Arthur Koestler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 setembre 1905 Budapest (Hongria) |
| Mort | 1r març 1983 Londres |
| Causa de mort | suïcidi, intoxicació |
| Formació | Universitat Tècnica de Viena (1922–) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Jerusalem París Berlín Londres |
| Ocupació | escriptor, guionista, autobiògraf, periodista, filòsof, novel·lista, politòleg |
| Activitat | 1934 |
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya (1931–1938) |
| Membre de | |
| Gènere | Història, autobiografia i psicologia |
| Moviment | Periodisme |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Mamaine Koestler (1950–1952) Mamaine Koestler Cynthia Koestler |
| Pare | Henrik Koestler |
| Premis | |
| |
Arthur Koestler (en hongarès: Kösztler Artur; Budapest, 5 de setembre de 1905 - Londres, 1 de març de 1983) va ser un escriptor, filosof i periodista hongarès nacionalitzat britànic. Nascut a Hongria, va créixer i es va educar a Àustria. El 1931 es va unir al Partit Comunista d'Alemanya fins que, desil·lusionat per l'estalinisme, va renunciar-hi el 1938.
Després de traslladar-se a la Gran Bretanya el 1940, Koestler va publicar la traducció a l’anglès de la seva novel·la Darkness at Noon (‘Foscor a migdia’),[1] una obra antitotalitària que li va valer fama internacional. Durant els següents 43 anys, Koestler va defensar moltes causes polítiques i va escriure novel·les, memòries, biografies i nombrosos assajos. El 1949, Koestler va començar a treballar en secret amb un departament de propaganda anticomunista britànic de la Guerra Freda conegut com a Information Research Department (IRD), que reeditaria i distribuiria moltes de les seves obres, i també finançaria les seves activitats.[2][3] El 1968, va ser guardonat amb el Premi Sonning "per la seva destacada contribució a la cultura europea". El 1972, va ser nomenat Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic (CBE).
El 1976, a Koestler li van diagnosticar la malaltia de Parkinson i el 1979 leucèmia terminal.[4][5] L'1 de març de 1983, Koestler i la seva dona Cynthia es van suïcidar junts a casa seva a Londres en empassar quantitats letals de càpsules de Tuinal, a base de barbitúrics.[6][7]
Biografia
Koestler va néixer a Budapest, fill únic d'Adele Jeiteles i Henrik Koestler, d'ascendència jueva txeca i hongaresa respectivament, família benestant propietaris del seu propi negoci d'importació de tèxtils a Hongria. Durant els primers anys Arthur va viure en amplis apartaments en diversos districtes predominantment jueus disposant de cuiner, minyona i institutriu estrangera. L'educació primària, la va començar en una llar d'infants privada experimental fundada per Laura Striker, mare d'Eva Zeisel, de la qual va esdevenir íntim amic. L'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914 va privar al seu pare dels proveïdors estrangers i el negoci es va ensorrar. Enfront de la misèria, la família es va traslladar temporalment a una pensió a Viena. Quan va acabar la guerra la família va tornar a Budapest.[8][9]
Viena, Palestina, París, Berlín i vol sobre el pol nord
Tota la família simpatitzava amb l'efímera revolució bolxevic hongaresa de 1919. Tot i que la petita fàbrica de sabó del seu pare va ser nacionalitzada, se li va pagar bé. Va viure intensament la revolució dirigida pel líder comunista hongarès Béla Kun. Després de la caiguda de la «Comuna hongaresa», amb l'ocupació temporal de Budapest per l'exèrcit romanès i després el terror blanc sota el règim de Miklós Horthy, el 1920 la família va tornar a Viena, on Henrik va crear un nou negoci d'importació. El setembre del 1922 Arthur es va inscriure a la Universitat Politècnica de Viena per estudiar enginyeria, unint-se a una associació estudiantil sionista, però els negocis del seu pare van començar a davallar i va ser expulsat per falta de pagament de les taxes.
El març de 1926 va escriure una carta als seus pares dient-los que anava a Palestina durant un any per treballar com a enginyer assistent en una fàbrica per adquirir experiència que l'ajudés a trobar una feina a Àustria.[10] Ja a Palestina durant algunes setmanes va viure en un quibuts, però la seva sol·licitud d'adhesió al col·lectiu (Kvutzat Heftziba) va ser rebutjada pels seus membres.[11] Durant els dotze mesos següents es va guanyar la vida amb treballs de baixa categoria a Haifa, Tel-Aviv i Jerusalem. Sovint sense diners i amb gana, depenia d'amics i coneguts per a la supervivència.[11] De tant en tant va escriure o editar diaris i altres publicacions, majoritàriament en alemany.[12]

A la primavera de 1927 marxa de Palestina un temps per anar a Berlín a treballar com a secretari del Patit Revisionista de Zeev Jabotinski. Aquell mateix any va obtenir el càrrec de corresponsal a l'Orient Mitjà per al grup editorial Ullstein-Verlag amb seu a la mateixa ciutat. Va tornar a Jerusalem, on durant els següents dos anys va escriure detallats assajos polítics i alguns reportatges per l'empresa de notícies i per a altres periòdics.
Va fer molts viatges, entrevistà caps d'estat, reis, presidents i primers ministres, millorà notablement la seva reputació com a periodista.[13] El 1929 va demanar canvi de destí i així, el setembre del mateix any, va ser enviat a París[14] i, un any més tard, el 1931, va tornar a Berlín i va ser nomenat editor de l'àrea de ciència del Vossische Zeitung i assessor científic del diari de l'empresa Ullstein.[15] El mateix any va ser escollit per l'Ullstein com a periodista per viatjar a bord de vol científic sobre el pol nord del Graf Zeppelin; aquest viatge, amb les seves transmissions en viu i les posteriors conferències per tot Europa, va augmentar encara més el seu prestigi i poc després va ser nomenat editor de notícies internacionals i assistent d'editor en cap del Berliner Zeitung am Mittag.[16][17]
També aquest any 1931, encoratjat per la seva amiga de la infantesa Eva Striker, i impressionat pels èxits que creia veure a la Unió Soviètica i el plans quinquennals, va esdevenir un ferm partidari del marxisme-leninisme, i el 31 de desembre va sol·licitar l'adhesió al Partit Comunista d'Alemanya.[18]
El 1932 va viatjar a Turkmenistan i l'Àsia central. El setembre de 1933 va tornar a París i durant els dos anys següents va estar actiu en els moviments antifeixistes, escrivint propaganda sota la direcció del director en cap de propaganda del Komintern a Occident, Willi Münzenberg. Es va casar, el 1935, amb una companya seva activista comunista, Dorothy Ascher, de qui es va separar el 1937.[19]
Guerra Civil espanyola i Segona Guerra mundial
Durant la Guerra Civil espanyola, el 1936, va fer una visita en nom del Komintern a la seu del general Francisco Franco a Sevilla, fent-se passar per un simpatitzant de Franco i utilitzant les credencials del diari anglès News Chronicle de Londres per cobrir-se. Allà va recollir proves de la implicació directa de la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi donant suport a Franco que els rebels nacionalistes encara tractaven d'ocultar en aquells moments. Va haver de fugir a França després de ser reconegut i denunciat com a comunista, i va escriure L'Espagne Ensanglantée.[20] El 1937 va tornar a Espanya com a corresponsal de guerra de nou del News Chronicle. Després de la caiguda de Màlaga, on es trobava, va ser detingut pels franquistes i va romandre empresonat de febrer fins al juny a Sevilla i condemnat a mort. Finalment, va ser bescanviat per un presoner franquista en mans dels lleials, l'esposa d'un dels pilots de combat de l'exèrcit de Franco, Carlos Haya, per mediació del Foreign Office[21] per de la pressió i les campanyes que va exercir la seva exdona Dorothy Ascher des de Gran Bretanya, com ell mateix va escriure a Dialogue with Death.
Koestler va tornar a França, on va accedir a escriure una enciclopèdia sobre el sexe que va publicar amb els pseudònims «Drs A. Koestler, A. Willy, i altres», una trilogia amb el primer volum de la qual va aconseguir un gran èxit, L'encyclopédie de la vie sexuelle. Sexual Anomalies and Perversions, Physical and Psychological Development, Diagnoses and Treatment i L'Encyclopédie de la famille van ser els dos volums restants.[22]
El juliol de 1938 va acabar una novel·la en alemany —que no va trobar editor en aquesta llengua—, que va ser publicada per primer cop en anglès amb el títol The Gladiators. El mateix any va renunciar al Partit Comunista. Va començar a treballar en una nova novel·la en alemany, Sonnenfinsternis, que es va publicar el 1940 a Londres amb el títol Darkness at Noon, i va esdevenir editor del setmanari en alemany que es publicava a París, Die Zukunft. El 1939 va conèixer l'escultora britànica Daphne Hardy, amb la qual va viure en parella a París. Ella va ser qui va traduir a principis de 1940 el manuscrit de Sonnenfinsternis a l'anglès. En l'ocupació alemanya de França, van fugir a Londres portant l'escrit de contraban, on va ser publicat.[23]
En el moment de l'esclat de la Segona Guerra Mundial Koestler, que es trobava al sud de França, va viatjar a París, on va ser detingut el 2 d'octubre de 1939 i retingut al Stade Roland Garros per ser traslladat i internat després en el camp de concentració de Vernet d'Arièja,[24] entre altres «estrangers indesitjables», la majoria d'ells refugiats —del període 1939-1940 i la seva estada al camp va escriure el llibre autobiogràfic Scum of the Earth.[25] Va ser posat en llibertat per la intervenció d'un membre del servei d'intel·ligència a principis de 1940 en resposta a una forta pressió britànica.[26] Poc abans de la invasió alemanya de França va ingressar a la legió estrangera francesa per tal de sortir del país; va anar a Algèria i a Casablanca, d'on va desertar per tractar de tornar a Anglaterra.[27]
Només arribar a la Gran Bretanya va ser empresonat, mentre es revisava el seu cas; era a la presó quan es va publicar el 1940 la traducció a l'anglès de Sonnenfinsternis. Va ser posat en llibertat en 1941 i es va oferir com a voluntari a l'exèrcit. Entre gener i març del mateix any va redactar Scum of the Earth, el primer llibre que va escriure en anglès, i els dotze mesos següents va estar al servei del cos de l'exèrcit britànic per a tasques d'enginyeria, el Royal Pioneer Corps.[28] El març de 1942 el van destinar al Ministeri d'Informació, on va treballar com a guionista d'emissions de propaganda i pel·lícules, alhora que va escriure el llibre Arrival and Departure —el tercer de la trilogia de novel·les que incloïa Sonnenfinsternis i The Gladiators—, la primera obra extensa escrita directament en anglès (abans havia escrit i publicat també en anglès el llibre de records Scum of the Earth). També va escriure diversos assajos, que van ser recollits i publicats en el llibre The Yogi and the Commissar.[29] Uns mesos més tard, el 1943, es va separar de Daphne Hardy.[30]

El desembre de 1944 Koestler va viatjar a Palestina amb acreditació del diari The Times, on es va reunir clandestinament amb el cap de l'organització terrorista Irgun, Menachem Begin, en recerca i amb una recompensa 500 lliures sobre ell per part dels britànics. Va tractar de persuadir-lo que abandonés els atacs i acceptés una solució de dos estats per a Palestina, però va fracassar. Molts anys després va escriure en les seves memòries: «Quan la reunió va acabar, em vaig adonar de com d'ingenu havia sigut en imaginar que els meus arguments tindrien la més mínima influència».[31]
D'aquesta estada a Palestina, fins a l'agost de 1945, va recollir notes i material per a la seva novel·la Thieves in the Night. Quan va tornar a Anglaterra va començar una relació estable amb Mamaine Paget, amb qui s'havia començat a veure abans de marxar a Palestina.[32][33]
Darrers anys
Quan va esclatar la guerra entre el recentment declarat estat d'Israel i els estats àrabs veïns, el 1948, va viatjar amb Mamaine Paget a la zona del conflicte, acreditat per diversos diaris, americans, britànics i francesos. Més tard, al mateix any, de tornada van decidir abandonar el Regne Unit i traslladar-se a França, on van romandre fins que els va arribar la notícia que li havia estat concedida la nacionalitat britànica. A principis de 1949 va viatjar a Londres per al jurament de lleialtat a la corona britànica i tot seguit va tornar a França on es va centrar en el seu vessant d'escriptor. Durant aquesta etapa va escriure The God That Failed o Insight and Outlook, entre d'altres, que van rebre critiques bastant negatives als Estats Units. El mateix any, el juliol, va començar la seva obra autobiogràfica Arrow in the Blue, a la tardor The Age of Longing, i va contractar una secretària, Cynthia Jefferies.
Koestler havia arribat a un acord de divorci amistós amb la seva primera esposa, Dorothy. El matrimoni va ser dissolt el desembre de 1949 i, uns mesos més tard, el 15 d'abril de 1950 es va casar amb Mamaine Paget al consolat britànic de París.[34]
El 1972 va publicar The Roots of Coincidence.
Malalt de leucèmia i Parkinson, es va suïcidar el 1983 junt amb la seva dona d'aleshores, Cynthia Jefferies, amb qui s'havia casat en 1965.[12]
Obra publicada
Koestler tenia com a llengües maternes l'alemany (la seva família era germanoparlant establerta a Hongria) i l'hongarès. Va escriure algunes de les seves obres en hongarès i unes altres en alemany, però la majoria de la seva obra és escrita en anglès, llengua que va adoptar després d'establir-se a la Gran Bretanya el 1940.
En data agost 2026, encara no hi ha cap traducció al català publicada de l’obra d’Arthur Koestler que hagi estat identificada en catàlegs bibliogràfics, biblioteques universitàries catalanes o bases de dades especialitzades.
Ficció (novel·les)
- 1934 (2013). Die Erlebnisse des Genossen Piepvogel in der Emigration
- 1939. The Gladiators (sobre la revolta de Spartacus)
- 1940. Darkness at Noon
- 1943. Arrival and Departure
- 1946. Thieves in the Night
- 1951. The Age of Longing, ISBN 978-0-09-104520-3.
- 1972. The Call-Girls: A Tragicomedy with a Prologue and Epilogue. Una novel·la sobre acadèmics que es guanyen la vida en el circuit internacional de seminaris i conferències. ISBN 978-0-09-112550-9
Drama
- 1945. Twilight Bar.
Escrits autobiogràfics
- 1937. Spanish Testament.
- 1941. Scum of the Earth.
- 1942. Dialogue with Death.
- 1952. Arrow in the Blue: The First Volume of an Autobiography, 1905–31, 2005 reedició, ISBN 978-0-09-949067-8
- 1954. The Invisible Writing: The Second Volume of an Autobiography, 1932–40, 1984 reedició, ISBN 978-0-8128-6218-8
- 1984. Stranger on the Square coescrit amb Cynthia Koestler, publicat pòstumament, editat i amb una introducció i un epíleg de Harold Harris, Londres: Hutchinson, 1984, ISBN 978-0-09-154330-3.
NB Els llibres The Lotus and the Robot, The God that Failed, i Von weissen Nächten und roten Tagen, així com els seus nombrosos assajos, tots poden contenir més informació autobiogràfica.
Altra no-ficció
- 1934. Von weissen Nächten und roten Tagen. Sobre els viatges de Koestler a l'URSS. A la seva obra The Invisible Writing, Koestler anomena el llibre Red Days and White Nights , o, més habitualment, Red Days. De les cinc edicions en llengües estrangeres previstes (rus, alemany, ucraïnès, georgià i armeni), només la versió alemanya es va publicar finalment a Kharkov, a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. L'edició és molt rara.
- 1937. L'Espagne ensanglantée.
- 1942 (estiu) Le yogi et le commissaire.
- 1945. The Yogi and the Commissar and Other Essays.
- 1948. "What the Modern World is Doing to the Soul of Man". Assaig a The Challenge of Our Time, 1948.
- 1949. Promise and Fulfilment: Palestine 1917–1949.
- 1949. Insight and Outlook, 1949.
- 1952. The Trail of the Dinosaur. Google Books
- 1955. The Trail of the Dinosaur and Other Essays.
- 1955. The Anatomy of Snobbery in The Anchor review No.1
- 1956. Reflections on Hanging.
- 1959. The Sleepwalkers: A History of Man's Changing Vision of the Universe. ISBN 978-0-14-019246-9. Un relat de paradigmes científics canviants.
- 1960. The Watershed: A Biography of Johannes Kepler. (Tret de The Sleepwalkers.) ISBN 978-0-385-09576-1
- 1960. The Lotus and the Robot, ISBN 978-0-09-059891-5. El viatge de Koestler a l'Índia i al Japó, i la seva avaluació d'Orient i Occident.
- 1961. Control of the Mind.
- 1961. Hanged by the Neck. Reusa algun material de Reflections on Hanging.
- 1963. Suicide of a Nation.
- 1964. The Act of Creation.
- 1967. The Ghost in the Machine. Reedició a Penguin, 1990: ISBN 978-0-14-019192-9.
- 1968. Drinkers of Infinity: Essays 1955–1967.
- 1971. The Case of the Midwife Toad, ISBN 978-0-394-71823-1. Un relat de la recerca de Paul Kammerer sobre l'evolució lamarckiana i el que ell anomenava "coincidències serials".
- 1972. The Roots of Coincidence, ISBN 978-0-394-71934-4. Seqüel·la de The Case of the Midwife Toad.
- 1973. The Lion and the Ostrich.
- 1974. The Heel of Achilles: Essays 1968–1973, ISBN 978-0-09-119400-0.
- 1976. The Thirteenth Tribe: The Khazar Empire and Its Heritage, ISBN 978-0-394-40284-0.
- 1976. Astride the Two Cultures: Arthur Koestler at 70, ISBN 978-0-394-40063-1.
- 1977. Twentieth Century Views: A Collection of Critical Essays, ISBN 978-0-13-049213-5.
- 1978. Janus: A Summing Up, ISBN 978-0-394-50052-2. Seqüel·la de The Ghost in the Machine
- 1980. Bricks to Babel. Random House, ISBN 978-0-394-51897-8. Aquesta antologia de passatges de molts dels seus llibres, descrita com "Una selecció de 50 anys dels seus escrits, escollits i amb nous comentaris de l'autor", és una introducció completa a l'escriptura i el pensament de Koestler.
- 1981. Kaleidoscope. Assaigs de Drinkers of Infinity i The Heel of Achilles, a més de peces i històries posteriors.
Contribucions
- The Encyclopœdia of Sexual Knowledge (1934) ( A la seva autobiografia The Invisible Writing, Koestler utilitza el dígraf œ a l'ortografia de la paraula «Enciclopèdia».
- Foreign Correspondent (1940) contribució sense esment al film d’Alfred Hitchcock produït per Walter Wanger
- The God That Failed (1950) col·lecció de testimonis d’ex-comunistes
- Attila, the Poet (1954) (Encounter; 1954.2 (5)). En préstec a la biblioteca de l'Escola d'Estudis Eslaus i d'Europa de l'Est de la UCL, University College London[35]
- Beyond Reductionism: The Alpbach Symposium. New Perspectives in the Life Sciences (co-editor amb J. R. Smythies, 1969), ISBN 978-0-8070-1535-3
- The Challenge of Chance: A Mass Experiment in Telepathy and Its Unexpected Outcome (1973)
- The Concept of Creativity in Science and Art (1976)
- Life After Death, (co-editor, 1976)
- Humour and Wit. I: Encyclopædia Britannica. 15a ed. vol. 9.(1983)
- humour, Encyclopædia Britannica[36]
Referències
- ↑ L’original, en alemany, es titula Sonnenfinsternis (‘Eclipsi solar’). En francès, publicada el 1945, es va titular Le zéro et l'infini (‘El zero i l'infinit’).
- ↑ Defty, Andrew. Britain, America and Anti-Communist Propaganda 1945-1953: The Information Research Department. eBook version: Routledge, 2005, p. 87.
- ↑ Jenks, John. British Propaganda and News Media in the Cold War. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2006, p. 64.
- ↑ «Arthur Koestler: Bloomsbury Publishing (US)».
- ↑ Koestler, Arthur; Koestler, Cynthia. Stranger on the Square. London: Hutchinson, 1984, p. 10. ISBN 978-0-09-154330-3. Cited as "ACK".
- ↑ Arthur Koestler - Vidas ejemplares
- ↑ Arthur Koestler, cinco años después
- ↑ Koestler, 1952, p. 21.
- ↑ Scammell, 2009, p. 6-10.
- ↑ Koestler, 1952, p. 86.
- 1 2 Koestler, 1952, p. 125–32.
- 1 2 «Arthur Koestler». Biografías y Vidas. [Consulta: 1 abril 2016].
- ↑ Cesarani, 1998, p. 57.
- ↑ Koestler, 1952, p. 183–86.
- ↑ Koestler, 1952, p. 212.
- ↑ Hamilton, 1982, p. 14.
- ↑ Cesarani, 1998, p. 69–70.
- ↑ Koestler, 1952, p. 303–04.
- ↑ Koestler i Koestler, 1984, p. 24.
- ↑ Koestler, 1961, p. 7.
- ↑ EFE. «Geoffrey Cox, periodista que cubrió la Guerra Civil española». El Mundo. Mundinteractivos, S.A. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ Koestler, 1954, p. 260.
- ↑ Koestler, 1954, p. 495.
- ↑ «Arthur Koestler». Spartacus Educational. Arxivat de l'original el 2013-10-02. [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ Koestler, 1954, p. 509.
- ↑ Amith, James (2012). British Writers and MI5 Surveillance, 1930–1960, Cambridge University Press
- ↑ Koestler, 1984, p. 20–22.
- ↑ Scammell, Michael (2009). Koestler: The Literary and Political Odyssey of a Twentieth-Century Skeptic ISBN 978-0-394-57630-5
- ↑ Koestler, 1984, p. 28.
- ↑ Goodman, 1985, p. 7.
- ↑ Koestler, 1984, p. 37.
- ↑ Koestler, 1984, p. 29–38.
- ↑ Goodman, 1985, p. 21.
- ↑ Goodman, 1985, p. 120-131.
- ↑ «UCL Library Services». Arxivat de l'original el 7 November 2017. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «humour (human behaviour) -- Britannica Online Encyclopedia», 06-11-2012. Arxivat de l'original el 6 November 2012.
Bibliografia
- Fonts primàries
- Koestler, Arthur. Arrow in the Blue. Glasgow: Collins with Hamish Hamilton Ltd, 1952.
- Koestler, Arthur. The Invisible Writing: The Second Volume Of An Autobiography, 1932-40. Glasgow: Collins with Hamish Hamilton, 1954.
- Koestler, Arthur; Koestler, Cynthia. Stranger on the Square. Londres: Hutchinson, 1984. ISBN 0-09-154330-4.
- Fonts secundàries
- Cesari, David. Arthur Koestler: The Homeless Mind. Free Press, 1998. ISBN 0-684-86720-6.
- Goodman, Celia. Living with Koestler: Mamaine Koestler's Letters 1945–51. Londres: Weidenfeld & Nicolson, 1985. ISBN 0-297-78531-1.
- Hamilton, David. Koestler. Londres: Secker & Warburg, 1982. ISBN 0-436-19101-6.
- Scammell, Michael. Koestler: The Literary and Political Odyssey of a Twentieth-Century Skeptic. Nova York: Random House, 2009. ISBN 978-0-394-57630-5.
- Vernyik, Zeno. Arthur Koestler’s Fiction and the Genre of the Novel. Lexington Books, 2021 ISBN 9-781-793-62225-9.
