Banc Central de Kenya

Infotaula d'organitzacióBanc Central de Kenya

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbanc central Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaJunta Monetària de l'Àfrica Oriental Modifica el valor a Wikidata
Creació1966
Governança corporativa
Seu

Lloc webcentralbank.go.ke Modifica el valor a Wikidata

Facebook: CentralBankKenya X: cbkkenya Youtube (canal): UCv_-B3iPYj2XQ2gQ_fyhHRw Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

El Banc Central de Kenya (abreviat CBK), amb seu a Nairobi, és el banc central de Kenya i és el responsable d'emetre el xíling kenyà (moneda del país) per arreu del país.[1]

Història

Quan, al voltant dels anys seixanta, Kenya, Somàlia, Uganda i Tanzània van accedir a la independència, van crear la seva moneda (xíling de l'Àfrica Oriental), mitjançant l'East Africa Currency Board (EACB), antic banc central d'aquests països. L'any 1966 es va dissoldre l'EACB, i cada país associat va crear el seu banc central i la seva moneda, apareixen el Banc Central de Kenya, que distribueix el xíling kenyà.[1] Les monedes dels altres països són el xíling somali a Somàlia (i el xíling de Somalilàndia a la regió de Somalilàndia), el xíling tanzà a Tanzània, i el xíling ugandès a Uganda.

El CBK es va unir a l'Associació de Bancs Centrals Africans el 23 de desembre de 1968.[2]

Enmig de la pandèmia de COVID-19, el CBK va instituir un programa de reestructuració de préstecs per ajudar els prestataris amb dificultats financeres. El programa de reestructuració va estar en marxa des de març de 2020 fins a març de 2021.[3]

El 2021, l'Assemblea Nacional va aprovar una legislació que permet al CBK limitar els tipus d'interès i revocar les llicències dels prestadors digitals que incompleixen la Llei de protecció de dades o la Llei de protecció del consumidor.[4]

L'octubre de 2023, mentre responia a les preguntes d'una comissió parlamentària sobre finances i planificació nacional, el governador de CBK, Dr. Thugge, va dir que la caiguda de les reserves internacionals va ser causada per una sobrevaloració del xíling enfront del dòlar.[5] Això va ser en el context d'una reducció gradual de la cobertura d'importació de 5,5 mesos a 3,7 mesos. Thugge va citar dades de l'FMI i del Banc Mundial que situaven la sobrevaloració del xíling en el rang del 20-25%.[6] Segons el governador, l'intent de mantenir artificialment un tipus de canvi fort es va produir a costa de perdre reserves internacionals vitals.[7]

Referències

  1. 1 2 «Bank History | CBK». [Consulta: 5 abril 2025].
  2. ↑ «Articles of the association of African central Banks» (en anglès). Articles de l'associació de Bancs Centrals Africans. Adis Abeba, 2-1970.
  3. ↑ «Kenyan central bank says loans relief period ended on March 2» (en anglès). , 23-03-2021.
  4. ↑ «Kenya cracks down on digital lenders over data privacy issues» (en anglès americà). TechCrunch, 25 octubre 2021. [Consulta: 27 octubre 2021].
  5. ↑ «Shilling depreciation will boost exporters» (en anglès). The Star. [Consulta: 30 octubre 2023].
  6. ↑ «Weak shilling to hit Kenyans’ pockets harder - People Daily» (en anglès britànic). www.pd.co.ke, 25-10-2023. [Consulta: 30 octubre 2023].
  7. ↑ Tongola, Mate. «More demand for the dollar to blame for a weakening shilling- Kamau Thugge» (en anglès). The Standard. [Consulta: 30 octubre 2023].