Laurent Morlas

Plantilla:Infotaula personaLaurent Morlas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Laurent Trambouze Modifica el valor a Wikidata
19 maig 1879 Modifica el valor a Wikidata
1r arrondissement de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1940 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
La Chapelle-d'Angillon (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1902 Modifica el valor a Wikidata - 1937 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsPierre Stephen, nebot Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0605849 TMDB (persona): 224431 Modifica el valor a Wikidata

Laurent Morlas,[1] nascut el 1888 i mort el 1942,[2] és un actor de teatre i cinema francès.

Biografia

A part de la seva trajectòria teatral i cinematogràfica que es va estendre des del 1906 fins al 1937, de Laurent Morlas en sabem molt poques coses, del qual ni tan sols sabem si és el seu cognom real o un nom artístic.

Sembla que va començar cap al 1906 amb l'únic nom de Morlas al théâtre de l'Ambigu,[3] abans d'actuar a les províncies fins al 1912, any del seu definitiu retorn a la capital i del seu debut cinematogràfic.

El març de 1927, Morlas es va convertir en secretari general de l'Amicale des artistes cinégraphiques.[4] Apareix per darrera vegada a la pantalla a l'únic film sonor de la seva carrera, Les Trois Mousquetaires d'Henri Diamant-Berger estrenada el desembre de 1932, per després dedicar-se totalment al teatre.

Definitivament li perdem la pista després d'un darrer paper en una obra radiofònica de Maurice Diamant-Berger emesa al Poste parisien el maig de 1937. Aleshores tenia 49 anys.[5]

Es desconeixen les causes de la seva mort prematura als 54 anys.

Carrera al teatre

  • 1902 : Championnet, drama en 5 actes i 7 quadres de Théodore Henry, al teatre d'Angoulême (desembre)[6]
  • 1906 : La Dernière torture, dramA en 1 acte d'André de Lorde, al Casino de Nîmes (25 maig)
  • 1907 : Les Oberlé, obra en 5 actes d'Edmond Haraucourt basada en la novel·la de René Bazin, de gira al teatre de Caors (19 de març) i al teatre de Le Mans (octubre): le lieutenant von Farnow[7]
  • 1907 : Roule-ta-Bosse, drama en 5 actes i 7 escenes de Jules Mary i Émile Rochard, al teatre de Alençon (26 d'octubre) : le duc de Senoncourt
  • 1907 : Denise, obra en 4 actes d'Alexandre Dumas (fill), al teatre d'Alençon (25 de novembre) : Fernand de Thauzette
  • 1908 : Martyre !, drama en 5 actes d'Adolphe d'Ennery i Edmond Tarbé des Sablons, al teatre de Le Mans (gener)
  • 1908 : La Police tolère, comèdia dramàtica en 4 actes de Louis Le Lasseur, al teatre de Ba- Ta- Clan (agost)
  • 1909 : Le Grand soir, peça en 3 actes de Léopold Kampf, al teatre de Ba-Ta-Clan (10 juny) : le banquier
  • 1909 : Le Chemineau, drama en 5 actes de Jean Richepin, al teatre Populaire (28 juny)
  • 1910 : La Tour de Nesle, drama en 5 actes i 9 escenes d'Alexandre Dumas, a l'Eldorado-Théâtre de Lió (febrer)
  • 1910 : Les Misérables, drama en 4 actes de Charles Hugo, segons la novel·la de Victor Hugo, a l'Eldorado-Théâtre de Lió (février)
  • 1910 : La Fille des chiffonniers, drama en 5 actes et 8 escenes d'Anicet Bourgeois et Ferdinand Dugué, à l'Eldorado-Théâtre de Lió (març)
  • 1910 : Les Cinq Sous de Lavarède, encantament en 4 actes i 21 quadres de Paul d'Ivoi, a l'Eldorado-Théâtre de Lió (abril)
  • 1911 : Les Aventures de Thomas Plumepatte, drama en 5 actes i 12 escenes de Gaston Marot, al Nouveau-Théâtre de Lió (desembre)
  • 1912 : Roger la Honte, drama en 5 actes i 9 escenes de Jules Mary i Georges Grisier, al Nouveau-Théâtre de Lió (gener)
  • 1912 : La Voleuse d'enfants, drama en 5 actes i 6 escenes d'Eugène Grangé i Lambert Thiboust, al Nouveau-Théâtre de Lió (février)[8]
  • 1912 : La Grande famille, drama militar en 6 actes d'Alexandre Arquillière, al Nouveau-Théâtre de Lió (gener)
  • 1912 : Les Trois légionnaires, drama en 5 actes i 8 escenes d'Arthur Bernède i Aristide Bruant, al Nouveau-Théâtre de Lió (gener)
  • 1912 : La Femme et le Pantin, peça en 4 actes de Pierre Louÿs i Pierre Frondaie, al théâtre Omnia de Rouen i al Kursaal de Lilla (març)
  • 1923 : J'en pince pour la patronne, vodevil en 3 actes de Paul Murio, al teatre des Ternes (16 febrer) : Armand
  • 1935 : Cendrillon, comèdia en 3 actes de Thérèse Lenôtre segons el conte de Charles Perrault, cobles d'Adhémar de Montgon, al théâtre national populaire : le coiffeur / l'intendant
  • 1937 : Un grand procès en cour d'Assises, peça radiofònica de Maurice Diamant-Berger a le Poste Parisien (22 maig)[9]

Carrera al cinema

Bibliografia

  • Catalogue des films français de fiction de 1908 à 1918, par Raymond Chirat et Éric Le Roy, éditions de la Cinémathèque Française, Paris, 1995.

Referències

  1. ↑ A vegades s'acredita Laurent Morléas però només en una sola pel·lícula en 2 parts L'Enfant sur les flots : la Séquestrée i L'Enfant sur les flots : Une toute petite hollandaise, de Georges-André Lacroix (1913).
  2. ↑ Segons el lloc Les Gens du Cinéma que no cita pas les fonts. No hi ha cap rastre de mort de Morlas a les taules anuals de morts 1942 dels diferents districtes de la Ciutat de París.
  3. ↑ Informations. Province. Le Mans. Comoedia, 6 octobre 1907, p. 5, disponible a Gallica
  4. ↑ Cinémas. Assemblée générale. Comoedia, 28 mars 1927, p. 2, disponible a Gallica
  5. ↑ Si recordem la data de 1888 com a certa.
  6. ↑ Chronique théâtrale. La Charente, 28 desembre 1902, p. 2, à disponible a Gallica
  7. ↑ Informations. Départements. Le Mans. Comoedia, 19 octobre 1907, p. 5, disponible a Gallica
  8. ↑ "Comoedia" à Lyon. Nouveau-Théâtre. La Voleuse d'enfants. Comoedia, 27 février 1912, p. 4, disponible a Gallica
  9. ↑ La radio. Les émissions de la soirée. 21 heures : Poste Parisien. Ce Soir, 22 mai 1937, p. 11, disponible a Gallica
  10. ↑ Dans les cinémas. Noël à l'écran. Comoedia, 25 desembre 1922, p. 4, à disponible a Gallica
  11. ↑ Spectacles & concerts. Au Gaumont-Palace Le Figaro, 22 desembre 1914, p. 4, à disponible a Gallica
  12. ↑ Scénario à disponible a Gallica
  13. ↑ Spectacles. Le cinéma. L'Intransigeant, 10 desembre 1919, p. 2, à disponible a Gallica
  14. ↑ Les cinémas. Sur écran. On tourne. Comoedia, 11 mars 1920, p. 3, disponible a Gallica
  15. ↑ Les cinémas. L'Aiglonne. Comoedia, 27 novembre 1921, p. 5, disponible a Gallica
  16. ↑ Rainer Gérard-Ortvin, desconegut també en el món del cinema, va ser transitari a Levallois-Perret.

Enllaços externs