Edgard Telles Ribeiro

Plantilla:Infotaula personaEdgard Telles Ribeiro
Biografia
Naixement13 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Valparaíso (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, professor universitari, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Brasília Modifica el valor a Wikidata
Premis

Edgard Telles Ribeiro (Valparaíso, Xile, 13 de novembre de 1944) és un diplomàtic, escriptor, professor i cineasta brasiler jubilat, establert a Rio de Janeiro.

Biografia

Edgard Telles Ribeiro va néixer a Valparaíso, doncs el seu pare n'era cònsol.[1] Va començar la seva carrera com a crític de cinema a Rio de Janeiro, on va escriure per als suplements literaris de Correio da Manhã i O Jornal, de Diários Associados. Va estudiar cinema a la University of California at Los Angeles (UCLA), on va dirigir alguns curtmetratges. L'any 1980, una de les seves pel·lícules (“Vietnã, viagem no tempo”) es va projectar a la Quinzena dels Directors del Festival de Canes.[2] Entre 1978 i 1982, va ser professor de cinema a la Universitat de Brasilia (UnB).

En literatura

Com a escriptor, és autor de tretze llibres, entre novel·les i contes, dotze dels quals publicats a Companhia das Letras i Editora Record. La seva novel·la més recent, O impostor, fou publicat per Todavia Livros l'abril de 2020.[3][4] Un dels seus llibres, la novel·la Olho de Rei, va rebre el premi Academia Brasileira de Letras a la millor obra de ficció de 2006.[5] Una altra de les seves novel·les, O punho e a renda, que tracta sobre la dictadura brasilera de 1964-85, va guanyar el premi Pen Clube a la millor novel·la l'any 2011.[6] Altres llibres seus, inclosos contes, van ser finalistes del Prêmios Jabuti (2n i 3r llocs).[7][8] Algunes de les seves obres es van publicar als Estats Units i a diversos països europeus, com ara O criado-mudo, el 1994 (I Would Have Loved Him if I had not Killed Him, St. Martin´s Press) i, més recentment, el 2014, O punho e a renda (His Own Man, editora Other Press).[9] Els seus llibre foren prologats per Antonio Candido, Ana Maria Machado, Ivan Junqueira, Moacyr Scliar, Carlos Augusto Calil i Alfredo Grieco, entre d'altres.

En diplomàcia

Com a diplomàtic, va viure a diversos països (Estats Units, Equador, Guatemala, Nova Zelanda, Malàisia, Tailàndia). Quan va estar a Brasilia, va treballar principalment a l'àrea cultural del Ministeri d'Afers Exteriors. També és autor d'una tesi acadèmica titulada Diplomacia Cultural, seu papel na política externa brasileira.[10] El 2020 va ser nomenat ambaixador al Líban.[11]

Honors

L'agost de 2005, Edgard Telles va ser condecorat pel president Luiz Inácio Lula da Silva amb el grau més alt de l'Orde de Rio Branco, la Gran Creu ordinària.[12] L'any 2024 va entrar a formar part de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.[13]

Obra literària

Ficció

  • O criado-mudo (narració), 1ª edição: Brasiliense, 1991; 2ª edição: Editora 34, 1996. I would have loved him if I had not killed him, St Martin's Press, EUA, 1994; Die Brasilianerin, Rütten & Loening, Alemanha, 1995; Eeen jonge Braziaanse, Uitegeverij Anthos, Holanda, 1996. La Mesilla de noche, Libros del Asteroide, Espanha, 2007,[14] com 2ª e 3ª edições em 2008 e 2009. 3ª edição brasileira, Ed. Record, 2008.
  • O livro das pequenas infidelidades (contes), 1ª edição, Companhia das letras, 1994; 2ª edição, Editora Record, 2004.
  • Larvas azuis da Amazônia (novel·la), 1ª edição, Companhia das letras, 1996.
  • Branco como o arco-íris (narració), Companhia das letras, 1998.
  • No coração da floresta (contes), Editora Record, 2000.
  • O manuscrito (narració), Editora Record, 2002.
  • Histórias mirabolantes de amores clandestinos (contos), Editora Record 2004, 2º lugar no prêmio Jabuti 2005 e 3º no Portugal Telecom 2005.
  • Olho de rei (narració), Editora Record, 2005, Prêmio da Academia Brasileira de Letras para Melhor Obra de Ficção 2006 e 3º lugar no Prêmio Jabubi 2006 na categoria narració.
  • Um livro em fuga (narració), Editora Record, 2008.
  • O punho e a renda (narració), Editora Record, 2010, Prêmio de Melhor Romance do Pen Clube 2011; 2ª edição revista, Editora Record 2014.
  • Damas da noite (narració), Editora Record, 2014.
  • Uma mulher transparente (narració), Editora Todavia Livros, 2018.
  • O impostor (novel·la), Editora Todavia Livros, 2020.
  • Figuras de Bastidores (conte). Revista Brasileira, Academia Brasileira de Letras, Ano IV. Número 106, 2021.

No ficció

Entrevistes

Treballs sobre l'autor

Referències

  1. ↑ Lê, Guilherme. «O impostor» (en portuguès brasiler), 05-08-2020. [Consulta: 9 desembre 2023].
  2. ↑ «Vietnam, Voyage Dans Le Temps». Quinzaine des Réalisateurs.
  3. ↑ «O IMPOSTOR, Edgard Telles Ribeiro». Editora Todavia. Arxivat de l'original el 2023-12-08. [Consulta: 8 desembre 2023].
  4. ↑ «Em 'O Impostor', Edgard Telles Ribeiro cria um romance sobre perda, afeto e memória - Cultura». Estadão.
  5. ↑ «Escritor Edgard Telles Ribeiro ganha prêmio da ABL - Cultura». Estadão.
  6. ↑ http://www.penclubedobrasil.org.br/docs_pdf/boletim_dezembro_2011.pdf
  7. ↑ «Premiados do Ano | 62º Prêmio Jabuti». www.premiojabuti.com.br.
  8. ↑ «Premiados do Ano | 62º Prêmio Jabuti». www.premiojabuti.com.br.
  9. ↑ «Edgard Telles Ribeiro’s “His Own Man”». Words Without Borders.
  10. ↑ «Diplomacia Cultural». funag.gov.br.
  11. ↑ «Aprovada indicação de Telles Ribeiro para embaixada do Brasil no Líbano» (en portuguès brasiler). Agência Senado. Senat del Brasil, 22-09-2020. [Consulta: 9 desembre 2023].
  12. ↑ «Decreto», 25-08-2005.
  13. ↑ «Edgard Telles Ribeiro é eleito para a ABL» (en portuguès brasiler), 11-12-2024. [Consulta: 8 agost 2026].
  14. ↑ Delgado, Antonio Saez «Seducción e intriga». El País.
  15. ↑ «Anuário de Programação do Canal Futura 2007». Issuu.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.