USS Callister

Infotaula episodi de televisióUSS Callister
SèrieBlack Mirror Modifica el valor a Wikidata
Temporadaquarta temporada de Black Mirror Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi1 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorHated in the Nation Modifica el valor a Wikidata
SegüentArkangel Modifica el valor a Wikidata
Estrena29 desembre 2017 Modifica el valor a Wikidata
Emissora originalNetflix Modifica el valor a Wikidata
DirectorToby Haynes Modifica el valor a Wikidata
GuionistaCharlie Brooker i William Bridges Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDaniel Pemberton Modifica el valor a Wikidata
Durada76 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
Jesse Plemons
Cristin Milioti
Jimmi Simpson
Michaela Coel
Billy Magnussen
Osy Ikhile
Aaron Paul
Milanka Brooks Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt5710974 FilmAffinity: 446544 Rottentomatoes: tv/black_mirror/s04/e01 Allmovie: v714965 Modifica el valor a Wikidata

"USS Callister" és el primer episodi de la quarta temporada de la sèrie antològica de ciència-ficció britànica Black Mirror. Escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per Toby Haynes, es va estrenar a Netflix el 29 de desembre de 2017, juntament amb la resta de la quarta temporada.

L'episodi segueix Robert Daly (Jesse Plemons), un programador solitari però dotat i cofundador d'un popular joc multijugador massiu en línia basat en realitat virtual immersiu que està amargat per la manca de reconeixement del seu càrrec per part dels seus companys de feina. Treu les seves frustracions simulant una aventura espacial tipus Star Trek dins del joc, utilitzant l'ADN dels seus companys de feina per crear clons digitals sapients d'ells. Actuant com a capità de la nau espacial USS "Callister", Daly és capaç de donar ordres als seus companys de feina, sotmetre'ls a la seva voluntat i maltractar-los si es passen de la ratlla. Quan Daly incorpora la recentment contractada Nanette Cole (Cristin Milioti) al seu joc, ella anima els altres clons a revoltar-se contra Daly.

A diferència de la majoria dels episodis de "Black Mirror", "USS Callister" conté una comèdia oberta i té molts efectes especials. Com a fan de "Star Trek", Bridges estava disposat a introduir molts detalls de la sèrie a "USS Callister", tot i que l'episodi es va concebre principalment tenint en compte l'episodi Una bona vida de La Dimensió Desconeguda de 1961 i el personatge de "Viz" Playtime Fontayne en ment. La recepció de l'episodi va ser aclaparadorament positiva, amb crítics lloant les al·lusions a "Star Trek", l'actuació i la cinematografia. Alguns crítics van veure l'episodi com una història sobre l'abús d'autoritat masculí, i van comparar Daly amb esdeveniments contemporanis relacionats amb els assetjadors d'Internet i els abusos sexuals comesos per Harvey Weinstein. El 2018, l'episodi va guanyar quatre Premi Primetime Emmy, incloent-hi el Millor pel·lícula de televisió i el Guió destacat per a una sèrie limitada, pel·lícula o especial dramàtic, i va ser nominat a tres altres premis Emmy. Un episodi seqüela, titulat "USS Callister: Into Infinity", es va estrenar com a part de la setena temporada de "Black Mirror", convertint-lo en l'únic episodi que ha rebut una seqüela.

Argument

A bord de la nau espacial USS Callister, el capità Robert Daly (Jesse Plemons) i la seva tripulació destrueixen la nau del seu arxienemic Valdack (Billy Magnussen), però ell escapa. La tripulació ho celebra, i Daly besa les dues companyes de tripulació.

La versió real de Daly és el director tècnic de Callister Inc. L'empresa va ser cofundada per Daly i James Walton (Jimmi Simpson), el director executiu de l'empresa, que produeix el videojoc multijugador massiu en línia en línia basat en realitat virtual Infinity, en què els usuaris controlen una nau espacial en una realitat simulada. Daly és maltractat pels seus companys de feina, que semblen idèntics als companys de tripulació del capità Daly.

La nova programadora Nanette Cole (Cristin Milioti) elogia la feina de Daly a "Infinity", però el més assertiu Walton l'interromp per ensenyar-li l'oficina. Quan Daly torna a casa, obre una versió de desenvolupament d'"Infinity" que està modificada per semblar-se al seu programa de televisió preferit "Space Fleet". Com a capità Daly, renya els seus companys de tripulació, escanyant un subordinat "tinent" Walton.

Després que l'empleada Shania Lowry (Michaela Coel) adverteixi a Nanette que vagi amb compte amb Daly, ell agafa una tassa de cafè descartada de Nanette i utilitza el seu ADN per replicar la seva consciència dins de la seva versió de desenvolupament. Com a "tinent Cole", Nanette es troba a bord de l'USS "Callister", on el "tinent" Lowry explica que són clons digitals dels membres del personal de Callister Inc. Confusa i angoixada, Nanette intenta escapar de la nau, però és teletransportada de tornada al pont. Es nega a obeir les ordres de Daly, així que ell li elimina els trets facials, ofegant-la, fins que ella cedeix.

La tripulació s'embarca en una missió en què detenen Valdack però li perdonen la vida. Després que Daly marxi, Nanette troba la manera d'enviar una invitació al joc que conté un missatge d'ajuda a la Nanette del món real. Quan la Nanette del món real pregunta al Daly del món real sobre el missatge, ell el descarta com a correu brossa. Daly entra al joc per interrogar la seva tripulació i transforma Lowry en un monstre quan defensa Nanette. Un cop Daly marxa, Nanette identifica un forat de cuc distant com un enllaç ascendent a la propera actualització d'"Infinity"; suposa que volant cap al forat de cuc, seran eliminats i, per tant, moriran. Walton dubta molt a ajudar; explica que Daly ha recreat prèviament el seu fill Tommy en el joc, llançant-lo fora d'una resclosa d'aire per castigar Walton. També assenyala que, com que Daly encara té tot el seu ADN, simplement els pot recrear i castigar-los encara més. Nanette promet a la tripulació que recuperaran la piruleta que conté l'ADN de Tommy.

Quan Daly torna, Nanette el convenç perquè la porti sola a una missió a Skillane IV. Es despulla fins al banyador i corre cap a un llac proper, convencent un reticent Daly a nedar amb ella. Ell deixa enrere l'omnicorder, que li permet controlar el joc, a la riba. La tripulació teletransporta l'omnicorder a la seva nau i l'utilitza per accedir a imatges sexualment explícites de Nanette al seu compte de PhotoCloud, que després utilitzen per fer xantatge a la Nanette de la vida real perquè demani una pizza a l'apartament de Daly i robi les seves mostres d'ADN mentre ell obre la porta. La tripulació clonada teletransporta la Nanette digital a la nau.

Quan Daly reprèn el joc, descobreix que la tripulació està escapant. Es posa al comandament d'una nau espacial estavellada per perseguir-los a través d'un cinturó d'asteroides. El "Callister" xoca amb un asteroide; Walton repara els propulsors manualment, incinerant-se a si mateix, i la nau accelera cap al forat de cuc. El tallafocs detecta la versió modificada de Daly i bloqueja els seus controls, deixant-lo físicament incapaç de sortir del joc a mesura que s'esborra al seu voltant. Al món real, Daly queda assegut immòbil, cosa que implica que ha mort a causa de l'efecte secundari.

La tripulació torna a despertar a la versió sense modificacions d'"Infinity" amb Plowman i Lowry restaurats a la seva forma humana. Ara lliures, continuen la seva aventura, amb Nanette al capdavant, després d'interactuar amb un usuari molest, "Gamer691" (Aaron Paul).

Producció

Mentre que les temporades u i dos de "Black Mirror" es van emetre a Channel 4 al Regne Unit, Netflix va encarregar la sèrie durant 12 episodis (dividits en dues sèries de sis episodis) el setembre de 2015 amb una oferta de 40 milions de dòlars,[1][2] i el març de 2016, Netflix va superar Channel 4 pels drets de distribució de la sèrie al Regne Unit.[2] Els sis episodis de la quarta temporada es van estrenar a Netflix simultàniament el 29 de desembre de 2017.[3] "USS Callister" apareix com el primer episodi, tot i que, com que cada episodi és independent, els episodis es poden veure en qualsevol ordre.[4]

Concepció i escriptura

De vegades sorgeixen idees on diem: "Què no hem fet encara?", i diem: "No hem fet l'espai, i quina és una versió 'Black Mirror' d'una epopeia espacial?"

—Entrevista a Charlie Brooker a Variety[5]

L'episodi va ser escrit el novembre de 2016[6] pel creador de la sèrie Charlie Brooker juntament amb William Bridges, que anteriorment va coescriure l'episodi de la tercera temporada "Shut Up and Dance".[3] Brooker va dir que l'episodi es basava en fer "una versió 'Black Mirror' d'una epopeia espacial",[5] una idea que va començar durant el rodatge de l'episodi de la tercera temporada "Playtest".[7] Inspirat parcialment en "Una bona vida",[6] un episodi de La Dimensió Desconeguda de 1961 sobre un noi amb "poders divins", i parcialment pel personatge de Viz Playtime Fontayne, un adult que fa que la gent participi en jocs infantils, Charlie Brooker compara Daly amb el dictador Kim Jong-un i amb "algú que es connecta a Internet i es desfoga".[8] Brooker va dir que de vegades també van qualificar l'episodi de "'Toy Story per a adults", fent la comparació entre les joguines de l'habitació d'Andy que han d'estar quietes fins que Andy marxa, i l'equip virtual que ha de contenir els seus veritables pensaments fins que Daly abandona la simulació.[9] Tot i que de vegades és molt desolador, l'episodi té una comèdia que es pot considerar atípica per a la sèrie,[3] i Brooker creu que és l'episodi més convencional de la sèrie.[8] A més, Brooker el compara amb l'episodi de la tercera temporada "San Junipero", ja que tots dos van ser "una decisió conscient d'expandir el que era la sèrie i després capgirar-la".[3]

Com a gran fan de "Star Trek", Bridges va suggerir molts elements d'aquesta que s'incorporen a l'episodi, així com conceptes manllevats de la pel·lícula Galaxy Quest, que implicava gent normal que de sobte es veia atrapada en un entorn de ciència-ficció ineludible.[10] Brooker explica a Den of Geek que l'episodi no pretén ser un atac a Star Trek, una sèrie que estava "molt avançada al seu temps".[7] Originalment, el personatge de Daly era més desagradable des del principi de l'episodi, però això es va canviar perquè la sorpresa fos que Daly estrangulés Walton. Brooker afirma que Daly mor de fam després dels esdeveniments de l'episodi, a causa del cartell de "No molestar" que posa a la porta.[8] Haynes va considerar acabar l'episodi amb la imatge de Daly al seu apartament, en lloc de l'escena més feliç de l'equip interpretant a "Infinity", però Brooker el va tranquil·litzar dient-li que no tots els episodis de "Black Mirror" havien d'acabar infeliçment.[11]

En l'esborrany inicial de l'episodi, cada personatge tenia implantat un "Gra", un dispositiu que registrava la seva visió i oïda, similar al que es va presentar a l'episodi de la primera temporada "The Entire History of You". Això explicava per què la Nanette virtual tenia els records de la Nanette real. Brooker va decidir que mostrar el contingut del Gra juntament amb Daly obtenint l'ADN de cada persona era massa detall, cosa que va portar a tallar l'aspecte del Gra. Shania diu "És un maleït aparell" en resposta a una pregunta de Nanette sobre com funciona la tecnologia de Daly, com a manera de comentar que la tecnologia no tingués sentit no importava.[10]

Càsting

Cristin Milioti protagonitza l'episodi com a Nanette Cole, a qui Milioti descriu com una "dona al càrrec [lluitant] contra un assetjador misògin i de ment estreta".[11]

"USS Callister" és protagonitzada per Jesse Plemons com el capità Daly i Cristin Milioti com la tinent Nanette, ambdós protagonistes anteriors de Fargo. El director Toby Haynes assenyala que "sempre van voler Jesse Plemons per al paper de Daly", i que les dates de rodatge i altres actors es basaven en ell.[12] Milioti va acceptar el paper després d'haver vist només unes quantes pàgines del guió; En una entrevista va dir que Nanette és "una dona a càrrec [que lluita] contra un assetjador misògin i de ment estreta".[11] Jimmi Simpson, anteriorment conegut de Westworld, i Michaela Coel de Chewing Gum també són personatges principals de l'episodi; Coel havia aparegut a l'episodi anterior de Black Mirror, "Nosedive", com a treballadora de l'aeroport.[13][14][15] Simpson estava malalt de grip durant el rodatge, però va assenyalar que el seu personatge estava pensat per ser prim.[16] Completen el repartiment principal de l'episodi Billy Magnussen, Milanka Brooks, Osy Ikhile i Paul G. Raymond.[17]

Aaron Paul fa un cameo vocal al final de l'episodi, mentre que la promesa de Plemons, Kirsten Dunst, fa una aparició sense acreditar en segon pla a l'oficina al principi, després de preguntar al director mentre és al plató.[18][19] El director va haver de demanar que es tornés a afegir la sola presa en què ella apareixia després que el departament de continuïtat l'edités.[19] Inicialment, es suposava que el personatge de Paul, "Gamer691", havia de ser un "nen friqui", però Brooker creia que la percepció dels videojugadors com a esgarrifosos era errònia, i "sentia que estava menyspreant el públic", ja que ell mateix és un videojugador.[20] Aleshores se li va acudir la idea que la millor veu seria la del personatge de Paul Jesse Pinkman de Breaking Bad, una sèrie en que Plemons interpretava el paper de Todd Alquist.[21]

La producció es va posar en contacte amb Paul, que era fan de Black Mirror i ja havia fet una audició per a un altre episodi, però es va retirar a causa de compromisos amb Welcome Home.[21] Paul va acceptar el paper amb la condició que la seva aparició en aquest episodi no li impedís formar part d'un altre episodi de Black Mirror.[19][20] Més tard va protagonitzar el tercer episodi de la sisena temporada "Beyond the Sea", també basat en l'espai.[22] El paper va ser un dels últims elements de l'episodi a acabar-se, i va sorprendre els membres del repartiment quan es va projectar.[20]

Rodatge

El director Toby Haynes ha treballat anteriorment a Sherlock i Doctor Who,[13] i es va contractar l'equip de Star Wars i la pel·lícula del 2014 Guardians of the Galaxy.[10] El rodatge va començar el gener de 2017[6] i va durar vint dies.[12] L'episodi es va rodar principalment al Regne Unit, amb aproximadament tres dies de rodatge a les Illes Canàries per a les escenes interplanetàries.[12][23] Les escenes ambientades a la nau Callister, l'apartament de Daly i les oficines de Callister es van rodar als Twickenham Studios, i totes les escenes de l'oficina es van rodar en tres dies.[20] La majoria de les escenes s'havien de fer en dues o tres preses, i algunes escenes, com la descripció de Walton de Tommy, es van filmar en una sola presa.[12] Tant Haynes com Milioti van comentar sobre l'ajustament de l'agenda, i Haynes va sentir que la pressió va ajudar a tothom a afrontar el repte.[20] Brooker assenyala que el creixement del moviment Me Too va fer que l'episodi se sentís més oportú.[9]

L'equip no podia copiar elements del set directament de Star Trek sense por d'accions legals, però en canvi va detallar el plató de la mateixa manera que Star Trek o Battlestar Galactica. L'episodi també presenta Space Fleet seguint una història similar a la de Star Trek, primer amb una relació d'aspecte de 4:3 per representar el seu format de transmissió original de la sèrie original, després en una versió detallada de pantalla ampla, i finalment acabant amb una nau estel·lar redissenyada i un vestuari que reflecteix la reinvenció de J. J. Abrams.[24] Inspirat en l'estil de la televisió dels anys 60, l'episodi va utilitzar angle holandès durant les escenes de la nau espacial. La fotografia cap al final va ser dissenyada per evocar "Star Trek".[25] Haynes era fan de Star Trek i va ajudar a afegir detalls, com ara posar a Lowry una camisa vermella ja que va ser la primera a morir. També s'hi inclouen diverses referències a Star Wars.[12]

La nau espacial utilitza inicialment colors taronja i vermell, i els efectes especials es van fer perquè s'assemblessin als dels anys 60; al final de l'episodi es mostra una versió moderna de la nau, més similar al reinici de Star Trek del 2009.[10] Per ajudar l'espectador a distingir entre les escenes ambientades al joc i les ambientades al món real, Haynes va fer que les escenes ambientades al joc utilitzessin plans de càmera muntats, mentre que les escenes del món real utilitzaven tècniques de càmera de mà; a l'escena on Daly interromp el joc per rebre una pizza, la càmera va començar muntada i després va canviar a càmera en mà per mostrar la col·lisió d'aquestes dues tècniques.[12] Els personatges a bord de l'USS Callister portaven disfresses de neoprè, dissenyades per crear un aspecte artificial de Barbie per a les dones. Daly sembla un ninot Ken, i la seva disfressa el feia semblar més musculós. Milioti pretenia canviar lleugerament la seva postura i els seus gestos entre Nanette al món real i al món virtual. Plemons va veure Star Trek i va treballar amb un entrenador vocal per retre homenatge a l'actuació de William Shatner com a capità Kirk.[10]

Per evitar construir una nau espacial sencera, la majoria de les escenes a bord de la nau es van ambientar al pont o en passadissos; Es va considerar una zona de cantina però no es va utilitzar.[10] L'escena en què Nanette es desperta a la nau inicialment anava a utilitzar una infermeria, però Haynes volia utilitzar una sala circular. El disseny del guió gràfic per a la conversió de Lowry en un monstre s'havia d'adaptar durant el rodatge perquè els espectadors poguessin veure com li brotaven potes i tentacles addicionals. Per als dos planetes visitats a l'episodi, el guió descrivia un com una cova d'estil Indiana Jones i l'altre com un planeta de selva, però les limitacions pressupostàries i la data de rodatge de febrer van afectar les decisions preses. L'escena en què Nanette enganya Daly perquè nedi amb ella es va filmar en una estructura semblant a un cràter a Lanzarote, utilitzant sorra vermella d'una pedrera propera, i en un llac amb sorra negra. Es va utilitzar un dron per filmar una presa aèria del plató.[25] Tots dos actors van improvisar gran part de l'escena.[10]

Les productores Painting Practice i Revolver van treballar en els gràfics i les interfícies d'usuari de la nau espacial,[10] mentre que els efectes especials van ser realitzats per Framestore.[26] Brooker diu que l'episodi presenta més efectes especials que qualsevol episodi anterior de la sèrie.[7] Els monstres Arachnajax van ser dissenyats per ser una barreja de terror i còmic, amb característiques com la seva capacitat d'encongir-se d'espatlles que els feien més semblants als humans.[10] El primer tall de l'episodi, segons el director de fotografia Stephan Pehrsson, durava entre 90 i 95 minuts, però es van eliminar escenes per arribar a la durada final de 76 minuts.[27]:31:00–32:00

Música

El compositor britànic Daniel Pemberton va compondre la banda sonora de l'episodi. Fan de "Black Mirror", Pemberton ja havia treballat amb Brooker abans en una revista de videojocs a la dècada del 1990.[28] Pemberton estava entre composicions per a Molly's game i Tots els diners del món, però tot i estar ocupat va acceptar la feina per a "USS Callister".[29] Pemberton diu que la banda sonora constava de tres estils: la música de Space Fleet, el món real i el videojoc de Daly.[30] També descriu la banda sonora com "gairebé com dues bandes sonores de pel·lícules que xoquen lentament".[28] Pemberton va escriure una banda sonora amb elements que recorden a Star Trek, i altres aspectes "sintètics i moderns",[30] i part de la música es va inspirar en Jerry Goldsmith.[28] Es va utilitzar una orquestra de 70 membres de Praga.[30] La banda sonora es va publicar a Amazon Music el 29 de desembre de 2017.[31] Una versió en vinil de la banda sonora, amb la portada del pòster de "Space Fleet" dissenyat per Butcher Billy que es veu a l'episodi, es va publicar el Record Store Day de 2019.[32]

Màrqueting

Vídeos externs
Black Mirror – U.S.S. Callister
El tràiler de "USS Callister".
Black Mirror – Featurette: U.S.S. Callister
Breu comentari de Charlie Brooker i Jesse Plemons.

El maig de 2017, una publicació de Reddit va anunciar extraoficialment els noms i directors dels sis episodis de la quarta temporada de Black Mirror.[33] El primer tràiler de la sèrie va ser publicat per Netflix el 25 d'agost de 2017 i contenia els títols dels sis episodis.[34][35] El setembre de 2017 es van publicar dues fotos de la quarta temporada, inclosa una de l'"USS Callister".[36]

A partir del 24 de novembre de 2017, Netflix va publicar una sèrie de pòsters i tràilers de la quarta temporada de la sèrie, coneguda com els "13 dies de Black Mirror".[13] L'art de "USS Callister" es va publicar el 4 de desembre i el tràiler el 5 de desembre.[37] L'endemà, Netflix va publicar un tràiler amb una amalgama d'escenes de la quarta temporada, que anunciava que la sèrie s'estrenaria el 29 de desembre.[38] Abans de l'estrena de la temporada, l'"USS Callister" es descrivia com el "nou episodi més esperat" per una font;[15] va ser comparat per Charlie Brooker amb "San Junipero", l'episodi més reeixit de la temporada anterior.[39]

Anàlisi

Jesse Plemons interpreta Robert Daly, que descarrega la seva ira sobre clons virtuals a causa de la infelicitat a la vida real.

L'episodi és un homenatge a Star Trek.[40][41] Utilitzant un disseny d'escenari similar al de Star Trek,[40] l'episodi s'ha comparat amb una altra paròdia de la sèrie, la pel·lícula de 1999 Galaxy Quest.[40][42] Un crític va descriure l'"USS Callister" com a crítica del sexisme a Star Trek i el seu fandom,[43] i un altre el va qualificar de "una paròdia cruel i fins i tot un atac misàndric",[44] tot i que Brooker diu que "no vull que es vegi que estem atacant els fans de la ciència-ficció clàssica".[7] Té una trama similar al conte "I Have No Mouth, and I Must Scream", que presenta personatges segrestats i torturats per un superordinador.[43] A més, evoca Toy Story.[45] Es considera que el joc de l'episodi generat procedimentalment Infinity està inspirat en No Man's Sky, un videojoc llançat a l'agost de 2016.[46] Brooker va comentar a l'octubre de 2016 que "hi ha una idea per a la segona temporada [de Netflix] que sorgeix d'un univers generat procedimentalment" mentre jugava al joc.[47]

"USS Callister" ha estat anomenat "l'episodi més cinematogràfic fins ara" de la sèrie,[41] a causa del seu ús de colors vius i un enorme paisatge fictici.[45][48] Tot i que l'episodi és fosc a vegades i planteja problemes greus, també té un to més animat que els episodis anteriors de Black Mirror,[40] contenen acudits d'una línia i gag visuals,[42] i un final feliç en relació amb altres episodis de la sèrie.[42] El seu gir argumental es revela lentament, un contrast amb la revelació "patacada a l'estómac" dels episodis anteriors.[48]

El personatge principal, Robert Daly, té una vida infeliç, on no rep crèdit per cofundar la seva empresa i rep burles dels seus companys de feina.[41] Tradicionalment, Daly seria el personatge perdedor, i la història podria centrar-se en la seva venjança contra Walton per robar-li el crèdit i pel maltractament que els seus companys el van donar.[16] La trama clàssica d'un home socialment incòmode que coneix una dona més jove que aprecia la seva intel·ligència s'utilitza quan Daly coneix Nanette.[40] Com a resultat, els espectadors inicialment es posen del costat de Daly, però en lloc que la parella s'enamori, la veritable naturalesa de Daly es desemmasca aviat.[40] Com a capità de l'USS Callister, ell abusa de la seva posició de poder, obligant els seus companys d'equip a actuar com a oposats a ells mateixos, com ara Walton passant de superior de Daly al seu subordinat.[49] Similar a un assetjador d'internet, a Daly no sembla importar-li el dolor que està infligint als clons virtuals,[42] tractant-los com a figures d'acció.[49]

El crític Alec Bojalad va afirmar que Daly encaixa amb un arquetip d'homes blancs que participen en cambres d'eco en línia amb prejudicis a causa de l'ostracisme social a la vida real i un sentiment de dret.[45] Charles Bramesco considerava Daly característic del friqui que assumeix el paper d'assetjador després de ser assetjat.[49] Dana Schwartz va vincular això amb els moviments de "masculinitat tòxica moderna" del Gamergate i l'dreta alternativa.[16] De la mateixa manera, Sonia Saraiya de Vanity Fair va anomenar Daly un "rei incel" que exhibia "una forma cansada i tossuda de masculinitat que s'aferra al control" amb un dret a les dones en comparació amb la lluita feminista de Nanette per la seva pròpia autonomia.[50]

Charles Bramesco de Vulture va assenyalar que, tot i que Daly mai viola cap de les dones de la tripulació, exhibeix trets psicològics associats amb la cultura de la violació.[49] Tristram Fane Saunders de The Telegraph va qualificar l'episodi com "un atac contundent a tot un gènere de narrativa masculina" i equipara la fantasia sexista de Daly que involucra la seva atractiva companya de feina més jove amb les acusacions d'abús sexual de Harvey Weinstein.[40] Sara Moniuszko de USA Today va fer la mateixa comparació, vinculant com Daly besa les membres femenines de la tripulació i amenaça la tripulació quan el desobeeixen amb el presumpte abús de Weinstein.[51] Brooker va assenyalar que, casualment, les notícies d'acusacions contra Weinstein va aparèixer per primera vegada quan Brooker anava de camí a una estrena de l'episodi a Nova York.[52]

Joho va anomenar Walton "possiblement el veritable heroi de la història", per sacrificar-se per arreglar la nau al clímax de l'episodi.[53] Tanmateix, Jimmi Simpson —que interpretava Walton— no hi estava d'acord, i va assenyalar que la irreflexió i l'egoisme del seu personatge van ser la provocació original perquè Daly es vengés. Simpson va opinar que el motiu de Walton per sacrificar-se no és la redempció, sinó "fer-ho bé per a la gent".[16] Walton és absent de la nau un cop els personatges arriben al joc en línia "Infinity"; es pot interpretar que el seu codi va ser esborrat del joc modificat de Daly.[53] Tanmateix, Simpson creia que el seu personatge continuava estant viu, contínuament torturat pel dolor dels incineradors.[53][16]

"USS Callister" presenta referències a episodis anteriors de Black Mirror. A més del comentari de Brooker que l'episodi és, en certa manera, un successor de l'episodi de la tercera temporada "San Junipero",[3] l'implant neuronal utilitzat en aquest episodi per transportar els usuaris al joc Infinity porta el logotip "TCKR", l'empresa que va desenvolupar la tecnologia que apareix en aquest episodi, la qual cosa implica que Callister Inc. utilitza el mateix programari per als seus propis jocs.[24] Una referència a l'episodi de la segona temporada "White Bear" es troba als noms de dos planetes visitats per la tripulació de la nau espacial virtual de Daly; els planetes Skillane IV i Rannoch han rebut el nom de la parella criminal formada per Victoria Skillane i Iain Rannoch.[54]

L'episodi també s'ha analitzat com una reescriptura en pantalla del mite de Don Quixot a l'era digital, reinterpretant la figura del Quixot com un jugador monomaníac obsessionat amb l'òpera espacial d'una manera comparable a l'obsessió de l'hidalgo amb la novel·la de cavalleries. Segons un article de Miguel Sebastián-Martín, publicat a Science Fiction Film and Television, "USS Callister" "actualitza el mite per a una sàtira de l'estereotip masculí de jugador/friki/nerd, que es reimagina com una encarnació quixotesca de l'individualisme neoliberal i patriarcal en l'àmbit digital".[55]

Recepció

"USS Callister" va rebre elogis de la crítica, i diversos crítics el van considerar el millor episodi de la quarta temporada.[45][49][56][57] A Rotten Tomatoes, el 95% de les 38 ressenyes són positives, amb una puntuació mitjana de 9,3 sobre 10.[58] va rebre una qualificació de quatre estrelles a The Telegraph[40] i Den of Geek,[45] una qualificació A a IndieWire,[56] i una qualificació A− a The A.V. Club.[59] Cross va qualificar l'episodi com "segurament un dels millors de Black Mirror.[60] Saunders pensava que l'abús de poder masculí és "prescient" i "d'actualitat",[40] mentre que Bojalad va escriure que el moment de l'episodi és "just correcte".[45] Nogensmenys, Dileo va criticar l'episodi com "possiblement no el més profund o perspicaç" del programa,[23] i Oller va escriure que les "metàfores mixtes" de l'episodi fan que els aspectes positius siguin "ofegats".[61]

La paròdia de Star Trek de l'episodi ha estat àmpliament elogiada,[49][42] i Statt la va qualificar de "carta d'amor descarada a Star Trek",[46] mentre que Franich la va descriure com una "paròdia complicita" i una "hiperbolització amorosa".[57] Cross creu que té un "amor pel material original".[60] Statt també va elogiar les referències de l'episodi a altres mitjans com ara "No Man's Sky".[46] No obstant això, també ha rebut crítiques. Lambie va escriure que les al·lusions a Star Trek "no són tan noves",[42] mentre que Saunders creia que les nombroses referències "et colpegen al cap".[40] Olle els va qualificar de "mà dura", creient que eclipsaven el missatge de l'episodi.[61] En una crítica negativa, Whitley va opinar que, tot i que l'episodi té el nombre correcte de referències, s'utilitzen en una "paròdia cruel i fins i tot un atac misandrí contra els fans masculins de la ciència-ficció".[44]

"USS Callister" és més còmic que els episodis anteriors de Black Mirror i explora un gènere nou per a la sèrie, tots dos ben rebuts.[23] Statt la va descriure com a "molt divertit";[46] Sims la va qualificar de "foscament divertit";[62] i, en una crítica negativa, Oller va escriure que la "comèdia és molt millor que la història real".[61] Stolworthy qualifica el canvi de gènere de "tones de diversió",[41] mentre que Statt el va qualificar de "refrescantment diferent".[46] Starkey va descriure l'episodi com a prova que la sèrie té espai per créixer.[48]

El final i la tecnologia de clonació d'ADN han estat destacats pels crítics, i han rebut una acollida mixta. Saunders va dir que el final de l'episodi "potser no sembla gaire de Black Mirror", però és "el tipus d'història que seria bo escoltar més sovint".[40] Starkey va descriure el final com a "meravellosament desolador",[48] mentre que Sims va elogiar el final feliç.[62] Tanmateix, Handlen el va qualificar de "sobtat" i "precipitat", creient que l'episodi és "una mica massa desitjós de complaure", cosa que fa que perdi tensió.[59] Oller va criticar durament l'episodi per nombrosos forats argumentals i les seves "extenses regles de ciència-ficció i ximpleries", com ara el recurs argumental de clonació d'ADN.[61] VanDerWerff també va criticar la manca d'explicació de la tecnologia de clonació;[63] Handlen ho va anomenar "màgia amb la qual o t'hi acostes o no".[59]

Altres parts de la trama també han rebut una acollida mixta. Starkey creia que els "salts inicials de la trama" són "una mica massa pesats".[48] Sims va elogiar el gir que revela que Daly no és el protagonista.[62] Lambie va opinar que el salt enrere amb el fill de Walton afegeix un "calfred que recorre el mig de l'episodi",[42] però VanDerWerff va criticar que afegeix innecessàriament longitud a l'episodi.[63] VanDerWerff va comparar favorablement el pla d'escapada de la tripulació amb una "fuga de presó de pel·lícula",[63] tot i que Franich creia que el ritme ràpid fa que el xantatge "avorrit" de Nanette sigui "una broma massa fàcil".[57] Stolworthy va dir que la longitud de l'episodi està justificada,[41] tot i que Starkey va escriure que l'episodi "de vegades divaga",[48] i Sims va coincidir que l'episodi és "una mica massa llarg".[62]

El repartiment de l'episodi ha estat àmpliament elogiat.[23][61] Saunders va escriure que Plemons és "òbviament perfecte" com a Daly,[45] i va ser elogiat per Lambie, Miller i Franich per la seva interpretació de les dues personalitats diferents de Daly.[42][56][57] VanDerWerff va escriure que Plemons "barreja un riff sorprenentment fantàstic de William Shatner amb una sensació d'odi de construcció lenta".[63] Miller va qualificar el personatge de "realment arrelat a la realitat" a causa del guió i l'actuació.[56] L'actuació de Simpson com a Walton és destacada per Stolworthy i Bojalad amb elogis,[41][45] i Starkey el descriu com la "peça central emocional" de l'episodi.[48] Bojalad va qualificar el personatge de Milioti, Nanette, com la "veritable revelació" de l'episodi,[45] mentre que Cross va afirmar que era "dolorosament fàcil" identificar-s'hi.[60] Darren Franich de Entertainment Weekly va demanar que Milioti rebés una nominació als Emmy a la millor actriu per la seva actuació com a Nanette a l'episodi.[64] Stolworthy va escriure que l'actuació de Coel com a Lowry destaca.[41] Però, VanDerWerff va criticar que els personatges secundaris de l'episodi siguin "majoritàriament esquetxos ràpids".[63]

"USS Callister" ha estat descrit com l'"episodi més cinematogràfic de la sèrie fins ara",[41] i l'episodi que té "amb diferència els valors de producció més alts".[23] Bojalad va elogiar el "color pastel brillant i bonic",[45] mentre que Dileo va destacar els "efectes especials impressionants".[23] Statt va qualificar l'episodi de "visualment impressionant", concloent que és "el primer episodi de Black Mirror que sembla que pertany a un cinema".[46] Franich va escriure que la cinematografia "captura l'efecte" del Star Trek original.[57]

Classificació dels episodis

"USS Callister" es troba majoritàriament a la meitat superior de les llistes de la crítica dels 19 episodis de Black Mirror per qualitat:

  • 7è – Aubrey Page, Collider[70]
  • 7è – Corey Atad, Esquire[71]
  • 8è – Morgan Jeffery, Digital Spy[72]
  • 13è – Eric Anthony Glover, Entertainment Tonight[73]

Proma Khosla de Mashable va revisar cadascun dels 22 episodis per to, classificant "USS Callister" com el cinquè menys pessimista.[74]

Altres crítics van comparar els sis episodis de la quarta temporada de forma aïllada, amb "USS Callister" classificat de la següent manera:

Premis

"USS Callister" va ser nominada a diversos premis el 2018:

Any Premi Categoria Destinataris Resultat Plantilla:Abr.
2018 Premis del Sinsicat de Directors d'Art Pel·lícula per a televisió o sèrie limitada Joel Collins Guanyador [77]
Premis del Sindicat de Dissenyadors de Vestuari Excel·lència en Sèries de Televisió de Fantasia Maja Meschede Nominat [78]
Golden Reel Awards Assoliment destacat en edició de so: format llarg episòdic, diàleg/ADR Kenny Clark, Michael Maroussas Guanyador [79]
Assoliment destacat en edició de so: format llarg episòdic, efectes/Foley Kenny Clark Nominat
Cinema Audio Society Awards Assoliment destacat en mescla de so per a una pel·lícula de televisió o minisèrie John Rodda, Tim Cavagin, Dafydd Archard, Will Miller, Nick Baldock i Sophia Hardman Guanyador [80]
BAFTA Television Craft Awards So: Ficció John Rodda, Tim Cavagin, Kenny Clark, Michael Maroussas Nominat [81]
Fotografia i il·luminació: Ficció Stephan Pehrsson Nominat
Disseny de producció Joel Collins, Phil Sims Nominat
Premis de Televisió BAFTA Millor actor secundari Jimmi Simpson Nominat [82]
Premis Saturn Millor actuació convidada en una sèrie de televisió Jesse Plemons Nominat [83]
Premis MTV de cinema i televisió Actuació més esfereïdora Cristin Milioti Nominat [84]
Premi Hugo Millor presentació dramàtica, format curt William Bridges, Charlie Brooker i Toby Haynes Nominat [85]
Premis Primetime Emmy Millor Cinematografia d'una Sèrie Limitada o Pel·lícula Stephan Pehrsson Nominat [86]
Millor actor principal en una sèrie limitada o pel·lícula Jesse Plemons Nominat
Millor composició musical per a una sèrie limitada, pel·lícula o especial (banda sonora dramàtica original) Daniel Pemberton Nominat
Millor muntatge d'imatges amb una sola càmera per a una sèrie limitada o pel·lícula Selina MacArthur Guanyador
Millor edició de so per a una sèrie limitada, pel·lícula o especial Kenny Clark, Michael Maroussas, Dario Swarde, Ricky Butt i Oliver Ferris Guanyador
Millor pel·lícula de televisió Annabel Jones, Charlie Brooker i Louise Sutton Guanyador
Millor guió per a una sèrie limitada, pel·lícula o especial dramàtic William Bridges i Charlie Brooker Guanyador
Premis de la RTS Television Millor drama individual "USS Callister" Nominat [87]

Seqüela

Després del seu llançament, Brooker i Jones van dir que "USS Callister" seria l'episodi més adequat per a una seqüela. Brooker va dir que l'escena final deixa els personatges "en un univers de possibilitats infinites" amb "molts interrogants".[9] Haynes va suggerir que funcionaria com a sèrie de televisió i que estaria interessat a treballar-hi. Va especular que Daly va quedar en coma i que el seu intent d'assassinat seria investigat.[88] La sèrie estava a punt d'entrar en desenvolupament el 2023 quan va ser aturada per la vaga SAG-AFTRA de 2023, i les idees proposades per a la sèrie es van reelaborar en un sol telefilm.[89]

El març de 2024, Netflix va anunciar una seqüela, titulada "[[USS Callister: Into Infinity|USS CallisterPlantilla:Hairsp: Into Infinity]]",[90] que s'emetria com a part de la setena temporada el 2025, marcant la primera història de "Black Mirror" que rebia una continuació. Juntament amb un tràiler d'anunci de 30 segons, un portaveu va dir: "Robert Daly és mort, però per a la tripulació de l'USS Callister, els seus problemes tot just comencen".[91][92] Amb una durada de 88 minuts, és el segon episodi més llarg de Black Mirror després de "Hated in the Nation".[90][93]

Vegeu també

  • Immortalitat digital
  • transferència mental
  • Posthumà

Referències

  1. ↑ Birnbaum, Debra «'Black Mirror' Lands at Netflix». Variety, 25-09-2015.
  2. 1 2 Plunkett, John «Netflix deals Channel 4 knockout blow over Charlie Brooker's Black Mirror». The Guardian, 29-03-2016.
  3. 1 2 3 4 5 Ling, Thomas. «Black Mirror season 4 episode guide: Charlie Brooker reveals new plot and episode details». Radio Times, 07-12-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 2 setembre 2018].
  4. ↑ Thomas, Leah. «Watch The 'Black Mirror' Season 4 Episodes In This Order For The Best Viewing Experience». Bustle, 29-12-2017. [Consulta: 2 setembre 2018].
  5. 1 2 Clarke, Stewart. «Charlie Brooker Talks 'Black Mirror' Season 4, Heading to Space, and Outflanking Reality». Variety, 06-12-2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  6. 1 2 3 Hibberd, James (29 December 2017). «Black Mirror: Here's the secret inspiration for 'USS Callister'». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 29 December 2017.
  7. 1 2 3 4 Mellor, Louisa. «Black Mirror season 4: USS Callister "more homage than attack"». Den of Geek. Dennis Publishing, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 29 December 2017. [Consulta: 29 desembre 2017].
  8. 1 2 3 Jeffery, Morgan. «Charlie Brooker breaks down Black Mirror's space saga 'USS Callister' and reveals Daly's final fate». Digital Spy, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 29 December 2017. [Consulta: 29 desembre 2017].
  9. 1 2 3 Huff, Lauren. «'Black Mirror' Showrunners Reveal Surprising Link Between 'Toy Story' and "USS Callister"». The Hollywood Reporter, 03-08-2018. Arxivat de l'original el 3 August 2018. [Consulta: 3 agost 2018].
  10. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Brooker, Charlie; Jones, Annabel; Arnopp, Jason. «USS Callister». A: Inside Black Mirror. New York City: Crown Publishing Group, November 2018. ISBN 9781984823489.
  11. 1 2 3 Turchiano, Danielle. «Cristin Milioti Breaks Down 'Black Mirror's' Stand Against a 'Misogynist Bully' in 'USS Callister'». Variety, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 29 December 2017. [Consulta: 30 desembre 2017].
  12. 1 2 3 4 5 6 Strause, Jackie. «'Black Mirror' Director on Spinoff Potential of "USS Callister"». The Hollywood Reporter, 01-01-2018. Arxivat de l'original el 2 January 2018. [Consulta: 2 gener 2018].
  13. 1 2 3 Strause, Jackie. «'Black Mirror': All the Season 4 Details». The Hollywood Reporter, 27-11-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  14. ↑ Lutes, Alicia. «Black Mirror's "U.S.S Callister" Trailers Gives Us An Uneasy Star Trek Adventure». Nerdist Industries, 05-12-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  15. 1 2 Szabo, Sarah. «Black Mirror's 'U.S.S. Callister' revealed in spacefaring teaser». Looper, 06-12-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  16. 1 2 3 4 5 Schwartz, Dana (4 January 2018). «Jimmi Simpson has an incredibly bleak theory about his Black Mirror character's ending». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 13 March 2018.
  17. ↑ Feldman, Kate «'Black Mirror's' Callister could become its own series». New York Daily News, 09-01-2018.
  18. ↑ Chapman, Tom. «Black Mirror: Did You Catch USS Callister's TWO Major Cameos?». Screen Rant, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 30 December 2017. [Consulta: 29 desembre 2017].
  19. 1 2 3 Strause, Jackie. «'Black Mirror' Director Explains Hidden "USS Callister" Cameos». The Hollywood Reporter, 02-01-2018. Arxivat de l'original el 2 January 2018. [Consulta: 3 gener 2018].
  20. 1 2 3 4 5 Miller, Liz Shannon. «'Black Mirror: USS Callister': How the Shatner Impression, Surprise Cameo, and Flawless Production Happened». IndieWire, 30-12-2017. Arxivat de l'original el 31 December 2017. [Consulta: 31 desembre 2017].
  21. 1 2 Warner, Sam. «Breaking Bad's Aaron Paul almost landed another role on Black Mirror». Digital Spy, 25-10-2018. [Consulta: 25 octubre 2018].
  22. ↑ Hamadeh, Yasmeen. «How does Aaron Paul tie the 'Black Mirror' universe together?». Mashable, 15-06-2023. [Consulta: 16 juny 2023].
  23. 1 2 3 4 5 6 Dileo, Adam. «Black Mirror: Season 4 Christmas Episode "USS Callister" Premiere Impressions». IGN, 06-10-2017. [Consulta: 10 agost 2018].
  24. 1 2 McHenry, Jackson. «The Making of Black Mirror's Retro 'USS Callister' Episode». Vulture, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 29 December 2017. [Consulta: 29 desembre 2017].
  25. 1 2 Vineyard, Jennifer. «Emmy Contender: Inside the Making of Black Mirror's Hit Episode 'USS Callister'». Syfy Wire, 20-08-2018. Arxivat de l'original el 21 August 2018. [Consulta: 2 setembre 2018].
  26. ↑ Failes, Ian. «'Black Mirror's 'USS Callister': Crafting Effects for A Modern-Day Sci-Fi Satire». VFX Voice, 05-07-2018. Arxivat de l'original el 5 July 2018. [Consulta: 5 juliol 2018].
  27. ↑ 'Black Mirror' Q & A with Stephan Pehrsson BSC. British Society of Cinematographers. 28 May 2023. Consulta: 11 February 2024 – via YouTube.
  28. 1 2 3 Schweiger, Daniel. «Inteview [sic] with Daniel Pemberton». Film Music Magazine, 20-12-2017. Arxivat de l'original el 2 January 2018. [Consulta: 2 setembre 2018].
  29. ↑ Laws, Zach. «Daniel Pemberton ('USS Callister' composer) on how he scored 'the most complicated episode' of 'Black Mirror' ever [Exclusive Video Interview]». Gold Derby, 20-08-2018. Arxivat de l'original el 21 August 2018. [Consulta: 2 setembre 2018].
  30. 1 2 3 Burlingame, Jon. «Emmys: Limited Series or TV Movie Score Nominees Range From History to Penguins». Variety, 15-08-2018. Arxivat de l'original el 16 August 2018. [Consulta: 2 setembre 2018].
  31. ↑ «Daniel Pemberton's Score from 'Black Mirror' Episode 'USS Callister' to Be Released». Film Music Reporter, 28-12-2017. Arxivat de l'original el 30 December 2017. [Consulta: 2 setembre 2018].
  32. ↑ Lee, Giacomo. «Butcher Billy's Black Mirror artwork for USS Callister is coming to vinyl». Digital Arts, 18-03-2019. [Consulta: 2 agost 2019].
  33. ↑ Stolworthy, Jacob. «Black Mirror season 4 episode titles and directors revealed». The Independent, 27-05-2017. Arxivat de l'original el 7 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  34. ↑ Donnelly, Matt. «'Black Mirror' Season 4: Teaser Trailer, Episode Titles, Directors and Stars Revealed (Video)». TheWrap, 25-08-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  35. ↑ Hooton, Christopher. «Black Mirror season 4 Netflix trailer teases all six episodes and their titles». The Independent, 25-08-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  36. ↑ Velocci, Carli. «New 'Black Mirror' Season 4 Images Tease 'USS Callister's' Retro Goodness (Photos)». TheWrap, 07-09-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  37. ↑ Turchiano, Danielle. «Netflix Drops Trailer For 'Black Mirror's Take On 'Star Trek,' "USS Callister"». Decider. New York Post, 05-12-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  38. ↑ White, Peter. «Netflix Reveals 'Black Mirror' Season 4 Release Date In New Trailer». Decider. New York Post, 06-12-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  39. ↑ Donnelly, Matt. «'Black Mirror' Season 4: Creator Predicts 'USS Callister' Is Next 'San Junipero'». TheWrap, 11-10-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  40. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Saunders, Tristram Fane «Black Mirror, season 4, USS Callister, review: a sharp, topical attack on an entire genre of male-driven narrative». The Telegraph, 29-12-2017.
  41. 1 2 3 4 5 6 7 8 Stolworthy, Jacob. «Black Mirror season 4 episode 1 'USS Callister' spoiler review: Space romp is worthy of a spinoff if future ideas dry up». The Independent, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 30 June 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  42. 1 2 3 4 5 6 7 8 Lambie, Ryan. «Black Mirror season 4: USS Callister review». Den of Geek, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 31 January 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  43. 1 2 Britt, Ryan. «'Black Mirror' References Sci-Fi Deeper than 'Star Trek' in "USS Callister"». Inverse, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 30 December 2017. [Consulta: 29 desembre 2017].
  44. 1 2 Whitley, Jared. «REVIEW: Black Mirror's "USS Callister" Ain't No 'Galaxy Quest'». Trek Movie, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 13 August 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  45. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Bojalad, Alec. «Black Mirror Season 4 Episode 1 Review: USS Callister». Den of Geek. Dennis Publishing, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 26 January 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  46. 1 2 3 4 5 6 Statt, Nick. «In Black Mirror's USS Callister, the true villains are real-world tech moguls». The Verge, 02-01-2018. Arxivat de l'original el 7 August 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  47. ↑ Temperton, James (11 October 2016). «Charlie Brooker on where Black Mirror will take us next». Wired. Arxivat de l'original el 19 January 2018.
  48. 1 2 3 4 5 6 7 Starkey, Adam. «Black Mirror season 4 spoiler review: USS Callister is a spectacular cinematic leap». Metro, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 18 June 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  49. 1 2 3 4 5 6 Bramesco, Charles. «Black Mirror Recap: The Dark Side of Fan Fiction». Vulture. New York, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 26 January 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  50. ↑ Saraiya, Sonia (12 June 2018). «How Black Mirror Designed an Incel King—And the Fed-Up Feminist Who Takes Him Out». Vanity Fair. Arxivat de l'original el 10 May 2023.
  51. ↑ Moniuszko, Sara. «'Black Mirror' Season 4 includes a timely episode on power dynamics and sexual harassment». USA Today, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 29 December 2017. [Consulta: 30 desembre 2017].
  52. ↑ Nicolaou, Elena. «Black Mirror Season 4, Episode 1 Recap: "USS Callister"». Refinery29, 18-09-2018. [Consulta: 10 maig 2023].
  53. 1 2 3 Joho, Jess. «The horribly bleak answer to that lingering question in 'Black Mirror'». Mashable, 05-01-2018. Arxivat de l'original el 13 March 2018. [Consulta: 12 març 2018].
  54. ↑ Mufson, Beckett. «Every Easter Egg Hidden in Season Four of 'Black Mirror'». Vice, 04-01-2018. Arxivat de l'original el 5 March 2018. [Consulta: 4 març 2018].
  55. ↑ Sebastián-Martín, Miguel «Don Quixote as gamer?». Science Fiction Film & Television, vol. 15, 2, 6-2022, p. 193–217. DOI: 10.3828/sfftv.2022.15.
  56. 1 2 3 4 Shannon Miller, Liz. «'Black Mirror: USS Callister' Review: Season 4's Best Episode Tears Down Toxic Masculinity With 'Star Trek'». IndieWire, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 24 June 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  57. 1 2 3 4 5 Franich, Darren (29 December 2017). «In praise of 'USS Callister,' the Black Mirror space opera to end all space operas». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 10 August 2018.
  58. ↑ «Black Mirror - Season 4, Episode 1 - Rotten Tomatoes». Rotten Tomatoes. [Consulta: 7 agost 2022].
  59. 1 2 3 Handlen, Zack. «Black Mirror beams into a familiar nightmare as season 4 begins». The A.V. Club, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 7 August 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  60. 1 2 3 Cross, Katherine. «Black Mirror's 'USS Callister' filters toxic fandom through Star Trek». Polygon, 05-01-2018. Arxivat de l'original el 10 August 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  61. 1 2 3 4 5 Oller, Jacob. «Black Mirror Review: The Muddled "USS Callister" Opens Season Four on a Low Note». Paste, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 10 August 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  62. 1 2 3 4 Sims, David. «Black Mirror's 'USS Callister' Is Much More Than a Star Trek Parody». The Atlantic, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 10 August 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  63. 1 2 3 4 5 VanDerWerff, Emily. «Black Mirror's "USS Callister" turns white guy nerd fantasies into a terrifying trap». Vox, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 10 August 2018. [Consulta: 6 octubre 2019].
  64. ↑ Franich, Darren (1 June 2018). «Early Emmy Plea: Black Mirror's Cristin Milioti reinvented sci-fi heroism in 'U.S.S. Callister'». Entertainment Weekly.
  65. ↑ Greene, Steve; Nguyen, Hanh; Miller, Liz Shannon. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked, From Worst to Best». IndieWire, 24-11-2017. Arxivat de l'original el 28 December 2017. [Consulta: 1r gener 2018].
  66. ↑ Clark, Travis. «All 19 episodes of 'Black Mirror,' ranked from worst to best». Business Insider, 10-09-2018. [Consulta: 12 setembre 2018].
  67. ↑ Bramesco, Charles. «Every Episode of Black Mirror, Ranked From Worst to Best». Vulture, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 12 March 2018. [Consulta: 12 març 2018].
  68. ↑ Hibberd, James (23 October 2016). «'Black Mirror': We Rank All 19 Episodes». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 13 March 2018.
  69. ↑ Donnelly, Matt; Molloy, Tim. «All 13 'Black Mirror' Episodes Ranked, From Good to Mind-Blowing (Photos)». TheWrap. Arxivat de l'original el 16 July 2017. [Consulta: 12 març 2018].
  70. ↑ Page, Aubrey. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked From Worst to Best». Collider, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 2 February 2018. [Consulta: 12 març 2018].
  71. ↑ Atad, Corey. «Every Episode of Black Mirror, Ranked». Esquire. Hearst Communications, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 15 August 2017. [Consulta: 21 juny 2020].
  72. ↑ Jeffery, Morgan. «Ranking all 13 episodes of Charlie Brooker's chilling Black Mirror». Digital Spy, 09-04-2017. Arxivat de l'original el 6 August 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  73. ↑ Glover, Eric Anthony. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked, From Worst to Best». Entertainment Tonight, 22-12-2017. Arxivat de l'original el 1 August 2018. [Consulta: 10 agost 2018].
  74. ↑ Khosla, Proma. «Every 'Black Mirror' episode ever, ranked by overall dread». Mashable, 05-01-2018. Arxivat de l'original el 8 March 2018. [Consulta: 12 març 2018].
  75. ↑ «'Black Mirror' Season 4 Episodes, Ranked». TVLine, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 13 March 2018. [Consulta: 12 març 2018].
  76. ↑ Hooton, Christopher; Stolworthy, Jacob. «Netflix's Black Mirror season four: Every episode ranked». The Independent, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 20 January 2018. [Consulta: 12 març 2018].
  77. ↑ Tapley, Kristopher. «'Shape of Water,' 'Blade Runner,' 'Black Mirror' Win Art Directors Guild Awards». Variety, 27-01-2018. Arxivat de l'original el 28 January 2018. [Consulta: 28 gener 2018].
  78. ↑ Brockington, Ariana. «'I, Tonya,' 'The Shape of Water' Win at 2018 Costume Designers Guild Awards». Variety, 21-02-2018. Arxivat de l'original el 21 February 2018. [Consulta: 21 febrer 2018].
  79. ↑ Giardina, Carolyn. «Golden Reel Awards: Oscar Nominees 'Blade Runner 2049,' 'Dunkirk' Among Sound Editor Winners». The Hollywood Reporter, 18-02-2018. Arxivat de l'original el 19 February 2018. [Consulta: 19 febrer 2018].
  80. ↑ «54th CAS Awards Winners». Cinema Audio Society, 24-02-2018. Arxivat de l'original el 10 January 2018. [Consulta: 25 febrer 2018].
  81. ↑ Allen, Ben. «Three Girls and Game of Thrones lead Bafta TV Craft Awards 2018». Radio Times, 23-04-2018. Arxivat de l'original el 29 April 2018. [Consulta: 29 abril 2018].
  82. ↑ «Bafta TV Awards 2018». BAFTA. Arxivat de l'original el 15 May 2018. [Consulta: 15 maig 2018].
  83. ↑ Per les nominacions als premis, vegeu McNary, Dave. «'Black Panther,' 'Walking Dead' Rule Saturn Awards Nominations». Variety, 15-03-2018. Arxivat de l'original el 15 March 2018. [Consulta: 15 març 2018].
    Pel guanyador del premi, vegeu Hammond, Pete. «'Black Panther' Tops 44th Saturn Awards With Five; 'Blade Runner 2049', 'Shape Of Water', 'Get Out' Also Score». Deadline, 28-06-2018. Arxivat de l'original el 28 June 2018. [Consulta: 28 juny 2018].
  84. ↑ Nordyke, Kimberly. «MTV Movie & TV Awards: 'Black Panther,' 'Stranger Things' Top Nominations». The Hollywood Reporter, 03-05-2018. Arxivat de l'original el 3 May 2018. [Consulta: 3 maig 2018].
  85. ↑ «2018 Hugo Award Winners». World Science Fiction Society, 19-08-2018. Arxivat de l'original el 30 August 2018. [Consulta: 2 setembre 2018].
  86. ↑ «USS Callister (Black Mirror) - Television Academy». Television Academy. Arxivat de l'original el 14 July 2018. [Consulta: 14 juliol 2018].
  87. ↑ «RTS Programme Awards 2019 in partnership with Audio Network». Royal Television Society, 02-10-2018. [Consulta: 27 febrer 2022].
  88. ↑ Ling, Thomas. «Black Mirror director says he wants to do a spin-off of USS Callister». Radio Times, 02-01-2018. Arxivat de l'original el 24 June 2021. [Consulta: 18 juny 2021].
  89. ↑ Strause, Jackie. «'Black Mirror' Sequel "USS Callister: Into Infinity" Was Initially a Series. Now It May Be a Trilogy». Hollywood Reporter, 14-04-2025.
  90. 1 2 Strause, Jackie. «'Black Mirror' Season 7 Trailer and Episodic Details Revealed». The Hollywood Reporter, 31-03-2025. [Consulta: 31 març 2025].
  91. ↑ Szalai, George. «'Black Mirror' Season 7 to Hit Netflix in 2025, Including 'USS Callister' Sequel». The Hollywood Reporter, 14-03-2024. [Consulta: 17 març 2024].
  92. ↑ Craig, David. «Black Mirror confirms season 7 for 2025 – including sequel episode». Radio Times, 15-03-2024. [Consulta: 17 març 2024].
  93. ↑ Chitwood, Adam. «'Black Mirror' Season 3 Review: The Future Is Slightly Sunnier on Netflix». Collider, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 5 October 2016. [Consulta: 26 desembre 2020].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.