HK Canis Majoris

HK Canis Majoris (HK CMa / 12 Canis Majoris / HD 49333 / HR 2509) és un estel variable a la constel·lació del Ca Major.[1] Catalogada com a variable SX Arietis, la seva lluentor oscil·la entre magnitud aparent +6,06 i +6,09 al llarg d'un període de 2,181 dies.[2] S'hi troba a 665 anys llum de distància del sistema solar.
Encara que en la base de dades SIMBAD HK Canis Majoris apareix classificada com a gegant de tipus espectral B7II/III, altres estudis la consideren un estel de tipus B5V de només 18,6 milions d'anys, la qual cosa correspon al 16% de la seva vida com a estel de la seqüència principal.[1][3] És un estel químicament peculiar, que presenta sobreabundància de silici però empobriment d'heli. Igual que altres estels anàlegs, posseeix un intens camp magnètic efectiu <Be> que, si escau, aconsegueix els 618 g. La seva temperatura efectiva ha estat estimada entre 15.205 i 16.443 K, conseqüència de la dificultat d'avaluar aquest paràmetre en aquesta classe d'estels.[4][5][3] Amb un radi 2,7 vegades més gran que el radi solar, el seu període de rotació és de 2,18 dies.[5] Brilla amb una lluminositat 340 vegades major que la del Sol i és 4,3 vegades més massiva que aquest.[4]
Referències
- 1 2 «HK CMa - Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ «HK Canis Majoris» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 30 desembre 2020].
- 1 2 Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. p. 763-775.
- 1 2 Briquet, M.; Hubrig, S.; De Cat, P.; Aerts, C.; North, P.; Schöller, M. «On the co-existence of chemically peculiar Bp stars, slowly pulsating B stars and constant B stars in the same part of the HR diagram». Astronomy and Astrophysics, 466, 1, 2007. p. 269-276.
- 1 2 Cidale, L. S.; Arias, M. L.; Torres, A. F.; Zorec, J.; Frémat, Y.; Cruzado, A. «Fundamental parameters of He-weak and He-strong stars». Astronomy and Astrophysics, 468, 1, 2008. p. 263-272.