Milton Hatoum

Plantilla:Infotaula personaMilton Hatoum
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Manaus (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSão Paulo Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicBrasilers libanesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióPrograma Internacional d'Escriptura
Universitat de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, especialista en literatura, escriptor, novel·lista, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webmiltonhatoum.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm7655914 TMDB (persona): 2521537 Modifica el valor a Wikidata

Milton Hatoum (Manaus, 19 d'agost de 1952) és un escriptor, traductor i professor brasiler.

Amb les seves novel·les ha guanyat tres Premis Jabuti i un Premi Portugal de Literatura. La seva obra ha sigut traduïda a diversos idiomes.[1][2] L'any 2026 va prendre possessió de la cadira 6 de l'Academia Brasileira de Letras.[3]

Biografia

Primers anys

Milton Hatoum, descendent d'una família libanesa, va néixer a la ciutat de Manaus, en l'estat de l'Amazones. Després de cursar els estudis secundaris a Brasília,[4] Hatoum es va mudar a São Paulo. Tres anys després, va ingressar en la Universitat de São Paulo, per cursar Arquitectura i Urbanisme. En aquella època va patir la repressió de la policia política de la dictadura pels seus vincles amb el sindicat d'estudiants.[5]

El 1978, va començar a impartir classes d'Història de l'Arquitectura en la Universitat de Taubaté. Un any i mig després va rebre una beca d'estudis que el va dur a Portugal i Espanya. També va residir a Barcelona i a París, on va fer un postgrau a la Sorbonne-Nouvelle. Va ser professor de literatura a la Universitat Federal d'Amazones (UFAM) i a la Universitat de Califórnia a Berkeley.[6]

Carrera com escriptor

Després de concloure els seus estudis superiors, Milton va retornar a Manaus, on va passar a donar classes de llengua i literatura francesa en la Universitat Federal de l'Amazones. En aquella etapa va publicar la primera novel·la, Relato de um Certo Oriente, editada quan tenia 37 anys.[7] Es va titular doctor en Teoria de la Literatura en la USP el 1998. Onze anys després de la publicació de la primera novel·la, Milton llança Dois Irmãos. Entre l'edició d'un i l'altre, va escriure diversos contes en diaris i revistes brasileres i de l'exterior.[8]

Hatoum va aconseguir el Premi Jabuti amb les dues primeres novel·les, fita que va repetir amb la tercera, Cinzas do Norte. Aquesta va rebre també l'APCA, el Bravo i el Premi Telecom, a Portugal.[9] La ratxa, però, es va trencar amb la quarta, ja que Órfãos do Eldorado va resultar la segona classificada.[10][11] El 2009, el brasiler va llançar el llibre de contes A cidade ilhada. Es tracta d'un recull de 14 històries curtes, algunes inèdites i d'altres que ja havien estat publicades en revistes i diaris.[12]

Després d'uns anys de pausa editorial, Milton Hatoum va embarcar-se en la trilogia O Lugar Mais Sombrio, que tracta la vida d'una família durant els anys de la dictadura militar brasilera.[13] Els dos primers volums (A Noite da Espera i Pontos de Fuga) van ser publicats el 2017 i el 2019, respectivament.[14] Dança de enganos, la darrera part, va fer-se esperar alguns anys més del previst,[15] i no va ser publicada fins al 2025.[16]

Crítica i reconeixements

Hatoum és considerat un dels grans escriptors vius del Brasil i és conegut per barrejar experiències i records personals amb el context sociocultural de l'Amazònia i de l'Orient Pròxim. També ha criticat el règim militar brasiler.[17][18] Des del primer text, Milton Hatoum ha gaudit d'un gran reconeixement per part de la crítica i també dels lectors nacionals i estrangers.[18] Tant Relato de um Certo Oriente com Órfãos do Eldorado han estat considerats "obres mestres" pels crítics literaris. Milton va ser batejat per la premsa com el «col·leccionista de premis»,[19] epítet que va l'autor va rebutjar dient que ell «no escrivia per a guanyar trofeus».[17]

A més dels premis que han rebut els seus llibres, Milton Hatoum va ser condecorat l'any 2008 amb l'Orde del Mèrit Cultural, atorgat pel Govern del Brasil.[9] L'agost de 2025, va ser escollit per ocupar la cadira núm. 6 de l'Academia Brasileira de Letras, reemplaçant el periodista Cícero Sandroni.[20][3]

Obra publicada

Novel·les

  • Relato de um Certo Oriente, 1989.
  • Dois Irmãos, 2000.
  • Cinzas do Norte, 2005.
  • Órfãos do Eldorado, 2008.
  • A Noite da Espera, 2017.
  • Pontos de Fuga, 2019.

Contes

  • A cidade ilhada, 2009.

Traduccions

  • Schwob, Marcel. A cruzada das crianças (La croisade des enfants), 1998
  • Flaubert, Gustave. Um coração simples (Trois contes), 2004.
  • Said, Edward. Representações do intelectual (Representations of the intellectual), 2005.
  • Sand, George. Esperidião (Spiridion), 2005

Adaptacions

Diversos llibres d'Hatoum han sigut adaptats al cinema.[21] És el cas de Órfãos do Eldorado (Guilherme Coelho, 2015),[22] O Rio do Desejo —una adaptació del conte O adeus ao Comandante— (Sergio Machado, 2023)[23] i Relato de Um Certo Oriente (Marcelo Gomes, 2024).[24] Dois Irmãos també s'ha estrenat en el teatre i en format de minisèrie per la TV Globo, sota la direcció de Luiz Fernando Carvalho i amb l'actor Cauã Reymond interpretant el paper dels germans bessons protagonistes.[25][26]

Referències

  1. ↑ «Milton Hatoum» (en anglès). Words Without Borders. Arxivat de l'original el 2022-07-03. [Consulta: 13 juliol 2022].
  2. ↑ Gandini, Arthur. «Milton Hatoum fala sobre literatura e cinema em encontro com o público da Mostra» (en portuguès brasiler). Instituto da Cultura Árabe, 16-08-2015. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
  3. 1 2 «Milton Hatoum toma posse na ABL» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 24-04-2026. [Consulta: 26 abril 2026].
  4. ↑ Maciel, Nahima. «Novo romance de Milton Hatoum tem Brasília como cenário» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 21-10-2017. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
  5. ↑ Bourscheid Pereira, Marcos Douglas «IMAGENS E MEMÓRIAS DA DITADURA EM PONTOS DE FUGA: HATOUM PENSANDO O PASSADO E O ATUAL DESASTRE POLÍTICO BRASILEIRO». Revista de Literatura, História e Memória, 16, 28, 22-12-2020, p. 171–190. Arxivat de l'original el 2021-01-01. DOI: 10.48075/rlhm.v16i28.25480. ISSN: 1983-1498 [Consulta: 13 juliol 2022].
  6. ↑ «ESCRITOR MILTON HATOUM COMENTA OBRAS E PASSAGEM PELA UNIVERSIDADE» (en portuguès brasiler). Universidade de Taubaté, 24-03-2015. Arxivat de l'original el 2021-02-24. [Consulta: 12 novembre 2015].
  7. ↑ Batista Borges, Werner Vilaça. A modernidade em relato de um certo oriente, dois irmãos e cinzas do norte. (tesi) (en portuguès). Universidade Federal do Amazonas, 2014-01-07. Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Milton Hatoum» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2020-02-16. [Consulta: 14 març 2009].
  9. 1 2 Kürten Fenske, Elfi. «Milton Hatoum – o arquiteto da memória» (en portuguès brasiler). Templo Cultural Delfos, 29-05-2014. Arxivat de l'original el 2022-05-27. [Consulta: 13 juliol 2022].
  10. ↑ «Busca: Milton Hatoum» (en portuguès). Prêmio Jabuti. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
  11. ↑ «Literatura: Milton Hatoum vence prémio Portugal Telecom com "Cinzas do Norte"» (en portuguès de Portugal). Público (pt). Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
  12. ↑ Turrer, Rodrigo. «Mente Aberta - NOTÍCIAS - Milton Hatoum lança seus contos em A cidade ilhada» (en portuguès brasiler). Mente aberta. Época, 19-02-2009. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
  13. ↑ vinirascunhoPereira, Rogério. «As vozes do lugar mais sombrio» (en portuguès brasiler). Rascunho, 01-01-2026. [Consulta: 26 abril 2026].
  14. ↑ «O futuro da literatura é o seu passado, afirma Milton Hatoum» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Minas Gerais, 29-01-2021. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
  15. ↑ Barros, Rubem. «Milton Hatoum fala da importância de Graciliano Ramos» (en portuguès brasiler). Revista Educação, 02-08-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].
  16. ↑ Chiarelli, Stefania. «Milton Hatoum encerra trilogia sobre a ditadura com 'Dança de enganos'» (en portuguès brasiler). Estado de Minas, 24-10-2025. [Consulta: 26 abril 2026].
  17. 1 2 Amorim, Roberto «Ler Milton Hatoum é sentir a força da literatura». Tudo na hora, 11-03-2008.
  18. 1 2 Ramezá Hanania, Aida. «Entrevista – Milton Hatoum» (en portuguès brasiler), 05-11-1993. Arxivat de l'original el 2020-05-06. [Consulta: 14 març 2009].
  19. ↑ Ventura, Mauro «O escritor que coleciona prêmios». O Globo, 03-09-2006.
  20. ↑ «Milton Hatoum é eleito para a ABL» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 14-08-2025. [Consulta: 26 abril 2026].
  21. ↑ Romagnolli, Luciana. «Milton Hatoum no cinema» (en portuguès brasiler). O Tempo, 08-03-2011. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 13 juliol 2022].
  22. ↑ «'Órfãos do Eldorado' traduz fantasia e crítica da obra de Milton Hatoum» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 11-11-2015. [Consulta: 26 abril 2026].
  23. ↑ «"O Rio do Desejo" estreia nos cinemas nesta quinta-feira, 23» (en portuguès brasiler). TELA VIVA News, 22-03-2023. [Consulta: 26 abril 2026].
  24. ↑ Medeiros, Wilker. «Novo filme de Marcelo Gomes, ‘Relato de um certo Oriente’, tem imagem revelada» (en portuguès brasiler). Cine Pop, 25-05-2022. [Consulta: 26 abril 2026].
  25. ↑ «Dois Irmãos vale cada segundo» (en portuguès brasiler). Telepadi, 06-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-05. [Consulta: 3 abril 2017].
  26. ↑ Andery, Rafael. «Milton Hatoum Lança Livro e Ganha Adaptações no Cinema, TV e HQ» (en portuguès brasiler). Serafina. Folha de S.Paulo, 29-03-2015. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].

Bibliografia complementària

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.