La carn rebel

Infotaula episodi de televisióLa carn rebel
(en) The Rebel Flesh Modifica el valor a Wikidata
SèrieDoctor Who i Doctor Who (2005) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
TemporadaDoctor Who (sèrie 6) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi5 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorLa dona del doctor Modifica el valor a Wikidata
SegüentLa quasi gent Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 maig 2011 i 22 febrer 2012 Modifica el valor a Wikidata
DirectorJulian Simpson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuionistaMatthew Graham Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció2.5 Modifica el valor a Wikidata
Durada45 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
IMDB: tt1777783 Modifica el valor a Wikidata

"La carn rebel" (títol original en anglès "The Rebel Flesh")[1] és el cinquè episodi de la sisena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, emès per primera vegada el 21 de maig de 2011 a BBC One i als Estats Units a BBC America. És el primer episodi d'una història en dues parts escrita per Matthew Graham i dirigit per Julian Simpson, que va concloure a "La quasi gent".

En l'episodi, la TARDIS és colpejada per una tempesta solar, enviant el el Doctor (Matt Smith) i els seus companys Amy Pond (Karen Gillan) i Rory Williams (Arthur Darvill) a un monestir en una illa de la Terra al segle XXII, que s'ha convertit en una fàbrica per bombar àcid fora de l'illa. Per evitar la mort per l'àcid, els treballadors han utilitzat una "matèria programable" anomenada Carn, que crea un doppelgänger (anomenat "Gànger") controlat pel treballador. Quan arriba la tempesta solar, els Gàngers esdevenen independents, i el Doctor, l'Amy i en Rory han de treballar per evitar que els dos grups entrin en una guerra.

El productor creador Steven Moffat va demanar específicament a Graham que escrivís els episodis sobre "avatars que es rebel·len", tot i que la Carn i el monestir van ser idees originals de Graham. L'episodi es va filmar a finals dels mesos de 2010 amb algunes rodatges en exteriors al Castell de Caerphilly i al Castell de Cardiff per representar el monestir. Es van utilitzar pròtesis per crear els trets facials dels Gangers, mentre que es van utilitzar dobles dels actors per a escenes en què un personatge i el seu Gànger eren tots dos en una escena, però no mostraven la cara.

L'episodi va ser vist per 7,35 milions d'espectadors al Regne Unit i va aconseguir un Appreciation Index de 85. Els crítics van ser generalment positius sobre l'episodi; alguns van elogiar l'ambientació i els personatges, però altres van comentar que la història no s'havia desenvolupat prou tot i que només era la primera part. Els efectes generats per ordinador utilitzats per a una escena també van ser desaprovats per un parell de crítics.

Argument

Sinopsi

La TARDIS queda atrapada per les primeres onades d'un "tsunami solar" i es materialitza a la Terra al segle XXII. L'Onzè Doctor, l'Amy i el Rory es troben en una illa remota, on una fàbrica ubicada en un antic castell-monestir del segle XIII bombeja un valuós àcid altament corrosiu al continent. La tripulació mínima de la fàbrica utilitza un fluid autoreplicant anomenat Carn a partir del qual creen doppelgänger d'ells mateixos, col·loquialment anomenats "Gàngers". La tripulació controla els Gàngers amb arnesos especials per operar en l'entorn perillós de la fàbrica. El Doctor, inicialment fent-se passar per meteoròleg, tem que la pitjor part del tsunami solar aviat colpegi la fàbrica d'energia solar, amenaçant els que encara queden, i s'ofereix a portar la tripulació a la seva TARDIS. La capatàs, Miranda Cleaves, es nega a tancar la fàbrica fins que no rebi ordres del continent. Quan comença la tempesta solar, el Doctor corre a desconnectar el col·lector solar, però el tsunami colpeja el castell, llançant el Doctor de la torre i deixant tothom inconscient durant una hora.

Quan la tripulació desperta, es troben fora dels llits de control sense cap rastre dels Gàngers. Aviat descobreixen que els Gàngers han guanyat consciència i que dos Gàngers es troben entre ells, fent-se passar per Cleaves i Jennifer, quan les dues es delaten tornant-se pàl·lides. Jennifer també demostra la capacitat de contorsionar-se i estirar el seu cos molt més enllà dels límits humans naturals. La Jennifer Gànger lluita amb la seva nova identitat i es fa amiga de Rory, que ha començat a demostrar un vincle emocional amb ella. La Cleaves Gànger treballa en secret amb els altres Gàngers per intentar matar els humans reals, ja que l'humà Cleaves planeja matar els Gàngers. El Doctor intenta reunir els dos bàndols, però falla quan l'humà Cleaves mata el Gànger Buzzer. Els Gàngers planegen un atac, i el Doctor acusa Cleaves de matar un ésser viu, cosa que Cleaves es nega a reconèixer. La Gànger Jennifer busca la seva contrapart humana per matar-la. El Doctor determina que en un monestir, el lloc més segur és la capella, i hi dirigeix tothom. Els Gàngers, amb vestits de protecció contra àcid, s'acosten a la capella. En contra dels desitjos d'Amy, Rory se separa del grup per trobar Jennifer després de sentir els seus crits. Mentre s’atrinxeren a la capella, Amy i el Doctor descobreixen una versió Gànger del Doctor.

Continuïtat

"La quasi gent" confirma que el Doctor va venir a la base per examinar la Carn en la seva fase inicial per tal de tallar humanament la seva connexió amb Amy, que va ser substituïda per un avatar Gànger abans del començament de la sèrie.[2][3] Un cop més se'l veu fent una ecografia d'embaràs a l'Amy que, com abans, no pot arribar a una conclusió sobre si està embarassada.[4][5] La "Dama del pegat a l'ull" també fa una altra breu aparició a l'Amy,[6] similar a les de "El dia de la Lluna"[4] i "La maledicció de la taca negra".[5] La seva identitat es revela a "La quasi gent" i té un paper més important a "Un home bo va a la guerra"[2][7] i "El casament de la River Song".[8]

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català.[9]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Onzè Doctor Matt Smith Manuel Gimeno
Amy Pond Karen Gillan Isabel Valls
Rory Williams Arthur Darvill Carles Lladó
Cleaves Raquel Cassidy Maria Lluïsa Magaña
Buzzer Marshall Lancaster Óscar Muñoz
Jennifer Sarah Smart Geni Rey
Jimmy Wicks Mark Bonnar Jordi Salas
Buzzer Marshall Lancaster Óscar Muñoz
Madame Kovarian Frances Barber Azucena Díaz

Producció

Escriptura

Matthew Graham originalment havia d'escriure un sol episodi per a l’anterior sèrie, però es va retirar perquè no tenia prou temps per escriure el guió. Aleshores va rebre un correu electrònic del productor creador Steven Moffat, que li va demanar que escrivís per a la següent temporada; Graham va acceptar.[10] Quan es van conèixer, Moffat va dir que li agradaria que els episodis conduïssin al final de mitja temporada i que hauria de tractar sobre "avatars que es rebel·len". Inicialment preocupat que això pogués semblar massa similar a la pel·lícula Avatar, Graham va crear la Carn.[11] Graham volia que els Gàngers fossin espantosos, però no monstres que volguessin "conquerir el món només per si sol". Volia que el públic els pogués identificar, ja que eren humans que mereixien drets.[12] Moffat va suggerir que els avatars treballessin en una fàbrica; intentant fer-lo diferent d'altres fàbriques que apareixen a Doctor Who, Graham va proposar ambientar la història en un monestir, cosa que Moffat va aprovar.[11] El monestir es va inspirar en la pel·lícula El nom de la rosa, mentre que els Gangers van ser influenciats per La cosa; Graham ho va descriure com "La cosa en el context d'El nom de la rosa".[10]

En els primers esborranys del guió, hi havia "tantes còpies de gent corrent per tot arreu" que feien que la història fos massa confusa, així que Graham i l'equip de producció van treballar per fer-la més racional.[10] L'episodi també conté una subtrama en què Rory ajuda i protegeix Jennifer mentre està espantada pels Gàngers, cosa que va resultar un gir en la relació entre Amy i Rory. L'actriu Karen Gillan va gaudir del gir. Anteriorment, l'Amy sempre havia tingut Rory "al palmell de la mà" i es mostrava una faceta diferent del personatge, ja que experimentava les mateixes emocions que sentia Rory quan semblava interessada en el Doctor.[12] L'actor Arthur Darvill també pensava que donava a Rory l'oportunitat de "fer-se un home" i ser un heroi protegint algú.[12]

Rodatge i efectes

El castell de Caerphilly, que es va utilitzar com a lloc de rodatge del monestir que apareix a l'episodi.

La lectura de "La carn rebel" i "La quasi gent" va tenir lloc el 12 de novembre de 2010.[13] Es va filmar cap a finals de novembre i principis de desembre.[12] Les temperatures fredes d'aquell moment eren un repte i causaven molèsties. L'equip estava preocupat que el repartiment, en particular els tres actors principals, emmalaltissin, ja que el seu vestuari no estava dissenyat per a aquestes condicions meteorològiques. Tot i això, el repartiment es va mantenir sa.[12] Es van filmar escenes fora i dins del monestir al castell de Caerphilly,[12] utilitzades anteriorment a Doctor Who a "La fi del temps"[14] i "Els vampirs de Venècia".[15]

Els actors van interpretar els seus respectius Gàngers, amb pròtesis aplicades a les cares per quan les cares dels duplicats tornessin al material original de la Carn.[12] Moffat volia que els Gàngers semblessin "matèria ocular": blancs amb petits capil·lars que els travessaven.[11] Per a les escenes en què tant el personatge com el seu respectiu Gànger eren a la mateixa presa, es va utilitzar un doble per a cadascun dels actors. La majoria de les imatges mostraven el personatge o el seu Gànger parlant per sobre l'espatlla del seu homòleg, ja que només la part posterior dels caps dels dobles es va fer perquè s'assemblés als actors.[12]

L'episodi també conté diverses pistes de música contemporània. Al principi, quan l'Amy i el Rory juguen als dards dins de la TARDIS i el Doctor fa una ecografia d'embaràs a l'Amy, la cançó "Supermassive Black Hole" de Muse sona de fons.[16] Els Gàngers també toquen "You Don't Have to Say You Love Me" de Dusty Springfield.[13]

Emissió i recepció

"La carn rebel" es va emetre per primera vegada a BBC One el 21 de maig de 2011[17] i en la mateixa data als Estats Units a BBC America.[18] Al Regne Unit, l'episodi va aconseguir una qualificació nocturna de 5,7 milions amb una quota d'audiència del 29,3%.[19] Quan es van calcular les qualificacions consolidades, es va informar que 7,35 milions d'espectadors havien vist l'episodi, convertint-lo en el sisè episodi més vist a BBC One durant la setmana.[20] Va rebre un Appreciation Index de 85, considerat per la BBC com a "excel·lent".[21]

Recepció de la crítica

"La carn rebel" va rebre ressenyes generalment positives per part de la crítica. Dan Martin, escrivint per a The Guardian, va dir que "La carn rebel" "és particularment satisfactòria", tot i que sembla que no ha passat gaire cosa, ja que és la primera part d'una història en dues parts. Va elogiar el "món creïble" de Graham i els personatges "ben dibuixats" de Cleaves, Buzzer i Jennifer.[16] Més tard el va qualificar com el setè millor episodi de la sèrie, tot i que el final no va ser inclòs a la llista.[22]El ressenyador de The Telegraph Gavin Fuller la va qualificar de "una història de Doctor Who d'estil molt tradicional". Va assenyalar que Matt Smith va fer una actuació més moderada que s'adaptava a la sensació de l'episodi, i també va elogiar l'avantatge que es va treure amb la filmació en exteriors del monestir.[23] El crític de Radio Times Patrick Mulkern va considerar que l'episodi era una millora respecte a l'únic altre episodi de Graham a Doctor Who, "Temeu-la", tot i que no l'havia "encantat". En contrast amb Martin, Mulkern va dir que els personatges de Graham no "mostraven gaires signes de vida encara" amb l'excepció de Jennifer, que era "marginalment comprensiva".[24]

Matt Risley d’IGN va qualificar l'episodi amb un 8 sobre 10, dient que oferia "una història sòlida i tradicional de Whovian, tot i que en el seu millor moment", tot i que encara no era "gens innovadora". Va continuar elogiant el repartiment secundari que "va aconseguir vendre tant els seus originals humans imperfectes com les seves contraparts progressivament boges de gàngers", així com l'ambientació. Tanmateix, va qüestionar la voluntat de Rory de protegir Jennifer, ja que pensava que Rory hauria après de les seves experiències amb la mort a ser més curós.[25] Morgan Jeffery de Digital Spy va donar a l'episodi quatre de cinc estrelles, dient que "La carn rebel" "aconsegueix un equilibri satisfactori entre l'humorístic i l'horrible" des de la frívola obertura. Va elogiar Graham per gestionar l'estructura en dues parts utilitzant temps extra per explorar els personatges i els temes, i va pensar que el punt culminant de l'episodi van ser les escenes de Rory amb Jennifer. Tanmateix, va criticar els efectes especials utilitzats en algunes escenes, tot i que va qualificar les pròtesis utilitzades per als Gàngers d'"impressionants", així com l'episodi per acabar en "un suspens humit" que era "clarament massa telegrafiat al llarg de l'episodi".[26]

El ressenyador de SFX magazine Richard Edwards va donar a l'episodi quatre de cinc estrelles, dient que "sembla fantàstic" i va elogiar l'elecció de l'abadia com a fàbrica, que va fer saltar a l'aire "el clixé". d'un entorn industrial futurista a part immediatament, i [et feia] sentir com si estiguessis veient alguna cosa nova." Com Jeffery, va dir que els efectes visuals eren "generalment força bons", però va criticar els efectes CGI utilitzats per a les habilitats especials de Jennifer.[6] Keith Phipps a The A.V. Club el va qualificar com a "B" i el va qualificar de "només un episodi força bo". La seva queixa era que "realment [semblava] mitja història de la mateixa manera que no ho fan les millors dues parts de Doctor Who", tot i que va dir que va aconseguir plantar fils intrigants per a la conclusió.[27]

Referències

  1. ↑ La carn rebel a Doctor Who Català
  2. 1 2 ; Matthew Graham (writer), Julie Simpson (director), Marcus Wilson (producer) «The Almost People». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:6, 28-05-2011. « »
  3. ↑ Golder, Dave. «Doctor Who "A Good Man Goes To War" – TV Review». SFX, 04-06-2011. [Consulta: 1r desembre 2011].
  4. 1 2 ; Steven Moffat (writer), Toby Haynes (director) «Day of the Moon». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:2, 30-04-2011. « »
  5. 1 2 ; Stephen Thompson (writer), Jeremy Webb (director) «The Curse of the Black Spot». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:3, 07-05-2011. « »
  6. 1 2 Edwards, Richard. «Doctor Who 6.05 "The Rebel Flesh" Review». SFX, 21-05-2011. [Consulta: 6 agost 2011].
  7. ↑ ; Steven Moffat (writer), Peter Hoar (director) «A Good Man Goes to War». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:7, 04-06-2011. « »
  8. ↑ ; Steven Moffat (writer), Jeremy Webb (director) «The Wedding of River Song». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:13, 01-10-2011. « »
  9. ↑ La carn rebel a eldoblatge.com
  10. 1 2 3 Brew, Simon. «Matthew Graham interview: on writing Doctor Who». Den of Geek, 18-05-2011. [Consulta: 7 agost 2011].
  11. 1 2 3 Golder, Dave. «Doctor Who "The Rebel Flesh" Writer Interview». SFX, 19-05-2011. [Consulta: 25 setembre 2011].
  12. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Double Trouble». . Doctor Who Confidential, episodi:5, 21-05-2011. « »
  13. 1 2 «The Rebel Flesh/The Almost People – The Fourth Dimension». BBC. Arxivat de l'original el 19 April 2013. [Consulta: 7 agost 2011].
  14. ↑ «Doctor Who's Tardis lands at Caerphilly Castle». BBC, 10-12-2009. [Consulta: 11 octubre 2011].
  15. ↑ Golder, Dave. «Doctor Who». SFX, 03-11-2010. [Consulta: 2 desembre 2011].
  16. 1 2 Martin, Dan. «Doctor Who: The Rebel Flesh – Series 32, Episode 5». The Guardian, 21-05-2011. [Consulta: 6 agost 2011].
  17. ↑ BBC. "Network TV BBC Week 21: Saturday 21 May 2011". Nota de premsa.
  18. ↑ «The Rebel Flesh». BBC America. [Consulta: 7 agost 2011].
  19. ↑ «Doctor Who "The Rebel Flesh" Overnight Ratings». SFX, 22-05-2011. [Consulta: 24 maig 2011].
  20. ↑ «Weekly Top 30 Programmes». Broadcaster's Audience Research Board, 22-05-2011. [Consulta: 7 agost 2011].
  21. ↑ «The Rebel Flesh – Appreciation Index». The Doctor Who News Page, 23-05-2011. [Consulta: 7 agost 2011].
  22. ↑ Martin, Dan. «Doctor Who: which is the best episode of this series?». The Guardian, 30-09-2011. [Consulta: 14 octubre 2011].
  23. ↑ Fuller, Gavin «Doctor Who, episode 5: The Rebel Flesh, review». The Telegraph, 21-05-2011.
  24. ↑ Mulkern, Patrick. «Doctor Who: The Rebel Flesh». Radio Times, 21-05-2011. [Consulta: 14 agost 2011].
  25. ↑ Risly, Matt. «Doctor Who: "The Rebel Flesh" review». IGN, 21-05-2011. [Consulta: 6 agost 2011].
  26. ↑ Jeffery, Morgan. «'Doctor Who' review: 'The Rebel Flesh'». Digital Spy, 21-05-2011. [Consulta: 6 agost 2011].
  27. ↑ Phipps, Keith. «The Rebel Flesh». The A.V. Club, 21-05-2011. [Consulta: 6 agost 2011].

Enllaços externs