Gustavo Dodt Barroso

Plantilla:Infotaula personaGustavo Dodt Barroso
Imatge
(1958) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Gustavo Adolfo Luiz Guilherme Dodt da Cunha Barroso Modifica el valor a Wikidata
29 desembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Fortaleza (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra de Diputats del Brasil
1915 – 1917
Circumscripció electoral: Ceará (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i literatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, novel·lista, polític, escriptor, diplomàtic, advocat, folklorista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Històric Nacional, director Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Gustavo Adolfo Luiz Dodt da Cunha Barroso (Fortaleza, 29 de desembre de 1888 - Rio de Janeiro, 3 de desembre 1957), va ser un advocat, polític i escriptor brasiler associat a l'antisemitisme i a l'Integralisme del Brasil.[1][2] També era conegut amb el pseudònim de João do Norte.[3] És considerat un mestre del folklore brasiler.[4] Va ser el primer director del Museu Històric Nacional i un dels líders de l'Acció Integralista Brasilera, sent un dels seus ideòlegs més destacats.

Biografia

Va nèixer a Fortaleza, la capital del Ceará. La seva mare era d'origen alemany. De jove, es va relacionar amb el socialisme, però a partir de llicenciar-se en Dret s'orientà a posicions dretanes. Va ser periodista del Jornal do Commercio i director de la revista Fon-Fon. Va obtenir un escó de diputat federal per seu estat i va formar part de la delegació brasilera durant la Conferència de Versalles.[2]

El 1933, Barroso s'afilià al partit Acció Integralista Brasilera, que tenia característiques feixistes. Ell aviat esdevingué el cap de la facció extrema pro-nazi notable pel seu antisemitisme.[5][6] Sempre armat amb una pistola, va ser considerat com a perillós pel propi partit. Després de la formació de l'Estado Novo amb la dictadura de Getúlio Vargas (1938-1945), Barroso va passar a ser enviat com ambaixador a l'Uruguai i al Perú.

L'any 1923 va ocupar la cadira número 19 de l'Acadèmia Brasilera de Lletres, entitat que va presidir durant el bienni 1932-33. Seva va ser la traducció al portuguès dels Protocols dels Savis de Sió, el 1936.[7]

Referències

  1. ↑ Rees, Philip. Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (en anglès). Simon & Schuster, 1990, p. 25-26. ISBN 978-0-13-089301-7.
  2. 1 2 «Gustavo Barroso». Fundació Getúlio Vargas. Arxivat de l'original el 2022-02-13. [Consulta: 13 febrer 2022].
  3. ↑ Grunspan-Jasmin, Elise. Lampião, senhor do sertão : vidas e mortes de um cangaceiro (en portuguès brasiler). EdUSP, 2006, p. 366. ISBN 978-85-314-0913-4.
  4. ↑ Cascudo, Luís da Câmara. Dicionario do folclore brasileiro (en portuguès brasiler). Instituto Nacional do Livro, 1959, p. 369.
  5. ↑ Carneiro, Maria Luiza Tucci «Nem Rothschild Nem Trotsky. O pensamento anti-se­mita de Gustavo Barroso» (en portuguès). Revista de História, 129-131, 30-12-1994, p. 279–281. DOI: 10.11606/issn.2316-9141.v0i129-131p279-281. ISSN: 2316-9141.
  6. ↑ Dantas, Elynaldo Gonçalves «Gustavo Barroso, o führer brasileiro: nação e identidade no discurso integralista barrosiano de 1933-1937». Universidade Federal do Rio Grande do Norte, 05-09-2014.
  7. ↑ «Gustavo Barroso» (en portuguès brasiler). ABL. [Consulta: 8 agost 2026].