1011

1011
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1011 (mxi)
Islàmic	401 – 402
Xinès	3707 – 3708
Hebreu	4771 – 4772
Calendaris hindús	1066 – 1067 (Vikram Samvat); 933 – 934 (Shaka Samvat); 4112 – 4113 (Kali Yuga)
Persa	389 – 390
Armeni	460
Rúnic	1261
Ab urbe condita	1764
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Anys
	1008 1009 1010 - 1011 - 1012 1013 1014

El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià. Aquest és un dels anys de la Fitna de l'Àndalus, l'ocàs del Califat de Còrdova i el principi de l'hegemonia cristiana de la Península Ibèrica després del desmembrament progressiu del califat en taifes.

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

El 29 d'abril de l'any 1011, va quedar registrat en un document per primera vegada el nom de Viladecans. Ramon Borrell cedeix el dret de transportar mercaderia per via marítima als habitants de Castelldefels, Gavà, Viladecans i altres viles al sud del seu comtat.^[1]
Separació del comtat de Pallars en el Sobirà i el Jussà.^[2]
Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent el comte Guifré II demana una butlla de confirmació de béns i immunitat pel monestir de Sant Martí del Canigó al papa Sergi IV. El papa respon amb una Butlla molt generalista, potser per a evitar possibles conflictes amb el Sant Miquel de Cuixà.^[3]

Península ibèrica

Maig - Còrdova. Incendi al mercat dels fusters que s'estén a altres zones i es fan saquejos. S'incendia i es saqueja la mesquita al-Zahra.^[4]
Primavera - Qurduba: greus inundacions que, juntament amb els saquejos i la falta d'aliments fan que es declari la pesta a la ciutat el dia 1 de juny.^[4]
Qurduba - 16 d'octubre: el general Wadih és assassinat quan intenta fugir de la ciutat per al-Wada'a

El filòsof, poeta i historiador Xines Shao Yong

Europa

24 d'abril - Rodolf III de Borgonya dona a la seva esposa Hermegarda de Savoia el comtat de Viena, el comtat de Salmorenc i les ciutats d'Aix, Anneci, Riaz, Yvonand, Neuchâtel, Averni i Arins. Aquests territoris acabaan en mans d'Humbert I de Savoia, germà de la reina.^[5]
L'11 de juny l'exèrcit romà d'Orient sota les ordres del catepà d'Itàlia Basili Mesardonita va prendre Bari del rebel llombard Melus.^[6]
8 - 29 de setembre: Setge de Canterbury pels danesos. Espoli de la Catedral de Canterbury. L'arquebisbe Ælfheah és fet presoner.^[7]

Altres continents

Novembre: Un grup de juristen que contesten la legitimitat dels Fatimides fan el manifest de Bagdad. El califa abbàssida sunnita Al-Qàdir els emirs Buwàyhides, xiites, s'uneixen en la condemna del xiisme Ismaelita dels Califat Fatimita del Caire.^[8]

Ibn al-Hàytham comença a escriure el seu tractat sobre òptica.
Publicació del diccionari de rimes del xinès Guanyun.

Naixements

Europa i Imperi Romà d'Orient

Robert I de Borgonya, príncep de França i duc de Borgonya comte de Charolais i d'Auxerre.^[9]
Raül l'Anglès, noble d'ascendència bretona membre de la cort d'Eduard el Confessor. Després de la Conquesta normanda d'Anglaterra rep el títol d'earl d'Ànglia de l'Est.^[10]
Rognvald Brusason, Comte de les Òrcades entre els anys 1037 i 1046.^[11]

Altres continents

Jōjin, monjo Tendai japonès.^[12]
Shao Yong, filòsof, cosmòleg, poeta i historiador xinès que ha influenciat el neoconfucianisme de la Xina.^[13]

Necrològiques

Europa i Imperi Romà d'Orient

El duc Bernat I de Saxònia
9 de febrer - Bernat I de Saxònia, príncep de la familia Billung, Duc de Saxònia entre el 973 i el 1011, aliat dels Otonians.^[14]
Sant Willigi
23 de febrer - Sant Willigis de Magúncia. Arquebisbe de Magúncia. L'any 975 el papa Benet VII el nomena primat de tots els bisbes de l'Imperi Romanogermànic, cosa que el convertí en el segon clergue més important després del papa.^[15]
Matilde d'Essen i el seu germà Otó
5 de novembre - Matilde II d'Essen abadessa de l'abadia d'Essen.^[16]
Sumbat de Klarjètia, pretendent al tron de Klardjètia (Geòrgia), i autoproclamat rei de Taoklardjètia.^[17]

Altres continents

L'emperador Ichijo del Japó
Ichijō, 66è emperador del Japó. El seu regnat és considerat com la culminació del període Heian.^[18]
L'emperador Reizei
21 de novembre - ReizeiReizei, 63è emperador del Japó.^[19]

Abu Mutàhhar al-Azdí, escriptor iraquià en àrab.
Jayaviravarman, rei de l'Imperi Khmer entre els anys 1002 i 1011.^[20]
Uma no Naishi, poeta i emperadriu consort, dona de Murakami. Amant de molts membres del clan Fujiwara.^[21]

Referències

↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑ «comtat de Pallars | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 162. ISBN 978-84-17116-89-7.
1 2 Frochoso Sánchez, Rafael. «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, ISSN 0034-060X, Vol. 89, Nº. 157, 2009, págs. 71-82, 2009.
↑ Mémoires et documents publiʹes par la Societʹe d'histoire de la Suisse romande (en francès). Société d'Histoire de la Suisse Romande., 1862.
↑ Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016-1130 (en anglès). Londres: Longmans, 1967.
↑ Cahiers de civilisation médiévale: Xe-XIIe siècles (en francès). Université de Poitiers, Centre d'et́udes supérieures de civilisation médiévale, 1995.
↑ Mamour, P. H.. Polemics on the Origin of the Fatimi Caliphs (en anglès). Read Books, 2007-03. ISBN 978-1-4067-4565-8.
↑ Biographie, Deutsche. «Robert I., Bourgogne, Duc - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ Katharine S. B. Keats-Rohan, , dans , Rennes, Presses universitaires de Rennes, coll. « Mémoires de la Société d'histoire et d'archéologie de Bretagne » (n^o XCIV), 2016, p. 61-91.
↑ Renaud, Jean. La Saga des Orcadiens. París: Aubier, 1990, p. 85-91. ISBN 978-2-7007-1642-9.
↑ Congress, The Library of. «Jōjin, 1011-1081; 成尋, 1011-1081 - LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies | Library of Congress, from LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies (Library of Congress)». [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ «Shao Yong». Enciclopedia Britannica.
↑ Biographie, Deutsche. «Bernhard I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ «Archbishop St. Willigis [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ «DNB, Katalog der Deutschen Nationalbibliothek». [Consulta: 25 desembre 2025].
↑ Cyrille Toumanoff, Els dynasties de la Caucasie cristiana de l'Antiguitat fins al XIXe segle : Taules généalogiques i chronologiques, Roma, 1990, pàg. 132-133.
↑ Titsingh, Isaac. (1834). Annales des empereurs du Japon, p. 150-154; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, p. 302-307.
↑ Titsingh, Isaac. (1834). Annales des empereurs du Japon, p. 142; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, p. 298.
↑ Uthan Wongsathit. Jongko Inscription New Evidence Of King Jayavirvarman, 2021.
↑ «馬内侍千人万首». [Consulta: 25 desembre 2025].

[1] Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.

[2] «comtat de Pallars | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].

[3] Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 162. ISBN 978-84-17116-89-7.

[:0-4] 1 2 Frochoso Sánchez, Rafael. «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, ISSN 0034-060X, Vol. 89, Nº. 157, 2009, págs. 71-82, 2009.

[5] Mémoires et documents publiʹes par la Societʹe d'histoire de la Suisse romande (en francès). Société d'Histoire de la Suisse Romande., 1862.

[6] Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016-1130 (en anglès). Londres: Longmans, 1967.

[7] Cahiers de civilisation médiévale: Xe-XIIe siècles (en francès). Université de Poitiers, Centre d'et́udes supérieures de civilisation médiévale, 1995.

[8] Mamour, P. H.. Polemics on the Origin of the Fatimi Caliphs (en anglès). Read Books, 2007-03. ISBN 978-1-4067-4565-8.

[9] Biographie, Deutsche. «Robert I., Bourgogne, Duc - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].

[10] Katharine S. B. Keats-Rohan, , dans , Rennes, Presses universitaires de Rennes, coll. « Mémoires de la Société d'histoire et d'archéologie de Bretagne » (n^o XCIV), 2016, p. 61-91.

[11] Renaud, Jean. La Saga des Orcadiens. París: Aubier, 1990, p. 85-91. ISBN 978-2-7007-1642-9.

[12] Congress, The Library of. «Jōjin, 1011-1081; 成尋, 1011-1081 - LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies | Library of Congress, from LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies (Library of Congress)». [Consulta: 25 desembre 2025].

[13] «Shao Yong». Enciclopedia Britannica.

[14] Biographie, Deutsche. «Bernhard I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 25 desembre 2025].

[15] «Archbishop St. Willigis [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 25 desembre 2025].

[16] «DNB, Katalog der Deutschen Nationalbibliothek». [Consulta: 25 desembre 2025].

[17] Cyrille Toumanoff, Els dynasties de la Caucasie cristiana de l'Antiguitat fins al XIXe segle : Taules généalogiques i chronologiques, Roma, 1990, pàg. 132-133.

[18] Titsingh, Isaac. (1834). Annales des empereurs du Japon, p. 150-154; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, p. 302-307.

[19] Titsingh, Isaac. (1834). Annales des empereurs du Japon, p. 142; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, p. 298.

[20] Uthan Wongsathit. Jongko Inscription New Evidence Of King Jayavirvarman, 2021.

[21] «馬内侍千人万首». [Consulta: 25 desembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]