1024

Per a altres significats, vegeu «Nombre 1024».


Infotaula nombre1024
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1024 (mxxiv)
Islàmic415 – 416
Xinès3720 – 3721
Hebreu4784 – 4785
Calendaris hindús1079 – 1080 (Vikram Samvat)
946 – 947 (Shaka Samvat)
4125 – 4126 (Kali Yuga)
Persa402 – 403
Armeni473
Rúnic1274
Ab urbe condita1777
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050
Anys
1021 1022 1023 - 1024 - 1025 1026 1027
El castell de Montsonís, a Foradada, es comença a construir l'any 1024
El papa Benet VIII mor a Roma el 15 d'abril del 1024

L'any 1024 és un Any de traspàs. És el quart any de la dècada del 1020 i el 23è any del segle xi i del primer mil·lenni.

A Esfahan es comença a construir la madrassa Ibn Sina

Al Califat de Còrdova es succeeixen els dos regnats breus i dèbils d'Abd-ar-Rahman V i Muhàmmad III al-Mustakfí i està en una greu crisi.[1]

L'any 1024 comença el papat de Joan XIX i hi ha la batalla de Lemnos. Durant l'any hi neixen Magnus I de Noruega i hi moren Enric II el Sant del Sacre Imperi, el papa Benet VIII i el califa de Còrdova, Ab el-Raman V.[2]

El 8 de setembre, a Magúncia, Conrad II el Sali és elegit successor de l'emperador Enric II en el regne de Frància Oriental i a l'Imperi.[3] A Escandinàvia, els noruecs d'Olaf Haralsson intenten independitzar-se quan el rei Canut va a Anglaterra i deixa com a virrei al seu cunyat Úlfr. Aquest últim intenta posar a Hardeknut com a rei de Dinamarca.[4] El Rus de Kíev es divideix en dos principalitatss quan Iaroslau I el Savi és atacat pel seu germà Msislav de Tchernigov, que el destrona temporalment.[5]

A Àsia, el sultà Mahmud de Ghazna continua la conquesta d'Àsia[6] i el rei Chola Rajendra I llança un atac militar al sud de la Península de Malaca.[7]

Enric II el Sant mor el 13 de juliol de l'any 1024

Els reis en actiu més importants d'Europa durant l'any 1024 són Enric II el Sant i Conrad II el Sali, Basili II Bulgaròcton, els papes Benet VIII i Joan XIX, Robert II el Piadós de França, Alfons V de Lleó i Rodolf III de Borgonya.[2]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Península ibèrica

  • 26 de gener - Inici del regnat del califa omeia de Còrdova Muhammad III al-Mustakfi (fins el 25 de maig del 1025) després de la mort d'Abd-ar-Rahman V.[1] El seu regnat fou dèbil i només es fa obeïr a la ciutat de Cpordoba. Durant el seu regnat són aniquilats els alcàssars que quedaven de Madínat az-Zahrà i arruinà el califat. Finalment mor el 25 de maig de l'any 1025 envenenat pels seus acompanyants quan fugia de Cordova vestit de dona.[1]

Europa i Imperi Romà d'Orient

  • 9 de març: L'emperador del Sacre Imperi va a Bamberg per dirimir les disputes entre els governants de Fulda i Hersfeld.[10]

Àfrica

Califat Fatimita

  • 23 de març: Primer cas de reversió de la tolerància religiosa practicada per l'anterior califa al-Hàkim. Abu Zakariyya, un cristian que s'havia convertit a l'islam però havia retornat a la fe cristiana (cosa que al-Hàkim permetia) va ser jutjat amb càrrecs d'Apostasia i fou executat el 14 d'octubre.[17]
  • Març: El califa al-Zahir reemplaça l'antic vizir, Massud Ibn Tahir al Wazzan.[18]
  • Sant Hug de Cluny néix l'any 1024
    Magne I el Bo de Noruega néix l'any 1024
    Per la fam, els esclaus negres de l'exèrcit d'Egipte es revolten contra el califa i els nobles amb motiu de les festes religioses. Entren al palau i devoren les virtualles del califa i milers d'esclaus fan pillatges per tot el país. El califa ordena matar els esclaus negres que intentin agredir a qualsevol egipci. Hi ha veritables batalles i els grans dignataris s'han de tancar a les seves cases perquè els esclaus els volen massacrar per venjar-se.[19]

Àsia

Gaghik II d'Armènia néix l'any 2024
El gran príncep de Kíiv Iziaslav I néix l'any 1024

Naixements

Europa i Imperi Romà d'Orient

==El duc d'Aquitània Guillem VIII néix l'any 1024

Àsia

Necrològiques

Península ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

Referències

  1. 1 2 3 4 Frochoso Sánchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 89, 157, 2009, p. 71–82. ISSN: 0034-060X.
  2. 1 2 «El mundo en el año 1024 d. C.» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2025].
  3. 1 2 «Conrad II | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 desembre 2025].
  4. 1 2 Jones, Gwyn. A History of the Vikings (en anglès). Oxford University Press, 2001. ISBN 978-0-19-280134-0.
  5. 1 2 McKitterick, Rosamond; Abulafia, David; Allmand, C. T.. The New Cambridge Medieval History: Volume 4, C.1024-c.1198, Part 2 (en anglès). Cambridge University Press, 1995. ISBN 978-0-521-41411-1.
  6. 1 2 Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971.
  7. 1 2 Tarling, Nicholas. The Cambridge History of Southeast Asia: From early times to c. 1800 (en anglès). Cambridge University Press, 1992. ISBN 978-0-521-35505-6.
  8. ↑ Ramirez-Faria, Carlos. Concise Encyclopaedia of World History (en anglès). Atlantic Publishers & Dist, 2007. ISBN 978-81-269-0775-5.
  9. ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
  10. ↑ Hill, Boyd H. «Medieval Monarchy in Action». Llibre, 26-06-2019. DOI: 10.4324/9780429261244.
  11. ↑ Larousse, Éditions. «Jean XIX Romanus - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 29 desembre 2025].
  12. ↑ L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monuments, depuis la naissance de Notre-Seigneur (en francès). rue de la Vrillière, no. 10, pres̀ la banque; Valade, imprimeur du roi, rue Coquillière, 1818.
  13. ↑ Luden, Heinrich. Histoire d'Allemagne (en francès). Béthune, 1844.
  14. ↑ Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
  15. ↑ Shubin, Daniel H. A History of Russian Christianity, Vol. I: From the Earliest Years through Tsar Ivan IV (en anglès). Algora Publishing, 2004. ISBN 978-0-87586-289-7.
  16. ↑ Méhu, Didier. Paix et communautés autour de l'abbaye de Cluny: Xe-XVe siècle (en francès). Presses universitaires de Lyon, 2019-11-05. ISBN 978-2-7297-1111-5.
  17. ↑ Lev, Yaacov. The Administration of Justice in Medieval Egypt: From the 7th to the 12th Century (en anglès). Edinburgh University Press, 2021. ISBN 978-1-4744-5924-2.
  18. ↑ Michael Brett, The Fatimid Empire (Edinburgh University Press, 2017)
  19. ↑ Essid, Yassine. Alimentation et pratiques de table en Méditerranée: colloque du GERIM, Sfax, 8 et 9 mars 1999 (en francès). Edition GERIM, 2000. ISBN 978-2-7068-1464-8.
  20. ↑ Robinson, I.S. (2004). Henry IV of Germany, 1056-1106. Cambridge University Press, p. 63-64
  21. ↑ Biographie, Deutsche. «Izjaslav I., Kiev, Velikij knjaz' - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 29 desembre 2025].
  22. ↑ Krag, Claus «Magnus 1. den gode» (en noruec). Norsk biografisk leksikon, 25-08-2025.
  23. ↑ de Vajay, Szabolcs «Mathilde, reine de France inconnue». Journal des Savants, 4, 1, 1971, p. 241–260. DOI: 10.3406/jds.1971.1254.
  24. ↑ Nəciyev, Elnur «The Cambridge History of Iran, Volume 5: The Saljuq and Mongol Periods. edited by Boyle J.A. Cambridge University Press, 1968. - 732 p.». The Cambridge History of Iran vol 5. Arxivat de l'original el 2022-01-23.
  25. ↑ Giles, Herbert Allen. A Chinese biographical dictionary;. London, B. Quaritch; Shanghai, Kelly & Walsh, 1898, p. 240.
  26. ↑ Sismondi, Jean Charles Léonard Simonde de. Histoire des Français (en francès). H. Dumont, 1836.
  27. ↑ Biographie, Deutsche. «Alpert von Metz - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 29 desembre 2025].
  28. ↑ Krag, Claus «Eirik jarl» (en noruec). Nosk biografisk leksikon, 25-08-2025.
  29. ↑ (de) Suter, Heinrich : Die Mathematiker und Astronomen der Araber und ihre Werke (80-81, 224, 1900).
  30. ↑ «최수종 ‘고려 거란 전쟁’, 끝판 노련美 대본 리딩 현장» (en coreà). Sports Donga. Arxivat de l'original el 2023-09-29.
  31. ↑ «BUYIDS» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 29 desembre 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.