La fi del temps

Infotaula episodi de televisióLa fi del temps
(en) The End of Time Modifica el valor a Wikidata
SèrieDoctor Who Modifica el valor a Wikidata
TemporadaDoctor Who (sèrie 4) Modifica el valor a Wikidata
AnteriorLes aigües de Mart Modifica el valor a Wikidata
SegüentL'onzena hora Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 desembre 2009 i 1r gener 2010 Modifica el valor a Wikidata
DirectorEuros Lyn Modifica el valor a Wikidata
GuionistaRussell T Davies Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMurray Gold Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
cap valor Modifica el valor a Wikidata

"La fi del temps" (títol original en anglès "The End of Time")[1][2] és una història en dues parts de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who, emesa originalment al Regne Unit a BBC One el 25 de desembre de 2009 (1a part) i l'1 de gener de 2010 (2a part). És el cinquè Especial de Nadal de Doctor Who i l'última entrada d'una sèrie d'especials emesos del 2008 al 2010. Marca l'última aparició regular de David Tennant com el Desè Doctor i presenta Matt Smith[3] com l'Onzè Doctor. En aquell moment, va ser l'última història de "Doctor Who" escrita i produïda per Russell T Davies,[4] qui va guiar el retorn de la sèrie a la televisió britànica el 2005 i va exercir com a productor executiu i guionista en cap de la sèrie, fins que va tornar al càrrec el 2022 per als especials del 60è aniversari en endavant.[3][5][6]

Bernard Cribbins, que va aparèixer a la història "El viatge dels condemnats" i al llarg de la quarta temporada com a Wilfred Mott, avi de Donna Noble, actua com a company del Doctor en aquesta història en dues parts.[7] L'especial també presenta el retorn de molts altres actors a la sèrie, com ara Catherine Tate, John Simm, Jacqueline King, Alexandra Moen, Billie Piper, Camille Coduri, Freema Agyeman, Noel Clarke, John Barrowman, Elisabeth Sladen, Tommy Knight, Jessica Hynes i Russell Tovey.

La història presenta el Desè Doctor (Tennant), que ha estat fugint d'una profecia de la seva imminent mort, mentre és arrossegat per un pla del seu antic enemic, l'Amo (Simm). L'Amo posa la raça humana sota el seu control com a part d'un elaborat pla per restaurar el món del seu propi poble i el del Doctor, els Senyors del Temps, de la seva desaparició a la Guerra del Temps a la qual es fa referència a la sèrie. El Doctor aconsegueix evitar-ho, però pateix ferides mortals i, com ja ha passat abans, es regenera i es converteix en un home nou amb una nova personalitat i trets físics, preparant la sèrie següent amb Matt Smith com a Onzè Doctor i Steven Moffat com a productor executiu.

Argument

Els Ood avisen al Desè Doctor que l'Amo ha tornat, anunciant "la fi dels temps". A la Terra, una secta ressuscita l'Amo, però la seva vídua, Lucy, se sacrifica per sabotejar la cerimònia. L'Amo torna a la vida amb una força increïble, però està turmentat per una fam constant i pateix una degeneració lenta. El Doctor es troba amb Wilfred, que l'ajuda a localitzar l'Amo. El Doctor tem una profecia que diu que "trucarà quatre vegades", cosa que provocarà la mort del Doctor. Descobreix que el soroll del tambor al cap de l'Amo estava implantat externament.

L'Amo és posat sota la custòdia del multimilionari Joshua Naismith, a qui el Doctor reconeix de la visió dels Ood. Naismith ha recuperat un dispositiu mèdic Vinvocci trencat i vol que l'Amo el repari. A la mansió de Naismith, l'Amo reprograma el dispositiu per transformar la humanitat en sis mil milions de clons d'ell mateix. Wilf es protegeix en una sala de control per evitar ser transformat, mentre que la seva néta Donna tampoc canvia a causa de la reescriptura de la seva biologia a El final del viatge, però no ho recorda perquè el Doctor es veu obligat a esborrar els seus records d'ell per protegir-la. El Doctor i Wilfred es refugien dels Amos a la nau de rescat Vinvocci.

L'últim dia de la Guerra del Temps, davant la destrucció de Gallifrey i el final de la seva raça, el Lord President Rassilon implanta el ritme de tambor al cap del Mestre quan és petit en un intent desesperat per escapar del "Pany del Temps" en què estan atrapats els Senyors del Temps. En el present, els milers de milions de Mestres amplifiquen aquest senyal de ritme de tambor. Encara necessitant un punt de contacte, Rassilon llança un diamant Gallifrey a la Terra. El Mestre l'utilitza per crear un enllaç que treu Gallifrey de la Guerra del Temps i el posa en òrbita al voltant de la Terra.

Embogit pels horrors de la Guerra del Temps, Rassilon planeja que els Senyors del Temps ascendeixin a un estat incorpori mentre destrueixen la resta de la creació. Atura el pla de l'Amo d'implantar-se als Senyors del Temps restaurant la raça humana. El Doctor torna a la mansió de Naismith armat amb la pistola de Wilfred, apuntant tant a l'Amo com a Rassilon, i animant cadascun al Doctor a matar l'altre. Li diu a l'Amo que es mogui i destrueix el diamant, tallant el vincle amb Gallifrey. Rassilon, decidit a arrossegar el Doctor de tornada a la Guerra del Temps amb ell, és aturat per l'Amo i tots dos desapareixen a l'esquerda.

Atordit per estar viu, el Doctor sent quatre cops. Descobreix que Wilfred, que havia vingut a ajudar, està atrapat en una de les sales de control del dispositiu Vinvocci que està a punt de ser inundat per la radiació. El Doctor salva en Wilf ocupant el seu lloc a la sala de control i pateix una intoxicació per radiació, cosa que desencadena una regeneració.

Després de tornar en Wilfred a casa, el Doctor visita els seus antics companys: salva la Martha i en Mickey, ara casats, d'un Sontaran; evita que en Luke Smith sigui atropellat per un cotxe i s'acomiada de la Sarah Jane; connecta en Jack amb l'exguardamarina Alonso Frame; coneix la besnéta de Joan Redfern i li pregunta si va portar una vida feliç; veu en Wilf una vegada més per donar-li un bitllet de loteria guanyador per a la Donna com a regal de noces; i visita breument la Rose l'any que ha de conèixer per primera vegada el Novè Doctor. L'Ood Sigma s'apareix al Doctor, dient-li que l'Ood "et cantarà fins que t'adormis".

A bord de la TARDIS, el Doctor, encara resistint-se a la seva imminent desaparició, posa la nau en vol. Pronunciant entre llàgrimes les seves últimes paraules, "No vull anar-hi", el Desè Doctor es regenera violentament en l'Onzè Doctor, causant greus danys a la sala de la consola i fent que la TARDIS s'estavelli de tornada a la Terra.

Continuïtat

Al començament de la "Primera part", el Doctor explica el seu retard a Ood Sigma. Entre les seves diverses aventures, esmenta haver-se casat amb "La Bona Reina Bess", cosa que finalment passa a "El dia del Doctor".

Un dels dos Senyors del Temps dissidents, descrita com "La Dona" als crèdits, visita Wilfred en diverses ocasions, apareixent i desapareixent de maneres inexplicables. Quan ella baixa els braços per mirar fixament el Desè Doctor, sembla que la reconeix, però quan Wilfred li pregunta més tard sobre la seva identitat, el Doctor evadeix la pregunta. Els diaris britànics The Daily Telegraph van identificar el personatge com la mare del Doctor ja l'abril del 2009,[8] puix que el guionista dels episodis Russell T Davies va escriure en un correu electrònic al periodista Benjamin Cook, "... Però, és clar, se suposa que ha de ser la mare del Doctor".[9]

En un moment donat, el Doctor s'adreça al Lord President com a "Rassilon", el nom del fundador de la societat dels Senyors del Temps de la sèrie clàssica, tot i que el personatge només s'identifica als crèdits com a "El Narrador" a la primera part i "Lord President" a la segona part. A l'episodi que l'acompanya de Doctor Who Confidential, Davies va declarar que el nom del personatge era efectivament Rassilon.[10]

Verity Newman és interpretada per Jessica Hynes, la mateixa actriu que va interpretar Joan Redfern, que és la besàvia de Verity, als episodis "Naturalesa humana" i "La família de sang". El nom "Verity Newman" es basa en la creadora de Doctor Who Sydney Newman i la primera productora de la sèrie, Verity Lambert.[11] El professor John Smith va afirmar que els seus pares eren Verity i Sydney. Un rellotge de butxaca va aparèixer de manera destacada a la trama dels dos episodis originals de Hynes, i un rellotge de butxaca apareix a la portada del llibre de Newman.[11]

Després de regenerar-se, l'Onzè Doctor està decebut perquè "encara no és pèl-roig", referint-se al comentari del Desè Doctor "Oh, volia ser pèl-roig... "Mai he estat vermell!" a "La invasió de Nadal".

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català.[12]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Desè Doctor David Tennant Carles di Blasi
L’Amo John Simm Roger Pera
Wilfred Mott Bernard Cribbins Joaquim Diaz
Rassilon Timothy Dalton Juan Carlos Gustems
Donna Noble Catherine Tate Alícia Laorden
La dona Claire Bloom Roser Cavallé
Minnie Hooper June Whitfield Marta Martorell
Joshua Naismith Dave Harewood Jordi Boixaderas
Abigail Naismith Tracy Ifeachor Cristal Barreyro
Addams Sinéad Keenan Meritxell Ané
Rossiter Lawry Levin Xavier Casan
Lucy Saxon Alexandra Moen Ana Pallejà
Rose Tyler Billie Piper Eva Lluch
Martha Smith-Jones Freeema Agyeman Carme Calvell
Jackie Tyler Camille Coduri Azucena Díaz
Jack Harkness John Barrowman Sergio Zamora
Sarah Jane Smith Elisabeth Sladen Rosa Guiñónz
Oliver Barnes Barry Howard Fèlix Benito
Mickey Smith Noel Clarke David Jenner
Verity Norman Jessica Hynes Pilar Morales
Luke Smith Tommy Knight Masumi Mutsuda
El nou doctor Matt Smith Manuel Gimeno

Producció

Escriptura

Davies va descriure la història com a "enorme i èpica, però també íntima".[13] Davies havia estat planejant la història durant un temps, cosa que indicava que continuava la tendència que els finals de sèrie fossin progressivament més dramàtics:

« Sabia que escriuria algun dia l'últim episodi de David Tennant, així que ho tinc guardat. Penses: "Com pot ser que hi hagi més en joc?" I ho fan. De veritat que sí. No em refereixo només a l'espectacle, sinó a com de personal es torna per a ell. »
— Russell T Davies, The Daily Telegraph[14]

Els especials de Nadal constitueixen l'últim guió de Davies per a Doctor Who i l'última feina de Julie Gardner produint la sèrie fins al seu retorn a la sèrie el 2023. També és l'última història en què apareix Tennant fins a "El dia del Doctor", l'especial del 50è aniversari.[15] Al número 407 de Doctor Who Magazine, Davies va escriure sobre la nit en què va acabar el guió:

« He tingut aquestes últimes pàgines a punt al cap durant mesos i mesos... Es triga tant a escriure com a teclejar. [...] Així que continuo traient fins que... Les últimes paraules. El problema és que les últimes paraules no existeixen realment. D'aquí a deu minuts, canviaré d'opinió sobre l'escena 25 i tornaré a escriure alguna cosa diferent. Després em llevaré demà i canviaré tot tipus de coses, abans d'enviar-ho a l'oficina. I llavors començaran les reescriptures adequades. [...] Fins i tot llavors, continues escrivint; continues escrivint; penses en frases que la gent hauria d'haver dit durant la resta de la teva vida. Tot i així, què coi, permetem-nos una mica de cerimònia. Les últimes paraules.

Potser hauria de seure aquí durant hores, deliberant-hi. Però sé exactament què són. Les escric a màquina. En moments com aquest, les màquines d'escriure serien millors. Les màquines d'escriure són romàntiques. Una petita lletra metàl·lica hauria de volar. Hauria de colpejar el paper, "papa"! Petites partícules de tinta haurien d'inflar-se i assentar-se. Però no, només hi ha un teclat de plàstic. Premo la tecla. La lletra final és n. Després un punt. I això és tot. Desa. Fet. Bé.

»
— Russell T Davies , Doctor Who Magazine número 407, Notes de producció.[16]

Quan li van preguntar sobre l'impacte emocional d'escriure el seu últim guió de Doctor Who, va dir: "Hauria pensat que quan vaig lliurar l'últim guió podria haver esclatat a plorar o emborratxat o fet festa amb 20 homes nus, però quan passen aquests grans moments descobreixes que la vida real simplement continua. L'emoció entra als guions".[5] Tennant i Julie Gardner van dir per separat que van plorar quan van llegir el guió.[3][17]

Els tres últims especials de 2009 es prefiguren a l'episodi "El planeta dels morts", quan el personatge psíquic de baix nivell Carmen dóna al Doctor la profecia: "Vés amb compte, perquè la teva cançó s'està acabant, senyor. Torna, torna a través de la foscor. I després... oh, però després... trucarà a la porta quatre vegades".[18] Això evoca records de la profecia Ood al Doctor i la Donna a "El planeta dels Oods".[19] Tennant va explicar que la profecia significava que la "carta del Doctor [havia quedat] marcada" i que els tres especials serien, per tant, més foscos —caracteritzant "El planeta dels morts" com "l'última vegada que el Doctor es pot divertir"— i que el tema de la profecia no era la resposta òbvia:[17]

« David Tennant - Realment, a partir d'aquest moment, la carta del Doctor està marcada. Perquè quan tornem a "Les aigües de Mart", tot s'ha tornat una mica més fosc.
Julie Gardner - I com sabem, David, realment truca a la porta quatre vegades.
Tennant - Sí, absolutament, i si penses que has descobert què vol dir això, t'equivoques!
Gardner - Però quan ho "aconsegueixes" ho descobreixes, és un dia trist.
»
— David Tennant i Julie Gardner, Doctor Who: The Commentaries, "El planeta dels morts"[17]

Escrivint a la seva columna habitual al número 416 de Doctor Who Magazine, Davies va revelar que el títol original de la "Primera part" de "La fi dels temps" era "Els últims dies del planeta Terra", mentre que la "Segona part" sempre es coneixia com a "La fi dels temps".[20] A causa de la magnitud de la història, però, es va decidir que ambdues entregues necessitaven el mateix títol, diferenciat pels números de peça,[20] la primera instància d'aquest tipus des de Survival.

El guió de Davies per al segon episodi acabava amb la frase final del Desè Doctor, "No vull anar-me'n", seguit d'un text d'acció que descrivia la regeneració i acabava amb les paraules "I allà està. Parpellejant. Atordit. L'Home Nou".[21] Després va enviar el guió al seu successor Steven Moffat, que és responsable de tots els diàlegs de l'Onzè Doctor que segueixen.[22] Moffat, com a nou productor executiu, també va ajudar en la producció de l'escena final.[23]

Rodatge

Llocs de rodatge
Tredegar House, Newport

La primera gravació de localització per a aquesta història va tenir lloc el dissabte 21 de març de 2009 en una llibreria a Cardiff.[11][24] Jessica Hynes va ser gravada signant un llibre titulat A Journal of Impossible Things, de Verity Newman.[11]

La gravació també va tenir lloc a Tredegar House a Newport,[a] que s'havia utilitzat anteriorment per a la gravació de l'especial de Nadal del 2008 "El pròxim Doctor".[25][26] John Simm, que va interpretar l’Amo als episodis finals de la sèrie del 2007 "Utopia", "El so dels tambors" i "L'últim senyor del temps", va ser vist durant la gravació de Tredegar House.[27]

Julie Gardner abraçant Elisabeth Sladen, amb David Tennant, gravat in situ

La gravació que va tenir lloc durant el dia festiu de Pasqua va ser àmpliament coberta per la premsa britànica.[28] Catherine Tate va gravar diverses escenes de l'episodi a Swansea, inclosa una gravada al Kardomah Café,[29][b] i una altra que representa el seu personatge rebent un tiquet d'aparcament.[28][30] Altres llocs d'enregistrament van incloure Nant Fawr Road a Cyncoed, Cardiff[c]—la ubicació habitual anteriorment utilitzada per a la casa Noble—on l'enregistrament del 12 d'abril va mostrar Bernard Cribbins amb banyes de ren i pujant a un minibús.[31][32][33] L'enregistrament va tenir lloc la setmana següent a Victoria Road, Penarth,[d] en una zona que s'havia utilitzat regularment com a ubicació per al barri de Sarah Jane Smith a The Sarah Jane Adventures.[34][35][36] Elisabeth Sladen, que va interpretar Sarah Jane Smith, i Tommy Knight, que interpretava el seu fill Luke, van ser gravats in situ amb David Tennant.[34] Va ser l'última aparició de Sladen a Doctor Who abans de la seva mort el 2011.

La nit del 20 al 21 d'abril, Cribbins va gravar una escena nadalenca a Wharton Street [e] al centre de la ciutat de Cardiff, amb un gran arbre de Nadal i una banda de música.[37]

El lloc web de ciència-ficció io9 va publicar una fotografia que mostrava Tennant al costat de Simm i Timothy Dalton, amb Dalton vestit amb túniques de Senyor del Temps.[38] El 26 de juliol de 2009, io9 va publicar una entrevista amb David Tennant en què confirmava la participació de Dalton en els especials.[39]

A causa dels efectes especials utilitzats per simular la naturalesa violenta de la regeneració del Desè Doctor, el pilar central de vidre al mig de la consola de la TARDIS va quedar tan malmès que va haver de ser reconstruït abans de l'enregistrament de la següent sèrie. Va ser fet per Bristol Blue Glass amb seu a Brislington.[40]

Tràilers, previsualitzacions i identificacions

A la Comic-Con 2009 es va mostrar un tràiler teaser, amb la narració inicial de Timothy Dalton i breus imatges dels personatges principals.[41] Un tràiler de "Next Time", que conté part del monòleg de l'Ood Ancià amb fragments de diverses escenes de la primera part, es va incloure al final de "Les aigües de Mart". El novembre de 2009 es va mostrar una vista prèvia especial dels moments inicials de l'Esfera Ood a la telemarató Children in Need. El tràiler publicitari i els clips promocionals previs al Nadal també van mostrar una selecció de fragments d'escenes de la primera part.

Després de l'emissió de la primera part, es va publicar un tràiler de la segona part al lloc web de BBC Doctor Who.[42] La BBC també va publicar els dos primers minuts (després dels títols inicials) de la segona part.[43]

A més, els identificadors de Nadal del 2009 per a BBC One van presentar David Tennant com el Doctor utilitzant la TARDIS com un trineu tirat per rens. Tot i que no tenia res a veure amb l'episodi, es va utilitzar per introduir les dues parts de la història, amb el mateix Tennant fent una introducció de veu en off per a la segona part. Després de l'emissió de la segona part, l'ident va continuar durant la resta del dia, però ja no hi apareixia Tennant, ja que ja no era el Doctor.

Simultàniament amb l'enregistrament de la història, es va produir un videoclip amb el repartiment, els extres, l'equip i Adipose, tots sincronitzant els llavis i ballant la cançó de The Proclaimers de 1988, "I'm Gonna Be (500 Miles)". Tennant va aparèixer amb cada parell d'actors destacats, així com amb els mateixos The Proclaimers.

Emissió i recepció

Valoracions

Les audiències consolidades finals van situar Part One com el tercer programa més vist del dia de Nadal, darrere de The Royle Family i Gent del barri amb una xifra final d'11,57 milions d'espectadors i una puntuació d'índex d'apreciació de 87, considerada "Excel·lent".[44] Aquest és el desplaçament temporal més alt que ha rebut el programa des del seu renaixement (l'anterior més alt va ser d'11,4 milions per a "El pròxim Doctor" el Nadal del 2008).[45]Quan s'afegeixen les xifres de transmissió simultània en HD a la transmissió de BBC One, Doctor Who resulta ser el programa més vist el dia de Nadal amb un total de 12,04 milions d'espectadors, per davant de The Royle Family i Gent del barri.[46]

Les audiències nocturnes van situar la segona part com el segon programa més vist del dia de Cap d'Any, darrere de Gent del barri, amb una xifra provisional de 10,4 milions d'espectadors (inclosos els 389.000 que miraven a BBC HD). L'episodi va aconseguir una quota de públic del 35,5% del total en una nit en què s'estima que 30 milions d'espectadors miraven la televisió al Regne Unit.[47] Les audiències oficials de BARB van situar la segona part com el segon programa més vist de la setmana, darrere de '"Gent del barri" amb 11,79 milions d'espectadors;[48] Tanmateix, quan s'hi sumen les xifres de transmissió simultània a BBC HD, 480.000 espectadors addicionals eleven la xifra total a 12,27 milions. [44] A més, "La fi del temps" va rebre més d'1,3 milions de sol·licituds a l'iPlayer en línia de la BBC.[49]

Ressenyes

En una ressenya de la primera part de la història, Peter Robins de The Guardian afirma que Doctor Who no s'aturaria mai per Nadal d'aquest any, ja que "hi ha històries que cal completar, focs artificials per preparar; la Fi dels Temps significa No hi ha Final de la Trama". Robins assenyala que la primera part havia estat "una pressa" i qüestiona si alguna història anterior de Who va aconseguir esborrar tota la raça humana abans del final del primer episodi o ho va fer d'una manera tan còmica i nadalenca? Però Robins admet que quan la història s'acaba, són les parts més tranquil·les i emotives del principi de l'episodi les que l'espectador recordarà. Robins també assenyala que Cribbins sembla estar interpretant el mateix paper que Tate "convertint-se en l'heroi tràgic mentre continua sent el relleu còmic". Robins conclou dient que la història no necessitava ser una història de Nadal com ho han estat les anteriors.[50]

Andrew Pettie de The Daily Telegraph afirma que la seva revelació de Doctor Who va arribar just a temps després de pensar prèviament que la sèrie estava sobrevalorada. Pettie afirma que Davies va augmentar les apostes tan alt com ho permetien les lleis de la física. Comentant l'actuació de Cribbins, Pettie afirma que va semblar una figura semblant a la del Rei Lear i assenyala que el pla de l’Amo era malvat fins i tot segons els seus estàndards. Pettie assenyala que, mentre els crèdits avançaven, els seus pensaments es van centrar en les deficiències dramàtiques de la sèrie abans d'adonar-se que la "veritable brillantor de Doctor Who només es pot sentir si l'experimentes en companyia de nens de set anys amb els ulls ben oberts", un comentari que compara amb el Nadal mateix.[51]

Mark Lawson de The Guardian va declarar que el recurs argumental de l’Amo repoblant la raça humana com si fos ell mateix "va donar a Simm l'oportunitat de portar molts vestits diferents i el departament d'efectes especials per mostrar part de l'enginy digital que ha ajudat al renaixement de la sèrie". Tanmateix, Lawson continua dient que la trama va ser una mica desafortunada, atès que alguns diaris es van queixar de la sobrecàrrega de Tennant durant el període festiu (Tennant va aconseguir fer 75 aparicions a la BBC durant el període festiu[52]). Lawson també va elogiar Tennant per aportar una "força tràgica pròpiament dita" al paper i es va tornar a mostrar en aquesta última història. Però, a part, Lawson afirma que el guió semblava estar inspirat en Hamlet, un paper que Tennant va assumir tant a l'escenari com a la televisió durant el 2009. Lawson va concloure que "la frase final que Davies va donar a Tennant va ser un sobtat penediment 'No vull anar-hi!', i és probable que, en algun lloc interior, tant l'actor com el guionista se senten una mica així."[53]

A la seva crítica de la segona part publicada l'endemà de la transmissió, Andrew Pettie de The Daily Telegraph va atorgar una puntuació de quatre estrelles sobre cinc, resumint l'episodi com "una hora d'entreteniment familiar enlluernadora". Tot i expressar una lleugera insatisfacció amb la trama, que percebia com a excessivament complicada, Pettie va admetre que l'episodi "va avançar amb un brio tan apocalíptic que era difícil preocupar-se excessivament pel que, precisament, estava passant". Elogiant l'actuació final de Tennant com a Doctor, també va comentar l'"experiència inquietant" de veure el personatge tan indefens en la seva aparició final, però va acabar la seva crítica amb una nota d'optimisme pel futur de la sèrie amb un nou actor principal: "La joventut i la manca de fama de [Matt] Smith fan del seu Doctor Who una perspectiva emocionant."[54]

Emissió internacional

Els episodis es van emetre per primera vegada als Estats Units el 26 de desembre de 2009 i el 2 de gener de 2010 a BBC America. L'emissió de la segona part el 2 de gener va ajudar BBC America a obtenir la seva qualificació més alta en horari de màxima audiència.[55] Els dos episodis també van assolir les dues primeres posicions a la iTunes Store dels EUA, on els usuaris americans els van poder comprar i descarregar.[55] Ambdós episodis es van emetre per primera vegada al Canadà un darrere l'altre el 2 de gener de 2010, a Space. Prime Television New Zealand va emetre la primera part el 7 de febrer de 2010 i la segona el 14 de febrer de 2010. L'Australian Broadcasting Corporation va emetre la primera part el 14 de febrer de 2010 i Part 2 el 21 de febrer de 2010.

Llançament en DVD

Ambdues parts de "La fi del temps" es van publicar en DVD al Regne Unit el gener de 2010 com un paquet doble amb "Les aigües de Mart". Els especials també es van publicar el mateix dia en DVD i Blu-ray en una col·lecció titulada Doctor Who – The Complete Specials. El conjunt inclou "El pròxim Doctor", "El planeta dels morts", "Les aigües de Mart" i "La fi del temps".[56][57][58][59] A Amèrica del Nord, "La fi del temps" es va publicar el febrer de 2010 en DVD i Blu-ray, com a llançament únic i com a part d'un paquet dels quatre últims David Tennant especials. "La fi del temps" també forma part del conjunt especial de DVD i col·lecció de llibres del 50è aniversari de "Regenerations", publicat el dilluns 24 de juny de 2013 i limitat a 10.000 còpies. Aquesta història també es va publicar com a part dels Doctor Who DVD Files al número 56 el 23 de febrer de 2011. Per celebrar els 5 anys després de la seva emissió original, Watch va emetre les dues parts de la història l'1 de gener de 2015.[60]

Els deu especials de Nadal entre "La invasió de Nadal" i "L'últim Nadal" ambdós inclosos es van publicar en un conjunt titulat "Doctor Who – The 10 Christmas Specials" el 19 d'octubre de 2015.[61]

Banda sonora

Algunes peces seleccionades de la banda sonora d'aquest especial en dues parts, compostes per Murray Gold, es van incloure a la banda sonora de l'especial el 4 d'octubre de 2010, publicada per Silva Screen Records.

Notes

Refer`rncies

  1. ↑ La fidel temps, primera part a Doctor Who Català
  2. ↑ La fidel temps, segona part a Doctor Who Català
  3. 1 2 3 Davis, Johnny «Why David Tennant and Russell T Davies are leaving Doctor Who». The Sunday Times [London], 05-04-2009. (Subscription only)
  4. ↑ «Russell T Davies answers your questions». BBC News, 07-04-2008.
  5. 1 2 «Last script for the doctor». Scotland on Sunday, 05-04-2009.
  6. ↑ «Russell T Davies to return as Doctor Who showrunner» (en anglès britànic). Doctor Who. [Consulta: 29 octubre 2021].
  7. ↑ Davies, Russell T (7 April 2009). «Dr Who's Easter special». BBC Breakfast (London: BBC One).
  8. ↑ «Claire Bloom 'to star as mother of Doctor Who'». The Telegraph, 29-04-2009.
  9. ↑ «20 Things We Learnt from The Writer's Tale: The Final Chapter». SFX. Arxivat de l'original el 13 January 2010. [Consulta: 10 gener 2010].
  10. ↑ Russell T Davies (1 January 2010). Doctor Who Confidential. BBC. Dura 15:15. «Right at the end, the Master has found a greater enemy than the Doctor in Rassilon, the Lord President...»
  11. 1 2 3 4 Anders, Charlie Jane. «Discover Both Ends of the "Spectrum of Spock." Plus The Doctor's Worst Nightmare.». io9, 23-03-2009. [Consulta: 18 abril 2009].
  12. ↑ La fi del temps a eldoblatge.com
  13. ↑ «Davies on Doctor's Easter 'romp'». BBC, 09-04-2009.
  14. ↑ Colville, Robert «Russell T Davies Doctor Who interview: full transcript». The Daily Telegraph [London], 11-04-2009.
  15. ↑ «David Tennant to leave Doctor Who». Doctor Who microsite. BBC, 28-10-2008. Arxivat de l'original el 21 December 2008. [Consulta: 17 abril 2009].
  16. ↑ Davies, Russell T (1 April 2009). «Production Notes». Doctor Who Magazine (407) (Royal Tunbridge Wells, Kent: Panini Comics): 4.
  17. 1 2 3 ; Julie Gardner, James Strong, David Tennant «Journey's End». BBC 7. Doctor Who: The Commentaries (BBC), Temporada:1 , episodi:15. « »
  18. ↑ ; Russell T Davies, Gareth Roberts (writers), James Strong (director), Tracie Simpson (producer) «Planet of the Dead». BBC One. Doctor Who (BBC). « »
  19. ↑ «Desert Storm». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), episodi:1. « »
  20. 1 2 Davies, Russell T. «Production Notes». Doctor Who Magazine (416) (Royal Tunbridge Wells, Kent: Panini Comics): 4.
  21. ↑ Doctor Who: The Writer's Tale: The Final Chapter, 14 January 2010.
  22. ↑ Davies, Russell T. «The End of Time part two – episode commentary». BBC, 01-01-2010. Arxivat de l'original el 24 September 2015. [Consulta: 2 gener 2010].
  23. ↑ «Allons-y!». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC). « »
  24. ↑ Anders, Charlie Jane. «Your Spock/McCoy Snark Forecast». io9, 25-03-2009. [Consulta: 18 abril 2009].
  25. ↑ McEwan, Cameron K. «Doctor Who: Bernard Cribbins Returns». Den of Geek. Dennis Publishing, 30-03-2009. Arxivat de l'original el 31 May 2009. [Consulta: 12 desembre 2022].
  26. ↑ Anders, Charlie Jane. «The Unexpected Doctor Who-Fringe Crossover! (Not Really.)». Gizmodo, 31-03-2009. [Consulta: 12 desembre 2022].
    Anders, Charlie Jane. «The Biggest Mystery About The Wolverine Leak – Solved!». io9, 03-04-2009. [Consulta: 12 desembre 2022].
  27. ↑ Lewinski, John Scott (4 April 2009). «Simm Returns as The Master in Doctor Who». Wired (Wired News).
  28. 1 2 «Look at my face. Is my face bovvered by a ticket?». The Londoner's Diary, 14-04-2009. Arxivat de l'original el 17 April 2009.
  29. ↑ «Walesarts, Kardomah Cafe, Swansea». BBC. [Consulta: 30 maig 2010].
  30. ↑ «Cafe serves up a treat for Doctor Who fans». South Wales Evening Post, 14-04-2009.
  31. ↑ «Russell Davies' final show reunites old friends for a Doctor Who adventure». Western Mail, 13-04-2009.
    «June Whitfield spotted with Doctor Who in Cardiff». South Wales Echo, 13-04-2009.
  32. ↑ Miloudi, Sarah «Catherine Tate spotted filming Doctor Who in Swansea sun». Western Mail, 14-04-2009.
  33. ↑ «Doctor flies in for day of filming in Swansea». South Wales Evening Post, 13-04-2009.
  34. 1 2 Anders, Charlie Jane. «Star Trek Comedy And Doctor Who Tragedy – Revealed!». io9, 13-04-2009. [Consulta: 18 abril 2009].
  35. ↑ Tibballs, Phil «Doctor Who returns to Penarth». Penarth Times, 17-04-2009.
  36. ↑ Pixley, Andrew (14 August 2008). «The Stolen Earth / Journey's End». Doctor Who Magazine. The Doctor Who Companion: Series 4 (Special Edition 20) (Royal Tunbridge Wells, Kent: Panini Comics): 126–145.
  37. ↑ McCarthy, James «Dr Who brings Christmas to Cardiff very early». South Wales Echo, 22-04-2009.
  38. ↑ Anders, Charlie Jane. «Your First Look at Doctor Who's Next Big Guest Stars». Gizmodo, 15-06-2009. Arxivat de l'original el 19 June 2009. [Consulta: 12 desembre 2022].
  39. ↑ Jane, Charlie. «David Tennant Tells Us Why His Doctor's So Sorry, And What's To Come – doctor who». Gizmodo, 26-07-2009. Arxivat de l'original el 29 July 2009. [Consulta: 12 desembre 2022].
  40. ↑ «Doctor Who's new TARDIS centrepiece made in Bristol». BBC, 07-04-2010.
  41. ↑ «'Doctor Who' panel at Comic-Con». Digital Spy, 26-07-2009. Arxivat de l'original el 29 July 2009. [Consulta: 12 desembre 2022].
  42. ↑ Trailer – The End of Time, Part Two (Trailer). BBC. 25 December 2009. Arxivat de l'original el 19 April 2018.
  43. ↑ Exclusive Scene – The End of Time, Part Two (Trailer). BBC. 25 December 2009. Arxivat de l'original el 18 November 2015.
  44. 1 2 Pixley, 2010, p. 97.
  45. ↑ «BARB Ratings». BARB, 08-01-2010.
  46. ↑ «Part One – Ratings». The Doctor Who News Page, 29-12-2009.
  47. ↑ «Doctor Who finale watched by 10.4m as Tennant bows out». BBC News, 02-01-2010.
  48. ↑ «Weekly Top 30 Programmes». Barb.co.uk, 18-03-2012. [Consulta: 27 març 2012].
  49. ↑ «Doctor Who is a BBC iPlayer hit». Echo, 15-01-2010. Arxivat de l'original el 11 June 2014. [Consulta: 14 abril 2012]. De subscripció o mur de pagament
  50. ↑ Robins, Peter «Doctor Who: The End of Time – the verdict». The Guardian [London], 25-12-2009.
  51. ↑ «Doctor Who, BBC One, review». The Daily Telegraph [London], 29-12-2009.
  52. ↑ Leach, Ben «David Tennant to make 75 appearances on BBC over Christmas and New Year». The Daily Telegraph [London], 30-12-2009.
  53. ↑ Lawson, Mark «To be, or to regenerate – that was the question». The Guardian [London], 02-01-2010.
  54. ↑ Pettie, Andrew «In a blaze of special effects, this Time Lord's time was up». The Daily Telegraph [London], 02-01-2010, p. 5.
  55. 1 2 Seidman, Robert. «BBC America Starts 2010 With Best Ever Night and Day». TV by the Numbers, 06-01-2010. Arxivat de l'original el 9 January 2010. [Consulta: 8 gener 2010].
  56. ↑ «Doctor Who - Winter Specials 2009 - Waters of Mars and The End of Time», 11-01-2010.
  57. ↑ «Doctor Who - Complete Specials», 11-01-2010.
  58. ↑ Amazon.com: Doctor Who: The End of Time, Parts 1 and 2: David Tennant, Bernard Cribbins, John Simm, Timothy Dalton, Euros Lyn
  59. ↑ Amazon.com: Doctor Who: The Complete Specials (The Next Doctor / Planet of the Dead / The Waters of Mars / The End of Time Parts 1 and 2): David Tennant, David Morrissey, Mich...
  60. ↑ TV Choice. 20 de desembre de 2014 - 2 de gener de 2015. pàg. 151.
  61. ↑ «Doctor Who News: Doctor Who - The Ten Christmas Specials». Doctor Who News, 01-10-2015. [Consulta: 8 octubre 2015].

Enllaços externs