Vurroïta
 Vurroïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₂₀Sn₂(Bi‚As)₂₂S₅₄Cl₆ |
| Epònim | Filippo Vurro (en)   |
| Localitat tipus | cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs (sulfosals) |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.65 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 45,824Å; b = 8,368Å; c = 53,99Å; |
| Color | gris argentat |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,15 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | no visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003-027 |
| Símbol | Vur |
| Referències | [1] |
La vurroïta és un mineral de la classe dels sulfurs, concretament una sulfosal. Fou anomenada així per Anna Garavelli, Nadezhda N. Mozgova, Paolo Orlandi, Elena Bonaccorsi, Daniela Pinto, Yves Moelo, i Yuri S. Borodaev l'any 2005 en honor de Filippo Vurro, professor de mineralogia de la Universitat de Bari, pel seu treball en la mineralogia i geoquímica dels dipòsits volcànics moderns.
Característiques
La vurroïta és un sulfur de fórmula química Pb₂₀Sn₂(Bi‚As)₂₂S₅₄Cl₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls aciculars.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vurroïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, diaforita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, wittita i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
S'ha descrit només a la seva localitat tipus: Cràter La Fossa (Illes Eòlies, Sicília). Es forma en fumaroles i s'ha descrit associada a bismutinita, lil·lianita, kirkiïta, heyrovskýita i galena.[2]