Fizelyita
 Fizelyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₅Pb14Sb21S48 |
| Localitat tipus | mina Herja, Chiuzbaia, Baia Mare, Maramureș, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.40a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.40a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.05a |
| Dana | 3.4.15.8 |
| Heys | 5.7.27 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,21 Å; b = 19,27 Å; c = 8,68 Å; β = 90,4° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris plom a gris acer |
| Macles | en {010} |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Densitat | 5,56 g/cm3 (mesurada); 5,224 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fiz |
| Referències | [1] |
La fizelyita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la lillianita. Rep el nom per Sándor Fizély (1856-1918), enginyer de mines hongarès, qui va descobrir el mineral.
Característiques
La fizelyita és una sulfosal de fórmula química Ag₅Pb14Sb21S48. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fizelyita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Herja, a la localitat de Chiuzbaia, dins de Baia Mare (Maramureș, Romania). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.