Can Pardal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Lloc | Torrent de l'Olla, 125-127 / Montseny, 49 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2680 | |||
Can Pardal és un edifici situat als carrers del Montseny, 49 i del Torrent de l'Olla, 125-127 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
Ocupa el lloc de la masia del mateix nom, adquirida pel cerer de Barcelona Valentí Quintana i Vilajoana[2] (†1870).[3] L'hereu Valentí Quintana i Puig i la vídua Antònia Puig van morir el 1875[4] sense haver fet testament,[5] i el seu parent polític Ramon Aymerich, que tenia una fàbrica de mistos al carrer del Torrent de l'Olla,[6] va fer enderrocar la masia per a construir-hi un nou edifici.[7]
El 1878 s'hi instal·là un rellotge que donava l'hora als graciencs, ja que el campanar de la plaça de la Vila estava «arrestat» com a càstig pel seu paper a la Revolta de les Quintes (1870).[7][8]
Descripció
De planta baixa i dues pisos, les façanes s'ordenen amb balcons de perfil motllurat alineats amb els portals dels baixos.[1] A la part posterior, hi ha una loggia d'arcs carpanells sobre columnes jòniques (ara parcialment tapiades). La seva barana d'elements seriats de terracota es repeteix al terrat de la loggia i al del de la casa. Hi ha un alt campanar amb baranes perimetrals i esferes de rellotge a les quatre cares.[1] El 1905 es col·locà un relleu amb elements ornamentals vegetals a la cantonada, i un àngel al carrer de Montseny que sosté una copa i una serp, al·lusió a l'establiment farmacèutic que ocupava la planta baixa.[1]
Referències
- 1 2 3 4 «Can Pardal». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Castellà i Lázaro, 2006, p. 124.
- ↑ El Telégrafo (edición tarde), 03-09-1870, p. 5613.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 27-08-1875, p. 8973.
- ↑ «Anuncios judiciales». Diario de Barcelona (edición mañana), 19-10-1876, p. 11558.
- ↑ «Torrent de l'Olla 139. Ramon Aymerich sol·licita legalitzar la seva fàbrica de llumins». 6.8 Llicències i inspeccions industrials 1876 356. AMDG.
- 1 2 Castellà i Lázaro, 2006, p. 124-125.
- ↑ «Can Pardal». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Vegeu també
Bibliografia
- Castellà i Lázaro, Elisa. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. 2a edició. Taller d'Història de Gràcia, 2006 (La font de l'atzavara, 9).
Enllaços externs
- «Can Pardal». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.