Els gossos de Baskerville

Infotaula episodi de televisióEls gossos de Baskerville
(en) The Hounds of Baskerville Modifica el valor a Wikidata
SèrieSherlock Modifica el valor a Wikidata
Temporadasegona temporada de Sherlock Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi2 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorUn escàndol a Belgravia Modifica el valor a Wikidata
SegüentLa caiguda de Reichenbach Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 gener 2012 i 27 maig 2012 Modifica el valor a Wikidata
Emissora originalBritish Broadcasting Corporation Modifica el valor a Wikidata
DirectorPaul McGuigan Modifica el valor a Wikidata
GuionistaMark Gatiss Modifica el valor a Wikidata
ProductorSue Vertue Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Arnold Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFabian Wagner Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Actors
Benedict Cumberbatch
Mark Gatiss
Martin Freeman
Una Stubbs
Russell Tovey
Clive Mantle
Rupert Graves Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1942613 FilmAffinity: 445499 Rottentomatoes: tv/sherlock/s02/e02 Allmovie: v559110 Modifica el valor a Wikidata

"Els gossos de Baskerville" (títol original en anglès "The Hounds of Baskerville")[1] és el segon episodi de la segona temporada de la sèrie de drama criminal de la BBC Sherlock, que segueix les aventures modernes de Sherlock Holmes, i va ser emès per primera vegada per BBC One el 8 de gener de 2012. Va ser escrit pel cocreador Mark Gatiss, que també interpreta Mycroft Holmes, el germà de Sherlock a la sèrie, i va ser dirigit per Paul McGuigan. L'episodi és una adaptació contemporània de El gos dels Baskerville, una de les obres més famoses de Sir Arthur Conan Doyle.

A l'episodi, Sherlock (Benedict Cumberbatch) i el seu company de resolució de crims John Watson (Martin Freeman) s'encarreguen del cas de Henry Knight (Russell Tovey), que 20 anys abans va presenciar el brutal assassinat del seu pare per un "gos gegantí" a Dartmoor. La investigació porta la parella a Baskerville, una base de recerca militar.

A causa de la popularitat de la novel·la, Gatiss va sentir una responsabilitat més gran d'incloure elements familiars de la història que quan va adaptar les històries menys conegudes. El guió estava pensat per seguir elements del gènere de terror i fer que l'episodi fes por. A diferència de les històries de fantasmes tradicionals, la trama de Gatiss es va centrar en horrors més contemporanis, teories de la conspiració i modificació genètica. El rodatge es va dur a terme durant el maig de 2011, amb preses addicionals fins a finals d'agost. El rodatge en exteriors es va dur a terme principalment al Sud de Gal·les, tot i que algunes parts es van rodar a Dartmoor. El gos es va crear utilitzant efectes visuals.

Després de la seva emissió a BBC One, l'episodi va rebre xifres consolidades de 10,266 milions d'espectadors al Regne Unit. Aquesta audiència, tot i que va suposar una lleugera baixada respecte a l'episodi anterior, encara representava la segona audiència més gran de la televisió britànica la setmana que es va emetre. La reacció de la crítica a l'episodi va ser majoritàriament positiva, amb els crítics lloant tant la modernització com la seva fidelitat tonal a l'original. Els crítics van elogiar Cumberbatch, Freeman i Tovey, així com la seqüència del "palau mental" de Sherlock.

Argument

Sherlock i John reben la visita d'Henry Knight, que va presenciar com el seu pare era assassinat per un "gos gegantí" a Dartmoor fa 20 anys. Després d'anys de teràpia, Henry va tornar al lloc, només per veure les petjades del gos, cosa que va provocar la seva petició d'ajuda. Tot i que inicialment ho descarta, Sherlock aviat s'intriga per l'ús de "gos" (hound) per part d'Henry en lloc de "gos" (dog). Sherlock i John arriben a Dartmoor i descobreixen que el gos és una llegenda local. Visiten Baskerville, una base de recerca propera del Ministeri de Defensa, utilitzant el passi de seguretat de Mycroft. Després que les credencials de Mycroft provoquin una alerta de seguretat, el Dr. Bob Frankland avala la identitat de Sherlock, tot i saber la veritat. Frankland diu que era amic del pare d'Henry i que està preocupat pel seu benestar.

Henry explica a John i Sherlock les paraules "llibertat" i "dins" dels seus somnis. Sherlock, John i Henry visiten el forat amb l'esperança de trobar el gos. De camí, John es queda enrere per observar el que semblen ser senyals de codi Morse, però aquests resulten no tenir res a veure amb el cas. Quan arriba a Sherlock i Henry, Henry diu que acaba de veure el gos a la boira espessa i que Sherlock també el deu haver vist, cosa que Sherlock nega. Més tard, en una posada local, Sherlock està visiblement commocionat i confessa que va veure el gos. John intenta calmar-lo, suggerint que se l'havia imaginat, però Sherlock reacciona amb ràbia, negant que hi hagi res malament amb ell. John el deixa sol i intenta demanar informació a la terapeuta de Henry, Louise Mortimer, amb el pretext de xerrar amb ella. Tanmateix, són interromputs per Frankland, que fa descobrir la seva tapadora. Mentrestant, Henry al·lucina que el gos està assetjant casa seva.

L'endemà al matí, Sherlock teoritza que "gos" (hound) podria ser un acrònim en lloc d'una paraula. La parella es troba amb l'Inspector Lestrade, enviat per Mycroft per vigilar Sherlock. Interroguen els hostalers sobre una comanda anterior de carn que John va veure, cosa que li va semblar estranya per a un restaurant vegetarià. Els hostalers admeten que tenen un gos al prat per impulsar el comerç turístic, però fan veure als investigadors que l'han sacrificat. Aquesta explicació satisfà Lestrade, però no Sherlock, que insisteix que el gos que va veure era monstruós.

Trucant Mycroft, Sherlock torna a accedir a Baskerville. Buscant sol els nivells inferiors dels laboratoris de genètica, John es troba atrapat i després sent uns grunyits, que assumeix que són del gos. Es tanca ell mateix en una gàbia buida i truca a Sherlock, que el rescata. Sherlock dedueix que la responsable n'era una arma química dissenyada per desencadenar al·lucinacions violentes. Refugiant-se al seu "palau mental", una tècnica de memòria, Sherlock s'adona que "llibertat" i "in" representen Liberty (Indiana). Després de veure fitxers confidencials, s'assabenta que "H.O.U.N.D." era un projecte secret de la CIA destinat a crear una arma química al·lucinant antipersona. Tot i que el projecte va ser abandonat diversos anys abans, Sherlock s'adona que Frankland, que va participar en el projecte, l'ha continuat en secret.

Després que John rebi una trucada de Mortimer avisant que Henry ha fugit amb una pistola, John, Sherlock i Lestrade corren al forat per trobar Henry a punt de suïcidar-se. Sherlock explica que el gos era una al·lucinació; el seu pare havia estat assassinat per Frankland, que portava una màscara de gas i una dessuadora amb la frase "H.O.U.N.D. Liberty, IN". Un nen no podia suportar això, així que la seva ment l'enganyava. Cada vegada que Henry tornava, Frankland el gasificava amb l'al·lucinògen. La boira del buit és en realitat l'agent químic, activat per les compreses de pressió de la zona. A mesura que Henry es calma, tots cauen sota la influència del gas i veuen un gos salvatge preparant-se per atacar-los, i John li dispara. Frankland apareix a l'escena, i Sherlock al·lucina breument que és Moriarty, abans de perseguir-lo. Henry s'adona que el seu pare havia estat assassinat perquè va trobar Frankland provant la droga. Ataca Frankland, que fuig al camp de mines de la base i vola pels aires.

Mentre Sherlock i John es preparen per marxar l'endemà, John es pregunta per què va veure el gos al laboratori tot i no haver inhalat el gas del buit. Sherlock suposa que les canonades amb fuites van enverinar John al laboratori. John s'adona que Sherlock el va tancar als laboratoris per provar la seva teoria. També assenyala que Sherlock s'equivocava per una vegada; havia cregut que la droga era al sucre d'en Henry i l'havia posat subreptíciament al cafè d'en John.

A les escenes finals, Mycroft supervisa l'alliberament de Moriarty d'una cel·la de detenció, que té "Sherlock" escrit a totes les parets.

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català el 2012.[1]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Sherlock Holmes Benedict Cumberbatch Carles di Blasi
Doctor Watson Martin Freeman Àlex Meseguer
Mycroft Holmes Mark Gatiss Albert Mieza
Inspector Lestrade Rupert Graves Ramon Canals
Senyora Hudson Una Stubbs Lourdes López
Henry Knight Russell Tovey Manuel Gimeno
Doctora Stapleton Amelia Bullmore Neus Sendra
Bob Frankland Clive Mantle Jaume Comas
Major Barrymore Simon Paisley Day Alfonso Vallés
Doctora Mortimer Sasha Behar Núria Domènech
Caporal Lyons Will Sharpe Albert Trifol i Segarra
Fletcher Steohen Wight Roger Isasi-Isasmendi
Gary Gordon Kennedy Eduard Doncos

Fonts i al·lusions

La història està basada en la novel·la d'Arthur Conan Doyle El gos dels Baskerville, i també conté recursos argumentals i línies d'altres històries de Doyle:

  • El gas al·lucinògen prové d’ "El peu del diable".[2]
  • L'aspecte amarat de sang de Holmes amb un arpó prové de "Peter ''el negre''".[3]
  • La preferència declarada de Holmes per alguna cosa més forta que el te, potser "un set per cent més forta", és una referència al seu ús d'una solució de cocaïna al set per cent descrita a El signe dels quatre.[4]
  • L'escena en què Holmes afirma haver fet una aposta amb Watson prové d'una escena similar a "L'aventura del carboncle blau". L'episodi també introdueix la frase popular "Un cop has descartat l'impossible, el que quedi, per improbable que sigui, ha de ser veritat", de diverses històries.[5] La còpia de The Racing Post, a la butxaca de l'home, és una clara al·lusió a the 'Pink 'un' de la història original: "Quan veus un home amb bigotis d'aquell tall i el 'Pink' sortint de la butxaca, sempre el pots treure amb una aposta".
  • Sherlock anomena Lestrade "marró com una nou", una frase extreta paraula per paraula de una conversa diferent a Estudi en escarlata.[3]

Producció

Càsting

Russell Tovey va aparèixer a l'episodi com a Henry Knight.

El juny de 2011, es va anunciar que Russell Tovey apareixeria a la segona temporada de Sherlock en el seu segon episodi.[6] Tovey, a qui li va agradar "Sherlock" per mantenir-se fidel a l'estil de les novel·les malgrat el seu toc modern, va dir sobre l'experiència: "És increïble formar-ne part", i va afegir, "Vaig poder actuar amb Benedict i Martin, cosa que va ser fantàstic". L'actor també va explicar que durant les seves escenes, "Vam fer unes dues setmanes i mitja de rodatges nocturns a Cardiff i vaig sentir com si tingués jet lag".[7] Pel que fa al personatge d'Henry, Tovey no volia que fos un "desastre balbucejant", sinó madur i sincer, a més de ferit i turmentat. Gatiss també va fer que Henry mostrés signes de culpabilitat del supervivent. El nebot de Tovey va fer una audició per al paper d'un Henry més jove, però un altre actor infantil va ser escollit per al paper, ja que el nebot es considerava massa jove.[3]

Antecedents i guió

"Per a ["Els gossos de Baskerville"], volia fer-ho el més terrorífic possible i que fos una història de terror com cal. Però el que no em va semblar correcte va ser convertir-ho en una història de casa encantada. Així que em vaig adonar que el que més temem avui dia és el govern sense rostre i les teories de la conspiració ... i són gairebé l'equivalent modern de les històries de fantasmes. I el millor és que pots tenir tots els tòpics d'una història de fantasmes. Així que, en lloc de Baskerville com una gran casa fantasmagòrica, és una instal·lació... amb rumors foscos sobre les "coses" que hi crien."

—Mark Gatiss, sobre com escriu el to de terror de "Els gossos de Baskerville"[2]

L'episodi es basava en El gos dels Baskerville, publicada per primera vegada entre 1901 i 1902; es considera una de les històries de Holmes més famoses d'Arthur Conan Doyle, ja que va ser escrita després que Doyle matés Sherlock i, en conseqüència, es va vendre bé. També va ser una de les novel·les més adaptades de la sèrie Sherlock Holmes.[3] A causa de la seva popularitat, l'escriptor Mark Gatiss va sentir una responsabilitat més gran d'incloure elements familiars de la història que quan va adaptar les històries menys conegudes.[8][9]Conan Doyle havia matat el seu famós personatge de la història de 1893 "El problema final", però va cedir a la pressió popular per escriure una altra aventura de Holmes. Gatiss va observar que el cansament de Conan Doyle amb el personatge es demostra per l'absència de Holmes durant la meitat d’ "El gos dels Baskerville", en què el paper del Doctor Watson apareix en primer pla.[2]

A diferència de l'original, però, els productors van decidir centrar Sherlock en la seva adaptació, de manera que Sherlock només amenaça de quedar-se a Londres.[8] A més, els tres episodis de la segona temporada mostren Sherlock tractant, respectivament, l'amor, la por i la mort. Aquí, els productors volien que Sherlock, un ultraracionalista, s'enfrontés a alguna cosa que semblava impossible, sobretot perquè el seu Sherlock encara és un personatge jove que encara no ha experimentat la por.[3] Freeman va declarar que quan veu el gos, Sherlock s'"aterreix realment" i durant un temps deixa de confiar en les proves que ha vist.[10]

Els productors també van considerar com fer que el gos fos creïble perquè, segons Gatiss, el públic sempre troba el gos decebedor en les adaptacions.[11] Per tant, Gatiss volia que la solució fos més que un "gos amb pintura lluminosa". En una escena, Henry té una al·lucinació a casa seva, on el gos encén els llums de seguretat brillants del seu jardí del darrere. Aquesta escena aparentment es basa en l'experiència del cocreador Steven Moffat i la seva productora executiva i esposa Sue Vertue, que també tenen llums de seguretat brillants i sovint s'espanten cada vegada que els llums s'encenen a la nit.[3]

Hi havia altres diferències respecte a la novel·la. Henry Knight es basava en Sir Henry Baskerville, però el personatge Barrymore, un majordom del llibre, es va convertir en un major de l'exèrcit. Un altre personatge, Fletcher, era original de l'episodi; El personatge es basava en Bertram Fletcher Robinson, el periodista que va ajudar Doyle amb la novel·la. En una altra escena, John s'adona del que sembla ser codi Morse, però no té res a veure amb el cas. Moffat ho va anomenar el cas més divertit on els productors agafen un element de les obres de Doyle i "fan alguna cosa descarada amb ell". La base de Baskerville es basava en el centre de recerca de ciències militars Porton Down. Mentre feia una investigació per a l'episodi, Gatiss va descobrir que artistes i científics havien fet un conill lluminós, utilitzant la proteïna fluorescent verda d'una medusa, que va formar la base d'una història secundària que implicava un conill "que brilla a la foscor" creat a Baskerville pel Dr. Stapleton, la mare del nen que va escriure a Sherlock al principi de l'episodi demanant-li que l'ajudés a trobar el seu conill perdut. A l'episodi, s'especifica que el "gen GFP" empalmat que havia permès que el conill brillés provenia d'una medusa de l'espècie Aequorea victoria. A més, Gatiss va suggerir el concepte d'un "palau mental", una tècnica de memòria originària de l'Antiga Grècia; la idea va sorgir d'un llibre de l'il·lusionista Derren Brown. Aquesta tècnica portaria Sherlock a la revelació del projecte secret H.O.U.N.D.[3]

Els primers esborranys del guió feien que Henry matés accidentalment Louise Mortimer, però els productors mai van quedar satisfets amb aquest desenvolupament, pensant que Henry hauria fracassat si ella morís. Els guionistes també van postular que l'assassinat del pare de Henry implicava venjança després que tingués una aventura, però els productors i Gatiss van trobar més fàcil esmentar que va morir perquè es va assabentar dels experiments de Frankland amb el gas al·lucinògen. El final també va canviar; L'escena final originalment incloïa Moriarty entrant a la Torre de Londres, però això es va esperar per a l'episodi següent.[3]

Rodatge i efectes

The Bush Inn a St Hilary (Vale of Glamorgan), que també feia de pub Cross Keys a Dartmoor.

"Els gossos de Baskerville" van trigar unes quatre setmanes a filmar-se, i el rodatge es va desenvolupar principalment durant el maig de 2011. Es van rodar escenes addicionals més tard, al juliol i a l'agost. El rodatge in situ es va dur a terme principalment al Sud de Gal·les, i parts de l'episodi es van rodar in situ a Dartmoor, tot i que els productors no tenien la intenció de fer-ho originalment. El primer dia va tenir lloc en un cementiri. Els productors buscaven un poble al sud de Gal·les que tingués "un aspecte molt anglès".[3] Es van filmar escenes del pub fictici "Cross Keys" al Bush Inn de St Hilary (Vale of Glamorgan). L'equip de producció va donar 500 lliures al poble després que acabés el rodatge.[12] En una escena, després que Sherlock vegi per primera vegada el gos, Sherlock fa deduccions sobre una mare i un fill des d'una taula propera. En el rodatge de l'escena, Cumberbatch ha de recordar diverses pàgines de monòlegs davant de la càmera i ha hagut de parlar més ràpid del que estava acostumat.[10]

Les escenes a Baskerville van ser filmades a diverses localitzacions. L'exterior es va filmar a la fàbrica de gas de Baverstocks, prop de Llwydcoed a Mid Glamorgan.[13] Mentrestant, els laboratoris es van filmar en dues ubicacions separades, una de les quals era una instal·lació de processament de microxips. El canvi entre les dues ubicacions va significar que l'equip havia de transportar un elevador. Les escenes a Dewer's Hollow, on es va veure el gos, es van filmar prop de Castell Coch. Les escenes de revelació a la vall van trigar dues nits a filmar-se. En algun moment, el rodatge de les escenes es va retardar a causa de la pluja. Les escenes rodades a Dartmoor van tenir lloc en zones com Haytor i Hound Tor, aquesta última de les quals es deia que era on es va ambientar la història original.[3]

Al llarg de les seves escenes, Rupert Graves estava bronzejat perquè abans de filmar l'episodi, l'actor era a Guadalupe, una illa del Carib, apareixent a Wild at Heart. Com a resultat, Gatiss va afegir esmentar que Lestrade va anar de vacances al guió. A l'episodi original, John havia d'al·lucinar el gos en un magatzem de carn. Tanmateix, després de visitar un magatzem d'aquest tipus a Bristol, els productors es van adonar que seria massa car i fred per a Freeman, obligant-los a canviar l'escenari als laboratoris de Baskerville. En una escena, Sherlock condueix un Land Rover amb John com a passatger després de la seva arribada a Dartmoor; originalment, John havia de ser qui conduís el cotxe, però Freeman no pot conduir. A les escenes dels clients, Tovey va haver de fumar una cigarreta d'herbes, ja que era il·legal fumar cigarretes reals al plató. Al llarg de l'episodi, l'equip de producció va utilitzar diòptries dividides en certes escenes, una tècnica de càmera on dos angles de càmera separats estan al mateix focus a la pantalla. L'episodi també inclou plans del gos, que van ser produïts per efectes visuals. Tot i que la sèrie utilitzava imatges generades per ordinador (CGI) en el passat, va ser la primera vegada que es va fer un efecte visual a gran escala. Tanmateix, no hi havia cap guia perquè el repartiment interactués amb ella.[3]

Emissió i recepció

"Els gossos de Baskerville" es va emetre per primera vegada a BBC One el diumenge 8 de gener de 2012 entre les 20:30 i les 22:00. Va rebre xifres preliminars durant la nit de 8,16 milions d'espectadors amb una quota d'audiència del 29%. Va baixar gairebé 400.000 espectadors respecte a la setmana anterior Un escàndol a Belgravia, però va seguir sent l'emissió més vista en la seva franja horària, superant el drama d'ITV1 Wild at Heart.[14][15][16] Quan es tenen en compte les audiències finals, l'episodi va experimentar un augment de més de dos milions d'espectadors, amb un total de 10,266 milions d'espectadors, convertint-lo en el segon programa més vist de la setmana.[17][18]L'episodi es va repetir posteriorment al canal digital BBC Three el dissabte 14 de gener de 2012 a partir de les 19:00,[19] i va ser vist per 710.000 espectadors.[20] També es va convertir en el tercer programa més vist del 2012 a la plataforma en línia BBC iPlayer a partir del maig, amb més d'1,6 milions de visualitzacions.[21]

El British Board of Film Classification va atorgar a l'episodi un Certificat 12 per "amenaça i violència moderades".[22] L'episodi, que va acompanyat d'un comentari d'àudio de Moffat, Gatiss, Tovey i Vertue,[23] es va publicar amb la resta de la segona temporada al Regne Unit en DVD i Blu-ray el 23 de gener de 2012.[24][25]

Recepció de la crítica

L'escena en què Sherlock va enfilar-se al cim d'un tor a Dartmoor va recordar a un crític la pintura de Caspar David Friedrich El caminant sobre el mar de boira.[26]

Les crítiques de l'episodi van ser majoritàriament positives. En una crítica prèvia a l'emissió, Terry Ramsey de The Daily Telegraph va qualificar el canvi de la història d'una casa gòtica a una base de recerca militar com a "una peça inspirada de modernització". Va elogiar els dos actors principals i va dir que "el guió és agut i enginyós i l'actualització és intel·ligent, tot mantenint-se fidel a l'original. Un clàssic modern".[27] Serena Davies, també de The Daily Telegraph, va elogiar l'episodi per ser "ràpid, agut i enginyós, com esperem del duet creatiu de Moffat i Gatiss, i força menys inescrutable que l'episodi de Cap d'Any". Davies va qualificar l'episodi amb quatre de cinc estrelles.[28] Chris Harvey, també de The Daily Telegraph, va identificar una sèrie de pistes, referències culturals i possibles inspiracions. Suggereix que l'escena en què "Sherlock Holmes va pujar sol al cim d'un turó de Dartmoor i va contemplar el paisatge de sota, semblava ser una referència visual directa a... El caminant sobre el mar de boira" del pintor paisatgista romàntic alemany del segle XIX Caspar David Friedrich. Harvey també va identificar diverses referències al personatge de Thomas Harris Hannibal Lecter, similituds argumentals amb la pel·lícula del 2005 Batman Begins i acudits similars a Scooby-Doo.[26]

Sam Wollaston, per a The Guardian, va comparar favorablement "Els gossos de Baskerville" amb "Un escàndol a Belgravia", escrivint que l'episodi "té un ritme del segle XXI, i brilla amb l'enginy que esperem de "Sherlock"... [recapturant] l'essència de "El gos dels Baskerville"... com l'original, és realment esgarrifós".[29] David Butcher de Radio Times va comparar l'episodi amb l'episodi inaugural de la sèrie de Steven Moffat, "Un escàndol a Belgravia", dient que "és més aviat un afer esgarrifós, tot treball de càmera nerviós, paranoia i suspens".[30] Christopher Hootan de Metro va pensar que l'episodi era "el matrimoni perfecte entre un pressentiment boirós i basat en un erm i un thriller modern i trepidant", afegint que "amb un guió vertiginós i una actuació captivadora de Benedict Cumberbatch, Sherlock ofereix aproximadament l'hora i mitja de televisió més ràpida del moment".[31]

"Abordant "El gos dels Baskerville", Mark Gatiss es va enfrontar a un dur. Com es fa un thriller de misteri modern i funcional a partir d'una història tan familiar per a tants? Com s'emociona un públic que ja coneix el misteri? Amb una trama hàbil, inversions furtives, una base excel·lent en la font i el gènere, i una deliciosa sensació de malícia arriba la resposta de Gatiss en forma de "Els gossos de Baskerville". L'episodi 2.2 ofereix un terror psicològic que ens espanta força abans de revelar que el seu gos sobrenatural té una procedència molt real."

—Louisa Mellor de Den of Geek[32]

Louisa Mellor de Den of Geek creia que l'episodi estava "ben educat" en el gènere de terror, "amb molta por i salts a les ombres. L'elegant música d'Arnold i Price va destacar meravellosament en les escenes, en gran part sense paraules, de les al·lucinacions temibles de Watson i Henry". Mellor també va agrair la "mà elegant" de McGuigan com a director, destacant especialment la seqüència del "palau mental", així com l'actuació de Tovey com a Henry Knight i per "una vegada més" veure el paper de Watson per ser "més que sospirar exasperadament al seu company de pis i demanar disculpes als altres en nom de Sherlock". En resum, el crític va declarar: "Només puc fer-me ressò de les pròpies paraules finals de Sherlock a Henry: "Aquest cas, gràcies, ha estat brillant".[32] Chris Tilly d'IGN va qualificar l'episodi amb un "bo" 7 sobre 10, però va afirmar que, tot i que estava "ple de misteri i intriga", la història central "no era prou forta per omplir els 90 minuts de durada, es va quedar sense energia a la meitat i va acabar amb esforços irrellevants i, de vegades, exasperants per despistar el públic". Tilly va elogiar l'actuació de Cumberbatch com un Holmes mentalment destrossat, i Freeman per haver estat "alliberat aquesta setmana, amb Watson investigant en solitari en un parell d'ocasions", i també va pensar que Tovey era una "bona incorporació al conjunt".[33]

David Lewis de CultBox la va qualificar de "thriller força senzill sobre guerra química, encobriments i un gos colossal". També és ple de suspens, esgarrifós i magnífic." El crític també va comentar l'aspecte del gos: "No és [mutant], és clar, només un gos mestís amb aspecte malvat contractat per Gary i Billy per aconseguir negocis per al seu bar i, afortunadament, com tots els gossos anteriors que han perseguit Holmes al cinema i la televisió durant gairebé cent anys, té un aspecte gloriosament dolent quan finalment apareix." Lewis va qualificar l'episodi amb quatre de cinc estrelles.[34] Morgan Jeffery de Digital Spy va pensar que "Els gossos de Baskerville" va ser "una excel·lent entrega de Sherlock: divertida, malhumorada i, de vegades, realment aterridora". Jeffery va considerar que la realització final del gos va ser impressionant i va elogiar el treball CGI, així com l'actuació de Cumberbatch i Freeman.[35]

No obstant això, alguns crítics van donar a l'episodi crítiques mixtes i negatives. Tom Ryan de WhatCulture va qualificar l'episodi amb dues estrelles i mitja de cinc. resumint la crítica amb: "Donada la popularitat del llibre original i l'èxit fins ara de la sèrie de televisió actual, és segur suposar que l'episodi d'ahir a la nit va ser potser la entrega més esperada de la sèrie des del seu inici. Quina llàstima, doncs, que fos tan decebedor."[36] L'escriptor de The Guardian, Stuart Heritage, va declarar: "Els gossos de Baskerville d'ahir a la nit no van tenir tanta acollida com altres aventures, potser per la quantitat de temps que Cumberbatch i Freeman van passar separats. Tota la secció central, on Watson va marxar furiós després de ser sotmès a un altre dels monòlegs barrocs de Sherlock, com ara "aquell home és esquerrà i també té pèl de gos en un dels mitjons", va semblar lenta i plana precisament perquè no hi havia la química entre els dos protagonistes que hem arribat a esperar de Sherlock.[37] Jim Shelley del Daily Mirror va declarar que l'episodi va ser "una decepció", contrastant-lo amb el llibre original com "un tractat tediós contra la vivisecció". Tanmateix, Shelley va afirmar que va gaudir de l’escena del "palau de la ment".[38]

Referències

  1. 1 2 Els gossos de Baskerville a eldoblatge.com
  2. 1 2 3 McLean, Gareth. «Mark Gatiss on writing "The Hounds of Baskerville"». Radio Times. BBC Magazines, 08-01-2012. [Consulta: 8 gener 2012].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Mark Gatiss, Steven Moffat, Russell Tovey, Sue Vertue (2012). Commentary for "The Hounds of Baskerville" (Sherlock, Complete Second Series (DVD/Blu-ray) Disc 1). 2 Entertain.
  4. ↑ «Review: "The Hounds of Baskerville" (Sherlock 2x2)». Leaky News, 13-01-2012. Arxivat de l'original el 3 November 2013. [Consulta: 15 maig 2012].
  5. ↑ «Sherlock Review: "The Hounds of Baskerville"». TV Fanatic, 13-05-2012. [Consulta: 15 maig 2012].
  6. ↑ Jeffery, Morgan. «Russell Tovey to appear in 'Sherlock'». Digital Spy. Hachette Filipacchi Médias, 30-06-2011. [Consulta: 6 maig 2012].
  7. ↑ Martin, Will. «Russell Tovey ('Sherlock' and 'Being Human') interview». Cult Box, 01-11-2011. [Consulta: 6 maig 2012].
  8. 1 2 Jeffery, Morgan. «'Sherlock' Mark Gatiss Q&A: 'Horror is a big part of Sherlock Holmes'». Digital Spy. Hachette Filipacchi Médias, 05-01-2012. [Consulta: 8 gener 2012].
  9. ↑ Gaskell, Simon «Sherlock writer Steven Moffat furious with sexist claim». Trinity Mirror, 04-01-2012. Arxivat 13 de gener 2012 a Wayback Machine.
  10. 1 2 Benedict Cumberbatch, Martin Freeman, Paul McGuinan, Steven Moffat (2012). Sherlock Uncovered (Sherlock, Complete Second Series (DVD/Blu-ray) Disc 2). 2 Entertain.
  11. ↑ Gilbert, Gerard «The case of the amazing reinvention: On set with the stars of TV's Sherlock». The Independent. Independent Print Limited, 09-12-2011.
  12. ↑ «Village pub to feature in final episode of Sherlock». Trinity Mirror, 07-01-2012.
  13. ↑ «Sherlock cult following to boost tourism in South Wales». Trinity Mirror, 17-01-2012.
  14. ↑ Lee, Ben. «'Dancing on Ice' opens to 8.7m on ITV1». Digital Spy. Hachette Filipacchi Médias, 09-01-2012. [Consulta: 5 maig 2012].
  15. ↑ Millar, Paul. «'EastEnders' Pat death, 'Sherlock' beat 'Harry Potter' ITV premiere». Digital Spy. Hachette Filipacchi Médias, 02-01-2012. [Consulta: 5 maig 2012].
  16. ↑ Plunkett, John. «Dancing on Ice left clueless by Sherlock». The Guardian, 09-01-2012. [Consulta: 5 maig 2012].
  17. ↑ «Weekly Top 10 Programmes (select BBC1 and w/e 8 January 2012)». Broadcasters' Audience Research Board. [Consulta: 5 maig 2012].
  18. ↑ «Weekly Top 30 Programmes (select w/e 8 January 2012)». Broadcasters' Audience Research Board. Arxivat de l'original el 1 July 2014. [Consulta: 5 maig 2012].
  19. ↑ «Sherlock - Broadcasts in January 2012». BBC Online. BBC. [Consulta: 7 maig 2012].
  20. ↑ «Weekly Top 10 Programmes (select BBC3 and w/e 15 January 2011)». Broadcasters' Audience Research Board. [Consulta: 7 maig 2012].
  21. ↑ «Sherlock episode with naked Lara Pulver most watched show on BBC iPlayer». The Daily Telegraph, 29-05-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  22. ↑ «SHERLOCK - THE HOUNDS OF BASKERVILLE Video». British Board of Film Classification, 20-12-2011. Arxivat de l'original el 19 July 2012. [Consulta: 8 gener 2012].
  23. ↑ «SHERLOCK - THE HOUNDS OF BASKERVILLE Audio». British Board of Film Classification, 20-12-2011. Arxivat de l'original el 29 July 2012. [Consulta: 8 gener 2012].
  24. ↑ «Sherlock: Series 2 (DVD)». BBC Shop. BBC Online. [Consulta: 7 maig 2012].
  25. ↑ «Sherlock: Series 2 (Blu-ray)». BBC Shop. BBC Online. [Consulta: 7 maig 2012].
  26. 1 2 Harvey, Chris «Sherlock: The Hounds of Baskerville, BBC One: five talking points». The Daily Telegraph, 09-01-2012.
  27. ↑ Ramsey, Terry «Sherlock, episode two, BBC One, preview». The Daily Telegraph, 06-01-2012.
  28. ↑ Davies, Serena. «Sherlock: The Hounds of Baskerville, BBC One, review». The Daily Telegraph, 08-01-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  29. ↑ Wollaston, Sam «TV review: Borgen; Sherlock». The Guardian, 07-01-2012.
  30. ↑ Butcher, David. «Sherlock Series 2 - 2. The Hounds of Baskerville». Radio Times. BBC Magazines. [Consulta: 8 gener 2012].
  31. ↑ Hootan, Christopher. «Sherlock showed how the remake should be done». Metro. Associated Newspapers, 08-01-2012. [Consulta: 10 maig 2012].
  32. 1 2 Mellor, Louisa. «Sherlock series 2 episode 2: The Hounds of Baskerville review». Den of Geek, 08-01-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  33. ↑ Tilly, Chris. «Sherlock: "The Hounds of Baskerville" Review». IGN. News Corporation, 09-01-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  34. ↑ Lewis, David. «'Sherlock': 'The Hounds of Baskerville' review». CultBox, 08-01-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  35. ↑ Jeffery, Morgan. «'Sherlock': 'The Hounds of Baskerville' recap». Digital Spy. Hachette Filipacchi Médias, 08-01-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  36. ↑ Ryan, Tom. «TV Review: SHERLOCK 2.2, 'The Hounds of Baskerville'». WhatCulture, 10-01-2012. Arxivat de l'original el 21 February 2012. [Consulta: 10 maig 2012].
  37. ↑ Heritage, Stuart. «Sherlock: it's all about the double act». The Guardian, 09-01-2012. [Consulta: 10 maig 2012].
  38. ↑ Shelley, Jim. «Sherlock the coolest detective around while Endeavour is Morse Minor». Daily Mirror. Trinity Mirror, 09-01-2012. [Consulta: 10 maig 2012].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.