1056

Infotaula nombre1056
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1056 (mlvi)
Islàmic448 – 449
Xinès3752 – 3753
Hebreu4816 – 4817
Calendaris hindús1111 – 1112 (Vikram Samvat)
978 – 979 (Shaka Samvat)
4157 – 4158 (Kali Yuga)
Persa434 – 435
Armeni505
Rúnic1306
Ab urbe condita1809
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080
Anys
1053 1054 1055 - 1056 - 1057 1058 1059
El 5 d'octubre comença el regnat de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi als 6 anys d'edat després de la mort del seu pare Enric III
Agnès d'Aquitània, muller d'Enric III esdevé regent del Sacre Imperi després de la mort del seu marit degut a que el nou emperador només té 6 anys. A la miniatura de Speyerer Evangeliar, conservada a el Escorial, hi ha els emperadors Enric III i Agnès d'Aquitània.
El 31 d'agost comença el regnat del vell emperador Miquel VI l'Estratiòtic de l'Imperi Romà d'Orient que durarà poc més d'un any després de la mort de l'emperadriu Teodora.
L'antic papa de Roma (en tres papats diferents) Benet IX mor aproximadament l'any 1056

L'any 1056 és un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari julià. És el setè any de la dècada del 1050 i el cinquanta-cinquè any del segon mil·lenni.

Durant l'any 1056 neixen el duc Ermengol IV d'Urgell i el poeta islandès Samudr Fródi i traspassen l'emperadriu romana d'Orient Teodora Porfirogènita i l'emperador del Sacre Imperi Enric III.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1056 són Enric III i Enric IV el Sali; el papa Víctor II; Miquel VI l'Estratiòtic, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides (que havia conquerit l'imperi buwàyhida; i Farrukn-Zad, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Imperi Romà d'Orient

  • Abans de l'estiu l'emperadriu Teodora envia una ambaixada a l'emperador Enric III per negociar un tractat d'aliança entre els dos imperis. A Itàlia, Argir torna a intentar fer una aliança amb el papat després del cisma per combatre els normands.[11]
  • Abans de l'estiu: Teodosi Monòmac, nebot de l'antic emperador Constantí IX intenta usurpar el tron romà d'Orient alliberant els presoners, amb qui marxa pels carrers de Constantinoble cap al palau. Allà, la guàrdia varega l'atura. Quan és capturat és exiliat a Pèrgam.[11]
  • 31 d'agost: inici del regnat de l'emperador romà d'Orient Miquel VI l'Estratiòtic després de la mort de l'emperadriu Teodora, que durarà fins a l'any 1057. Miquel és designat pels eunucs de palau.[12][11] Miquel és un vell senador que havia format parat de la casta militar, considerat "simple i inofensiu i que no coneixia res, excepte l'administració de l'exèrcit".[13] El regnat de Miquel VI, que dura 1 any i 10 dies es resumeix en una lluita entre els eunucs per al poder i el basileu (emperador) només fa les funcions de portaveu.[11]

Àfrica

Àsia

  • La pagoda del temple Fogon es construeix a Shanxi, a l'Imperi Liao de la Xina
    Shanxi, imperi Liao, nord de la Xina: s''hi construeix la pagoda del temple Fogon. També es comencen a construir la pagoda Pizhi del temple Lingyan de Shandong tot i l'oposició de la dinastia Song.
  • El monestir tibetà de Reting es comença a construir l'any 1056
    Tibet: el deixeble d'Atisha, Dromtön, funda el monestir Reting al vall de Reting Tsangpo, al nord de Lhasa, que esdevé la seu del llinatge budista tibetà kadam.
  • Jerusalem: els turcs seljúcides expulsen 300 cristians de la ciutat i es prohibeix que els cristians europeus visitin la basílica del Sant Sepulcre.

Naixements

Països Catalans i Occitània

Península ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

  • 24 de juliol - Bagdad: Al-Muqtadí (m. 1094), fou califa abbàssida de Bagdad (1075-1094). Era net del califa al-Qàim i fill de Muhàmmad Dhàkirat-ad-Din.[24]
  • El samurai japonès i fundador de la dinastia que va governar el Japó durant la majoria del segle XII Fujiwara no Kiyohira neix l'any 1056
    Fujiwara no Kiyohira (m. 1128), samurai japonès-emishi del període Heian. Fou el fundador de la dinastia Fujiwara Septentrional que va governar el japó des del 1100 al 1189.[25]
  • Zhou Bangyan (m. 1121), músic, poeta i polític de l'imperi Song de la Xina.[26]

Necrològiques

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

  • 5 d'octubre - Bodfeld, serralada de Harz, Sacre Imperi Romanogermànic: Enric III el Negre (n. 1016),[34] emperador des del 1046 fins a la seva mort, rei d'Alemanya i dels romans des del 1028, rei d'Itàlia i de Borgonya des del 1039. Durant el seu regnat va ampliar els dominis de l'imperi a Polònia i al nord d'Itàlia, s'enfrontà a diversos vassalls augmentant el poder imperial i va fer una política de domini sobre el papat, imposant diversos papes de Roma, cosa que demostra el seu poder a l'Europa catòlica. Començà la lluita contra la simonia dels clergues promovent reformes a l'església i serà un dels protagonistes del Gran Cisma d'Orient. El seu successor és el seu fill Enric IV, amb només 6 anys d'edat.
  • 25 de novembre: Flann Mainistrech, poeta i historiador irlandès.[35]
  • Áed Ua Forréid, bisbe d'Armagh des del 1032 fins a la seva mort.[36]
  • (vers) Anund Emundsson, príncep reial suec de la Casa de Munsö, hereu del rei Emund de Suècia. Mor en una expedició guerrera contra el regne de les dones guerreres (amazones. La seva desaparició representa la fí de la dinastia de Munsö en línia agnàtica.[37]

Àfrica

Àsia

Referències

  1. 1 2 «El mundo en el año 1056 d. C.» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2026].
  2. ↑ Denning, Trevor. The Playing-cards of Spain: A Guide for Historians and Collectors (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 1996, p. 17. ISBN 978-0-8386-3747-0.
  3. ↑ Annales des universités de Belgique, ou, Recueil contenant les lois ... relatifs a l'enseignement supérieur ... et d'autres documents académiques (en francès), 1844, p. 513.
  4. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  5. ↑ Anciens pays et assemblées d'états (en francès). E. Nauwelaerts., 1970.
  6. ↑ Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 217. ISBN 978-0-521-56350-5.
  7. 1 2 Bury, J. B. (editor), The Cambridge Medieval History: Volume III, Germany and the Western Empire, Cambridge University Press, 1922, p. 306
  8. ↑ Edouard), Ault-Dumesnil (M d'. Dictionnaire historique, géographique et biographique des croisades, embrassant toute la lutte du christianisme et de l'islamisme depuis son origine jusqu'à la prise d'Alger par les armes françaises ... (en francès). J.P. Migne, 1852, p. 567.
  9. ↑ «patarisme | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 gener 2026].
  10. ↑ Brunner, Karl (1994). Herzogtümer und Marken. Vom Ungarnsturm bis ins 12. Jahrhundert (in German). Wien: Ueberreuter. p. 907–1156. ISBN 3-8000-3532-4.
  11. 1 2 3 4 Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 , p. 255-256,
  12. ↑ Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès), 1855, p. 644.
  13. ↑ Cedrenos, II, 341 (612): Zonaras, XVII, 29 (IV, 181-182); Psellos, Discours et correspondance, VI bis, 19-21 (II, 81-82) ; Synopsis Chronike ad annum 1261, 163; Schulemberger, III, 763-767. Al llibfre de Bréhier, pag. 156
  14. 1 2 Africa, Unesco International Scientific Committee for the Drafting of a General History of. Africa from the Seventh to the Eleventh Century (en anglès). J. Currey, 1992, p. 180. ISBN 978-0-85255-093-9.
  15. ↑ Rézette, Robert. Le Sahara occidental et les frontières marocaines (en francès). Nouvelles Editions Latines, 1975, p. 41.
  16. ↑ «Ermengol IV d’Urgell | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 gener 2026].
  17. ↑ «I221014: Hildegard (1) v.Burgund». Arxivat de l'original el 2014-03-14. [Consulta: 31 gener 2026].
  18. ↑ Sarr Marroco, Bilal J.J. La Granada Zirí (1013-1090). Análisis de una Taifa Andalusí [Tesi doctoral]. Granada: Universidad de Granada, 2009. ISBN 978-84-692-2726-8. (en castellà), p. 145
  19. ↑ «Biographie nationale de Belgique/Tome 1/BAUDOUIN II (comte de Hainaut) - Wikisource» (en francès). [Consulta: 31 gener 2026].
  20. ↑ Déservillers, P. de Auteur du texte. Hildebert et son temps : un évêque au douzième siècle / par le comte P. de Déservillers ; avec une préface de M. Amédée de Margerie (en francès), 1876.
  21. ↑ C. Ruta, Poeti arabi di Sicilia, Edi.bi.si. Messina 2002.
  22. ↑ «Povist’ vremennykh lit». Internet Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 31 gener 2026].
  23. ↑ «Saemundr Frode Sigfússon | Icelandic Historian, Poet, Scholar | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-06 [Consulta: 31 gener 2026].
  24. ↑ The Cambridge history of Iran. 5: The Saljuq and Mongol periods / ed. by J. A. Boyle. 7. print. Cambridge: Cambridge Univ. Pr, 1968, p. 191. ISBN 978-0-521-06936-6.
  25. ↑ Sansom, George Bailey. A history of Japan. 1: To 1334. Stanford, Calif: Stanford Univ. Press, 1986, p. 2249-252. ISBN 978-0-8047-0523-3.
  26. ↑ The Columbia history of Chinese literature. Nova York: Columbia University Press, 2001, p. Capítol 15: Tz'u. ISBN 978-0-231-10984-0.
  27. ↑ Acha, Jaime de Salazar y; Historia (RAH), Real Academia de la. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2021-12-01, p. 221. ISBN 978-84-340-2781-7.
  28. ↑ BARAUT, C. (1982). «Els documents, dels anys 1036 - 1050, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell», Urgellia 5, p. 7 - 158, doc. 491.
  29. ↑ Fryde, et al. Handbook of British Chronology p. 217
  30. ↑ Biographie, Deutsche. «Hermann II. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 31 gener 2026].
  31. ↑ Fryde, et al. Handbook of British Chronology p. 217 ISBN 0-521-56350-X
  32. ↑ Williams, Land, power and politics, p. 2; Swanton, Anglo-Saxon Chronicle, p. 187, nota 14. ISBN 1-85285-382-4
  33. ↑ Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 [1], p. 255-257,
  34. ↑ Brooke, Z. N. (eds.). The Cambridge Medieval History. Vol. V. Cambridge University Press, p. 31
  35. ↑ Carey, John. Flann Mainistrech (d. 1056), poet and historian. Oxford University Press, 2004-09-23.
  36. ↑ Murphy, Gerard (1944), "A Poem in Praise of Áodh Úa Foirréidh, Bishop of Armagh (1032‒1056)", a O'Brien, Sylvester (ed.), Measgra i gCuimhne Mhichil Uí Chléirigh, Dublin: Assisi Press, p. 140–164
  37. ↑ Adam de Brême, Livre troisième, capítol XVI, p. 136-137.
  38. ↑ «Catholic Encyclopedia (1913)/Anselm of Liège - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2026].
  39. ↑ «Benet IX | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 gener 2026].
  40. ↑ Biographie, Deutsche. «Ekkehard - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 31 gener 2026].
  41. ↑ The Oxford dictionary of Byzantium. Nova York: Oxford Univ. Press, 1991, p. 1215. ISBN 978-0-19-504652-6.
  42. ↑ Encyclopaedia_of_Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(al-)Murābiṭūn".
  43. ↑ «Hilāl b. al-Muḥassin b. Ibrāhīm al-Ṣābiʾ». [Consulta: 31 gener 2026].
  44. ↑ «"Ibn Mākūlā."». Encyclopédie de l'Islam. [Consulta: 31 gener 2026].
  45. ↑ «AMĪRAK BAYHAQĪ» (en anglès americà). [Consulta: 31 gener 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.