Ramon Ramos

Ramon Ramos

Biografia
Naixement	(es) Vicente Ramón Ramos Villanueva 1954 Alginet (la Ribera Alta)
Mort	14 març 2012 (57/58 anys) València
Causa de mort	malaltia d'Alzheimer
Catedràtic d'universitat
Director de museu
Dades personals
Formació	Hochschule Robert Schumann
Activitat
Ocupació	compositor
Ocupador	Conservatorio Superior de Música de Alicante (en) Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo

Vicente Ramón Ramos Villanueva, més conegut com a Ramon Ramos (Alginet, 1954-14 de març de 2012) fou un compositor i docent valencià: director de l'Ateneu Musical Mestre Gilabert d'Asp del 1988 al 1992,^[1] Catedràtic de Composició del Conservatori Òscar Esplà d'Alacant des de 1990 a 1998 i, en acabant, al Conservatori Superior de Música de València fins al 2007.^[2]

Després d'estudiar piano i violoncel a València, l'any 1972 es traslladà a l'Alemanya Occidental per a seguir estudiant: en 1975 aprovà la prova d'accés a l'institut Robert Schumann de Düsseldorf, on estudià composició i live electronics amb el professor Günther Becker. Durant eixe període treballà de mestre d'iniciació musical i flauta dolça al conservatori de Moers, i professor d'harmonia al conservatori federal de Rin del Nord-Westfàlia. Els anys 1978 i 1979 assistí a les jornades de música d'avantguarda de Witten amb Mauricio Kagel, György Kurtag i György Ligeti; i el 1980 va assistir com a becari als un cursos internacionals d'estiu de música contemporània de Darmstadt, durant els quals va treballar amb Brian Ferneyhough, Gérard Grisey, Tristan Murail i Wolfgang Rihm. El 1983 va fer l'examen final de composició: com a treball final de carrera, va compondre una nova obra per a gran orquestra i en va analitzar una altra, Elegías a la muerte de tres poetas españoles, de Cristóbal Halffter. Acabats els estudis, aquell any se'n va tornar a viure a Alginet. Posteriorment, el 1990, va aprovar l'oposició a la càtedra de Composició i Formes Musicals, la qual va exercir als Conservatoris d'Alacant i València.^[3]

Afectat de la malaltia d'Alzheimer, va morir el 14 de març del 2012. El primer homenatge a Ramon Ramos va tenir lloc tres mesos després, el 5 de juny, al Club Diario Levante^[4] de València; durant l'acte, col·legues seus estrenaren peces dedicades a l'homenatjat o interpretaren obres de Ramos, com ara Declinaciones i El tumbao. L'elogi a la figura de Ramos va anar a càrrec dels directors de laMostra Sonora de Sueca, la de l'Institut Valencià de la Música o el de l'Auditori de Torrent, el qual afirmà que les composicions de Ramos eren «les més independents i originals de tota una generació que sabé reinventar la modernitat musical a València.» A l'acte també assistiren altres col·legues seus, com el membre d'Al Tall Jordi Reig o el dolçainer Enric Gironés.^[5] El 24 de novembre del mateix any va rebre un altre homenatge a Asp, a càrrec de l'associació musical local, de la qual fou director durant quatre anys.^[1]

L'1 de juny del 2014, l'Ajuntament d'Alginet li dedicà un homenatge pòstum: l'escriptor alginetí Josep Lozano presentà l'acte, que consistí en la interpretació d'obres del compositor local i lloances a càrrec del compositor d'Alboraia Héctor Oltra, autor d'una tesi doctoral sobre Ramos,^[6] i el compositor de Silla Andrés Valero Castells, tots dos ex-alumnes seus.^[7]

Ramon Ramos compta amb més de huitanta partitures registrades, entre les quals:^[8]

• Après moi (1985)
• Aura (2003)
• Concert per a violoncel i orquestra
• Declinaciones: obra per a guitarra preparada amb boleta i diapasó^[5]
• El tumbao (1993): peça per a percussió múltiple^[9]
• En un vasto dominio (1995)
• Les fúries: peça final de l'òpera 1714. Món de guerres,^[10] estrenada l'any 2004 a Peralada^[11]
• Llanto por una ausencia
• Passacaglia: pasdoble dedicat a la banda d'Asp, estrenat en 1990 a Crevillent^[12]
• Pentáfono (1979):^[13] «obra per a cinc fonts sonores indeterminades»^[14]
• Pas encore: obra per a quartet de corda
• Poculum amoris: obra per a cor i orquestra de cent quaranta músics amb texts llatins d'Horaci i Luci Apuleu, estrenada el 27 d'abril del 2001 a València^[15]
• Quasi niente (1983)
• Remor de claredats (2005)
• Ricercare: primera obra composta en País Valencià després de tornar d'Alemanya^[16]
• Rien ne va plus: estrenada l'any 1985 al festival de Múrcia^[17]
• Touche^[18]
• Tres preludis: homenatge a Francesc Tàrrega escrit per al guitarriste José Luis Ruiz del Puerto^[19]

• Lozano, Josep. Biografia de Ramón Ramos (p.111 a 136) Aljannat V, Revista d'estudis locals: Monogràfic: Música a Alginet, any 2014. Edita: Ajuntament d'Alginet; ISSN 1886-984X