Can Trilla
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Pisos per sobre el terra | 2 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Lloc | Gran de Gràcia, 177-181 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30230 | |||
| Id. Barcelona | 2572 | |||
Can Trilla és una antiga masia de Gràcia (Barcelona), catalogada com com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
La primera referència socumental és del 1728, quan Francesc Dupré l'adquirí a Emerenciana Sagrera, vídua de Tomàs de Valencià Franquesa i Regàs, capità de la Coronela de Barcelona durant el setge de 1706.[2] Durant uns anys, va anar canviant de mans i el 1763 fou comprada pel notari Vicenç Simon, motiu pel qual fou coneguda com a Torre d'en Simon. El 1803, els seus hereus la vengueren a Antoni Trilla i Escarabatxeras (que signava com a Antoni Trilla i Blanch, fent servir el segon cognom matern).[3]
El 1825, la seva vídua i hereva, Àgata Badia i Puigrodon, sol·licità al comte de Villemur, governador militar i polític de la plaça de Barcelona i el seu corregiment, l'autorització per a la urbanització de part de la hisenda, que es va fer d'acord amb el projecte de l'arquitecte Pere Serra i Bosch, esdevenint així la primera de les masies de la zona nord de Gràcia que transformava part dels terrenys en zona edificable.[3] Els carrers que hi sorgiren porten noms significatius per a la família: Santa Àgata, Sant Antoni (avui Astúries), comte de Villemur o Vilamur (després Santa Rosa), Serra (per l'arquitecte que va fer el projecte; després Santa Magdalena), Badia, Trilla, i plaça de la Reina Amàlia (la reina coetània, avui plaça de Trilla).[3][4]
El 1813, durant la Guerra del Francès, en quedar destruït el convent dels Franciscans de Santa Maria de Jesús, la família Trilla havia acollit aquesta comunitat religiosa a la seva capella i al mateix mas, fins al 1920, quan fou inaugurat el nou convent en l'emplaçament actual, al sud de Gràcia.[5] Se sap que ja el 1817, per la Mare de Déu d'agost, se celebrà a can Trilla l'aplec tradicional que havia tingut lloc fins aleshores al vell convent de Jesús,[6] fet que es considera un precedent significatiu de l'inici de la Festa Major de Gràcia.[7]
El 1893 s'hi va traslladar la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Gràcia,[8] i després fou seu del Colegio Ibérico.[5] Actualment, hi resideix la comunitat de monges de Jesús Pacient.[3]
Descripció
Segons consta a l'inventari post mortem d'Àgata Badia, la finca tenia una gran extensió de terres de conreu (14 mujades, equivalents a 68.551 m²), entre secà i regadiu, i disposava de celler, premsa de raïm i trull per a la l'elaboració del vi i l'oli.[3]
Encaixonada entre noves construccions, la masia està formada per dos cossos bastant simètrics, amb planta baixa, dos pisos i golfes. També hi ha un soterrani amb voltes.[3] La planta principal estava destinada a la residència dels senyors, mentre que la planta baixa era habitada pels masovers que portaven les terres. La façana principal, orientada a mar, que actualment dona a un passatge, presenta grans balcons d'arcs apuntats sostinguts en suports de ferro forjat i enrajolats en la part inferior, el perfil d'unes arcades i un rellotge de sol esgrafiat.[5]
Annexa a l'edifici, a l'esquerra de la façana, hi ha una capella barroca, amb portal de carreus de pedra, en què destaquen les pintures de la cúpula, molt ben conservades, que reprodueixen motius arquitectònics.[9]
Referències
- ↑ «Can Trilla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Valencià Franquesa i Regàs, Tomàs de». Dades dels Països Catalans.
- 1 2 3 4 5 6 Castellà, 2006.
- ↑ Theros, Xavier «Can Pioch. Santa Magdalena és un carreró estret que comunica la plaça Trilla amb el carrer del mateix nom». Ara, 02-07-2017.
- 1 2 3 Soler i Bescós, 2008.
- ↑ «Noticias particulares de Barcelona». Diario de Barcelona núm. 226, 14-08-1817, p. 1218. «Mañana día 15, en el convento llamado de Jesús, en el camino de Gracia, a las 10 de la mañana, habrá solemne oficio, con música y sermón. En la plaza habrá baile como se acostumbra; y por la tarde del día siguiente habrá sortija por fin de fiesta.»
- ↑ Portavella, Jesús. Els carrers de Barcelona. Gràcia. Ajuntament de Barcelona, juliol 2013. ISBN 978-84-9850-480-4.
- ↑ Monés, Jordi. Les Escoles Professionals Municipals 1890-1990. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991.
- ↑ «Can Trilla». Guia BCN. Ajuntament de Barcelona.
Vegeu també
Bibliografia
- Castellà, Elsa. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. Barcelona: Taller d'història de Gràcia, 2006, p. 105-115 (La font de l'atzavara, 9). DL B-330-2006.
- Soler i Bescós, Francisco Manuel «La integració del patrimoni arquitectònic rural de l'època moderna a la ciutat de Barcelona». Pedralbes: Revista d'historia moderna. Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, 2, 2008, p. 941-95.
Enllaços externs
- «Barcelodona. Can Trilla». Barcelonasfera.cat (blog), 07-08-2017.