Pillaïta
 Pillaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb9Sb10S23ClO0.5 |
| Epònim | Leopoldo Pilla (en)  |
| Localitat tipus | mina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.35c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.35c |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 49,65(3) Å; b = 4,150(4) Å; c = 21,91(1) Å; β = 99,76(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | negre |
| Exfoliació | no observada - no en té |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre a marró fosc |
| Densitat | 5,77 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-042 |
| Any d'aprovació | 1997 |
| Símbol | Pil |
| Referències | [1] |
La pillaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Nomenat per Leopoldo Pilla (Venafro, 24 d'octubre de 1805 - Curtatone, 29 de maig de 1848), un científic de la terra i heroi de la independència italiana.
Característiques
La pillaïta és una sulfosal de fórmula química Pb9Sb10S23ClO0.5. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997, sent publicada per primera vegada el 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pillaïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural i del Territori de la Universitat de Pisa.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Buca della Vena, situada a la localitat de Ponte Stazzemese, a la Província de Lucca (Toscana, Itàlia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.