Zoubekita
| Fórmula química | AgPb₄Sb₄S10 |
|---|---|
| Epònim | Vladimir Zoubek |
| Localitat tipus | Příbram, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.35 |
| Dana | 3.5.14.1 |
| Heys | 5.7.33 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,698Å; b = 6,492Å; c = 4,577Å; |
| Color | gris acer |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,15 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Zn, Cu, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-032 |
| Símbol | Zou |
| Referències | [1] |
La zoubekita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Vladimir Zoubek (1903-1995), director de l'Institut d'Estudis Geològics i de l'Acadèmia Txecoslovaca de les Ciències, a Praga, República Txeca.
Característiques
La zoubekita és un sulfur de fórmula química AgPb₄Sb₄S10. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1983. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4. Composicionalment està relacionada amb l'owyheeïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zoubekita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta i parasterryita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Příbram, a Bohèmia Central, República Txeca. També ha estat descrita a diversos dipòsits de la localitat de Kid, a la Governació del Sinaí del Sud, a Egipte, així com a la mina Dickenson, situada al municipi de Balmer, a Ontario (Canadà). No ha estat descrita en cap altre indret en tot el planeta.