His Last Vow
 La fictícia "Appledore" habitada per Magnussen (en realitat, Swinhay House)  | |
| Sèrie | Sherlock |
|---|---|
| Temporada | tercera temporada de Sherlock |
| Número d'episodi | 3 |
| Anterior | The Sign of Three |
| Següent | The Abominable Bride |
| Estrena | 12 gener 2014 i 9 juny 2014 |
| Director | Nick Hurran |
| Guionista | Steven Moffat |
| Productor | Sue Vertue |
| Música | David Arnold |
| Editor | Yan Miles |
| Durada | 89 min |
| Idioma original | anglès |
| País | Regne Unit |
| Gènere | cinema de ficció criminal |
| Actors | |
| Lloc web oficial | bbc.co.uk… |
     | |
"His Last Vow" és el tercer i últim episodi de la tercera temporada de la sèrie de la BBC television Sherlock. que segueix les aventures actuals de Sherlock Holmes. L'episodi es va emetre per primera vegada el 12 de gener de 2014, a BBC One i Pervi Kanal.[1][2] Fou escrit per Steven Moffat i dirigit per Nick Hurran amb música composta per Michael Price i David Arnold. L'episodi és una adaptació contemporània del conte de Sir Arthur Conan Doyle "Charles Augustus Milverton".
A l'episodi, Sherlock Holmes (Benedict Cumberbatch) i John Watson (Martin Freeman) assumeix un cas sobre cartes robades. Això porta la parella a un conflicte amb Charles Augustus Magnussen (Lars Mikkelsen), un magnat dels mitjans de comunicació especialitzat en xantatge a qui Sherlock menysprea. Holmes i Watson intenten que Magnussen sigui arrestat, però el seu intent fracassa quan s'enfronten a ell a Appledore, casa de Magnussen.
En la seva primera emissió a BBC One, l'episodi va rebre 11,37 milions d'espectadors,[3] una quota d'audiència del 32,1%. Tot i que es tractava d'una caiguda respecte "The Sign of Three" i "The Empty Hearse", es va convertir en l'episodi més tuitejat sobre un únic episodi d'una sèrie dramàtica al Regne Unit. L'episodi va rebre elogis de la crítica i l'actuació de Mikkelsen com Magnussen, en particular, va ser elogiada. Per les seves actuacions a l'episodi, Cumberbatch i Freeman van guanyar els Premis Emmy pel Actor principal destacat en una minisèrie o una pel·lícula i el o una pel·lícula, respectivament. Moffat també va guanyar el Primetime Emmy Award al millor guió per a una minisèrie, pel·lícula o un especial dramàtic pel seu treball en l'episodi.
Trama
John Watson, la dona del qual Mary ara està visiblement embarassada, troba un Sherlock Holmes descurat en un fumador sota la influència de les drogues. John intenta obligar-lo a rehabilitar-se, però Sherlock insisteix que estava encobert per a un cas. Mycroft s'enfronta a Sherlock sobre el consum de drogues i s'adona que Sherlock està investigant Charles Augustus Magnussen, un propietari d'un diari que fa xantatge a la gent. Lady Elizabeth Smallwood ha contractat Sherlock per negociar la devolució de cartes robades escrites pel marit de Smallwood. Mycroft adverteix a Sherlock que no vagi darrere de Magnussen, que Sherlock ignora.
John també se sorprèn al descobrir que Sherlock està en una relació amb la dama d'honor de Mary, Janine. Sherlock li diu a John que està sortint amb ella perquè és l'assistent de Magnussen. Ell utilitza la seva relació per permetre-li entrar a l'oficina de Magnussen a Londres. A l'interior, Sherlock i John troben una Janine incapacitada, i Sherlock es troba amb Mary que sosté Magnussen a punta de pistola. Mary dispara a Sherlock, que aprofita tots els seus poders mentals per mantenir-se conscient. El porten a un hospital, on està en línia planes a la taula d'operacions. Però en el seu palau mental, Moriarty es burla de Sherlock que decepciona John morint, cosa que el convenç de reviure. Quan Sherlock es desperta a la cirurgia, diu "Mary". John coneix la Mary a l'hospital i li diu que Sherlock va sobreviure. Mary visita el Sherlock atordit i greument ferit i li adverteix que no la denunciï. Tanmateix, John comença a sospitar alguna cosa després de descobrir que Sherlock va traslladar la cadira de John al pis de Baker Street al seu lloc habitual i va deixar una ampolla de perfum de Mary a la taula al costat.
Sherlock s'escapa de l'hospital i organitza una reunió amb Mary. Li diu que sap que ha robat la identitat d'un nadó que va morir el 1972. Dedueix que ella li va disparar intencionadament en un lloc no letal i, utilitzant un estratagema, exposa a John la vida secreta de Mary com a assassina.
De tornada a Baker Street, John s'enfronta enfadat a Mary, preguntant-li què va fer mai per merèixer-la. Sherlock li diu a John que ha observat la seva addicció al perill, i la seva atracció per Mary concorda amb aquest fet. Ella els explica part del seu passat i que Magnussen té informació que l'enviaria a la presó la resta de la seva vida. Mary dóna a John un llapis de memòria marcat amb les inicials A. G. R. A., que diu que ho conté tot sobre ella i que destruiria el seu amor per ella. Sherlock li diu a John que pot confiar en Mary perquè ella li va salvar la vida trucant a una ambulància després de disparar-li.
Després d'ignorar la memòria USB durant diversos mesos, John la crema sense llegir-la i es reconcilia amb Mary. La parella passa el Nadal amb els germans Holmes a casa dels seus pares, on Sherlock aprofita l'oportunitat per drogar tothom menys John perquè puguin robar el portàtil de Mycroft. Sherlock porta un John vacil·lant a trobar-se amb Magnussen a la seva finca, que creu que conté l'arxiu de xantatge de Magnussen. Durant el seu enfrontament, Magnussen revela que ell va estar darrere del segrest de John, com es veu a "The Empty Hearse" i explica que va pressionar Mary per "posseir" Mycroft a través de John i Sherlock.
Sherlock ofereix intercanviar la informació de Magnussen sobre Mary pels secrets d'estat continguts al portàtil de Mycroft. Tanmateix, Magnussen és conscient que Sherlock li està preparant una trampa. El portàtil conté un rastrejador GPS, i un cop Mycroft s'adoni que ha desaparegut, els serveis de seguretat faran una batuda a la finca i, en trobar el portàtil, tindran una raó legal per buscar als arxius de xantatge. Amb una alegria visible, Magnussen revela que el pla no funcionarà perquè les seves voltes no existeixen físicament; les dades són al seu palau mental. Com a editor de diaris, pot publicar qualsevol secret sense documents de suport. En donar-li el portàtil a Magnussen, Sherlock i John ara són culpables de vendre secrets governamentals. Poden ser empresonats per alta traïció, mentre que Magnussen continua sent legalment intocable. Quan arriben Mycroft i la policia, Sherlock dispara fredament a Magnussen al cap, adonant-se que aquesta és l'única manera d'alliberar els seus amics i tothom del seu poder.
Mycroft convenç el govern perquè estalviï a Sherlock un judici i, com a càstig alternatiu, el pressioni per a una missió d'alt risc a l'Europa de l'Est. Tanmateix, pocs minuts després d'enlairar-se, és recordat quan les pantalles de vídeo de tot el Gran Bretanya comencen a emetre en bucle una imatge estàtica de Jim Moriarty preguntant "M'has trobat a faltar?" Una escena postcrèdits mostra un Moriarty molt viu preguntant si el públic també el trobava a faltar.
Fonts i al·lusions
La trama s'extreu principalment del conte original " Charles Augustus Milverton", on Milverton, que porta el nom, és un xantatgista adaptat al personatge de Magnussen. En ambdues històries, "Appledore" és el nom de les voltes de l'antagonista, i en ambdues, Holmes es compromet amb un empleat del dolent per obtenir-hi accés.[4] Ambdues històries culminen amb la mort de Milverton/Magnussen, tot i que a la història original Milverton és assassinat per una de les seves víctimes.
El títol de "His Last Vow" és un joc sobre el títol de "His Last Bow",[4] la història final de Sherlock Holmes cronològicament.[5] El títol no s'explica dins de l'episodi, sinó que és una referència al diàleg de l'episodi anterior, "The Sign of Three", en què Sherlock fa el seu últim vot d'estar sempre allà per a John i Mary Watson. La trama de l'episodi no està relacionada amb la història curta, tot i que hi ha al·lusions presents. La història original mostra com el detectiu s'ha retirat a criar abelles en una casa rural de Sussex i, a l'episodi, Janine esmenta que té previst comprar una casa rural de Sussex de la qual traurà alguns ruscs d'abelles. En el diàleg final de l'episodi, una història que Mycroft va explicar a Sherlock sobre "el vent de l'est" durant la seva infància, és similar a un discurs de la història original.[6]
Mary revela la seva veritable identitat en el que Sherlock anomena "la casa buida", un carreró amagat darrere del que aparentment són les façanes de dues cases a Leinster Gardens. Dins de la "casa", Mary creu que Sherlock l'ha enganyat col·locant un ninot d'ell mateix al final del carreró: a "L'aventura de la casa deshabitada" s'utilitza un ninot per enganyar l'assassí coronel Sebastian Moran en una casa buida.[7]Les lletres A. G. R. A. que es veuen a la memòria USB semblen ser les inicials reals de Mary Watson. A El signe dels quatre, la primera història original de Holmes que presenta Mary Morstan, el tresor d'Agra és un punt focal principal i causa de disputa.[6] A la mateixa història, Bill Wiggins, un drogoaddicte a "His Last Vow", és un dels Irregulars de Baker Street.[4] La seqüència inicial, en què John viatja a un cau de drogues per recuperar el fill d'un amic de la família i també troba Sherlock, es deriva de l'inici de "L'home del llavi tort".[8]
Segons Gatiss, la frase de Mycroft, "Com al meu col·lega li agrada comentar, aquest país de vegades necessita un instrument contundent" és una referència a un comentari de M que descriu James Bond, i pretén suggerir que les dues sèries comparteixen la mateixa realitat.[9]
Producció
Càsting
El juliol de 2013, es va anunciar que l'actor danès Lars Mikkelsen protagonitzaria el paper principal del dolent de la tercera temporada de Sherlock.[10] Mikkelsen va aparèixer per primera vegada en un cameo sense parlar al final de "The Empty Hearse". La representació de Magnussen va ser descrita per Steven Moffat com a "terrorífica".[11] La productora Sue Vertue va suggerir Mikkelsen per al paper i va gravar un vídeo d'audició per a l'equip de producció en què orinava al seu graner. Mikkelsen protagonitzava una pel·lícula ambientada a l'est de Londres en aquell moment i havia adquirit un accent londinenc, així que va haver de "re-danejar" el seu accent.[12]
El fill de Moffat i Vertue, Louis Moffat, va interpretar un jove Sherlock en dues escenes i els pares reals de Benedict Cumberbatch, Timothy Carlton i Wanda Ventham, van repetir els seus papers com els pares de Sherlock de "The Empty Hearse". Steven Moffat va bromejar després dient que Sherlock "funciona amb nepotisme".[13]
Guió
Steven Moffat va confirmar que el final en suspens, el retorn de Moriarty, s'havia planejat ja a la temporada dos, quan va parlar del pla per al personatge de Moriarty amb l'actor Andrew Scott.[14] Tanmateix, va bromejar dient que estava tan sorprès com els espectadors de veure tornar en Moriarty, i va assenyalar que és impossible fingir que es dispari al cap.[15]Scott va aparèixer en una curta escena post-crèdits parlant a la càmera, ambdues estrenes de la sèrie. Moffat ha comentat que els espectadors hauran d'esperar "anys" per veure la resolució del suspens.[15]
Gatiss i Moffat havien considerat adaptar el personatge de Charles Augustus Milverton durant un temps, considerant-lo un dolent "brillantment realitzat".[16]Moffat veia Magnussen com el "mirall intel·lectual" de Sherlock i un "dolent únic", i va declarar que es va enamorar d'ell.[17] El personatge de Magnussen va ser concebut originalment com un estatunidenc que conservava el nom de Milverton, però Moffat va canviar tant la seva nacionalitat com el seu nom quan Mikkelsen va ser escollit. Va trobar el nom Magnussen en un lloc web de noms danesos, buscant-ne un que s'assemblés a Milverton, el nom del personatge original del conte de Doyle.[12] Gatiss va assenyalar que el personatge és un nou lloc fascinant on anar a causa de les seves diferències amb Moriarty.[16] Quan Mikkelsen va rebre el guió, va declarar que la seva primera impressió va ser que era el millor guió que he llegit mai.[18] Comparant Magnussen amb Moriarty, Cumberbatch va declarar que era "tan esgarrifós per la seva realitat, la seva normalitat", i que "no està impulsat per l'energia d'un bromista boig i caòtic que té Moriarty".[17]
Sobre la presentació del jove Sherlock, Moffat va assenyalar que era el camí lògic a seguir després de la presentació dels pares Holmes: "Un cop tens els pares i tens la rivalitat entre germans i tot això, la gent comença a pensar: 'bé, com era el jove Sherlock?'" Només vols aquestes coses, vols veure aquestes coses, és part d'actualitzar-ho."[19]
Rodatge
El director Nick Hurran havia treballat anteriorment amb Steven Moffat en diversos episodis de Doctor Who, inclòs l'especial del cinquantè aniversari de cinquantè aniversari.
El rodatge de "His Last Vow" va començar el 29 de juliol de 2013.[20] Una part del rodatge es va fer a Cardiff,[21] i una part a Leinster Gardens, on es va mostrar que les cases 23 i 24 eren meres façanes.[22] Les escenes ambientades a "Appledore", la casa de Magnussen, es van filmar a Swinhay House a Gloucestershire, propietat de Sir David McMurtry, cap de l'enginyeria Renishaw.[23]
L'escena posterior als crèdits, que mostra Moriarty (Andrew Scott) dient "Em trobeu a faltar?" a la càmera, era originalment més llarga, però es va tallar per recomanació de Gatiss per provocar el públic.[15]
Emissió i recepció
L'últim episodi de Sherlock de la temporada 3,[24] "His Last Vow" es va emetre per primera vegada a BBC One el diumenge 12 de gener de 2014 entre les 20:30 i les 22:00 GMT.[25] Durant la nit, l'episodi va ser vist per 8,77 milions d'espectadors,[26]una quota de 31,9%, que va baixar dels 9,2 milions (33,8%) de l'episodi inicial de la sèrie, "The Empty Hearse".[27] Tanmateix, quan es van tenir en compte les audiències finals, van augmentar fins a 11,38 milions, el mateix que "The Sign of Three", però encara per sota de "The Empty Hearse".[28] L'episodi es va repetir posteriorment al canal digital BBC Three el divendres 17 de gener de 2014 a partir de les 21:00 GMT.[29]
El British Board of Film Classification va donar a l’episodi un certificat 12, per "violència moderada, referències a drogues i un ús de llenguatge fort".[30] L'episodi es va estrenar al Regne Unit en DVD[31] i Blu-ray Disc[32] amb els altres episodis de la temporada ("The Empty Hearse" i "The Sign of Three") el 20 de gener de 2014.[32][31]
Recepció de la crítica
"His Last Vow" va rebre elogis de la crítica, i Louisa Mellor de Den of Geek va dir que l'episodi era "un final tan bo com el que Sherlock ha tingut mai", amb una trama molt sòlida.[33] Mark Jefferies de The Mirror va qualificar l'episodi de "fàcilment el millor fins ara d'aquesta temporada", amb una trama "fascinant". També va elogiar Mikkelsen com a "brillant".[34] Josh Wilding, que també escriu per a The Mirror, va dir que l'episodi "va ser en molts sentits el millor episodi de Sherlock fins ara" i el va qualificar de "simplement un dels millors programes de televisió de tots els temps", donant-li un 5/5.[35] Caroline Frost de Huffington Post la va qualificar de "final adequat per a la sèrie, amb guionistes i actors guardant el millor de si mateixos per al final", tot i les actuacions "desiguals" de la tercera temporada.[36] Serana Davies de The Telegraph va qualificar l'episodi com "el millor de tots" i li va donar 4 de 5 estrelles, qualificant Moffat de "el guionista superior de Sherlock". Tot i que la seva crítica va ser majoritàriament positiva, va qüestionar si el programa s'havia tornat "una mica vanitós, més aviat un fanfarró".[37] Lucy Mangan de The Guardian va dir que l'episodi era "perfecte" i un "flux incessant d'enginy, invenció i intel·ligència",[24] un sentiment compartit per Ellen Jones de The Independent, que va afirmar que contenia "intel·ligència, humor i referències obscures a fans a dojo" que "complia el que calia". Va continuar afirmant que hi ha "prou detall en aquest episodi per justificar veure'l una vegada i una altra, un cop per setmana, fins a la quarta temporada".[38] Chris Harvey de The Telegraph va elogiar la conclusió "molt ben feta" de l'episodi amb Moriarty, dient que era "molt juganera, molt ordenada. I molt inesperada".[39] Sandipan Deb, escrivint al diari indi Mint, va ser positiu sobre l'episodi, qualificant-lo de "millor" episodi de la sèrie, i va elogiar els seus "girs i tombs impressionants, la seva emocionant inversió del que hem sabut sobre els personatges durant tota la vida, una profunditat emocional mai vista abans i les seves enginyoses referències d'un sol ús al Cànon".[40] Deb també va elogiar la "tècnica cinematogràfica súper genial", destacant el moment en què Sherlock rep un tret i cau a terra com un "salt extraordinari de la imaginació i la bravura cinematogràfica".[40] Tanmateix, es va afirmar que els guionistes estaven "influenciats per les pel·lícules de Holmes dirigides per Guy Ritchie".[40]
Tanmateix, Neela Debnath, també de The Independent, va dir que l'episodi "s'havia esforçat massa i semblava una mica absurd", i en conseqüència "no va aconseguir assolir nous nivells". Malgrat això, va elogiar Mikkelsen com a Magnussen, qualificant la seva actuació d'"excel·lent".[41] Jeff Jensen d’ Entertainment Weekly va discrepar amb el fet que Sherlock matés Magnussen al final, en comptes de ser més llest que ell, considerant-ho fora de lloc: "Ell [Sherlock] va tenir la intel·ligència per idear solucions més inspirades al problema de Magnusson [sic], i el condiment per resistir-se a una de degradant".[42] L'episodi es va desviar del material original eliminant la dona que, a la història de Doyle, havia disparat a Milverton (Magnussen a l'adaptació)[43] Després de l'emissió de "His Last Vow", Moffat i Gatiss van dir en una entrevista amb Empire Cinemas:
| « | Moffat: A més, si llegiu [L'aventura de] Charles Augustus Milverton, el Dr. Watson al primer paràgraf us diu que està a punt de dir-vos una bajanada. Diu: "Fins i tot ara dec ser molt reticent". Crec que el que Doyle insinua és que Sherlock Holmes i el Dr. Watson es van asseure a Baker Street i van dir: "Bé, haurem d'anar a matar-lo, oi? Aquesta és l'única manera de fer-ho". Així que entren, el maten i després el Dr. Watson escriu una versió de la història que posa l'assassinat [a algú altre].
Gatiss: S'amaguen amb les seves màscares de lladre darrere la cortina, i aquesta dona a l'atzar ve i dispara a Milverton a la cara i després li clava el taló a la cara. És estrany, oi? Així que vull dir, realment, és només una extrapolació de dir: "Bé, probablement ho va fer ell, crec". "Moffat": Si Sherlock Holmes decidís que algú havia de morir, el mataria. No crec que tingués cap problema amb això. Gatiss: Considera Milverton com una mena de plaga, quelcom que s'hauria d'eradicar.[44] |
» |
Gavia Baker-Whitelaw, escrivint a The Daily Dot, va dir que l'eliminació d'un personatge femení va ser "Un fet desafortunat que encaixa perfectament amb el historial de Moffat amb personatges femenins tant a Doctor Who com a Sherlock", Baker-Whitelaw continua qüestionant si Mary podria haver matat Mikkelsen, en lloc de "fer el joc als fans que creuen que Moffat és un misogin que escriu tots els seus personatges femenins en el mateix cantonada", i qüestiona si Moffat és realment un misògin.[43]
L'escriptura de Steven Moffat, va dir Emma Dibdin de Digital Spy, és "uns quants graus més freda que la dels seus col·legues", cosa que va ajudar a que l'episodi tornés al "to cerebral i misteriós que alguns espectadors han desitjat".[45] Paul Jones, de Radio Times, va elogiar el "gran episodi fílmic" de Moffat,[46] mentre que Daniel Krupa, escrivint per a IGN, va dir que l'episodi era un recordatori de "com de brillant pot ser Sherlock [...]".[47]
Reconeixements
"His Last Vow" va ser nominat a diversos Premis Emmy i a diversos Premis de la Crítica Televisivas. Als 4ts Premis de la Crítica Televisiva, l'episodi va ser nominat en quatre categories. Als 66ns Premis Primetime Emmy, "His Last Vow" va guanyar set Emmys, la màxima quantitat per a qualsevol programa de televisió.
| Premi | Data de la cerimònia | Categoria | Destinataris i nominats[a] | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| Premis de la Crítica Televisiva[48][49] | 19 de juny de 2014 | Millor pel·lícula | "His Last Vow" | Nominat |
| Millor actor de minisèrie/pel·lícula | Benedict Cumberbatch | Nominat | ||
| Millor actor secundari de minisèrie/pel·lícula | Martin Freeman | Nominat | ||
| Millor actriu secundària de minisèrie/pel·lícula | Amanda Abbington | Nominat | ||
| Premis Primetime Emmy[50][51] | 25 d'agost de 2014 | Millor pel·lícula de televisió | Mark Gatiss, Steven Moffat, Beryl Vertue, Sue Vertue ai Rebecca Eaton | Nominat |
| Millor actor secundari en una minisèrie o pel·lícula | Benedict Cumberbatch | Guanyador | ||
| Millor actor secundari en una minisèrie o pel·lícula | Martin Freeman | Guanyador | ||
| Millor direcció de minisèrie, pel·lícula o drama Especial | Nick Hurran | Nominat | ||
| Millor guió per a una minisèrie, pel·lícula o especial dramàtic | Steven Moffat | Guanyador | ||
| Millor repartiment per a una minisèrie, pel·lícula o especial | Julia Duff i Kate Rhodes James | Nominat | ||
| Millor fotografia per a una minisèrie o pel·lícula | Neville Kidd | Guanyador | ||
| Millor vestuari per a una minisèrie, pel·lícula o especial | Sarah Arthur i Ceri Walford | Nominat | ||
| Composició musical destacada per a una minisèrie, pel·lícula o especial (banda sonora dramàtica original) | David Arnold i Michael Price | Guanyador | ||
| Millor edició d'imatges amb una sola càmera per a una minisèrie o pel·lícula | Yan Miles | Guanyador | ||
| Millor edició de so per a una minisèrie, pel·lícula o especial | Doug Sinclair, Stuart McCowan, Jon Joyce, Paul McFadden i Sue Harding | Guanyador | ||
| Millor mescla de so per a una minisèrie o pel·lícula | John Mooney, Howard Bargroff, Doug Sinclair i Peter Gleaves | Nominat |
Notes
- ↑ Quan els destinataris o nominats es donen com a persones, se'ls atribueix específicament la seva contribució a "His Last Vow".
Referències
- ↑ «Channel One will show the new "Sherlock" along with BBC». Gazeta.ru. [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ «The third series of Sherlock on the Channel One». Channel One Russia. [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ «Weekly top 10 programmes». BARB. Arxivat de l'original el 18 July 2014. [Consulta: 4 gener 2017].
- 1 2 3 Liew, Tim. «Sherlock series 3, episode 3 – His Last Vow: 10 references you may have missed». Metro, 13-01-2014. [Consulta: 15 gener 2014].
- ↑ Doyle, Arthur Conan. The Complete Sherlock Holmes. Simon & Schuster.
- 1 2 Liew, Tim. «Sherlock: His Last Vow – 11 spoiler-free finale teasers». Metro, 10-01-2014. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ Mellor, Louisa. «Sherlock series 3 finale review: His Last Vow». Den of Geek, 12-01-2014. [Consulta: 15 gener 2014].
- ↑ Mellor, Louisa. «Sherlock: His Last Vow Q&A with Steven Moffat, Amanda Abbington, Lars Mikkelsen». Den of Geek, 14-01-2014. [Consulta: 15 gener 2014].
- ↑ Britt, Ryan. «Get Ready to Love Mark Gatiss». Tor.com, 11-11-2015. [Consulta: 16 novembre 2015].
- ↑ Jeffery, Morgan. «'Sherlock' casts 'The Killing's Lars Mikkelsen as new nemesis». Digital Spy, 29-07-2013. [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ Jones, Paul. «Benedict Cumberbatch's new Sherlock adversary, Lars Mikkelsen's Charles Augustus Magnussen, is "terrifying" says Steven Moffat». Radio Times, 03-11-2013. [Consulta: 23 març 2014].
- 1 2 Mellor, Louisa. «Sherlock: His Last Vow Q&A with Steven Moffat, Amanda Abbington, Lars Mikkelsen & more...». Den of Geek, 14-01-2014. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ Leigh, Rob. «Sherlock writer Steven Moffat jokes Benedict Cumberbatch's parents were cast to continue show "nepotism"». The Mirror, 06-01-2014. [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ Martin, Denise. «What's Next on Sherlock? Steven Moffat Answers Our Lingering Questions About Season 3». Vulture.com, 03-02-2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
- 1 2 3 Jefferies, Mark «Sherlock fans will have to wait "years" until Moriarty death riddle is revealed, teases Steven Moffat». Daily Mirror, 04-02-2014.
- 1 2 BBC. «An interview with Steven Moffat and Mark Gatiss – Sherlock: Series 3 – BBC One». YouTube, 19-12-2013. [Consulta: 23 març 2014].
- 1 2 «Sherlock series 3: How the character of Charles Augustus Magnussen was formed». The Daily Telegraph, 13-01-2014. Arxivat de l'original el 14 January 2014. [Consulta: 14 juny 2014].
- ↑ «Interview with Lars Mikkelsen». BBC, 11-01-2014. Arxivat de l'original el 12 January 2014. [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ Walker, Danny «Sherlock: Steven Moffat casts son Louis in gripping final episode of the series, His Last Vow». Daily Mirror, 13-01-2014.
- ↑ Jones, Paul. «Sherlock series 3 filming diary». Radio Times, 03-09-2013. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ Daly, Emma. «See Benedict Cumberbatch, Martin Freeman and Mark Gatiss filming Sherlock». Radio Times, 02-08-2013. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ Edgar, James. «Extraordinary London quirk uncovered in Sherlock finale». The Telegraph. Telegraph Media Group, 13-01-2014. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ Edgar, James. «Millionaire owner of Sherlock mansion opts for more modest dwelling». The Telegraph. Telegraph Media Group, 13-01-2014. [Consulta: 13 gener 2014].
- 1 2 Mangan, Lucy. «Sherlock – TV review». The Guardian, 13-01-2014. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ De Graeve, Nikki. «Sherlock – 3.03 "His Last Vow" Synopsis». Entertainment Outlook, 13-12-2013. Arxivat de l'original el 7 January 2014. [Consulta: 5 gener 2014].
- ↑ Eames, Tom. «Sherlock concludes with 8.77 million for 'His Last Vow' on Sunday». Digital Spy, 13-01-2014. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ «Sherlock: Praise for 'perfect' series finale». BBC, 13-01-2014. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ «Viewing Dat: Top 30 [select appropriate week]». BARB. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Episodes by date». BBC. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ «SHERLOCK – HIS LAST VOW [Season 3, Episode 3]». British Board of Film Classification. Arxivat de l'original el 18 January 2014. [Consulta: 18 gener 2014].
- 1 2 «Sherlock Series 3 (DVD)». BBC Shop. [Consulta: 18 gener 2014].
- 1 2 «Sherlock Series 3 (Blu-ray)». BBC shop. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ Mellor, Louisa. «Sherlock: His Last Vow spoiler-free review». Den of Geek, 09-01-2014. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ Jefferies, Mark. «Sherlock spoiler-free review: His Last Vow is thrilling, chilling and the best episode in series 3». The Mirror, 08-01-2014. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ Wilding, Josh. «Sherlock verdict: His Last Vow was in many ways the best episode yet». The Mirror, 13-01-2014. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ Frost, Caroline. «'Sherlock: His Last Vow' Review – Benedict Cumberbatch Finds Fitting Finale Villain In Lars Mikkelsen». Huffington Post, 12-01-2014. [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ Davies, Serena. «Sherlock, season 3, episode 3, review». The Daily Telegraph, 12-01-2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ Jones, Ellen E. «Sherlock, TV review: 'Series 3 finale delivers the goods'». The Independent, 12-01-2014. [Consulta: 18 juny 2014].
- ↑ Harvey, Chris. «'Moriarty is dead... But I'm a liar' – why we just can't trust Sherlock's writer». The Daily Telegraph, 13-01-2014. [Consulta: 18 juny 2014].
- 1 2 3 Deb, Sandipan. «After 'Sherlock', 'The Musketeers'». Mint, 30-01-2014. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ Debnath, Neela «Sherlock 'His Last Vow' TV review: A disappointingly desperate finale». The Independent, 12-01-2014.
- ↑ Jensen, Jeff (3 February 2014). «'Sherlock' goes 'Man of Steel': Should heroes have a license to kill?». Entertainment Weekly.
- 1 2 Baker-Whitelaw, Gavia. «'Sherlock' wrote a female character out of a classic story, and fans aren't happy». Daily Dot, 18-01-2014. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ Plumb, Ali (15 January 2014). «20 Sherlock Series 3 Secrets From Mark Gatiss And Steven Moffat». Empire: 17.
- ↑ Dibdin, Emma. «Sherlock series 3 finale: 'His Last Vow' recap». Digital Spy, 12-01-2014. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ Jones, Paul. «Sherlock series 3 episode 3 His Last Vow programme guide». Radio Times, 12-01-2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ Krupa, Daniel. «The Game Has Just Begun.». IGN, 12-01-2014. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑ «Premi de la Crítica Televisivas». Critics' Choice. Arxivat de l'original el 2 June 2012. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ McDonald, Soraya Nadia «Photos: See all the winners of last night's Critics' Choice Television Awards». , 20-06-2014.
- ↑ «Sherlock: His Last Vow (Masterpiece)». Television Academy. [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ Vincent, Alice. «Emmy Awards 2014: Sherlock scoops nominations». The Telegraph. The Telegraph Media Group, 10-07-2014. [Consulta: 15 juliol 2014].