Iluronencs
| Tipus | grup ètnic històric |
|---|---|
| Part de | aquitans |
| Epònim | Auloron e Senta Maria |
| Geografia | |
| Originari de | Auloron (França) |
| Mapa de distribució | |
| |
Els iluronencs o ilurencs[n 1] (en llatí: iluronenses o ilurensis) eren un poble aquità que tenia la capital a l'antiga ciutat d'Iluro[1] (l'actual Auloron, al nord-oest del Bearn). Tenien per veïns els suburates –o sibyllates, sovint assimilats als sibuzats– a l'oest i els benearns a l'est.
Etimologia
Hi ha diversos topònims a l'antiga Aquitània que tenen equivalents idèntics a Hispània. L'antiga Iluro dels iluronencs es retroba a la Iluro laietana, actual Mataró[2] i la Iluro de la província de Màlaga, actual Álora. També hi havia un déu del panteó pirinenc anomenat Iluro. S'ha intentat explicar l'etimologia d'aquest nom a partir d'una arrel ibèrica iltur- / ildur-, transcrita com a ilur en textos llatins,[3] o de l'antiga arrel basca ili (que dona hiri en basc contemporani).[4] En tots dos casos, aquesta arrel significaria 'ciutat' (vegeu l'etimologia d'Iluro).
Notes
- ↑ Segons les Regles generals d'adaptació de noms propis al català.
Referències
- ↑ Rohlfs, Gerhard. Le Gascon : Études de philologie pyrénéenne (en francès). 2a ed. (1a ed. 1935). Tübingen; Pau: Verlag Max Niemeyer ; Marrimpouey Jeune, 1977, p. 21 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie). ISBN 9783484520257. OCLC 3345494.
- ↑ Ravier, Xavier «Iluro / Oloron : une problématique épuisée ?» (PDF) (en francès). Nouvelle revue d'Onomastyque, núm. 51, 2009, p. 201-233.
- ↑ Michelena, Luis «De onomástica aquitana» (en francès). Pirineos, 10, 1954, p. 439.
- ↑ Lizop, Raymond. Le Comminges et le Couserans avant la domination romaine (en francès), 1931, p. 81-87.

