El banquer cec

Infotaula episodi de televisióEl banquer cec
(en) The Blind Banker Modifica el valor a Wikidata
SèrieSherlock Modifica el valor a Wikidata
Temporadaprimera temporada de Sherlock Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi2 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorEstudi en rosa Modifica el valor a Wikidata
SegüentEl gran joc Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r agost 2010 i 31 juliol 2011 Modifica el valor a Wikidata
DirectorEuros Lyn Modifica el valor a Wikidata
GuionistaStephen Thompson Modifica el valor a Wikidata
ProductorSue Vertue Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Arnold Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Qualificació NMHHcategoria IV Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Actors
Benedict Cumberbatch
Martin Freeman
Una Stubbs
Gemma Chan
Zoe Telford
Gillian Elisa
Daniel Percival
Al Weaver Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1664529 FilmAffinity: 428114 Rottentomatoes: tv/sherlock/s01/e02 Allmovie: v524513 Modifica el valor a Wikidata

"El banquer cec" (títol original en anglès "The Blind Banker")[1] és el segon episodi de la primera temporada de la sèrie de drama criminal de la BBC Sherlock, que segueix les aventures modernes de Sherlock Holmes, i va ser emès per primera vegada per BBC One l'1 d'agost de 2010. Va ser escrita per Stephen Thompson i dirigida per Euros Lyn.

Sherlock és una adaptació lliure de les històries de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle, ambientades en l'actualitat. "El banquer cec" segueix Sherlock (Benedict Cumberbatch) i John Watson (Martin Freeman) mentre investiguen una sèrie de xifrats que representen nombres en un antic sistema numèric xinès sistema numèric xinès que han estat deixats per una xarxa de contraban xinesa que té la intenció de matar per recuperar un objecte que un d'ells va robar.

Va atreure 8,07 milions d'espectadors a BBC One i BBC HD. La recepció de la crítica va ser generalment positiva, tot i que alguns crítics van considerar que era inferior al primer episodi. L'episodi també va ser criticat pels seus clixés orientalistes.

Argument

Al Museu Nacional d'Antiguitats, l'expert en ceràmica xinesa Soo Lin Yao veu alguna cosa espantosa i desapareix. Mentrestant, Sherlock porta a John a una poderosa empresa financera internacional. Allà, Sebastian Wilkes, un antic conegut universitari de Sherlock, demana ajuda. Es produeix un robatori en què un parell de símbols aparentment sense sentit es van pintar amb esprai sobre el retrat d'un banquer. Sherlock s'adona que era un missatge dirigit a un home, Edward van Coon, de la oficina de Hong Kong, que no ha vingut a treballar. Sherlock entra al pis tancat de van Coon i el troba mort. La policia, sota el comandament de l'inspector detectiu Dimmock, ho considera un suïcidi, tot i que Sherlock ho veu com un assassinat. Aviat, el periodista Brian Lukis (Howard Coggins) mor dins del seu pis tancat. Sherlock i John investiguen, i en una biblioteca on havia estat Lukis, troben els mateixos símbols misteriosos pintats en un prestatge.

John, buscant seguretat financera, aconsegueix una feina com a locum en una consulta local dirigida per la Dra. Sarah Sawyer. Més tard, Sherlock i John descobreixen un vincle entre els dos homes; tots dos acabaven de tornar de la Xina i tots dos van anar a una botiga de curiositats orientals, "El Gat de la Sort". Allà, Holmes s'assabenta que els símbols són antics Números de Hangzhou xinesos (correctament números de Suzhou). Sherlock s'adona que el pis de Soo Lin és buit i tafaneja, on troba un intrús; es produeix una breu baralla, però l'atacant fuig. Al museu, descobreixen els mateixos símbols en una estàtua. Aleshores, amb l'ajuda de l'artista de grafits "Raz", Sherlock i John troben més símbols pintats en una paret i lluiten per desxifrar el missatge. De tornada al museu, Holmes sorprèn a Soo Lin amagada, que explica que el codi està vinculat a la banda criminal "Tong Lotus Negre", de la qual va ser membre. Malauradament, abans que pugui desxifrar completament el missatge, és assassinada pel seu germà, un altre membre d'una banda criminal. Sherlock s'adona que Van Coon i Lukis eren membres dels Tong, involucrats en el contraban d'antiguitats valuoses per vendre a Londres. Van ser assassinats perquè un d'ells va robar alguna cosa.

Sherlock sap que el missatge té la forma d'un xifrat per llibre, i ell i John passen la nit revisant els llibres de les dues primeres víctimes, intentant trobar la solució. El primer dia de treball de John no va bé, però Sarah el cobreix i organitzen una cita. Sherlock aconsegueix entrades per a un circ xinès itinerant. Mentre John i Sarah gaudeixen dels clàssics números d'escapisme i acrobàcies, Sherlock ronda pel backstage i és atacat, però amb l'ajuda de Sarah i John, els tres escapen. Mentre Sherlock continua buscant la solució al xifratge del llibre, John i Sarah són segrestats; els malvats confonen John amb Sherlock, que volen que reveli la ubicació del "tresor" desaparegut a canvi de la vida de Sarah.

Afortunadament, Sherlock desxifra el codi utilitzant una guia Londres A–Z i rescata John i Sarah. També s'adona que l'esmunyedís "tresor" ha estat a la vista tot el temps: una agulla per als cabells de jade pertanyent a la família reial xinesa, que portava la secretària/amant de Van Coon, Amanda, que l'havia rebut com a regal de Van Coon. Tanmateix, Shan, el líder del Tong Lotus Negre, escapa i contacta amb una persona a través d'un "xat" en línia identificada només pel nom inicial "M" que havia ajudat la banda a fer-se un lloc a Londres. L'episodi acaba un moment abans que un franctirador dispari a Shan després que "M" escrius que Shan no tornarà a fallar.

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català el 2012.[1]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Sherlock Holmes Benedict Cumberbatch Carles di Blasi
Doctor Watson Martin Freeman Àlex Meseguer
Senyora Hudson Una Stubbs Lourdes López
Molly Hooper Louise Brealey Lara Ullod
Sarah Zoe Telford Sílvia Vilarrasa
Soo Lin Yao Gemma Chan Marta Barbará
Inspector Dimmock Paul Chequer Hernan Fernández
Seb Wilkes Bertie Carvel Óscar Muñoz
Andy Galbraith Al Weaver Roger Isasi-Isasmendi
Amanda Olivia Poulet Carme Alarcón
Directora de Museu Janice Acquah Lourdes López

Al·lusions

Segons Moffat, l'episodi pren el concepte de missatges codificats de "Els ballarins" (utilitzant missatges pictòrics),[2][3][4] una característica de la història a la qual es fa referència directament més tard, a l'episodi de la temporada 4 The Final Problem.

Alan Kistler de Newsarama ha assenyalat altres possibles inspiracions com ara l'ús a La vall de la por d'un codi "basat en un llibre que molta gent tindria".[5] Una víctima d'assassinat trobada dins d'una habitació tancada accessible només escalant podria ser una al·lusió a El signe dels quatre.[5]

Emissió i recepció

"El banquer cec" es va emetre a BBC One l'1 d'agost de 2010. Les xifres de la nit van mostrar que l'episodi havia estat vist per 6,442 milions d'espectadors a BBC One, una quota d'audiència del 25,6%, mentre que 210.000 el van veure a BBC HD una hora més tard.[6] Les xifres consolidades finals van ascendir a 8,07 milions, tenint en compte tant BBC One com BBC HD.[7]

Resposta de la crítica

L'episodi va rebre crítiques mixtes i positives dels crítics de televisió. Sam Wollaston, de The Guardian, va pensar que "El banquer cec" era millor que l'episodi inicial de la sèrie, i va qualificar la trama de "més satisfactòria... més clara i més independent". Va elogiar especialment la relació entre Sherlock i Watson.[8]El ressenyador de Radio Times David Butcher va escriure que l'episodi "no tenia el dinamisme de guió dels altres, però tenia un gran avantatge: Zoe Telford. Va interpretar un interès amorós pel Dr. Watson de Martin Freeman i va amenaçar breument amb incorporar un personatge femení fort a la barreja, només per malgastar-se en tasques de damisel·la en perill. Només podem esperar que el creador Steven Moffat la torni a portar per una segona vegada".[9]Chris Tilly d'IGN va qualificar l'episodi amb un 7 sobre 10, i el va descriure com "un esforç mediocre que no fa justícia a aquest començament intel·ligent i sofisticat". Va elogiar la direcció de Lyn i el desenvolupament dels personatges, especialment de Watson, però Lestrade no hi va aparèixer i la trama "no aconsegueix enganxar del tot, la història sembla com 60 minuts de material allargats durant més de 90".[10]

Classificació de les crítiques dins de la sèrie general

Durant els primers anys (2017-2022) després de la primera emissió de la sèrie, les avaluacions que classificaven els 13 episodis de la sèrie entre si van situar aquest episodi en l'onzè o dotzè lloc a les seves llistes.[11][12][13][14][15][16]

La crítica retrospectiva també es va centrar en la política de gènere, els estereotips racials i un Orientalisme paternalista a l'episodi.[17] Laurie Penny, escrivint per The New Statesman, va declarar que estava "cansada de les històries sobre homes blancs intel·ligents", i va qualificar la trama com "booga-wooga, perill groc, exòtic, empori de massacre ximple".[18] Kayti Burt, escrivint per Collider, va qualificar l'episodi com el vuitè millor de la mitjana de la sèrie, però va assenyalar el seu "orientalisme seriosament mandrós".[19] Jaine Chemmachery, professora de Literatura Postcolonial a la Universitat de la Sorbona, va escriure en un article del 2020 que: "Els trops de l'alteritat inassimilable i el misteri insondable es reempaquetaven en un barri xinès de Londres que és explícitament orientalista", referint-se tant a la sèrie en conjunt com a aquest episodi directament.[20]

Referències

  1. 1 2 El banquer cec a eldoblatge.com
  2. ↑ «Steven Moffat: "Cos people have asked: tonight's Sherlock ("The Blind Banker") is loosely based on The Dancing Men."». twitter.com. Arxivat de l'original el 17 July 2012. [Consulta: 6 desembre 2010].
  3. ↑ «Steven Moffat tells us about 'Who' vs. 'Sherlock'» (YouTube video). Digital Spy, 22-07-2010. Arxivat de l'original el 2021-12-15.
  4. ↑ Hale-Stern, Kaila. «Benedict Cumberbatch and Steven Moffat share secrets of Sherlock season 2!». io9, 04-05-2012. Arxivat de l'original el 8 January 2016. [Consulta: 29 desembre 2017].
  5. 1 2 Kistler, Alan. «BBC's new SHERLOCK Annotations: Episode 2, 'Blind Banker'». Newsarama, 01-12-2010. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 29 desembre 2017].
  6. ↑ Deans, Jason. «Sherlock on the case with 6.4m». The Guardian, 02-08-2010. [Consulta: 5 maig 2012].
  7. ↑ «Weekly Top 30 Programmes». Broadcasters' Audience Research Board. [Consulta: 5 maig 2012].
  8. ↑ Wollaston, Sam. «TV review: Sherlock, Alan Titchmarsh's Walks of Fame and Come Dine with Me Down Under». The Guardian, 01-08-2010. [Consulta: 5 maig 2012].
  9. ↑ Butcher, David. «Sherlock: Series 1–2. The Blind Banker». Radio Times. [Consulta: 5 maig 2012].
  10. ↑ Tilly, Chris. «Sherlock: "The Blind Banker" Review». IGN, 02-08-2010. [Consulta: 5 maig 2012].
  11. ↑ Vary, Adam B. «With "Captain Marvel," Gemma Chan is Demolishing Hollywood's Aversion to Color-Blind Casting». , 08-03-2019.
  12. ↑ Ulatowski, Rachel. «Every 'Sherlock' Episode Ranked Worst to Best». The Mary Sue, 29-10-2022.
  13. ↑ Nugent, John (2017-01-17). «Sherlock: Every Episode Ranked from Best to Worst». Empire.
  14. ↑ Jeffery, Morgan. «What's the best Sherlock episode? We rank all 13 (And a ½) episodes». Digital Spy, 09-04-2018.
  15. ↑ Doran, Sarah (2018-02-17). «Every Sherlock episode Ranked». Radio Times.
  16. ↑ Keeling, Rob. «Ranking every 'Sherlock' episode so far». Yahoo! Movies, 22-02-2018. [Consulta: 4 maig 2024].
  17. ↑ Prof. Jenn. «Retrospective Review #2: The Blind Banker». sherlockshome.net, 25-09-2015.
  18. ↑ Penny, Laurie. «Laurie Penny on the BBC's Sherlock: I'm tired of stories about clever white men and how special they are». The New Statesman, 03-08-2010.
  19. ↑ Burt, Kayti. «Sherlock Episodes Ranked Worst to Best». Collider, 05-03-2019. [Consulta: 5 març 2019].
  20. ↑ Chemmachery, Jaine «Orientalising London and the Victorian Era: Questioning Neo-Victorian Politics and Ideologies». Polysèmes, 23, 2020. DOI: 10.4000/polysemes.7382.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.