Mandrònius

Infotaula personatgeMandrònius
Mandròni Modifica el valor a Wikidata
Tipusgegant Modifica el valor a Wikidata
OrigenVall d'Aran Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia gascona Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimMandroni Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part decultura popular Modifica el valor a Wikidata

Mandrònius, o Mandròni en versió aranesa[1] –Mandroni en català[2]–, és un gegant de la mitologia gascona pròpia de la Vall d'Aran. Es diu que va lluitar contra els romans que havien conquerit la vall, aconseguint victòries notables i el respecte de la gent pel seu valor.

Llegenda

Segons diu la llegenda, Mandrònius era un home d'aproximadament tres metres d'altura.[3] Es diu que vivia en una cova a prop de Betlan i va liderar els habitants de la Vall d'Aran en la lluita contra els romans, obtenint victòries en diverses batalles i guanyant-se el respecte per la seva valentia. Mandrònius es va enamorar d'una dona aranesa i van tenir una filla junts. Quan els romans van segrestar les dones de la vall, Mandrònius es va venjar devastant el campament enemic i enviant les orelles dels soldats com a advertència a Roma.[3]

La seva mort és motiu d'especulació: algunes versions suggereixen que va morir pacíficament a la seva cova juntament amb la seva família, mentre que altres indiquen que va ser assassinat pels habitants de Garòs, que el consideraven una amenaça.[3] Es conta que el seu esquelet va ser descobert per un pagès a finals del segle xix,[3] i la calavera es va conservar a la torre de l'església de Garòs durant algun temps. Se li atribuïen poders sobrenaturals.[4][5]

La història del Gegant Mandrònius és recordada a la Vall d'Aran, i alguns guies inclouen avui la visita a la cova on es creu que va viure com a part dels itineraris culturals a la zona.[4]

Referències

  1. ↑ Ferrero, Sixto. «Contes tradicionals contra la mort de les llengües». diarilaveu.cat. Diari La Veu, 21-02-2019. [Consulta: 3 febrer 2026].
  2. ↑ Coll, Pep. «El Gegant de Betlan». xtec.cat. XTEC. [Consulta: 3 octubre 2025].
  3. 1 2 3 4 «El gegant Mandrònius» (PDF). Tot Aran, núm. 12, 4-2002, p. 18.
  4. 1 2 «El gegant Mandronius». visitvaldaran.com. Visita la Val d'Aran, l'essència dels Pirineus. [Consulta: 6 abril 2024].
  5. ↑ «Alguns mites i llegendes de les Terres del Nord». lleida.com, 03-08-2017. [Consulta: 6 abril 2024].

Bibliografia

  • Bellmunt, Joan. Tradiciones del Aran (en castellà). Milenio Publicaciones, 2000. ISBN 978-8489790834. 
  • Fàbrega Enfedaque, Albert. «Mandròni, eth gigant dera Val d’Aran». A: Cuentos de Iberia: 19 cuentos, 15 lenguas (en occità). Riba-roja de Túria: Llibres de L'Encobert, 2018. ISBN 978-8409071807. 

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.