FR Canis Majoris
FR Canis Majoris (FR CMa / HD 44458 / HR 2284) és un estel de magnitud aparent +5,59 enquadrat a la constel·lació del Ca Major.[1][2] D'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos, s'hi troba a uns 1.110 anys llum del sistema solar.
FR Canis Majoris és un estel blanc-blavenc de la seqüència principal de tipus espectral B1Vpe.[1] Amb una temperatura efectiva de 24.745 ± 532 K[3] la seva lluminositat és 12.055 vegades major que la del Sol. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— de 254 ± 15 km/s, estant el seu eix de rotació inclinat 48º respecte a l'observador terrestre. Posseeix una massa entre 12,0 i 12,9 masses solars i, per tant, està per sobre del límit a partir del qual els estels acaben la seva vida violentament, esclatant com a supernoves.[4] La seva edat s'estima en 14,4 milions d'anys, la dada que suposa el 83% de la seva etapa dins de la seqüència principal.[5] És una variable Gamma Cassiopeiae —variables eruptives que mostren variacions irregulars en la seva lluminositat provocades per l'expulsió de matèria—, sent la seva amplitud de variació de 0,116 magnituds.[6]
FR Canis Majoris forma un sistema binari amb un estel de magnitud +9,7, visualment separat 4,2 segons d'arc d'ell.[2][7]
Referències
- 1 2 HR 2284 -- Be Star (SIMBAD)
- 1 2 FR Canis Majoris Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Frémat, Y.; Zorec, J.; Hubert, A.-M.; Floquet, M. «Effects of gravitational darkening on the determination of fundamental parameters in fast-rotating B-type stars». Astronomy and Astrophysics, 440, 1, 2005. p. 305-320 (Tabla consultada en CDS).
- ↑ Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
- ↑ Zorec, J.; Frémat, Y.; Cidale, L. «On the evolutionary status of Be stars. I. Field Be stars near the Sun». Astronomy and Astrophysics, 441, 1, 2005. p. 235-248.
- ↑ Lefèvre, L.; Marchenko, S. V.; Moffat, A. F. J.; Acker, A. «A systematic study of variability among OB-stars based on HIPPARCOS photometry». Astronomy and Astrophysics, 507, 2, 2009. p. 1141-1201.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. p. 869-879.