Gustavita
![]() | |
| Fórmula química | AgPbBi₃S₆ |
| Localitat tipus | dipòsit de criolita d'Ivigtut, fiord Arsuk, Sermersooq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.40a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.40a |
| Dana | 3.4.15.3 |
| Heys | 5.7.36 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,54 Å; b = 19,44 Å; c = 4,1 Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Macles | sí |
| Exfoliació | imperfecta/desigual |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris |
| Densitat | 7,01 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Impureses comunes | Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-048 |
| Any d'aprovació | 1967 |
| Símbol | Gus |
| Referències | [1] |
La gustavita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la lillianita. Rep el nom en honor de Gustav Adolf Hageman (1842-1916), enginyer químic de la firma Cryolite (Ivigtut, Groenlàndia).
Característiques
La gustavita és una sulfosal de fórmula química AgPbBi₃S₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1967, sent publicada per primera vegada el 1970. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gustavita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al dipòsit de criolita d'Ivigtut, situat al fiord Arsuk (Sermersooq, Groenlàndia). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina José Domingo (L'Argentera, Baix Camp).[2]
Referències
- ↑ «Gustavite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «Gustavite from José Domingo Mine, L'Argentera, Baix Camp, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 22 gener 2024].
