Da Afghanistan Bank

Infotaula d'organitzacióDa Afghanistan Bank
(ps) د افغانستان بانک Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbanc central Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació17 novembre 1939
Governança corporativa
Seu

Lloc webdab.gov.af… Modifica el valor a Wikidata

Facebook: AFGCentralbank X: AFGCentralbank Youtube (canal): UCmykax1HxbgCu7PH8dbasVQ Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

Da Afghanistan Bank (pashto: د افغانستان بانک, romanitzat: Də Afǧānistān Bānk), també conegut com el Banc Central de l'Afganistan (Dari: بانک مرکزی افغانستان, romanitzat: Bānk-i Markazī-yi Afǧānistān) o simplement Banc de l'Afganistan, regula totes les transaccions bancàries i monetàries a l'Afganistan.[1] Establert l'any 1939, el banc és completament de propietat governamental. Actua de manera activa en el desenvolupament de polítiques per promoure la inclusió financera i és membre de l'Aliança per a la Inclusió Financera.[2]

Da Afghanistan Bank té actualment unes 52 sucursals a tot el país, set de les quals es troben a Kabul, on també té la seva seu central.[3] Els clients bancaris particulars tenen permès retirar fins a 350.000 afganis (5.000 dòlars EUA) a la setmana o fins a 1 milió d'afganis al mes.[4] Els impostos es paguen directament al banc central, i existeix una política que prohibeix als funcionaris gestionar els diners dels impostos.[5]

Segell del banc

El segell de Da Afghanistan Bank mostra el nom del banc en paixtu a la part superior i en alfabet llatí a la inferior, l'any 1939 en què es va fundar, i una representació d'una moneda de l'època d'Eucràtides I amb el text en grec antic, "ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΜΕΓΑΛΟΥ ΕΥΚΡΑΤΙΔΟΥ" que significa "Del gran rei Eucràtides".

Missió

Les tasques bàsiques del DAB són:

  • Formular, adoptar i executar la política monetària de l'Afganistan.
  • Mantenir i gestionar les reserves oficials de divises de l'Afganistan.
  • Imprimir i emetre bitllets i monedes d'afgani.[6]
  • Actuar com a banquer, assessor i agent fiscal de l'estat.
  • Autoritzar, regular i supervisar bancs, agents de canvi de divises, proveïdors de serveis monetaris, operadors de sistemes de pagament, proveïdors de serveis de valors i operadors de sistemes de transferència de valors.
  • Establir, mantenir i promoure sistemes sòlids i eficients per als pagaments, per a les transferències de valors emesos per l'estat o el DAB, i per a la compensació i liquidació d'operacions de pagament i de transaccions amb aquests valors.
  • Acceptar sol·licituds de bancs estrangers que vulguin operar a l'Afganistan.[7]

Governadors

  • Habibullah Malie Achekzai, 1954–1960[8]
  • Abdul Hay Azizi, 1960–1975[8]
  • Mohammad Hakim Khan, 1975–1980[8]
  • Ghulam Hussain Jujeni, 1980–1982[8]
  • Mehrabuddin Paktiawal, 1982–1985[9][8]
  • Abdul Basir Ranjbar, 1985–1988[8]
  • Mohammad Kabir, 1988–1990[9][8][10]
  • Khalil Sediq, 1990–1991[11][8][12]
  • Abdul Wahab Asefi, ?–1991–?[9]
  • Najibullah Sahu, ?–1992–?[13]
  • Zabihullah Eltezam, ?–1993[14]
  • Ghulam Mohammed Yailaqi, 1993[15]
  • Mohammad Hakim Khan, 1993–1995[16][15]
  • Ehsanullah Ehsan, durant l'època talibana, 1996–1997[17]
  • Abdul Samad Sani, durant l'època talibana, 1997–?[18]
  • Mohammad Ahmadi, durant l'època talibana, ?–2001
  • Anwar ul-Haq Ahady, 2002–2004[19][8]
  • Noorullah Delwari, 2004–2007[19][8]
  • Abdul Qadir Fitrat, 2007–2011[19]
  • Noorullah Delwari, 2011– 14 de gener de 2015[20][19]
  • Khan Afzal Hadawal, interí, 14 de gener – 8 de juliol de 2015[20][21][19]
  • Khalil Sediq, 8 de juliol de 2015 – 2019[19]
  • Wahidullah Nosher, interí, 2019–2019[19]
  • Ajmal Ahmady, interí, 2019 – agost de 2021[22]
  • Haji Mohammad Idris, interí, agost de 2021 – març de 2023
  • Hidayatullah Badri, interí, març de 2023 – juliol de 2024[23][24]
  • Noor Ahmad Agha, interí, juliol de 2024 – actualitat[25][26]

Membres del Consell Suprem

El juliol de 2021, el Consell Suprem del DAB estava format per:[27][28]

  • Ajmal Ahmady
  • Shah Mohammad Mehrabi[29]
  • Katrin Fakiri
  • Abdul Wakil Muntazer
  • Muhammad Naim Azimi

Embargament d'actius amb seu als EUA

El DAB posseïa uns 7.000 milions de dòlars EUA en actius dipositats al Banc de la Reserva Federal de Nova York.[30] Després de la presa del poder pels talibans l'any 2021, un grup d'uns 150 familiars de les víctimes dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 va intentar utilitzar una sentència del cas Havlish v. Bin Laden del Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte Sud de Nova York per obtenir el control d'aquests actius, al·legant que ara pertanyien legalment als talibans i que, per tant, es podien fer servir per pagar indemnitzacions a les famílies de les víctimes de l'11-S.[31] Després d'un període de deliberació, l'Administració Biden va accedir a la petició dividint els actius en dues meitats: una s'assignaria als demandants com a possibles indemnitzacions per danys i perjudicis, i l'altra es faria servir per crear un fons fiduciari per "donar suport a les necessitats del poble afganès", tot i que el govern talibà continuaria tenint prohibit l'accés a aquests fons.[32][33] El 26 d'agost de 2022, un jutge va recomanar no concedir les indemnitzacions argumentant que el banc gaudeix d'«immunitat de jurisdicció» i que fer-ho suposaria «reconèixer» els talibans com el govern legítim de l'Afganistan.[33] El 21 de febrer de 2023, la petició dels familiars va ser denegada definitivament; el jutge George B. Daniels va declarar que es trobava "constitucionalment limitat" per permetre l'accés a aquests fons.[34]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «DAB officials: Inflation rate falls, afghani's value increases». Pajhwok Afghan News, 09-08-2023.
  2. ↑ «AFI members». AFI Global, 18-06-2019. Arxivat de l'original el 20 February 2012. [Consulta: 9 agost 2023].
  3. ↑ «Zones and Branches». Da Afghanistan Bank. Arxivat de l'original el 1 June 2024. [Consulta: 9 agost 2023].
  4. ↑ «Withdrawal restrictions relaxed for bank account holders in Afghanistan». Ariana News, 15-06-2025.
  5. ↑ «He Was Once a Covert Taliban Operative. Now He’s the Friendly Taxman.». The New York Times, 09-03-2025.
  6. ↑ «Central Bank Says Inflation Has Been Managed Over Past Year». TOLOnews, 09-08-2023.
  7. ↑ «Licensing Procedure». aisa.org.af. Arxivat de l'original el 19 August 2013.
  8. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «DAB History». Da Afghanistan Bank.
  9. 1 2 3 Central Banking Directory. Central Banking Publications, 18 April 1993. ISBN 978-0-9517903-1-1.
  10. ↑ Directorate of Intelligence. Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments. Central Intelligence Agency, 1989, p. 1.
  11. ↑ Directorate of Intelligence. Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments. Central Intelligence Agency, 2003.
  12. ↑ Directorate of Intelligence. Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments. Central Intelligence Agency, 1991.
  13. ↑ Directorate of Intelligence. Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments. Central Intelligence Agency, 1992.
  14. ↑ Directorate of Intelligence. Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments. Central Intelligence Agency, 1994.
  15. 1 2 Fitrat, Abdul Qadeer. The Tragedy of Kabul Bank. Page Publishing Inc, 7 March 2018. ISBN 978-1-64027-368-9.
  16. ↑ Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments / National Foreign Assessment Center. 1995 no.1-4., 1995.
  17. ↑ Linschoten, Alex Strick van; Kuehn, Felix. An Enemy We Created: The Myth of the Taliban-Al Qaeda Merger in Afghanistan (en anglès). Oxford University Press, 23 August 2012. ISBN 978-0-19-997723-9.
  18. ↑ Gannon, Kathy «Pakistan frees 2 Taliban members as US envoy visits region» (en anglès). , 12-11-2018.
  19. 1 2 3 4 5 6 7 «Nosher, Wahidullah». Who is who in Afghanistan?. Arxivat de l'original el 1 June 2024. [Consulta: 6 maig 2020].
  20. 1 2
  21. ↑
  22. ↑ «Finland Ministry of Foreign Affairs». 2018 Geneva Conference Side Event: Economic priorities and aid effectiveness, 28-11-2018. Arxivat de l'original el 1 June 2024. [Consulta: 30 maig 2022].
  23. ↑ «Mullah Badri named as Da Afghanistan Bank chief». Pajhwok Afghan News, 22-03-2023.
  24. ↑ «Afghani strengthens by 4.4% against US dollar: central bank». Ariana News, 09-08-2023.
  25. ↑ «Increase in Withdrawal Limits from Commercial Banks». TOLOnews, 06-08-2024.
  26. ↑ «'Financier of Taliban Bomb-Making' Appointed as Central Bank Chief». Afghanistan International, 07-07-2024. [Consulta: 11 setembre 2024].
  27. ↑ «Supreme Council» (en anglès). www.dab.gov.af. Arxivat de l'original el 17 May 2019. [Consulta: 8 setembre 2021].
  28. ↑ «DAB Supreme Council Holds Second meeting during the fiscal year 2021» (en anglès). www.dab.gov.af, 04-07-2021. Arxivat de l'original el 26 July 2021. [Consulta: 8 setembre 2021].
  29. ↑ «Ultimate Goal is to Use Afghan Trust Fund to Recapitalize DAB: Mehrabi». TOLOnews, 23-07-2023.
  30. ↑ «Audit Fails to Win US Backing for Release of Afghan Central Bank Funds- US». TOLOnews, 21-07-2023.
  31. ↑ «More Sept. 11 Victims Who Sued the Taliban Want Frozen Afghan Funds». , 02-12-2021.
  32. ↑ «Spurning Demand by the Taliban, Biden Moves to Split $7 Billion in Frozen Afghan Funds». , 11-02-2022.
  33. 1 2 «Sept. 11 victims not entitled to seize Afghan central bank assets -U.S. judge». Reuters, 26-08-2022.
  34. ↑ «Judge blocks 9/11 victims' claim to Afghan assets» (en anglès). , 22-02-2023.

Enllaços externs