Roberto Marcolongo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 agost 1862  Roma (Estats Pontificis) |
| Mort | 16 maig 1943 (80 anys) Roma (Regne d'Itàlia) |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza (–1886) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i física |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, físic |
| Ocupador | Universitat de Nàpols Frederic II (1907–1937) , emèrit Universitat de Messina (1895–1907) Universitat de Roma La Sapienza (1888–1895) |
| Partit | Partit Nacional Feixista (1932–) |
| Membre de | |
| Professors | Giovanni Frattini |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Santi |
| Fills | Fernando Marcolongo |
| Pares | Giovanni Marcolongo i Giuditta Borghi |
| Premis | |
| |
Roberto Marcolongo (Roma, 24 d'agost de 1862 - Roma, 16 de maig de 1943) va ser un matemàtic italià, divulgador de la teoria de la relativitat a Itàlia.
Marcolongo va estudiar matemàtiques a la Universitat de Roma La Sapienza sota els professors Battaglini, Cerruti, Cremona i Beltrami. Es va graduar el 1886 i va ser assistent de càtedra fins al 1895 en que va obtenir la càtedra de mecànica racional de la universitat de Messina on va romandre fins al 1907 en que va passar a la universitat de Nàpols en la qual es va retirar el 1935.[1]
Marcolongo és recordat per la seva estreta i dilatada col·laboració amb Cesare Burali-Forti[2] en el desenvolupament del càlcul vectorial.[3][4] La major part de les més de 200 publicacions de Marcolongo estan dedicades a l'anàlisi matemàtica i la mecànica.[1] Va ser un dels primers i més actius divulgadors de la teoria de la relativitat.[5][6] A partir de 1924 es va centrar en l'estudi i la divulgació de la obra científica de Leonardo da Vinci.[7]
El seu ingrés el 1932 al Partit Nacional Feixista, va fer que una part de la seva recerca es convertís en propaganda de la contribució italiana al desenvolupament de les matemàtiques.[8] El 1937, quan va esdevenir professor emèrit a Nàpols, va retornar a viure a Roma on va morir abans que les tropes aliades desembarquessin al seu país.
Referències
- 1 2 Bottazzini, 2002, p. 477.
- ↑ Dorier, 2000, p. 35-37.
- ↑ Sallent del Colombo i Parra Serra, 2003, p. 241.
- ↑ Dell'Aglio i Freguglia, 2023, p. 251 i ss.
- ↑ Maltese, 2000, p. 150.
- ↑ Linguerri i Simili, 2008, p. 61.
- ↑ Bottazzini, 2002, p. 477-478.
- ↑ O'Connor i Robertson, 2018, p. MacTutor.
Bibliografia
- Bottazzini, Umberto. «Biographies: Roberto Marcolongo». A: Joseph W. Dauben, Christoph J. Scriba (eds.). Writing the History of Mathematics: Its Historical Development (en anglès). Birkhäuser, 2002, p. 477-478. ISBN 3-7643-6166-2.
- Dell'Aglio, Luca; Freguglia, Paolo «Vector calculus in the didactics of mechanics in Italy in the early twentieth century» (en anglès). Matematica, Cultura e Società, Vol. 8, Num. 3, 2023, p. 251-270. DOI: 10.2307/27757848. ISSN: 2499-751X.
- Dorier, Jean-Luc. On the Teaching of Linear Algebra (en anglès). Kluwer, 2000. ISBN 0-792-36539-9.
- Linguerri, Sandra; Simili, Raffaella. Einstein parla italiano: itinerari e polemiche (en italià). Pendragon, 2008. ISBN 978-88-834-2530-1.
- Maltese, Giulio «The Late Entrance of Relativity into Italian Scientific Community (1906-1930)» (en anglès). Historical Studies in the Physical and Biological Sciences, Vol. 31, Num. 1, 2000, p. 125-173. DOI: 10.2307/27757848. ISSN: 0890-9997.
- Sallent del Colombo, Emma; Parra Serra, Josep Manel. «Cesare Burali-Forti i les homografies vectorials». A: Josep Batlló Ortiz, Pasqual Bernat López, Roser Puig Aguilar (eds.). Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2003, p. 239-244. ISBN 84-7283-10-6.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Roberto Marcolongo» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Millán Gasca, Ana María. «MARCOLONGO, Roberto» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2007. [Consulta: 30 octubre 2018].