Veenita
![]() | |
| Fórmula química | Pb₂(Sb,As)₂S₅ |
| Epònim | Rudolf Willem van der Veen (en) |
| Localitat tipus | Taylor Pit, Huntingdon Township, Àrea de Madoc, Comtat de Hastings, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.05d |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.05d |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.07 |
| Dana | 3.5.9.2 |
| Heys | 5.6.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,22Å; b = 26,2Å; c = 7,9Å; |
| Color | gris acer |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre amb lleu coloració marronosa |
| Diafanitat | opaca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1966-016 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Vee |
| Referències | [1] |
La veenita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la sartorita. Rep el nom per Rudolf Willem van der Veen (1883-1925), metal·lògraf.
Característiques
La veenita és una sulfosal de fórmula química Pb₂(Sb,As)₂S₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4. Forma una sèrie de solució sòlida amb la dufrenoysita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la veenita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al municipi canadenc de Huntingdon, dins l'àrea de Madoc, al comtat de Hastings (Ontario, Canadà). També a Ontario ha estat descrita posteriorment a la mina Mattabi, dins el comtat de Kenora. A banda del Canadà, també ha estat trobada a Bolívia, el Perú, Xile, Mèxic, Grècia, Romania, Alemanya i Austràlia.
Referències
- ↑ «Veenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 octubre 2018].
- ↑ «Dufrénoysite-Veenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 octubre 2018].
