	5,747 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2010-033
Any d'aprovació	2010
Símbol	Psty
Referències	[1]

La parasterryita és un mineral de la classe dels sulfurs. El nom deriva del grec «para» per a prop, i «sterryita», que reflecteix l'estreta relació estructural entre els dos minerals.

La parasterryita és una sulfosal de fórmula química Ag₄Pb₂₀Sb₁₄As₁₀S₅₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parasterryita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta i zoubekita.

Va ser descoberta a la mina italiana de Pollone, situada a Valdicastello Carducci, a la localitat de Pietrasanta (Província de Lucca, Toscana). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.