Ksi1 Canis Majoris

Infotaula objecte astronòmicKsi1 Canis Majoris
Tipusestrella variable, variable Beta Cephei, font astrofísica de rajos X, estrella doble, font propera a infrarojos, font d'emissió de rajos ultraviolats i estrella variable polsant Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B0.7IV Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra200,6541 pc Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,86 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,33 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva27.720 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,9837 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi26,9 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)4,984 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3,224 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar7 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial26,9 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial9.800 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 31m 51.3664s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-24° 34' 53.6819'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,18 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat25.100 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Ksi¹ Canis Majoris (ξ¹ CMa / 4 Canis Majoris) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,33.[1] Comparteix la denominació de Bayer «Xi» amb la ξ² Canis Majoris, les dues separades visualment 51 minuts d'arc. Físicament no estan relacionades, ja que Ksi¹ Canis Majoris s'hi troba aproximadament a 1.380 anys llum del sistema solar, mentre que Ksi² Canis Majoris està a un terç d'aquesta distància.

Característiques

Ksi¹ Canis Majoris és una subgegant blanc-blavosa de tipus espectral B0.7IV.[1] La seva temperatura efectiva és de 27.000 - 27.720 K[2][3][4] i llueix amb una lluminositat bolomètrica —en totes les longituds d'ona— 25.100 vegades major que la lluminositat solar.[5] Amb un radi 7,1 vegades més gran que el del Sol, gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada d'entre 10 i 20 km/s, lenta per a un estel de les seves característiques.[3][3][2]

Ksi¹ Canis Majoris presenta una metal·licitat inferior a la solar ([Fe/H] = -0,18).[4] Té una massa de 12,5 masses solars i una edat de 23,6 milions d'anys.[6] En ser tan massiva, finalitzarà la seva vida esclatant violentament en forma de supernova.

Possible variabilitat i camp magnètic

És possible que Ksi¹ Canis Majoris siga una variable del tipus Beta Cephei, encara que la seva variabilitat no està contrastada.[1][7]

D'altra banda, posseeix un camp magnètic que va ser detectat per primera vegada el 2006. Altres variables Beta Cephei on s'han detectat camps magnètics són β Cephei —prototip del grup— i V2052 Ophiuchi.[5]

Referències

  1. 1 2 3 «Ksi1 CMa -- Variable Star of beta Cep type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  2. 1 2 Lefever, K.; Puls, J.; Morel, T.; Aerts, C.; Decin, L.; Briquet, M. «Spectroscopic determination of the fundamental parameters of 66 B-type stars in the field-of-view of the CoRoT satellite». Astronomy and Astrophysics, 515, 2010. A74.
  3. 1 2 3 Hubrig, S.; Briquet, M.; De Cat, P.; Schöller, M.; Morel, T.; Ilyin, I. «New magnetic field measurements of β Cephei stars and slowly pulsating B stars». Astronomische Nachrichten, 330, 4, 2009. 317.
  4. 1 2 Soubiran, C.; Le Campion, J.-F.; Cayrel de Strobel, G.; Caillo, A. «The PASTEL catalogue of stellar parameters». Astronomy and Astrophysics, 515, 2010. A111.
  5. 1 2 Hubrig, S.; Briquet, M.; Schöller, M.; De Cat, P.; Mathys, G.; Aerts, C. «Discovery of magnetic fields in the βCephei star ξ1 CMa and in several slowly pulsating B stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 369, 1, 2006. pp. L61-L65.
  6. ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. p. 190-200.
  7. ↑ «Ksi01 Canis Majoris» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 2 gener 2021].