FS Canis Majoris

Infotaula objecte astronòmicFS Canis Majoris
Tipusestrella B[e], estrella variable, estrella que presenta línies d'emissió, font d'emissió de rajos ultraviolats, font propera a infrarojos i estrella binària Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2IV/V[e] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra572,05 pc Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,5 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.665 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,7481 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi21,6 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)1,594 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1,331 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar95,851 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial21,6 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial117 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 28m 17.422s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-14° 56' 48.8711'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,804 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

FS Canis Majoris (FS CMa), també coneguda com a HD 45677 o MWC 142, és una estrella del tipus B a la constel·lació del Ca Major. Té una magnitud visual aparent d'aproximadament 8.50, havent-hi variat entre magnituds 7.35 i 8.58.[1]

Feinstein i col·legues van informar el 1976 que havia disminuït en 0,9 la magnitud entre 1969 i 1976, mentre que abans en els anys 70 només hi havia variat 0,3 magnituds. De vegades pot variar fins a 0,5 magnituds en un any o 0,1 magnitud en una nit, i no sembla que hi haja cap període regular respecte a la seva variabilitat.[2]

L'astrònom Anatoly Miroshnichenko l'ha convertit en el prototip d'un nou tipus d'estrelles variables, les variables FS Canis Majoris. Es tracta d'estrelles de color blanc-blau que presenten una emissió de línies prohibides i un fort excés d'infrarojos que suggereix estels molt joves (pre-seqüència principal), però no s'hi troben en regions formadores d'estrelles. Tampoc no semblaven ser estrelles que hagueren evolucionat de la seqüència principal cap a estrelles gegants o supergegants. Ara hom creu que són estrelles seqüencials principals que han absorbit o absorbeixen matèria, molt probablement d'una estrella companya, i estan envoltades d'una closca polsosa compacta. Hom creu que aquestes estrelles són col·laboradores importants de la pols interestel·lar.[3]

El seu tipus espectral s'ha classificat anteriorment tant com a B2III o B2V i la seva magnitud bolomètrica de -4,89. No obstant això, la investigació del seu espectre el 2006 va demostrar que FS Canis Majoris és un sistema binari.[4] El sistema és entre 1250 i 8000 vegades més lluminós que el Sol.[3] Un càlcul dona com a masses primàries i secundàries a 9,3 ± 0,5 i 4,8 ± 0,9 masses solars i de radi 6,6 ± 0,5 i 2,9 ± 0,6 vegades el del Sol i unes temperatures superficials de 21.600 ± 350 i 16.380 ± 1670 K respectivament.[5]

Referències

  1. ↑ Otero, Sebastian Alberto. «FS Canis Majoris». AAVSO Website. American Association of Variable Star Observers, 15 febrer 2014. [Consulta: 23 març 2014].
  2. ↑ ; Garnier, R.; Vogt, N.; Swings, J.P.; Heck, A. Astronomy and Astrophysicscognom=Feinstein, A., 51, 2, 1976, p. 269–73. Bibcode: 1976A&A....51..269F.
  3. 1 2 Miroshnichenko, Anatoly S. The Astrophysical Journal, 667, 1, 2007, p. 497–504. Bibcode: 2007ApJ...667..497M. DOI: 10.1086/520798.
  4. ↑ Baines, Deborah; Oudmaijer, René D.; Porter, John M.; Pozzo, Monica Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 367, 2, 2006, p. 737–53. arXiv: astro-ph/0512534. Bibcode: 2006MNRAS.367..737B. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2006.10006.x.
  5. ↑ Cidale, L.; Zorec, J.; Tringaniello, L. Astronomy and Astrophysics, 368, 2001, p. 160–74. Bibcode: 2001A&A...368..160C. DOI: 10.1051/0004-6361:20000409 [Consulta: free].