Banc Central de Myanmar
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | banc central | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1990 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Part de | Sistema Nacional d'Estadística de Myanmar | ||||
| Lloc web | cbm.gov.mm | ||||
Ubicació geogràfica
| |||||
El Banc Central de Myanmar (abreujat CBM) és el banc central de Myanmar (anteriorment Birmània). La seva seu central es troba a Nay Pyi Taw, i té sucursals a Yangon i Mandalay.
Història
El Banc Central de Myanmar va ser fundat com el Banc de la Unió de Birmània el 3 d'abril de 1948 mitjançant la Llei del Banc de la Unió de Birmània de 1947,[1][2] i es va fer càrrec de les funcions de les sucursals a Yangon del Banc de Reserva de l'Índia.[3] El Banc de la Unió de Birmània es va obrir a la cantonada de Merchant Road i Sule Pagoda Road, i tenia el dret exclusiu d'emetre moneda per al país.
El 2013, el Banc Central de Myanmar va esdevenir un organisme regulador autònom i independent mitjançant la Llei del Banc Central de Myanmar, que va ser promulgada pel parlament de Myanmar.
El 2019, el Banc Central va començar a treballar en un sistema nacional de pagament estàndard mitjançant codi QR.[4] Anomenat MyanmarPay (MMQR), l'estàndard es va llançar el febrer de 2025.[4][5]
Durant el Cop d'estat de 2021 a Myanmar, les autoritats militars van destituir la direcció de numenament civil del banc central, inclosos el governador Kyaw Kyaw Maung i el vicegovernador Bo Bo Nge, qui va ser condemnat a 20 anys de presó el desembre de 2022 per càrrecs de corrupció motivats políticament.[6][7]
El Consell d'Administració de l'Estat va nomenar Than Nyein en lloc de Kyaw Kyaw Maung.[8][9] El 19 d'agost de 2022, el Consell va nomenar Than Than Swe com a governadora.[10] Va esdevenir la primera dona a ocupar aquest càrrec.
Funcions
El CBM ha liberalitzat les organitzacions financeres per fomentar la competència, l'eficiència i la integració en el sistema financer regional. A finals d'octubre de 2020, hi ha 27 empreses financeres no bancàries que disposen actualment de llicència per part del Banc Central.[11] D'acord amb els canvis en els requisits econòmics del país, la taxa del Banc Central s'ha incrementat del 10 per cent al 12 per cent des de l'1 d'abril de 2006.
La liberalització agrícola es va accelerar després de l'eliminació del sistema de compres governamentals dels principals cultius agrícoles, com ara l'arròs, els llegums, la canya de sucre, el cotó, etc., el 2003-04. L'estat també va reduir els subsidis als insums agrícoles, especialment als fertilitzants. Amb la intenció de potenciar la participació privada en el comerç de productes i insums agrícoles, el govern anima ara l'exportació de cultius que tenen superàvit en els mercats nacionals o que es conreen en terres ermes o abandonades, donant oportunitats als agricultors i als productors privats.
Sota la guia del Ministeri de Finances i Ingressos, el CBM és responsable de l'estabilitat financera i de la supervisió del sector financer a Myanmar. La cobertura institucional de l'autoritat de supervisió financera inclou els bancs estatals i els bancs privats de Myanmar. Actualment s'utilitzen dos enfocaments principals (l'examen sobre el terreny i el seguiment a distància) per a la supervisió, regulació i control de l'estabilitat financera.
L'examen sobre el terreny implica l'avaluació de les activitats financeres i de la gestió interna dels bancs, per identificar les àrees on cal aplicar mesures correctives i per analitzar les seves transaccions bancàries i condicions financeres, assegurant que s'ajusten a les lleis, normes, regulacions existents i a les instruccions del CBM mitjançant l'ús del sistema CAMEL. Les operacions de seguiment a distància es basen normalment en els informes setmanals, mensuals, trimestrals i anuals que els bancs envien al CBM.
El Banc Central també ha emès directrius sobre el coeficient de reserves obligatòries, la suficiència de capital, la liquiditat, la classificació dels préstecs morosos (N.P.L.) i la provisió per a crèdits incobrables i dubtosos, el límit de crèdit únic, etc. Les reserves, la liquiditat i la suficiència de capital que han de mantenir les institucions financeres s'han prescrit d'acord amb els estàndards del Banc d'Assentaments Internacionals (BIS). No obstant això, la implementació de Basilea II encara trigarà uns quants anys més.
Llista de governadors
| # | Nom | Inici del mandat | Fi del mandat |
|---|---|---|---|
| 1 | Kyaw Nyein | 1 de juliol de 1954 | 25 de març de 1968 |
| 2 | Kyaw Nyunt | 18 de desembre de 1971 | 31 de juliol de 1975 |
| 3 | Aye Hlaing | 8 d'agost de 1975 | 12 d'agost de 1981 |
| 4 | Aung Sint | 5 de setembre de 1981 | 22 de març de 1985 |
| 5 | Kyaw Myint | 15 de juliol de 1985 | 11 d'abril de 1986 |
| 6 | Maung Maung Hla | 11 d'abril de 1986 | 15 d'octubre de 1987 |
| 7 | Maung Maung Han | 11 de gener de 1988 | 27 de desembre de 1992 |
| 8 | Kyi Aye | 31 de desembre de 1992 | 2 de novembre de 1997 |
| 9 | Kyaw Kyaw Maung | 20 de novembre de 1997 | 11 d'abril de 2007 |
| 10 | Than Nyein | 12 d'abril de 2007 | 31 de juliol de 2013 |
| 11 | Kyaw Kyaw Maung | 1 d'agost de 2013 | 2 de febrer de 2021 |
| 12 | Than Nyein | 2 de febrer de 2021 | 19 d'agost de 2022[12] |
| 13 | Than Than Swe[13] | 19 d'agost de 2022 | 10 d'abril de 2026 |
| 14 | Khin Naing Oo | 10 d'abril de 2026 | Titular |
Font:[14]
Vegeu també
Referències
- ↑ «The Union Bank of Myanmar Act, 1947 [No. LX of 1947]», 13-09-1947. Arxivat de l'original el 27 September 2019. [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ «မြန်မာဥပဒေသတင်းအချက်အလက်စနစ်». Arxivat de l'original el 18 May 2021. [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ «Central Bank of Myanmar». www.cbm.gov.mm. Arxivat de l'original el 28 May 2014. [Consulta: 16 juliol 2017].
- 1 2 «CBM eyes digital payment growth» (en anglès americà). Global New Light Of Myanmar, 16-07-2023. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «MMQR to improve financial services of Myanmar» (en anglès americà). Global New Light Of Myanmar, 06-03-2025. Arxivat de l'original el 1 June 2025. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «Myanmar junta sentences former Central Bank official to 20 years in prison» (en anglès). Radio Free Asia, 16-12-2022. Arxivat de l'original el 7 March 2023. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Myanmar coup removes central bank chief, alarming global financiers» (en anglès britànic). Nikkei Asia, 13-02-2021. Arxivat de l'original el 7 March 2023. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Myanmar: Back to the future for the military junta» (en anglès). Euromoney, 03-02-2021. Arxivat de l'original el 7 March 2023. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Bank shake-up seen as bid by junta to control Myanmar's financial sector: experts» (en anglès). Radio Free Asia, 24-08-2022. Arxivat de l'original el 7 March 2023. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Myanmar regime replaces governor» (en anglès). Central Banking, 22-08-2022. Arxivat de l'original el 30 July 2023. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «List of Non-Bank Financial Institutions». www.cbm.gov.mm. Arxivat de l'original el 18 January 2021. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «တာဝန်မှ အနားယူခွင့်ပြုခြင်း». .
- ↑ «မြန်မာနိုင်ငံတော်ဗဟိုဘဏ်ဥက္ကဋ္ဌ ခန့်အပ်တာဝန်ပေးခြင်း». .
- ↑ «List of Governors of the Central Bank of Myanmar». Central Bank of Myanmar. Arxivat de l'original el 11 May 2020. [Consulta: 30 setembre 2023].
Bibliografia
- «The Union of Myanmar» p. 45–49. South East Asian Central Banks Research and Training Centre, 2005. Arxivat de l'original el 29 September 2007. [Consulta: 2 juliol 2006].
