Complex de Déu

Infotaula episodi de televisióComplex de Déu
(en) The God Complex Modifica el valor a Wikidata
SèrieDoctor Who i Doctor Who (2005) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
TemporadaDoctor Who (sèrie 6) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi11 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorLa noia que es va esperar Modifica el valor a Wikidata
SegüentL'hora de tancar Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 setembre 2011 Modifica el valor a Wikidata
DirectorNick Hurran Modifica el valor a Wikidata
GuionistaToby Whithouse Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció2.11 Modifica el valor a Wikidata
Durada50 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
Amara Karan
David Walliams
Arthur Darvill
Karen Gillan
Matt Smith
Caitlin Blackwood
Spencer Wilding
Dimitri Leonidas
Sarah Quintrell Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1795140 Modifica el valor a Wikidata

"Complex de Déu" (títol original en anglès "The God Complex")[1] és l'onzè episodi de la sisena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who. Es va emetre per primera vegada a BBC One i BBC America el 17 de de setembre de 2011. Va ser escrit per Toby Whithouse i dirigit per Nick Hurran.

En l'episodi, el viatger del temps alienígena el Doctor (Matt Smith) i els seus companys humans Amy Pond (Karen Gillan) i Rory Williams (Arthur Darvill) es troben atrapats en el que sembla ser un hotel dels anys vuitanta amb passadissos que canvien constantment. Coneixen altres humans i un alienígena que també han aparegut a l'hotel, sense tenir ni idea de com hi han arribat. El Doctor s'assabenta que cada habitació d'hotel conté la por més gran d'algú que ha estat a l'hotel, i que una criatura semblant a un Minotaure (interpretat per Spencer Wilding) s'alimenta de la seva fe.

Whithouse va desenvolupar originalment el concepte de "Complex de Déu" per a la temporada anterior, però a causa de la seva similaritat als episodis d'aquesta sèrie, es va posposar, i Whithouse en canvi hi va contribuir amb "Els vampirs de Venècia". L'episodi acaba amb la marxa d'Amy i Rory, tot i que aquesta no va ser una sortida permanent. "Complex de Déu" es va filmar durant els primers mesos del 2011, principalment en platós construïts per a l'hotel. L'episodi va ser vist per 6,77 milions d'espectadors al Regne Unit i va rebre ressenyes generalment positives dels crítics. Tot i que les actuacions de l'episodi, especialment la de Smith, van ser elogiades, no tots els crítics van quedar impressionats amb la trama.

Argument

Sinopsi

L'Onzè Doctor, Amy i Rory arriben a una estructura alienígena a l'espai disfressada d'hotel terrestre dels anys vuitanta. Una criatura alienígena semblant a un Minotaure es troba a l'hotel i consumeix tots els que han estat atrapats aquí i és ella mateixa una presonera que pateix i desitja acabar amb la seva vida. Atreu les seves víctimes atrapades a entrar en una de les moltes habitacions de l'hotel que contenen il·lusions de les seves pors més grans, sobre les quals se'ls renta el cervell per "lloar-lo" i deixar-se endur. De l'hotel no es pot escapar i els seus passadissos i habitacions poden canviar a caprici. El Doctor, l'Amy i el Rory aviat descobreixen que la TARDIS també ha desaparegut, i el Doctor els adverteix que no obrin cap porta que els atregui, per por de ser posseïts. Joe, Howie i Rita, humans que han estat trets de les seves vides rutinàries pels sistemes automatitzats d'aquesta presó per alimentar la criatura, són posseïts per la criatura i assassinats. Mentre exploren més l'hotel, tant l'Amy com el Doctor són atrets per separat a mirar dues habitacions específiques, enfrontant-se a les seves pròpies pors.

El Doctor suposa que l'hotel i les seves habitacions estaven, dissenyades, per fer que les víctimes recorrin a la seva fe espantant-les perquè permetessin que la criatura les posseís. El Doctor s'adona que és la confiança de l'Amy en ell la que s'està desafiant; és aquesta fe la que els va portar a l'hotel en primer lloc. L'Amy aviat queda posseïda com les altres. Quan la criatura ve a buscar l'Amy, el Doctor i els altres l'agafen i la porten a l'habitació que ella havia obert anteriorment. A dins, troben la il·lusió de la jove Amy, l'Amelia, esperant que el Doctor torni. El Doctor afirma a l'Amy que no és un heroi per trencar la seva confiança cega en ell; un cop fet això, la criatura que hi ha fora de la porta s'esfondra a terra. Mentre miren, es revela que l'hotel forma part d'una gran simulació. El Doctor troba la seva TARDIS a prop. Gibbis, un supervivent de la criatura, demana que el portin a casa i el Doctor porta l'Amy i en Rory a Londres, creient que és millor que els dos deixin de viatjar amb ell abans que acabin morint.

Continuïtat

Diverses referències a espècies passades de Doctor Who es mostren al llarg de la paret de fotos de les víctimes passades de la bèstia, incloent-hi un Sontaran, un Judoon, una Germana Catkind de la Plenitud i un Tritòvor ("El planeta dels morts").[2] El Doctor identifica la bèstia com a pertanyent a una espècie llunyana amb els Nimon, anteriorment un enemic al serial The Horns of Nimon (1979–80);[3]i el grup presencia dues il·lusions d'Àngels ploraners, dels episodis "Parpalleig", "El temps dels Àngels" i "Carn i pedra". Tot i que no es mostra al públic el contingut de l'habitació (numerada 11) que el Doctor és atret a obrir, es pot sentir el so de la campana del claustre de la TARDIS.[4]Es mostra la jove Amelia esperant que el seu "Doctor esfilagarsat" torni de l'episodi "L'onzena hora."[5] El Doctor, obligat a trencar la fe d'Amy en ell, fa ressò d'un esdeveniment anterior a The Curse of Fenric (1989) on el Setè Doctor es veu obligat a trencar la fe d'Ace en ell.[6][7] A "El temps del Doctor", es revela que el que el Doctor va veure a l'habitació 11 va ser l'esquerda en la realitat que va dominar la seva primera sèrie.

L'episodi també presenta els tivolians, una raça d'alienígenes covards que sobreviuen deixant-se dòcilment conquerir per altres espècies de manera regular. Els episodis de la temporada 9 de Whithouse "Sota el llac" i "Abans de la inundació" presenten un altre tivolià anomenat Prentis, interpretat per Paul Kaye.

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català.[8]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Onzè Doctor Matt Smith Manuel Gimeno
Amy Pond Karen Gillan Isabel Valls
Rory Williams Arthur Darvill Carles Lladó
Rita Amara Karan Joël Mulachs
Howie Spragg Dimitri Leonidas Roger Pera
Gibbis David Williams Albert Mieza
Lucy Hayward Sarah Quintrell Cristal Barreyro
Joe Buchanan Daniel Pirrie Eduard Itchard
Pare de Rita Rashid Karapiet Luis Grau
Amelia Pond Caitlin Blackwood Isabel Valls
La Criatura Spencer Wilding ?

Producció

Escriptura

L'episodi va ser escrit per Toby Whithouse, que originalment havia planejat escriure'l per a la sèrie anterior.

El productor creador Steven Moffat va proposar originalment la idea d'un hotel amb habitacions canviants al guionista Toby Whithouse per a la temporada anterior.[9] Tanmateix, a mesura que la producció continuava, Moffat va pensar que hi havia massa casos en què els personatges corrien pels passadissos en aquella sèrie, així que Whithouse va escriure "Els vampirs de Venècia" en comptes d'això, i "Complex de Déu" es va traslladar a la següent temporada.[10] La idea de tenir un minotaure com a monstre va sorgir de l'amor de Whithouse per la mitologia grega.[9] Whithouse estava més satisfet amb "Complex de Déu" que amb "Reunió a l'escola" i "Els vampirs de Venècia", els seus guions anteriors de Doctor Who, ja que el to era més fosc, amb el qual se sentia "més còmode" escrivint.[11]

La primera línia de diàleg que va escriure Whithouse va ser la traducció del Doctor de les paraules del Minotaure: "Una criatura antiga, amarada en la sang dels innocents, que va a la deriva a l'espai a través d'un laberint interminable i canviant. Per a una criatura així, la mort seria un regal".[12] El Minotaure li diu llavors al Doctor que no estava parlant d'ell mateix, sinó del Doctor. Això és un presagi del proper esdeveniment de la mort del Doctor, l'arc argumental de la sèrie.[12] La marxa d'Amy i Rory a l'episodi va ser només temporal; tornen per al final de la sèrie, "El casament de la River Song"[13] i apareixen breument al final de l'Especial de Nadal del 2011.[14] marxen permanentment al cinquè episodi[15] de la setena temporada.[16]

Rodatge i vestuari

La prova de lectura de "Complex de Déu" va tenir lloc el febrer de 2011.[12] Aleshores es va filmar principalment en platós d'hotel construïts a l'estudi.[12] La primera trobada del Doctor, l'Amy i Rory amb una por a l'hotel són els ninots de ventríloc que es troben a l'habitació d'en Joe; Whithouse volia incloure alguna cosa "gran i atrevida" i va assenyalar que hi havia "alguna cosa macabra en els maniquins de ventríloc".[12] Molts membres de l'equip van ser contractats per operar els maniquins, la majoria d'ells van haver de jeure a terra sota d'ells.[12] L'actor que va interpretar el Minotaure, Spencer Wilding, fa 1,98 m d'alçada.[12] Wilding va rebre una prova de vestuari a principis del 2011, després de la qual cosa el vestit es va vestir amb pintura i pell.[12]

A David Walliams li van demanar que fos estrella convidada a l'episodi en un correu electrònic i va acceptar, ja que era fan de la sèrie.[12] Anteriorment havia aparegut al drama d'àudio del Cinquè Doctor Phantasmagoria on va interpretar dos personatges separats.[17] Matt Smith va qualificar el seu company de repartiment de "divertidíssim" i li va costar prendre'l seriosament, ja que quan portava les pròtesis per al paper s'assemblava a un talp gegant.[18] Les pròtesis van trigar unes dues hores a aplicar-se. Walliams va considerar que el maquillatge no es limitava a la seva actuació, trobant-lo "bastant expressiu".[12]

Referències externes

L'hotel i l'escenari s'han comparat amb la pel·lícula de Stanley Kubrick The Shining, utilitzant una composició similar, com ara plans llargs de passadís i angles estranys.[19][20][21] ls crítics també van observar que l'episodi es va inspirar en la novel·la de George Orwell Mil nou-cents vuitanta-quatre, particularment en el concepte d'habitacions (o, en el cas d'Orwell, Habitació 101) que contenen la por més profunda de cada persona.[20] Joe també cita la vella cançó infantil anglesa "Oranges and Lemons", cantant "Aquí ve una espelma per il·luminar-te al llit, aquí ve un helicòpter per tallar-te el cap!".[5]

Emissió i recepció

"Complex de Déu" es va emetre per primera vegada als Estats Units Kingdom a BBC One el 17 de setembre de 2011[22] i en la mateixa data als Estats Units a BBC America .[23] Les audiències nocturnes van mostrar que 5,2 milions d'espectadors van veure l'episodi a BBC One, superats pel competidor directe All-Star Family Fortunes a ITV1. Això va fer que Doctor Who fos el tercer de la nit, darrere de The X Factor i Family Fortunes. L'episodi va ser classificat com a número 1 al servei iPlayer de la BBC l'endemà de la seva emissió i també va ser popular a la xarxa social Twitter, on la frase "Amy and Rory" va ser tendència la nit que es va emetre.[24] Quan es van calcular les xifres consolidades finals, es van afegir 1,57 milions d'espectadors addicionals amb espectadors en desplaçament temporal, cosa que va elevar el total a 6,77 milions. Amb aquestes xifres va superar "Family Fortunes", que va aconseguir una audiència consolidada de només 5,39 milions d'espectadors.[25] L'episodi també va rebre atenció a la plataforma en línia iPlayer de la BBC, on va quedar quart al mes de setembre.[26] Va rebre un Appreciation Index de 86, considerat "excel·lent".[27]

Recepció crítica

Matt Smith va rebre elogis per la seva actuació com a el Doctor a "Complex de Déu".

L'episodi va rebre ressenyes generalment positives de la crítica. El crític de Radio Times Patrick Mulkern va qualificar el guió de Whithouse d'"intel·ligent i original" i Walliams d'"entrant" com a Gibbis, creient que era una altra entrada als episodis independents "fabulosos" de la sèrie.[20] Charlie Jane Anders d'io9 també va ser positiu, especialment per la manera com es va explorar el personatge del Doctor a través del seu excés de confiança, fent que els altres creguessin en ell en lloc d'ells mateixos i lloant l'actuació de Smith.[6] Keith Phipps de The A.V. Club va donar a l'episodi una B+, lloant les estrelles convidades i la manera com es va explorar el personatge del Doctor.[19] Neela Debnath, escrivint per a The Independent, també va fer una crítica positiva, lloant la inquietud, les actuacions d'Amara Karan i Dimitri Leonidas, i la tristesa del final. Tanmateix, es va sorprendre que l'Amy acceptés que el Doctor la deixés tot i que volia trobar la seva filla com es va veure anteriorment a la sèrie.[21]

Dan Martin de The Guardian va lloar les sortides de l'Amy i en Rory i va destacar l'actuació de Karen Gillan i Smith, assenyalant com es mostra més del seu costat fosc. De la trama, va afirmar que era "divertida i reflexiva", però que semblava "com una esgarrifança enganxada per donar pas al final".[3] Martin més tard el va qualificar com el cinquè millor episodi de la sèrie, tot i que el final no va ser inclòs a la llista.[28] Morgan Jeffery de Digital Spy va escriure que Nick Hurran "va excel·lir" en la direcció i que l'episodi va funcionar "increïblement bé" a nivell emocional. Tanmateix, va considerar que no va tenir tan bon èxit pel que fa a la trama, i va al·legar la "poca explicació" dels esdeveniments.[29] Gavin Fuller de The Daily Telegraph va atorgar a l'episodi tres estrelles i mitja de cinc, afirmant que "el to surrealista de l'episodi... va ajudar a camuflar el fet que la trama tingués molt poc sentit". No obstant això, va elogiar les "impressionants actuacions" del repartiment, especialment les de Smith.[30]

Dave Golder de SFX també va donar a "Complex de Déu" tres estrelles i mitja sobre cinc, qüestionant alguns aspectes lògics però assenyalant que era "extremadament enginyós, sobretot quan es tracta del covard home talp de David Walliams, Gibbis". Tampoc no creia que l'Amy i en Rory marxessin gaire temps, sobretot perquè el Doctor havia col·locat els havia vist en situacions més perilloses abans.[2] Matt Risely d'IGN va qualificar l'episodi amb un 7 sobre 10, i el va qualificar d'"un episodi notablement tort, tant pel que fa al to com al desenvolupament de la trama" que va resultar ser "una barreja confusa i lleugerament inadequada d'una història". Tot i que va elogiar la direcció de Hurran i les actuacions de Walliams i Karan, va sentir que els personatges van quedar marginats cap al final. Risely va assenyalar que "les coses certament van anar avançant amb una vitalitat enginyosa i brillant almenys al principi", però el to "es va perdre a mig camí" que culmina en una escena final "buida i precipitada" on va deixar l'Amy i en Rory.[31]

Una monografia crítica sobre l'episodi de Paul Driscoll es va publicar el 2017 com a part de la sèrie Black Archive d'Obverse Books. Driscoll analitza la història en termes de tres influències clau: el mite de Teseu, 1984 i The Shining, així com la seva comprensió de la por i la fe. Conclou que la comprensió del Doctor del seu propi "complex de déu" és un punt d'inflexió crucial en l'arc del seu personatge i la seva relació amb els seus companys.[32]

Referències

  1. ↑ Complex de Déu a Doctor Who Català
  2. 1 2 Golder, Dave. «Doctor Who, The God Complex». SFX, 17-09-2011. [Consulta: 30 març 2012].
  3. 1 2 Martin, Dan «Doctor Who: The God Complex – series 32, episode 11». The Guardian [London], 17-09-2011.
  4. ↑ Le Trout, Queenie. «Queenie's TV Highlights: The Queen's Palaces, Torchwood and Doctor Who». ATV Today, 17-09-2011. [Consulta: 17 setembre 2011].
  5. 1 2 «The God Complex – The Fourth Dimension». BBC. [Consulta: 30 març 2012].
  6. 1 2 Anders, Charlie Jane. «Doctor Who: The Hero Takes A Fall». io9, 17-09-2011. Arxivat de l'original el 23 September 2011. [Consulta: 17 setembre 2011].
  7. ↑ Brew, Simon. «Doctor Who series 6 episode 11 review: The God Complex». Den of Geek, 17-09-2011. [Consulta: 17 setembre 2011].
  8. ↑ Complex de Déu a eldoblatge.com
  9. 1 2 «An Interview With Toby Whithouse». BBC, 10-09-2011. [Consulta: 20 novembre 2018].
  10. ↑ Golder, Dave. «Toby Whithouse on Doctor Who "The God Complex"». SFX, 25-07-2011. [Consulta: 11 setembre 2011].
  11. ↑ Jeffery, Morgan. «'Doctor Who' & 'Being Human': Toby Whithouse Q&A». Digital Spy, 22-04-2011. [Consulta: 5 març 2012].
  12. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Heartbreak Hotel». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), episodi:11, 17-09-2011. « »
  13. ↑ ; Steven Moffat (writer), Jeremy Webb (director), Marcus Wilson (producer) «The Wedding of River Song». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:13, 01-10-2011. « »
  14. ↑ ; Steven Moffat (writer), Farren Blackburn (director), Marcus Wilson (producer) «The Doctor, the Widow and the Wardrobe». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:- 2011 Christmas Special, 25-12-2011. « »
  15. ↑ Eames, Tom. «'Doctor Who' Amy, Rory finale episode to be filmed in New York». Digital Spy, 24-03-2012. [Consulta: 8 abril 2012].
  16. ↑ Masters, Tim. «Doctor Who's Amy and Rory to leave during next series». BBC, 15-12-2011. [Consulta: 8 abril 2012].
  17. ↑ «Doctor Who – Phantasmagoria». Big Finish. [Consulta: 11 setembre 2011].
  18. ↑ BBC (16 August 2011). "Doctor Who – Matt Smith as the Doctor". Nota de premsa.
  19. 1 2 Phillips, Keith. «The God Complex». The A.V. Club, 17-09-2011. [Consulta: 17 setembre 2011].
  20. 1 2 3 Mulkern, Patrick. «Doctor Who: The God Complex». Radio Times, 18-09-2011. [Consulta: 18 setembre 2011].
  21. 1 2 Debnath, Neela. «Review of Doctor Who 'The God Complex'». The Independent, 18-09-2011. Arxivat de l'original el 8 May 2012. [Consulta: 1r abril 2012].
  22. ↑ BBC. "Network TV BBC Week 38: Saturday 17 September 2011". Nota de premsa.
  23. ↑ «The God Complex». BBC America. [Consulta: 18 setembre 2011].
  24. ↑ Golder, Dave. «Doctor Who "The God Complex" Overnight Ratings». SFX, 18-09-2011. [Consulta: 18 setembre 2011].
  25. ↑ Golder, Dave. «Doctor Who "The God Complex" Final Ratings». SFX, 25-09-2011. [Consulta: 25 setembre 2011].
  26. ↑ Golder, Dave. «Wednesday Link-A-Mania». SFX, 05-10-2011. [Consulta: 8 abril 2012].
  27. ↑ «The God Complex – Appreciation Index». The Doctor Who News Page, 19-09-2011. [Consulta: 19 setembre 2011].
  28. ↑ Martin, Dan «Doctor Who: which is the best episode of this series?». The Guardian [London], 30-09-2011.
  29. ↑ Jeffery, Morgan. «'Doctor Who': 'The God Complex' recap». Digital Spy, 17-09-2011. [Consulta: 30 març 2012].
  30. ↑ Fuller, Gavin «Doctor Who: The God Complex, BBC One review». The Daily Telegraph [London], 17-09-2011.
  31. ↑ Risely, Matt. «Doctor Who: "The God Complex" Review». IGN, 18-09-2011. [Consulta: 30 març 2012].
  32. ↑ Driscoll, Paul. The Black Archive #9: The God Complex. Obverse Books, 2017.

Enllaços externs


This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.