1032

Infotaula nombre1032
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1032 (mxxxii)
Islàmic423 – 424
Xinès3728 – 3729
Hebreu4792 – 4793
Calendaris hindús1087 – 1088 (Vikram Samvat)
954 – 955 (Shaka Samvat)
4133 – 4134 (Kali Yuga)
Persa410 – 411
Armeni481
Rúnic1282
Ab urbe condita1785
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060
Anys
1029 1030 1031 - 1032 - 1033 1034 1035
En aquesta pintura hi ha Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell, que va néixer l'any 1032
El tercer dels quatre cavallers d'Apocalipsi, associat a la fam
El papa Benet IX comença el seu primer pontificat a l'octubre de l'any 1032
Emperadriu Song Gao, emperadriu consort i regent de Xina neix l'any 1032
La reina consort de França Constança d'Arle mor l'any 1032

El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana. L'any 1032 és el tercer any de la dècada del 1030 i el trenta-dosè any del segle xi i del segon mil·lenni.

L'emperador Song Yingzong de la Xina neix el 16 de febrer de 1032
L'emperador del Japó Go-Sanjō neix el 3 de setembre de 1034 a Kyoto

Durant l'any 1032 comença el pontificat de Benet IX; neix Yingzong, el cinquè emperador de la dinastia Song de la Xina, i moren el papa Joan XIX i Rodolf III de Borgonya.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1032 són Conrad II el Sali, i els papes Joan XIX i Benet IX, Romà III Argir de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria, Miecislau II de Polònia i Rodolf III de Borgonya. Els governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, el califa abbàssida és regit per Al-Qa'im i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin comença a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[1]

Els esdeveniments més destacables de l'any són que l'emperador romà d'Orient envia un exercit per defensar Calàbria, que la mort de Rodolf III de Borgonya provoca la Guerra de Successió de Borgonya i la partició de Borgonya entre l'emperador del Sacre Imperi i el duc de Borgonya, així com l'enemistat entre el duc de Borgonya i el rei de França. El gran príncep de Kíev Iaroslau I s'alia amb el futur rei de Noruega Harald III per protegir el nord. A l'Extrem Orient, els Tanguts es van expandint abans de crear l'Imperi Tangut que rivalitzarà amb els Song i els Liao.[2]

1032 als Països Catalans i Occitània

Als actuals Països Catalans i la seva zona d'influència, es consagra l'església-monestir de Santa Maria de Ripoll, neix el futur comte Ermengol III d'Urgell i moren Sanç V Guillem, Duc de Gascunya i Comte de Burdeus i Constança d'Arle, reina consort de França i filla de Guillem I de Provença.[2]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Europa

Naixements

Països catalans i Occitània

Europa

Àsia.

Necrològiques

Països catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

Referències

  1. 1 2 3 «El mundo en el año 1032 d. C.» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2026].
  2. 1 2 Vegi's les referències i els enllaços en els apartats d'esdeveniments, naixements i necrològiques.
  3. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  4. ↑ Mazet, Jean-François. Saint Nicolas, le boucher et les trois petits enfants: biographie d'une légende (en francès). L'Harmattan, 2010. ISBN 978-2-296-13319-8.
  5. ↑ Mémorial portatif de chronologie, d'histoire industrielle, d'économie politique et de biographie etc, page 183, per Emmanuel de Laubespin
  6. 1 2 3 Sismondi, Jean Charles Léonard Simonde de. Histoire des Français (en francès). H. Dumont, 1836, p. 17.
  7. ↑ «Benet IX | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 gener 2026].
  8. ↑ Kovalevsky, Pierre. Manuel d'histoire russe: étude critique des sources et exposé historique d'après les recherches les plus récentes (en francès). Payot, 1948.
  9. ↑ Leger, Louis. Cyrille et Méthode: étude historique sur la conversion des Slaves au christianisme (en francès). A. Franck, 1868, p. 188. ISBN 978-0-7905-5475-4.
  10. ↑ Biographie, Deutsche. «Feodosij, Pečerskij - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 4 gener 2026].
  11. ↑ Monfar, Diego; Bofarull, Pròsper de. Historia de los Condes de Urgel (en castellà). Tom I. Barcelona: Establiment litográfico y tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853, p. 322-323
  12. ↑ Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 395, entrada: «Ermengol III d'Urgell». ISBN 84-297-3521-6.
  13. ↑ «Donald III (r. 1093-1094, 1094-1097)» (en anglès). Royal.uk. [Consulta: 4 gener 2026].
  14. ↑ Anglo-Saxon Chronicle (D and E), 1066
  15. ↑ De Vries, Kelly. The Norwegian invasion of England in 1066. Repr. in paperback. Woodbridge: Boydell Press, 2003, p. 114-115. ISBN 978-1-84383-027-6.
  16. ↑ Orderic Vital (1075-1142?). Auteur du texte. «Orderic Vitalis, Tome III, p. 400. Histoire de Normandie.... 27 / 3 / [Orderic Vital ; [trad. par Louis-François du Bois]]» (en francès). 400, 1825-1827. [Consulta: 4 gener 2026].
  17. ↑ Barlow, Frank. Edward the Confessor. Berkeley: Univ. of Calif. Pr, 1970, p. 164. ISBN 978-0-520-01671-2.
  18. ↑ «Vratislau II». Britannica. [Consulta: 4 gener 2026].
  19. ↑ Congress, The Library of. «Song Yingzong, Emperor of China, 1032-1067; 宋英宗, Emperor of China, 1032-1067 - LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies | Library of Congress, from LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies (Library of Congress)». [Consulta: 4 gener 2026].
  20. ↑ «Go-Sanjo» (en anglès). Britannica. [Consulta: 4 gener 2026].
  21. ↑ Tackett, Nicolas. The Origins of the Chinese Nation. Cambridge University Press, 2017-11-30, p. 68-69. ISBN 978-1-108-16491-7.
  22. ↑ «安倍, 宗任, 平安後期 - Web NDL Authorities». [Consulta: 4 gener 2026].
  23. ↑ «Cheng Hao (Cheng Mingdao) | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès americà). [Consulta: 4 gener 2026].
  24. ↑ Lee, Lily Xiao Hong; Wiles, Sue. Biographical Dictionary of Chinese Women: Tang Through Ming, 618-1644 (en anglès). M.E. Sharpe, 2014-03-13, p. 671. ISBN 978-0-7656-4316-2.
  25. ↑ Ferguson, Andrew E. Zen's Chinese heritage: the masters and their teachings. Boston: Wisdom Publications, 2000. ISBN 978-0-86171-163-5.
  26. ↑ José M. Lacarra, La projecció política de Sanç El Major als comtats de Catalunya i de Gascunya, a Estudis d'Història Medieval, vol III. IEC, Barcelona, 1970
  27. ↑ «Gersende de Bigorre, comtessa».
  28. ↑ FONT RIUS, Josep Mª. Cartas de población y franquícia de Catalunya. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Publicaciones de la Sección de Barcelona nº 17 (1969).
  29. ↑ BONNASSIE, Pierre. Catalunya mil anys enrere (Segles X-XI). Vol 1. Economia i societat pre-feudal. Barcelona: Edicions 62 (1979).
  30. ↑ «A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Zacharias». [Consulta: 5 gener 2026].
  31. ↑ Adair, Penelope Ann. Constance of Arles: A Study in Duty and Frustration. Nova York: Palgrave Macmillan US, 2003, p. 9–26. ISBN 978-1-349-63509-2.
  32. ↑ Eads, Valerie. The Geography of Power: Matilda of Tuscany and the Strategy of Active Defense. BRILL, 2003, p. 355–387. ISBN 978-90-04-47464-2.
  33. ↑ «John XIX | Italian, Papal States & Reformer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-04 [Consulta: 5 gener 2026].
  34. ↑ Wihoda, Martin. Vladislaus Henry: The Formation of Moravian Identity (en anglès). BRILL, 2015-09-17, p. 288. ISBN 978-90-04-30383-6.
  35. ↑ Kajdan, Aleksandr P. The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 627, 1807. ISBN 9780195046526.
  36. ↑ Marshall, Rosalind K. (2003). Scottish Queens, 1034–1714. Tuckwell Press. p. 4
  37. ↑ E., E.; Thompson, James Westfall «Feudal Germany». The American Historical Review, 34, 1, 10-1928, p. 104. DOI: 10.2307/1836489. ISSN: 0002-8762.
  38. ↑
  39. ↑ Muhammad Nazim, The life and times of sultan Mahmud of Ghazna, Cambridge 1931
  40. ↑ «AḤMAD MAYMANDĪ» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 4 gener 2026].
  41. ↑ Nazim, The life and times of Sultan Mahmud of Ghazna
  42. ↑ «History Writing Group of the CCP Kwangtung Provincial Committee». Chinese Studies in History, 12, 1, 10-1978, p. 37–54. DOI: 10.2753/csh0009-4633120137. ISSN: 0009-4633.
  43. ↑ «西夏王陵简介». Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 4 gener 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.