Ramon I de Cerdanya

Plantilla:Infotaula personaRamon I de Cerdanya
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1068 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Berga (1050–1068)
Comte de Cerdanya (1035–1068) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdelaida Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric de Cerdanya, Guillem I de Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
ParesGuifré II de Cerdanya Modifica el valor a Wikidata  i Guisla de Pallars Modifica el valor a Wikidata
GermansBernat I de Berga
Guifré de Cerdanya
Guillem Guifré
Berenguer Guifré Modifica el valor a Wikidata

Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).[1]

Orígens familiars

Fill gran del comte Guifré II de Cerdanya i la seva muller Guisla de Pallars. Fou germà gran dels comtes Bernat I de Berga i Berenguer I de Berga.

Govern del Comte Ramon I

Va heretar el comtat de Cerdanya mentre el seu germà Bernat heretava el comtat de Berga quan el seu pare Guifré II de Cerdanya es retira al monestir de Sant Martí del Canigó.[1]

El comte Ramon va tenir actituds contradictòries durant el seu regnat. Hi ha ocasions en què pacta amb el seu germà el bisbe Guifré d'Urgell contra el comte Ermengol d'Urgell i en altres documents aquest darrer pacte amb el bisbe Guifré contra el comte de Cerdanya.[1] També pacta amb aquests nobles contra el Comte de Barcelona Ramon Berenguer I al mateix temps que Ramon fa pactes amb ell.[1] També es contradiu quan després de pledejar contra el vescomte de Cerdanya, Bernat, a qui substitueix, nomena com a vescompte el fill de Bernat, Guillem. El fet que els documents referents a Ramon no estiguin datats dificulta la comprensió de la seva història.[1]

Quinze anys més tard, per morts sense descendència i renúncies dels seus germans, va heretar també el Comtat de Berga, aconseguint així reunir de nou les terres del seu pare.

El seu pare s'havia enemistat amb el comtat d'Urgell, Ramon I aconseguí arribar el 1063 a un pacte de no-agressió i ajuda amb Ermengol III. Així mateix va retre homenatge al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i va manar casar el seu hereu amb la filla del comte.

Capital i residència del comte Ramon de Cerdanya

Tot i que el comte no va tenir domicili fixe i canviava de residència, habitualment va situar la seva cort a Cornellà de Conflent. A més, també utilitzà com a residència una "domum comitale" (casa comtal) d'Ix, a la falda del mont Cerdà, on més tard s'hi construïria la ciutat de Puigcerdà. També hi ha documents que assenyalen que va residir a Sant Martí dels Castells, que és on tancà els ostatges que li havia lliurat el seu germà, el bisbe Guillem d'Urgell al seu pacte amb el comte.[2]

Cort comtal de Ramon de Cerdanya

En els documents es fa referència els membres de la cort o comitiva comtal que aconsellaven al comte Ramonː Bernat Oliba, del castell de So; Miró Riculf, del castell de Pinós; Bernat; Pere Ponç; Anau Bernat, Ramon Ardemany, Sunyer Arnau, Bernat Radulf; Gauçfred, abat de Cuixà; Arnau Joan i el seu germà Guillem.[3]

Accions de govern del comte Ramon de Cerdanya

Accions judicials

El Comte Ramon exerceix una funció judicial presidint judicisː[3]

  • 1043ː Presideix un judici per unes reclamacions del bisbe d'Urgell contra el vicai Riculf sobre les càrregues fiscals de l'alou de Villec.
  • 1054ː Presideix un judici sobre la pertinença de l'alou de Bulaternera (Conflent) que era reclamat pel monestir de Sant Miquel de Cuixà al germà d'un individu que l'havia donat al monestir. Aquest va acabar amb la victòria de Cuixà, però amb la condició que aquest tingués l'usdefruit de l'alou.
  • 1061ː Ramon estableix els drets d'un alou del poble de Càldegues.
  • 1065ː Ramon i la seva esposa fan de testaments del testament de la vídua de Guadall, Ermerganda, que va llegar els seus dominis a Cuixà.
  • 1068ː Els comtes de Cerdanya presideixen l'exvacuació dels termes pels habitants de Massanés i Penedès a la vall de Brocà, a favor del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

Accions representatives

El comte Ramon assisteix a moltes accions representatives perquè el seu germà, Guifré, arquebisbe de Narbona, el cridà a totes les cerimònies importants que celebrá amb la família comtalː[4]

  • 1035ː Signa l'acta de dedicació de l'església de Sant Martí del Canigó com a "fill del comte Guifré II"
  • 1040 - 1042ː Signa el consentiment de la consagració de Sant Climent de Vallcebre.
  • 1046ː Acudeix a la consagració de l'església de l'abadia de Santa Maria d'Arles al Vallespir.
    • És present al Concili de Narbona del 1048 en el qual són excomunicats els que han ocupat terrenys del monestir de Cuixà excepte els comtes de Besalú.
  • 1053ː És present a una assemblea presidida per l'arquebisbe Guifré a la catedral d'Elna juntament amb el comte Gausfred II de Rosselló i altres senyors dels Pirineus on s'acorda tornar a edificar una església dedicada a Santa Eulàlia. En aquest esdeveniment alguns autors consideren que es volia donar forma legal al fet que el germà de Ramon, Berenguer de Cerdanya hagués estat nombrat bisbe d'Elna pel seu pare l'any 1031.[5][4]
  • 1065ː L'arquebisbe Guifré de Narbona presideix un Sínode a Toluges sobre la Pau i Treva de Déu que també signa el comte Ramon. En aquesta assemblea també hi acudeixe els comtes Gausfred II de Rosselló i el seu fil Gislabert, el comte Ponç I d'Empúries, el vescompte Gauçbert de Castellbó, el comte Guillem II de Besalú i els bisbes Berenguer de Girona i Raimon d'Elna. El fet que no hi participin els comtes i bisbes de Barcelona i d'Urgell poden demostrar les tensions polítiques entre les cases comtals de Cerdanya-Besalú i les de Barcelona-Urgell o que la situació de frontera amb Al-Àndalus del comtat de Barcelona feia inviable atorgar la pau i treva als seus territoris.[4]
  • 1066ː El comte Ramon I de Cerdanya fa que l'arquebisbe i el vescomte de Narbona signin un acord de pau.
  • 1068ː Ramon I és present a la dedicació de la catedral de Santa Eulàlia d'Elna.
    • Ramon I esdevé tutor dels deu fills del noble Arnau Bernat de Fullà.

Donacions a esglésies i operacions econòmiques

El comte Ramon I de Cerdanya fa diverses donacions a esglésies i operacions econòmiques de compra-ventaː[6]

Juraments de Fidelitat

El comte Ramon I de Cerdanya viu en una època plenament feudal en què ja ens trobem molts documents de juraments de fidelitat. Molts nobles cerdans es fan juraments mitjançant els quals manifesten el seu vassallatge al comte.[7]

Per exemple, l'any 1064 li juren fidelitat el comte Ermengol I d'Urgell i Bertran de Sautó, del Conflent.[7]

Entre els anys 1050 i 1068 li jura fidelitat el vescomte d'Urgell Miró pels castells de Castellbon, Rocamoria i Aguda. Segons Blasi Solsona, aquest fet mostra que Ramon es volia enfrontar amb el comte d'Urgell Ermengol pel domini del comtat veí. I, segons historiadors dels orígens d'Andorra, aquesta confrontació seria utilitzada pels andorrans per començar a bascular entre dos poders enfrontats, cosa que va facilitar la seva autonomia.[7] També en aquests anys li juren fidelitat al comte Ramon Arnau Riculf (de Saorra, al Conflent) i Bernat i Miró Riculf (pel castell de Pinós); el del vescomte de Berga Dalmau i del seu fill Bernat Dalmau, entre d'altres.[7]

Enfrontaments militars del comte Ramon

Durant el govern del comte Ramon I participa en dos enfrontaments importants, contra el seu vescomte i contra els comtes d'Urgell i Barcelona.

Ramon I de Cerdanya contra Bernat, vescomte de Cerdanya

Bernat de Cerdanya, el vescomte de Cerdanya es va enfrontar amb el comte Ramon I de Cerdanya. Aquest conflicte va acabar amb la destitució del vescomte amb l'avinentesa d'altres senyors feudals vassalls de Ramon a canvi de que aquest els cedís dominis comtals i amb el reforçament de la relació de fidelitat entre els pagesos i el comte. Sobre aquest conflicte s'han conservat les següents notícies:[8]

  • 1047: primera documentació sobre la "causa agitata" entre els dos nobles degut al probleme de les fites de l'honor comtal a la vall de l'Arieja en els límits amb el comtat de Tolosa. Ramon va guanyar aquest enfrotament judicial.[8]
  • Abans de l'any 1061, alguns anys després del 1047, el Bernat fa un jurament de fidelitat a Ramon pels castells de Sant Martí, de Miralles i de Queralt (Cerdanya) i de "Joch" (Conflent).[8]
  • 1061: Ramon critica que el seu vescomte no respectava les clàusules del jurament. Bernat s'apodera de la vall d'Eravall i protegeix els seus fidels que han assassinat un fidel del comte de la justícia comtal. A banda, també pren a Sant Martí de Cuixà alguns feus i alous i no jutja els seus homes quan maten un altres vassall de Ramon durant una treva i li pren al comte el castell de "Pellencha" (entre Vilallonga de Ter i Llanars, al Ripollès). A més a més, saqueja les terres del comtat de Besalú i altres dominis del comte de Cerdanya. Aquest últim acusa que el vescomte li ha provocat pèrdues de més de 100.000 sous. El vescomte Bernat perd el judici que es celebra al palau comtal de Cornellà, però no accepta el resultat. Això significa que hi ha una guerra oberta entre els dos nobles fins que va intervenir el bisbe d'Urgell i altres senyors feudals. El vescomte acorda retornar el castell de Queralt, el feu de Prullans i la parròquia de Serdinya, al Conflent a la comtessa Adelaida i els castells que ha construït el vescomte per enfrontar-se a Ramon estan obligats a jurar-li fidelitat. A més, el vescomte torna a jurar fidelitat a Ramon.[8]
  • 1064: el comte Ramon signa un acord amb els senyors de Merengs amb el qual aquests estan obligats a ajudar a defensar la vil·la contra els "enemics". Bernat és l'enemic a qui es refereix el comte perquè en l'acord es subscriu que els hoes de Merenç no es poden associar amb Bernat, "vicecomes Cerritanie". En el mateix document s'afirma que part de la lleuda de Merens havia estat del comte Roger I de Carcassona abans que aquest l'hagués perdut en la seva guerra contra el comte Oliba Cabreta de Cerdanya. En el mateix dia d'aquest acord, els habitants de Merens juren fidelitat al comte Ramon.[8]
  • 1087: els nobles Guillem i Guillem Udalguer regalen al fill de Ramon, el comte Guillem I de Cerdanya una vila al Capcir que abans els l'havia donat el comte Ramon. Hi ha autors que interpreten que aquesta donació l'havia fet Ramon per comprar la fidelitat dels nobles del Capcir.[8]
  • 1126: els nobles cerdans juren fidelitat al comte de Barcelona perquè havia heredat el comtat de Cerdanya com havien fet amb els comtes Guifré (II) i Guilllem. Com que no s'esmenta al comte Ramon pot indicar que aquests comtes no li havien jurat fidelitat.[8]

Conflictes contra el bisbat i el comtat d'Urgell i el comtat de Barcelona

El comte Ramon també va patir enfrontaments amb els bisbes i els comtes d'Urgell, que eren aliats del comte de Barcelona. Aquests indiquen la tensió que hi havia hagut històricament entre els dos comtats. El conflicte és difícil de reconstruir perquè els documents que s'han conservat no tenen dates concretes. Tot i això, destaquen les següents notícies:[9]

  • El primer document sobre l'enfrontament no té data i expressa que el comte Ramon i el seu germà, el bisbe d'Urgell Guillem s'ajudaran mútuament per cobrar les paries d'Hispania i per lluitar "contra moros i cristians".[9]
  • Entre els anys 1039 i 1049 el comte de Barcelona Ramon Berenguer I signa un tractat d'aliança amb Ermengol III d'Urgell per continuar lluitant contra Ramon de Cerdanya i els seus vassalls.[9]
  • Vers l'any 1050: Ermengol III d'Urgell dona ostatges i fiances a Ramon Berenguer I per complir el tracte anterior. Ermengol, a més, tambe involucra a Guillem Guifré d'Urgell (germà de Ramon), i als seus germanastres Bernat (comte de Berga) i Berenguer. J.C. Shideler considera que entre les dècades de 1040 i 1050 hi va haver una guerra oberta entre els dos bàndols.[9]
  • 1058: els comtes de Barcelona i Cerdanya signen un pacte. Aquest document podria ser el tractat de pau entre els dos. En ell s'acorda:[9]
    • Per Tots Sants, anualment, el comte de Barcelona donarà 39 unces d'or al comte de Cerdanya.
    • El comte de Barcelona ordenarà que el bisbe de Vic doni cada any 100 unces d'or al comte de Cerdanya.
    • El comte de Cerdanya fa un jurament de fidelitat al de Barcelona pels seus dominis a la Marca "contra Hyspania".
    • El comte de Cerdanya, com havia fet el seu pare, "acaptarà" les paries de Saragossa o Lleida per al comte de Barcelona cedint-li guerrers quan li faci falta al comte de Barcelona, amb l'excepció d'una host privada que podria llogar al millor postor.
    • Si els andalusins de Saragossa o Lleida no lliuren les paries, els dos comtes acorden poder-los atacar junts, sense perjudici del comte de Cerdanya.
    • El comte de Cerdanya ha d'ajudar al de Barcelona a mantenir els seus dominis presents i futurs, concretament de les terres de Tortosa que Ramon Berenguer I vol conquerir.
  • 1065: en Bernat Dalmau, guardià del castell de Castellfollit de Riubregós, pertanyent al comtat de Cerdanya Berga i Conflent jurà fidelitat al comte de Barcelona i a la comtessa Almodis. Això podria ser conseqüència del jurament anterior.[9]
  • Entre els anys 1050 i 1068 el comte Ramon signa un pacte amb el bisbe Guillem Guifré d'Urgell en què es prometen ajuda mútua per cobrar les paries d'Hispania.[9]
  • En un altre document sense datar, el bisbe Guillem Guifré fa un jurament de fidalitat en què promet al seu germà que els homes del castell de "Torris" no lluitaran contra Ramon i que no s'aliaria amb Guillem Ramon de Saiz o amb Guillem de Lavança (la Vansa) i els seus fills que estaven enfrontats amb el comte ceretà.[9]

El comte Ramon i l'església catòlica

El pare de Ramon, Guifré II de Cerdanya va procurar salvar el fet de no disposar de cap bisbat en els seus dominis amb el fet de situar dos dels germans de Ramon a la capçalera de dos bisbats (Guillem Guifré, bisbe d'Urgell; i Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona - màxima dignitat eclesiàstica dels comtats catalans i la Gòtia) i obtenint alguns drets del bisbat de Vic. Però en temps del comte Ramon el papat va exercir un intervencionisme cada vegada més agut sobre la política dels comtats cristians i va començar a nominar els càrrecs eclesiàstics, cosa que va fer que el comte Ramon perdés influència sobre l'església.[10]

Pèrdua de poder del comtat de Cerdanya enfront el comtat de Barcelona

A diferència del que succeïa durant el comtat del seu pare Guifré II, durant el regnat del comte Ramon els comtats de Cerdanya, Berga i Conflent perden preeminència davant el comtat de Barcelona. Això es degue sobretot al fet que el centre de gravetat dels comtats catalans es va desplaçar cap al sud, que tenia més oportunitats de creixement cap a territoris d'Al Àndalus, que disposava de millors terres agrícoles que van fomentar el repoblament de les terres obtingudes a la frontera.[11] Això es pot veure amb el fet que el conflicte que havia tingut Ramon amb Ramon Berenguer I fou, en una part important, pel dret a obtenir paries de les taifes andalusins o d'apropiar-se d'alguns dels seus territoris, si no les pagaven.[11]

El comtat de Barcelona va beneficiar-se de la seva situació fronterera amb les taifes perquè era beneficiosa per tots els estaments del seu comtat. Ell, directament, podia enriquir-se amb les paries. Els nobles podien ampliar els seus dominis territorials o podien obtenir botins dels seus atacs. Els clergues també podien obtenir més delmes, primície i prebendes. El poble podia obtenir millors terres agrícoles i millors condicions (atorgades per les cartes de població). I el papat també rebia part de les riqueses de les conquestes. A tot això cal sumar que en el segle XI ja hi havia la idea de Croada per estendre el cristianisme.[11]

Els comtats muntanyencs van veure limitats l'accés a les riqueses per conquerir el sud. Aquesta escassetat de recursos pogué ser clau en el fet que alguns dels seus vassalls es van enfrontar al seu senyor (el vescomte de Cerdanya) i que altres juressin fidelitat o s'aliessin amb el comte de Barcelona. I el mateix comte Ramon va acabar jurant fidelitat a Ramon Berenguer i Almodis.[9] Això demostra que durant el regnat de Ramon el comtat de Cerdanya, de Berga i de Conflent es comença a supeditar al comtat de Barcelona.[12]

El comte Ramon i Occitània

El comte Ramon fou aliat del seu germà, Guifré, arquebisbe de Narbona. Els seus territoris del Conflent limitaven amb alguns dels comtats occitans pel nord. Davant la limitació de creixement vers el sud, intentà ampliar la seva influència cap al nord. Amb aquest objectiu, el març de l'any 1067, pacte el matrimoni del seu fill, Guillem Ramon, el seu successor, amb Adelaida, filla del vescomte de Besiers i de Rangarda que tenia com a dot els drets paterns i materns sobre els territoris del comtat de Carcassona i el comtat de Rasès. Però a finals del mateix any, Ramon, en nom de Guillem, ven aquests drets al comtat de Barcelona per 4000 manclusos.[12]

Núpcies i descendents

Es casà amb una donzella anomenada Adelaida, amb la qual va tenir:

Segurament, amb una dona anomenada Guisla va tenir un altre fill, Ermengol Jaçbert. Aquest surt en dos documents de l'any 1108 sobre la tinença dels castells de Josa, Ossera, Sant Romà i Gósol.[1]

No s'ha conservat el testament del comte Ramon Guifré i no es coneix on es va enterrar.[2]

Títols i successors

Ramon I de Cerdanya
Mort: 1068
Títols
Precedit per:
Guifré II de Cerdanya
(pare)
Comte de Cerdanya
(Llista de comtes de Cerdanya)
Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent
(1035–1068)
Succeït per:
Guillem I de Cerdanya
(fill)
Precedit per:
Berenguer I de Berga
(germà)
Comte de Berga
(Llista de comtes de Berga)
(1050–1068)

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 187. ISBN 978-84-17116-89-7.
  2. 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 188. ISBN 978-84-17116-89-7.
  3. 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 189. ISBN 978-84-17116-89-7.
  4. 1 2 3 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 188 i 189. ISBN 978-84-17116-89-7.
  5. ↑ Puiggarí, P. Catalogue bibliographique des evéques d'Elne, 1842, p. 20.
  6. ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 190-191. ISBN 978-84-17116-89-7.
  7. 1 2 3 4 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 192-193. ISBN 978-84-17116-89-7.
  8. 1 2 3 4 5 6 7 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 193-195. ISBN 978-84-17116-89-7.
  9. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 195-197. ISBN 978-84-17116-89-7.
  10. ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 197. ISBN 978-84-17116-89-7.
  11. 1 2 3 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 197-199. ISBN 978-84-17116-89-7.
  12. 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 199. ISBN 978-84-17116-89-7.
  13. ↑ «El marc històric del romànic del Donasà» (en català). [Consulta: 19 gener 2024].