Carlos Diegues

Plantilla:Infotaula personaCarlos Diegues
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata
Maceió (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2025 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcomplicacions postoperatòries Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentCinema novo Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNara Leão (1967–1977) Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel Diegues, Flora Diegues Modifica el valor a Wikidata
ParentsZaira Zambelli Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webcarlosdiegues.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0225935 TMDB (persona): 112117 Allmovie (artista): p87777
Instagram: caca_diegues Modifica el valor a Wikidata

Carlos Diegues (Maceió, 19 de maig de 1940 - Rio de Janeiro, 14 de febrer de 2025), també conegut com a Cacá Diegues, va ser un director de cinema brasiler i un dels principals noms del moviment Cinema Novo.[1][2]

Començaments

La seva família no trigaria a traslladar-se a Rio de Janeiro, on Cacá es va llicenciar a la Universitat PUC/Rio. Durant els seus anys en la universitat va mostrar diverses inquietuds tant polítiques com intel·lectuals.[3] Animat pel seu activisme va ser president del directori estudiantil, va fundar un cineclub i no va trigar a destapar-se com a cineasta amateur.[4] També per aquella època Diegues va coincidir llavors, a inicis de la dècada de 1960, amb altres joves cineastes (Glauber Rocha, Leon Hirzsman, Paulo Cesar Saraceni…), cofundant amb ells un dels moviments artístics més importants en la cultura brasilera del segle xx, el Cinema Novo.[5]

Consagració

A mitjan anys seixanta, Diegues s'erigeix com un combatiu crític i escriu bona quantitat d'assajos i manifestos cinematogràfics, col·laborant amb diferents publicacions. Aquest activisme al cinema pretén formular un estil de cinema pròpiament brasiler, carregat d'identificació amb l'entorn històric i sociològic del Brasil mentre s'allunyaven dels motlles temàtics i de producció imposats des dels Estats Units o Europa, incidint en l'afany de mostrar al públic brasiler la seva pròpia cultura encara que xoqui amb la visió de les elits polítiques del país. La influència de l'avantguarda cinematogràfic europea, particularment la Nouvelle Vague francesa, va assegurar al Cinema Novo una forta atenció del públic internacional, consagrant als seus directors, com Diegues, en celebritats creatives.[5][6][7]

Exili i retorn

L'any 1964 esclata al Brasil un cop d'estat afavorit pels militars que deposen a João Goulart, i aquest mateix any Diegues estrena Ganga Zumba, el seu primer llargmetratge, narrant la història d'una cèlebre rebel·lió d'esclaus al Brasil colonial del segle XVII. Terroristes del Moviment Anticomunista (MAC) i del Comando Caça al Comunista (CCC) s'encarreguen d'assaltar les sales on s'exhibeix la pel·lícula, sota la total permissivitat de la policia; de fet, el propi govern va censurar l'obra ratllant-la de subversiva, malgrat retratar un succés històric de tres segles abans.[8] Encara que després Diegues va estrenar A Grande Cidade en 1966, i Os Herdeiros, en 1969. Diegues va partir a l'exili aquest mateix any davant les limitacions imposades per la dictadura militar contra el Cinema Novo, convertit en font de crítica permanent al nou règim pels seus retrats realistes i crus de la societat brasilera i les seves dificultats històriques.[9]

« «La generació del Cinema Novo vam fer de la repressió un llenguatge, […] permetem al Brasil tenir un cinema viu i actuant en espera de la fi de la dictadura militar».

Carlos Diegues.

 »

Diegues, no obstant això, va poder tornar al Brasil poc després, i va tornar a dirigir sobre la base dels cànons del Cinema Novo, ja famós mundialment i difícil de silenciar de manera efectiva per la dictadura, encara que les seves cintes de totes maneres havien de sortejar la censura. Diegues considerava que la temàtica del Cinema Novo no podia desenvolupar-se fora del Brasil i de fet el seu contingut quedaria buidat de sentit en limitar-se a rodatges a l'estranger. Després del retorn de la democràcia el 1984, Diegues va tornar a rodar amb major llibertat, mantenint el seu prestigi com a realitzador.[10][11]

El 2018, Diegues fou elegit acadèmic de l'Academia Brasileira de Letras.[12] Va morir a Rio de Janeiro a l'edat de 84 anys, al no poder superar una cirugia. Va tenir 4 fills, dos amb la cantant Nara Leão i dos més amb la productora Renata Almeida Magalhães.[13]

Filmografia

  • 1964: Ganga Zumba
  • 1966: A Grande Cidade
  • 1969: Os Herdeiros
  • 1972: Quando o Carnaval Chegar
  • 1973: Joanna Francesa
  • 1976: Xica da Silva
  • 1978: Chuvas de Verão
  • 1979: Bye Bye Brasil
  • 1984: Quilombo
  • 1987: Um Trem Para as Estrelas
  • 1989: Dias Melhores Virão

Referències

  1. ↑ Thompson, Howard. «MOVIE REVIEW Brazilian Slaves Flee in 'Ganga Zumba'». The New York Times, 21 gener 1972. Arxivat de l'original el 26 d'octubre 2013. [Consulta: 17 octubre 2020].
  2. ↑ Guillén, Sergi. «Mor 'Cacá' Diegues, referent del cinema brasiler». El Punt Avui, 14-02-2025. Arxivat de l'original el 2025-02-14. [Consulta: 15 febrer 2025].
  3. ↑ «Muere el cineasta Carlos 'Cacá' Diegues, uno de los fundadores del 'Cinema Novo' brasileño, a los 84 años» (en castellà), 14-02-2025. [Consulta: 15 febrer 2025].
  4. ↑ «Falecimento do cineasta Carlos (Cacá) Diegues» (en portuguès brasiler). Núcleo de Memória. PUC-Rio, 14-02-2025. [Consulta: 15 febrer 2025].
  5. 1 2 Diegues, Carlos; Yakir, Dan «The Mind of Cinema Novo». Film Comment, 16, 5, 1980, p. 40–44. ISSN: 0015-119X.
  6. ↑ de Assis Jr., Itamar. «Cacá Diegues» (en portuguès brasiler). União Nacional dos Estudantes, 14-01-2005. Arxivat de l'original el 2018-03-26. [Consulta: 15 febrer 2025].
  7. ↑ «Murió Carlos Diegues, relevante cineasta brasileño y cofundador del “Cinema Novo”» (en castellà), 14-02-2025. [Consulta: 15 febrer 2025].
  8. ↑ «Cacá Diegues: O povo brasileiro pelas câmeras - A Nova Democracia» (en portuguès brasiler). A Nova Democracia, 06-01-2008. Arxivat de l'original el 2024-07-13. [Consulta: 15 febrer 2025].
  9. ↑ Camargo, Gilson Verani Freitas de. «Cineasta Cacá Diegues morre aos 84 anos no Rio» (en portuguès brasiler). Extra Classe, 14-02-2025. Arxivat de l'original el 2025-02-14. [Consulta: 15 febrer 2025].
  10. ↑ Diegues, Carlos; Fusco, Coco «Choosing Between Legend and History: AN INTERVIEW WITH CARLOS DIEGUES». Cinéaste, 15, 1, 1986, p. 12–14. Arxivat de l'original el 2020-10-19. ISSN: 0009-7004 [Consulta: 17 octubre 2020].
  11. ↑ Encyclopedia of Latin American history and culture. Detroit : Gale, 2008. ISBN 978-0-684-31270-5.
  12. ↑ Betim, Felipe «ABL frustra expectativas de campanha por Conceição Evaristo e elege Cacá Diegues como novo imortal» (en portuguès brasiler). EL PAÍS, 31-08-2018. Arxivat de l'original el 2018-09-30 [Consulta: 30 setembre 2018].
  13. ↑ «Morre o cineasta Cacá Diegues, aos 84 anos» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 14-02-2025. Arxivat de l'original el 2025-02-15. [Consulta: 15 febrer 2025].


Premis i fites
Precedit per:
Nelson Pereira dos Santos
Academia Brasileira de Letras - Ocupant de la 7a cadira
2018 —		 Succeït per:
'
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.