Robinsonita
 Robinsonita | |
|---|---|
 Cristalls aciculars prims de robinsonita (color vermell coure) amb cristalls allargats de rouxelita (metàl·lics)  | |
| Fórmula química | Pb₄Sb₆S₁₃ |
| Epònim | Stephen C. Robinson (en)  |
| Localitat tipus | mina Red Bird, Lovelock, districte d'Antelope, comtat de Pershing, Nevada, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.07 |
| Dana | 3.6.16.1 |
| Heys | 5.6.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 23,642(4) Å; b = 3,9761(6) Å; c = 24,420(4) Å; β = 93,808(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris plom |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | grais |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,7 g/cm³ (mesurada); 6,87 g/cm³ (calculada) |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Bi |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1951 |
| Símbol | Rob |
La robinsonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de Stephen Clive Robinson (1911-1981), mineralogista canadenc que l'any 1947 va sintetitzar el material del qual està fet aquest mineral abans del seu descobriment l'any 1951.[1]
Característiques
La robinsonita és una sulfosal d'antimoni i sofre de fórmula química Pb₄Sb₆S₁₃. A més dels elements de la seva fórmula, acostuma a contenir impureses de bismut. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són esvelts, prismàtics i allargats paral·lelament a [001], de fins a 5 mm; també en cossos fribrosos o compactes intercrescuts amb altres sulfosals.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3.
La robinsonita, de la mateixa manera que la boulangerita, la jamesonita i la zinkenita, conté grups SbS₃.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la robinsonita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.
Formació i jaciments
La robinsonita es forma com a mineral primari conjuntament amb altres sulfosals de plom.[2] Ha estat trobada a Alemanya Àustria, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, els Estats Units, Grècia, Itàlia, el Japó, Luxemburg, el Perú, Senegal, sèrbia, la República Txeca, Suïssa i la Xina. A Catalunya, s'ha trobat robinsonita a la Vall de Ribes, al Ripollès.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: zinkenita, boulangerita, semseyita, plagionita, estibina, esfalerita, galena, pirita, quars i calcita.[2]
Referències
- 1 2 3 «Robinsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- 1 2 3 «Robinsonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 9 febrer 2017].