1030

Infotaula nombre1030
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1030 (mxxx)
Islàmic421 – 422
Xinès3726 – 3727
Hebreu4790 – 4791
Calendaris hindús1085 – 1086 (Vikram Samvat)
952 – 953 (Shaka Samvat)
4131 – 4132 (Kali Yuga)
Persa408 – 409
Armeni479
Rúnic1280
Ab urbe condita1783
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060
Anys
1027 1028 1029 - 1030 - 1031 1032 1033
Mapa del Regne de França el 1030 amb els comtats catalans inclosos
Divisió territorial d'Occitània vers l'any 1030
Mapa de la Península Ibèrica l'any 1030
Mapa d'Europa l'any 1030
L'Imperi Ghaznàvide el 1027 poc abans de la mort de Mahmud de Ghazna
Mort del rei Olaf de Noruega a la batalla de Stiklestad, l'any 1030. Quadre pintat per Peter Nicolai Arbo l'any 1859
Sant Bru de Colònia, fundador dels cartoixans, néix l'any 1030 aproximadament.
El Ducat de Gascunya (Bascònia) i el Regne de Navarra l'any 1030
Mapa de l'Imperi Chola de Rajendra l'any 1030

El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià. És el primer any de la Dècada del 1030, el vint-i-novè any del segle xi del segon mil·lenni.

Sant Estanislau de Cracòvia néix el 26 de juliol de 1030

Durat aquest any es funden les ciutats de Tartu a Estònia i de Kaunas a Lituània; el Regne de Geòrgia lluita contra Shaddalis juntament amb l'emir de Tblisi i s'acaba el Califat de Còrdova. Hi neixen Vsèvolod de Kíev i Idris II de la Taifa de Màlaga i traspassa el rei Olaf II el Sant de Noruega.[1]

Sant Nikita de Novgorod néix a Nóvgorod el 25 de maig de 1030

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1030 són Conrad II el Sali, i, el papa Joan XIX, Romà III Argir, Robert II el Piadós de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria i Rodolf III de Borgonya. Els governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marbuban del Califat Abbàssida i Mahmud de Ghazna (fins el 30 d'abril, quan mor). A Amèrica, Tecpancaltzin és el rei dels tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[1]

Vers l'any 1030 s'inicia un important període de arrabassaments als camps que fa créixer la producció agrícola a Europa. Difusió dels conreus de cereals i vinya i incorporació d'avenços tecnològics com el Molí hidràulic i les eines de ferro que substitueixen progressivament les de fusta.[2]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent

Al comtat de Cerdanya, Conflent i Berga:[5]

Península ibèrica

Balduí VI de Flandes néix l'any 1030

Europa i Imperi Romà d'Orient

Romà IV Diògenes, emperador romà d'Orient, neix l'any 1030

Enric I de França i Robert I de Borgonya es revolten contra el seu pare Robert II el Piadós de França. Robert ocupa les ciutats de Beaune i Avallon i Enric ataca Dreux. El rei francès acudeix a Borgonya, on signarà la pau amb els seus fills.[14]

Àsia

  • El gran príncep de Kíiv Vsevolod I néix l'any 1030
    Febrer: Un funcionari i el seu sèquit són morts a Bagdad per ayyaruns. Aquests ayyaruns, conduits pel seu líder Al-Burjami, s'apoderen de Bagdad fins a l'any 1033 i emprenen un regnat de terror envaïnt els barrirs rics i fent pagar fortes contribucions als seus habitants.[20]
  • 30 d'abril: A la mort de Mahmud de Ghazna, l'imperi dels Gaznèvides comprèn l'Afganistan, el Khorasan, Pèrsia, el Panjab i una part de Sind. Es seu fill Muhammad ibn Mahmud el succeix al tron abans que el seu germà, Massud I ibn Mahmud, el traïs i l'empresonés.[21]
  • Octubre: Massud I succeeix al seu germà Muhàmmad al front de l'Imperi Ghaznèvida i continua la política de ràtzies fins la final del seu regnat, l'any 1040.[22]
  • Avicenna escriu el Cànon de la medicina, una enciclopèdia mèdica de cinc volums que representa la síntesis més destacada de la medicina en el món medieval i islàmic.[2]

Naixements

Països catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

Necrològiques

Països catalans i Occitània


Europa i imperi bizantí

Àsia

Referències

  1. 1 2 «El mundo en el año 1030 d. C.» (en castellà). [Consulta: 1r gener 2026].
  2. 1 2 3 4 5 Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 95. ISBN 978-84-297-5668-5.
  3. 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  4. ↑ Ménage, Gilles. Histoire de Sablé. Première partie par Monsieur Ménage (en francès). chez Pierre Le Petit, 1683, p. 68.
  5. 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a edició. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
  6. ↑ Pladevall, Antoni. Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i d'Osona, 1975, p. 49-50.
  7. ↑ Manteuffel, Tadeusz. The Formation of the Polish State: The Period of Ducal Rule, 963-1194 (en anglès). Wayne State University Press, 1982. ISBN 978-0-8143-1682-5.
  8. ↑ Toulouze, Eva; Perrot, Jean; Kehayov, Petar; Léonard, Jean-Léo. Etudes finno-ougriennes N° 38 (en francès). L'Harmattan, 2007-04. ISBN 978-2-296-03250-7.
  9. ↑ Kristó, Gyula. Histoire de la Hongrie médiévale. Tome I: Le temps des Arpads (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2000. ISBN 978-2-86847-533-6.
  10. ↑ Bas, Philippe Le. Suède et Norwége (en francès). Firmin Didot frères, 1838, p. 518.
  11. ↑ d'histoire, Université libre de Bruxelles Section. Voyages et voyageurs à Byzance et en Occident du VIe au XIe siècle: actes du colloque international organisé par la Section d'histoire de l'Université libre de Bruxelles en collaboration avec le Département des sciences historiques de l'Université de Liège (5-7 mai 1994) (en francès). Librairie Droz, 2000, p. 121. ISBN 978-2-87019-278-8.
  12. ↑ Presle, Wladimir Brunet de; Blanchet, Alexandre. Grèce depuis la conquête romaine jusqu'à nos jours (en francès). Didot, 1860, p. 191.
  13. ↑ public, Société des historiens médiévistes de l'enseignement supérieur. L'argent au Moyen âge (en francès). Publications de la Sorbonne, 1998. ISBN 978-2-85944-350-4.
  14. ↑ Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine, p. 80.
  15. ↑ Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance (en francès), 1946. ISBN 9781412357.
  16. ↑ Schmidt, Charles. Histoire et doctrine de la secte des cathares ou albigeois (en francès). J. Cherbuliez, 1849, p. 21. ISBN 978-0-524-08722-0.
  17. ↑ Nouveau dictionnaire de la conversation; ou, Répertoire universel ... sur le plan du Conversation's lexicon ... Par une Société de Littérateurs, de Savants et d' Artistes ... (en francès). Librairie-Historique-Artistique, 1844, p. 214.
  18. ↑ Mazel, Florian. 888-1180. Féodalités (en francès). Editions Gallimard, 2019-11-01. ISBN 978-2-07-279896-2.
  19. ↑ Galstyan, Garik. Les intérêts géopolitiques russes dans la région caspienne: Rivalités anciennes, enjeux nouveaux (en francès). Editions L'Harmattan, 2007-11-01, p. 30. ISBN 978-2-296-18062-8.
  20. ↑ Jayyusi, Salma K.; Holod, Renata; Petruccioli, Attilio; Raymond, Andre. The City in the Islamic World, Volume 94/1 & 94/2 (en anglès). BRILL, 2008, p. 242. ISBN 978-90-04-16240-2.
  21. 1 2 Desplaces, Eugène Ernest. Biographie universelle (Michaud) ancienne et moderne ... (en francès). Madame C. Desplaces, 1865.
  22. ↑ E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1987. ISBN 978-90-04-08265-6.
  23. ↑ Barrau, Hippolyte de (1794-1863) Auteur du texte. Documens historiques et généalogiques sur les familles et les hommes remarquables du Rouergue, dans les temps anciens et modernes / par H. de Barrau (en francès), 1853-1860.
  24. ↑ «Estanislau de Cracòvia | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
  25. ↑ «Gerard of Châtenois | duke of Lorraine | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-23 [Consulta: 2 gener 2026].
  26. ↑ «Bru de Colònia | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
  27. ↑ Biographie, Deutsche. «Walter, von Pontoise - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 2 gener 2026].
  28. ↑ Renoux, Annie «Mayenne : de la villa au castrum (VIle-XIIIe s.)». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 144, 1, 2000, p. 211–231. DOI: 10.3406/crai.2000.16113.
  29. ↑ «San Gerlando di Agrigento» (en italià). [Consulta: 2 gener 2026].
  30. ↑ Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours, Volum 1 (en francès), 1778, p. 80
  31. ↑ La grande encyclopédie inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts - volum XXIV, pàg. 730 - París (1885-1902).
  32. ↑ Calmet, Augustin. Histoire universelle, sacree et profane, depuis le commencement du monde jusqu'a nos jours (en francès). Renaud Doulssecker, 1761, p. 141-145.
  33. ↑ «Sigebert Of Gembloux | Monasticism, Carolingian, Abbot | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-14 [Consulta: 2 gener 2026].
  34. ↑ Погодин М. П. Древняя русская история до монгольского ига. М., 1999 г. ISBN 5-300-02727-8 С. 249
  35. ↑ «Romà IV Diògenes | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
  36. ↑ Soler i Nicolau, A. «La Correspondència d'Ottavio Pantagato», 2000.
  37. ↑ Frédéric Morvan, , Spézet, éditions Coop Breizh, 2014 (ISBN 9782843466700), p. 275 Genealogia dels La Guerche.
  38. ↑ Abbé Amédée Guillotin de Corson, , vol. 1, Mayenne, Éditions Régionales de l'Ouest, 1997 (ISBN 2855540836), p. 54-55 Sylvestre De La Guerche.
  39. ↑ Francis Dvornik, Les Slaves, histoire, civilisation de l'Antiquité aux débuts de l'Époque contemporaine. Éditions du Seuil, Paris (1970), « La Russie de Kiev » pàg. 171-228.
  40. ↑ (en) GE Harvey, History of Burma, Londres, Frank Cass & Co. Ltd., 1925, p. 23–24
  41. ↑ Kessler, P. L. «Kingdoms of Central Asia - Mongols» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2026].
  42. ↑ «William V | duke of Aquitaine | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-10-29 [Consulta: 2 gener 2026].
  43. ↑ Garulo, Teresa. La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI. Madrid: Hiperión, 1998. ISBN 978-84-7517-501-0.
  44. ↑ Thompson, James Westfall. Feudal Germany, Volume II. New York: Frederick Ungar Publishing Co., 1928.
  45. ↑ WYARD, Robert. Histoire de l'Abbaye de Saint-Vincent de Laon ... publieé, annotée et continuée par l'abbé Cardon, et l'abbé A. Mathieu (en francès), 1858.
  46. ↑ Edmond Pasta, Hugues Capet, roi de France, Albin Michel, 1966, pàg. 148
  47. ↑ Laurent Theis Robert le Pieux, Librairie Acédémique Perrin, 1999, p. 76.
  48. ↑ «Welf-2-Graf von Altdorf + 1030». [Consulta: 2 gener 2026].
  49. ↑ «Olaf II de Noruega | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
  50. ↑ Biographie, Deutsche. «Ernst II. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 2 gener 2026].
  51. ↑ «Gauzlí de Fleury | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2026].
  52. ↑ Ni Mhaonaigh, Maire «Tales of Three Gormlaith's in Medieval Irish Literature». Ériu, 52, 2002, pàg. 18.
  53. ↑ Ni Mhaonaigh, Maire. Brian Boru: Ireland's Greatest King?. Stroud: Tempus, 2007, p. 45–46.
  54. ↑ «Ibn Miskawayh | Persian Philosopher, Historian, Scientist | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-05-21 [Consulta: 2 gener 2026].
  55. ↑ H.C. Kay, Yaman; Its Early Medieval History. London 1892, p. 229.
  56. ↑ «Hl. Nikolai ortodokse kirke - Olav den hellige - Norges evige konge». Arxivat de l'original el 2010-04-08. [Consulta: 2 gener 2026].
  57. ↑ ‘’Novgorodskaya pervaya letopis starshego i mladshego izvodov,’’(hereafter NPL) A. N. Nasonov, ed.(Moscow: Academy of Sciences of the Soviet Union, 1950), pp.159-160, 163, 552.
  58. ↑ Fine (Jr), John V. A., When Ethnicity Did Not Matter in the Balkans: A Study of Identity in Pre-Nationalist Croatia, Dalmatia, and Slavonia in the Medieval and Early-Modern Periods, Ann Arbor: University of Michigan Press, 2006, p. 274-278
  59. ↑ Wojciech Kętrzyński, Studyja nad dokumentami XII wieku, (Roczniki Akademii Umiejętności, Lwów 1891), p. 31.
  60. ↑ Moody, Martin et Byrne 2011, Kings of Connacht to 1224, p. 138.
  61. ↑ Krag, Claus; Bandlien, Bjørn «Tore Hund» (en noruec). Norsk biografisk leksikon, 10-09-2025.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.