Scainiïta
 Scainiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb14Sb30S54O₅ |
| Localitat tipus | mina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.35b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.35b |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 52 Å; b = 8,148 Å; c = 24,31 Å; β = 104,09° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | negre, metàl·lic blavós amb tonalitat vermell fosc |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 5,56 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-014 |
| Any d'aprovació | 1997 |
| Símbol | Scn |
| Referències | [1] |
La scainiïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom pel doctor Giuseppe Scaini (1906-1988), enginyer i habilidós investigador de la sistemàtica i la mineralogia italiana.
Característiques
La scainiïta és una sulfosal de fórmula química Pb14Sb30S54O₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997, sent publicada per primera vegada el 1999. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la scainiïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Buca della Vena, situada a Ponte Stazzemese, dins la Província de Lucca (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita a diversos indrets d'Eslovàquia, sent els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral, juntament a la seva localitat tipus.