Elusats

Infotaula grup humàElusats
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part deaquitans Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deEusa (França) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata

Els elusats[n 1] (en llatí: Elusates) eren un dels pobles aquitans[1] que es van retre a Publi Licini Cras l'any 56 aC.[2][3] Confrontaven amb els tarusats a l'oest, els sociats al nord, els lactorats i auscs a l'est, i els bigerrions al sud.[4] Segons Plini el Vell, que els esmenta a la seva Naturalis Historia,[5] vivien entre els auscs i els sociats.

La seva capital, Elusa o Civitas Elusa, l'actual Eusa de l'Armanyac (Gers), es menciona a l'Itinerari d'Antoní, que la situa a la via entre Bordeus (Burdigala) i Narbona (Narbo). Més tard, la Civitas Elusatium va esdevenir la capital provincial de la Novempopulània, segons consta a la Notitia Imperi.[6]

Història

Moneda dels elusats d'abans de la conquesta romana

Després de la conquesta romana, els elusats es van establir com a civitas durant la reorganització administrativa romana implementada a finals del segle i aC. En aquell moment, els sociats veïns van ser absorbits pel territori de la nova civitas.

Es va crear un nou assentament ex nihilo a principis del segle i dC, 1 km a l'est de l'actual Eusa, que va prendre el nom d'Elusa. La ciutat va ser elevada a l'estatus de colònia romana i després va esdevenir la capital de la província de Novempopulània.[7] Elusa va conservar el seu paper de metròpoli fins al segle viii.[8] Encara avui, els habitants de la ciutat d'Eusa comparteixen el mateix gentilici: són "elusats" (élusates en francès).

Dins del seu territori s'hi ha identificat un assentament significatiu a 3 km al nord d'Eusa. Aquest oppidum, situat als altiplans d'Esbérous i Higat, estava protegit per un imponent fossat i una muralla. És el més gran conegut pel que fa a la superfície al sud de la Garona. Tot i que s'han trobat alguns rastres d'ocupació que es remunten a l'edat del bronze, l'oppidum va assolir la seva màxima extensió al final de l'edat del ferro (segle iii aC-principis del segle i dC).[9]

Etimologia

L'arrel elus es troba al nom d'Elusio, l'actual Montferrand, en terra dels elísics ibers. Pel que fa al sufix -ates, segons el lingüista Joaquín Gorrochategui és d'origen gal:

« Aquitània també va patir una profunda influència gal·la, més notable com més hom s'allunya dels Pirineus cap al nord i a l'est. Les proves d'aquesta penetració són: els noms personals i de deïtats gal·les, els noms de pobles que acaben en -ates i, més tard, els topònims romans que acaben en -ac. »
— Joaquín Gorrochategui, Linguistisque et peuplement en Aquitania (2013).[10]

A parer d'altres autors, però, el sufix -ate no està relacionat amb el d'algunes tribus gal·les (com ara els Atrebates i els Nantuates) sinó amb el basc (cf. Arrate, Azkarate, Garate) i l'ibèric.[11][12]

Notes

  1. ↑ Segons les Regles generals d'adaptació de noms propis al català.

Referències

  1. ↑ Davant, Jean-Louis; Uribe Etxebarria, Lorea. Histoire du peuple basque (en francès). 11a edició (1a ed. 1970). Baiona; Donostia: Elkar argitaletxea, octubre de 2009 (Collection Histoire). ISBN 9788497835480. OCLC 49422842.
  2. ↑ Hualde, José Ignacio; Lakarra, Joseba Andoni; Trask, Larry. Towards a History of the Basque Language (en anglès). Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins Publishing, 1995, p. 365. ISBN 9027236348. OCLC 709596553.
  3. ↑ Cèsar, Juli. «Llibre III, XXVII.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 175. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. «Coneguda aquesta batalla, la major part d'Aquitània se sotmeté a Crassus i espontàniament li envià ostatges; entre els sotmesos figuraven els tarbel·les, els bigerrions, els ptianis, els vocates, els tarusates, els elusates, els gates, els ausques, els garunnes, els sibuzates, els cocosates;[..]»
  4. ↑ Régnier, Fabien; Drouin, Jean-Pierre. Les peuples fondateurs à l'origine de la Gaule : France (en francès). Fouenant: Yoran Embanner, 2012. ISBN 978-2-914855-94-5.
  5. ↑ Plini el Vell. Història natural (Naturalis Historia) (en llatí). llibre 4. «Aquitani, unde nomen provinciae, Sediboviates. mox in oppidum contributi Convenae, Bigerri, Tarbelli Quattrosignani, Cocosates Sexsignani, Venami, Onobrisates, Belendi, saltus Pyrenaeus infraque Monesi, Oscidates Montani, Sybillates, Camponi, Bercorcates, Pinpedunni, Lassunni, Vellates, Toruates, Consoranni, Ausci, Elusates, Sottiates, Oscidates Campestres, Succasses, Latusates, Basaboiates, Vassei, Sennates, Cambolectri Agessinates»
  6. ↑ Smith, William (ed.). «Elusates». A: Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Londres: LLD, 1854 [Consulta: 4 agost 2022].
  7. ↑ Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 58–59. ISBN 2913156207; 8483314010. OCLC 41254536.
  8. ↑ «Villes et agglomérations urbaines antiques du sud-ouest de la Gaule» (en francès). Aquitania, 1992. ISSN: 0758-9670.
  9. ↑ Gardes, Philippe. «Territoires et organisation politique de l'Aquitaine pré-augustéenne». A: Territoires celtiques (en francès). Éditions Errance, 2002, p. 48-65. ISBN 978-2-87772-219-3.
  10. ↑ Gorrochategui, Joaquín «Linguistisque et peuplement en Aquitania» (en francès). L'âge du Fer en Aquitaine et sur ses marges. AFEAF [Bordeus], 2011.
  11. ↑ Orduña Aznar, Eduardo «Onomástica ibérica y vascoaquitana: nuevos planteamientos» (PDF) (en castellà). Palaeohispanica, 21, 2021, p. 479-480. DOI: 10.36707/palaeohispanica.v21i0.414. ISSN: 1578-5386. «[..]La identificación del sufijo -ate, tal vez con valor destinativo, como variante de -kate (y de -ka, -a), en correspondencia con el aquitano -ate en Idi-ate y con el adlativo vasco suletino -at.»
  12. ↑ Orpustan, Jean-Baptiste «Lexique et suffixes dans la toponymie basque d'habitat (domaines ruraux et maisons) du Moyen Âge en Labourd, Basse-Navarre et Soule.» (PDF) (en francès). Euskera. Euskaltzaindia, 32, 1987, p. 453.

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.