U-183

U-183

Drassana	AG Weser
Número assignat per la drassana	1023
País de registre    Tercer Reich
Historial
Autoritzat	15 agost 1940
Col·locació de quilla	28 maig 1941
Avarament	9 gener 1942
Assignació	1r abril 1942
Operador/s    Kriegsmarine (1942–1945)
Destí	Enfonsat pel USS Besugo el 23 d'abril de 1945
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot
Classe	Type IXC/40 submarine (en)
Desplaçament	1.144 tones
Desplaçament en immersió	1.257 tones
Eslora	76,76m (o/a) 58,75m (buc de pressió)
Mànega	6,86m (o/a) 4,44m (casc de pressió)
Calat	4,67m
Propulsió	2 hèlixs 2 motors dièsel 2 motors elèctrics
Potència	4.400 PS (3.200 kW; 4.300 bhp) (dièsels) 1.000 PS (740 kW; 900 shp) (elèctric)
Velocitat	18,3 nusos (33,9 km/h)
Velocitat en immersió	7,3 nusos (15,5 km/h)
Profunditat	230m
Autonomia	13.850 nmi (25.650 km) a 10 nusos en superfície 63 nmi (117 km) submergit a 4 nusos
Tripulació	4 oficials, 44 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament	* 6 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i dos a popa) 22 torpedes 1 canó naval SK C/32 de 10,5 cm (180 projectils) 1 Canó SK C/30 de 3,7 cm (1,5 polzades) 1 canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades)
Més informació
Conflictes	batalla de l'Atlàntic

El submarí alemany U-183 va ser un submarí tipus IXC/40 de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.

L'U-183 va formar part de la primera onada dels submarins Monsó, que van operar a l'oceà Índic des de bases japoneses a les Índies Orientals Neerlandeses i la Malàisia britànica, principalment Penang.

Els submarins alemanys Tipus IXC/40 eren lleugerament més grans que els Tipus IXC originals. L'U-183 tenia un desplaçament de 1.144 tones (1.126 tones llargues) quan era a la superfície i de 1.257 tones (1.237 tones llargues) mentre estava submergit.^[1] El submarí tenia una longitud total de 76,76 m (251 peus i 10 polzades), una longitud del buc de pressió de 58,75 m (192 peus i 9 polzades), una mànega de 6,86 m (22 peus i 6 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus i 6 polzades) i un calat de 4,67 m (15 peus i 4 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel MAN M 9 V 40/46 sobrealimentats de quatre temps i nou cilindres que produïen un total de 4.400 cavalls de potència (3.240 kW; 4.340 shp) per al seu ús en superfície, i dos motors elèctrics de doble acció Siemens-Schuckert 2 GU 345/34 que produïen un total de 1.000 cavalls de potència a l'eix (1.010 PS; 750 kW) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,92 m (6 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).^[1]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 18,3 nusos (33,9 km/h) i una velocitat màxima en submergir de 7,3 nusos (13,5 km/h).^[1] Quan estava submergit, el vaixell podia navegar durant 63 milles nàutiques (117 km) a 4 nusos (7,4 km/h); quan sortia a la superfície, podia recórrer 13.850 milles nàutiques (25.650 km) a 10 nusos (19 km/h).

L'U-183 estava equipat amb sis tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre instal·lats a la proa i dos a la popa), 22 torpedes, un canó naval SK C/32 de 10,5 cm (4,13 polzades), 180 projectils, així com un canó antiaeri un SK C/30 de 3,7 cm (1,5 polzades), i un C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de quaranta-vuit membres.^[1]

L'1 d'abril de 1942 es va col·locar la quilla de l'U-183a la drassana de DeSchiMAG AG Weser, Bremen, amb número de drassana 1023, sent un dels primers submarins IXC/40, una mica més ràpids i més grans que els de tipus IXC. Començà el seu servei a la 4a Flotilla d'U-Boot, una unitat d'entrenament, sent destinat primer a la 2a Flotilla i després a la 33a, ambdues destinades al front.

Després de servir a l'Altàntic, l'U-183 salpà de França el juliol de 1943, arribant a Penang el 27 d'octubre; i operà a la zona durant gairebé dos anys. Realitzà sis patrulles de guerra, torpedinant el març de 1944 el petroler British Loyalty que estava ancorat a la llacuna d'Addu a les Maldives. El petroler quedà malmès, però no va ser enfonsat.^[2]

L'U-183 va ser enfonsat el 23 d'abril de 1945, 15 dies abans de la rendició alemanya, pel submarí estatunidenc Besugo (SS-321) al mar de Java. Només va sobreviure un membre de la tripulació.^[3]

El novembre de 2013 es van trobar les restes d'un submarí, que podrien pertànyer a les de l'U-183 o a les de l'U-168.^[4]

• Helgason, Guðmundur. «The Type IXD boat U-183». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 7 desembre 2014].
• Hofmann, Markus. «U 183» (en alemany). Deutsche U-Boote 1935–1945 - u-boot-archiv.de. [Consulta: 30 gener 2015].
• Jedrzejewski, Marcin. «Monsun boats. U-boats in the Indian Ocean and the Far East». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 24 abril 2015].