Mapa que representa el gran cisma entre les esglésies orientals ortodoxes i l'església catòlica. Va succeïr l'any 1054Nebulosa del crac. Són les restes de la supernova que fou visible a l'any 1054
Durant l'any 1054 destaca el Gran Cisma d'Orient, la batalla d'Atapuerca, entre Ferran I de Lleó i el seu germà Garcia Sanxes III de Pamplona, qui mor en combat i el successiu ascens al tron de Sanç Garcés IV de Pamplona. A més a més, Enric IV esdevé emperador del Sacre Imperi.[2] A més, també s'observa una supernova, les restes de la qual avui es poden observar en la nebulosa del crac i l'astrònom al-Zarqali estableix les tables astronòmiques toledanes.[2] Durant l'any 1054 traspassen el monjo i compositor alemany Hermann von Reichenau, el papa Lleó IX i el comte Garcia Sanxés III de Pamplona.[2]
El rei Enric I de França és vençut pel seu vassall Guillem el Coqueridor, duc de Normandia a la Batalla de Mortemer, que té lloc durant el febrer de 10544 de juliol - Es fa visible la supernovaSN 1054 a la Constel·lació del Taure,[1] que es mantindrà visible al cel de dia durant 23 dies. Les seves restres formen la nebulosa del Cranc (NGC 1952).[3]
25 d'agost - Narbona: comença el segon concili de Narbona, en el que es codifica la Pau i Treva de Déu que prohibeix les guerres privades.[6] Decreta que "qui mati un cristià, vessa la sang de Crist".[7] Aquest moviment s'estén d'Occitània vers la Península Ibèrica, el regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi i Itàlia.
El gran príncep de Kíev Iaroslau el Savi mor el febrer de l'any 1054Febrer - Normandia: Batalla de Mortemer, Guillem I d'Anglaterra venç a Enric I de França, del qual és vassall. Com a conseqüència, Roger de Mortemer, senyor de Mortemer perd totes les seves possessions i se l'acusa d'haver alliberat el seu presoner, Raül IV de Valois, aliat del rei francès. Uns anys després, es reconcilia amb el duc Guillem i se li retornen la majoria de les possessions, excepte el castell de Mortemer. L'any 1057 Enric I tornarà a atacar Normandia, a la batallad de Varaville.[9]
27 de juliol - Regne d'Escòcia: batalla de Dunsinane, a prop de Perth. Siward de Northumbria envaeix el regne d'Escòcia quan acudeix en ajuda de Malcolm Canmore contra el rei Macbeth d'Escòcia, que és vençut, però que es manté al tron fins a l'any 1057.[12]
Inici del regnat del Gran Príncep de Kíev Iziaslav I de Kíev que succeeix al seu pare Iaroslau I de Kíev quan aquest mor al febrer.
Inici del regnat del Gran Príncep de Kíev Iazislav I després de la mort del seu pare Iaroslau I.Les cròniques russes assenyalen per primer cop els cumans i els oghuz a Europa, al nord de la mar Negra.[13]
Armènia - Ibrahim Inal, cap seljúcida, fa una incursió al regne de Kars que provoca milers de víctimes en la captura i saqueig de la ciutat d'Erciş, al regne armeni.[14]
Finals d'abril: el papa Lleó IX envia al seu llegat, el cardenal Humbert de Silva Candida (que mor el 19 d'abril durant l'ambaixada) en ambaixada a Constantinoble per negociar l'aliança antinormanda al Mezzogiorno. Hi ha una querella entre Humbert i l'emperador romà d'Orient Miquel Cerulari sobre els subjectes menors: el debat sobre la jurisdicció[15] d'algunes esglésies del sud d'Itàlia i sobre l'autoritat del patriarca de Constantinoble sobre les esglésies de rite llatí de l'Imperi Romà d'Orient.[16]
16 de juliol: Humbert de Silva Candida excomunica l'emperador Miquel Cerulari.[15] El 20 de juliol, Miquel Cerulari va convocar un sínode que va proclamar l'anatema dels llegats.[15] El 24 de juliol, l'emperador romà d'Orient va cremar solemnement la butlla que excomunicava el seu patriarca.[15] Aquestes excomunicacions marquen simbòlicament avui l'inici del Gran Cisma de 1054, la separació entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, que es va fer definitiva després del saqueig de Constantinoble durant la Quarta Croada el 1204. Fins avui, cadascuna afirma ser l'una Santa Església Catòlica i Apostòlica i nega a l'altra aquest títol (tot i que han existit acostaments en el marc de l'ecumenisme des del Concili Vaticà II).
Àfrica
Els almoràvits conquereixen Awdaghost. Els almoràvits s'expansionen pel Regne de Ghana i el Magrib. Amb aquesta expansió almoràvit es difon l'islam sunnita i s'aplica la noció de la gihad.[1]
Egipte: és un període d'una gran fam deguda a que hi ha inundacions insuficients al Nil. Això provocarà revoltes i disturbis entre els anys 1054 i 1055.[17]
Àsia
Inici del regnat de Lý Thánh Tông, tercer emperador de la Dinastia Lý del Vietnam.[18]
(vers) Judit de Lens, noble normanda, neboda de Guillem I d'Anglaterra, que fou comtessa consort de Northumbria degut al seu matrimoni amb Waltheof de Northumbria.[22]
Langri Tangpa (m. 1123), monjo budista i mestre de l'escola Kadam del budisme tibetà.[26]
El poeta persa en llengua àrab al-Hariri de Bàssora neix l'any 1054Bàssora, Pèrsia: Al-Harirí (m. 1120), poeta i filòleg àrab que va donar les seves lletres de noblesa al gènere literari de la maqama (recull d'històries curtes en prosa rimada) creat pel persa al-Hamadhaní.[27]
Tong Guan (m. 1126), un eunuc, general militar i conseller polític del Consell d'Estat de l'emperador Huizong de Song.[28]
1 de setembre: Fortún Sánchez (n. 992), noble del Regne de Navarra, membre de la cort de Sanç III de Pamplona, del qual era amic de la infància. Morí al costat de Garcia IV Sanxes III de Pamplona durat la batalla d'Atapuerca.[30]
Nuño Álvarez de Carazo (n. 1028), noble, diplomàtic i guerrer del comtat de Castella, que tenia territoris fronterers amb el Regne de Navarra. Va morir durant la batalla d'Atapuerca.[31]
Sant Bernold d'Utrecht mor el 19 de juliol de 105419 de juliol - Utrecht: sant Bernold d'Utrecht, bisbe d'Utrecht entre 1026/27 i 1054. Les seves relíquies, incloent una túnica de tela, són venerades a Utrecht, i el seu culte com sant es remunta almenys al segle XIV. El 1917, va ser nomenat patró del gremi dels artistes dels Països Baixos.[37]
31 d'agost: Cunegunda d'Altdorf (n. vers 1020), noble de la casa Elder de Welf de Suàbia. Fou marquesa consort de Milà, Luni i Tortona degut al seu matrimoni amb Albert Azzo II de Milà.[38]
Cacht ingen Ragnaill, reina consort d'Irlanda pel seu matrimoni amb Donnchad mac Briain des de l'any 1032.[40]
27 de juliol - Escòcia: Osbern Pentecost, cavaller normand, mort a la batalla a la batalla de Dunsinane durant la conquesta normanda d'Escòcia.[41]
8 de novembre - Mont Galesi, Efes, Imperi Romà d'Orient: Sant Llàtzer de Mont Galesi (n. vers 967): monjo i estilita (asceta) romà d'Orient, fundador dels monestirs de Galesi i Besai. Fou canonitzat.[42][43]
El monjo, líder i mestre budista Atisha mor l'any 1054 al TibetQüxü, Tibet: Atisha (n. 982) va ser un líder i mestre religiós budista. Generalment està associat amb el seu treball realitzat al monestir de Vikramashila a Bihar. Va ser una de les figures principals en la difusió del budisme Mahayana i Vajrayana del segle XI a Àsia i va inspirar el pensament budista arreu, des del Tibet fins a Sumatra.[48][49]
1234Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
↑«Journal of Astronomy».Sung History (Sung Shih),part 9, capítol 56,1340. (facsímil de Misner, Thorne, Wheeler a Gravitation, 1973.
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 189. ISBN 978-84-17116-89-7.
123de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑Morrisson, Cécile. Les croisades(en francès). Presses universitaires de France,1992,p.36. ISBN 978-2-13-044489-3.
↑Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda. Spain:Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turismo,2005. ISBN 978-84-9718-275-1.
12Martínez Díez, Gonzalo. 2007. Sancho III el Mayor: Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia, p. 242
↑Peterson, David. 2005. "De divisione regno: poder magnaticio en la Sierra de la Demanda en el siglo XI". Brocar: Cuadernos de investigación histórica, 29:7–26, p. 12
↑Tengvik, Gösta (1938). Old English Byames. Upsalla. p. 303-304
↑One hundred poets, one poem each: a translation of the Ogura Hyakunin Isshu. Nova York:Columbia University Press,2008,p.65, 143. ISBN 978-0-231-14398-1.
